Estany de Llebreta y Estany Llong des de la Palanca de la Molina.

Estany de Llebreta y Estany Llong des de la Palanca de la Molina.

DESCRIPCIÓ:
Senzilla, encara que relativament llarga ruta que s'inicia a la mateixa Vall de Boi i que remunta la bonica Vall de Sant Nicolau. Passarem per bucòlics paratges del Parc Nacional d'Aigüestortes i de l'Estany de Sant Maurici, com l'estany de Llebreta, el Planell d'Aigüestortes i l'Estany Llong. 

El Refugi d'Estany Llong o el de la Centraleta ens permetran fer nit de manera còmoda si volem complementar la nostra excursió amb alguna vista més al Parc Nacional o gaudir de l'entorn amb calma.

ITINERARI:

0:00 hores - Palanca de la Molina (1.380 m)
Seguim l'itinerari marcat com "Camí de la Llúdriga", un corriol que avança entre espessa vegetació en paral·lel al curs del Riu de Sant Nicolau. Arribem finalment a un pont, la Palanca de Pei.

0:30 hores - Palanca de Pei (1.480 m)
Creuem el riu i seguim pel corriol, en suau i continu ascens en direcció al Planell d'Aigüestortes. Arribem a la pista asfaltada per la qual transiten els taxis, i la seguim uns metres, fins a trobar el sender que la deixa a la nostra esquerra, ben indicat. Una estona després arribarem a una zona de prats i en breu a l'Ermita de Sant Nicolau.

1.00 hores - Ermita de Sant Nicolau (1.670 m)
Seguim el sender, ara en descens, que aviat surt a una pista de terra més àmplia. Tracem un parell de girs per ella i arribem de nou a la pista asfaltada, a l'altura de l'Estany de Llebreta.

1.15 hores - Estany de Llebreta (1.620 m)
Bucòlic llac en una gran esplanada. Deixem la pista asfaltada de nou per seguir per sender que avança al costat de la baixada d'aigües. Arribem aviat al Mirador de la Cascada del Sant Esperit, amb unes estupendes vistes del salt d'aigua. Prosseguim pel camí que puja tallant la pista asfaltada en diverses ocasions i retallant algunes de les seves sinuoses corbes. Finalment arribem a una gran esplanada on aparquen els taxis del parc.

2.00 hores - Estacionament de taxis (1.830 m)
Caseta d'informació del parc, mirador i presa. Podem aturar-nos una estona per veure les vistes de la vall cap avall des del mirador. El camí continua ara per una àmplia pista al llarg del Planell d'Aigüestortes, sempre a l'esquerra del curs de les aigües. Trobem diverses fonts i llocs per agafar aigua pel camí. Al final d'un dels amplis plans, trobem en un revolt el camí que es desvia a l'Refugi de la Centraleta, deixant la pista principal. En 5 minuts arribarem a ell

3:00 hores - Refugi de la Centraleta (1.915 m)
Refugi lliure de 16 places, amb llar de foc i ben condicionat. Només està obert quan el Refugi d'Estany Llong es tanca. Seguim l'estret sender que surt darrere d’ell per sortir de nou a la pista i arribar, en uns 10 minuts al Refugi d'Estany Llong.

3:10 hores - Refugi d'Estany Llong (1.990 m)
Gran refugi guardat amb gairebé tots els serveis. Seguim per la pista per assolir, en molt poc temps, el bell Estany Llong.

3.30 hores - Estany Llong (2.000 m)
Tal com indica el seu nom, és un llac gran i allargat. Des de la seva capçalera podem veure el camí que puja en zig-zag fins al Portarró d'Espot i s'intueix la depressió que forma l'Estany Redó. Si volguéssim anar fins al Portarró ens prendria una mica menys d'una hora (només la pujada). A l'esquerra es veuen les altes cims de la zona del Subenuix.
Tornem per la pista principal, sense passar pel Refugi de la Centraleta, fins a tornar a l'estany de Llebreta. A meitat del Planell d'Aigüestortes podem agafar una variant, indicada com a itinerari adaptat, que avança per passarel·les de fusta per enmig de zona boscosa i del curs de les aigües fins anar a la zona d'estacionament de taxis.

5:15 hores - Estany de Llebreta (1.620 m)
Segueixo per la pista asfaltada, aigües avall, fins a trobar un pal indicador que ens marca el sender que hem d'agafar a l'esquerra, per retornar pel "Camí de la Llúdriga". Després d'una breu pujada, el camí continua per vessants, a trams amb prats d'herba i trams entre bosc, fins a retornar a la Palanca del Pei. Des d'allà, per camí conegut, tornem al punt inicial.

6.30 hores - Palanca de la Molina (1.380 m)

Saboredo – de la Vall de Ruda al Port de la Ratera

Saboredo – de la Vall de Ruda al Port de la Ratera

CONSIDERACIONS:

Durada: Unes 5 hores d’anar i tornar.

Època: Estiu i dia clar.

Desnivell: Uns 870 m.

Dificultat: Baixa.

ITINERARI:

Varem començar a caminar al paratge del Pont de Lòcampo (1.706 m.) a la Vall de Ruda, a on varem deixar el nostre cotxe aparcat.

Per accedir al Pont de Lòcampo varem agafar la pista que ressegueix la Vall de Ruda i que s’agafa per la carretera C-28 del Port de la Bonaigua des de Baqueira (just passat el gran gruix d’apartaments que s’han construït en el paratge).

Una vegada deixat el cotxe i tots a punt, comencem a caminar a les nou del matí en direcció a Saboredo seguint el GR-211.4 ben senyalitzat. Després de fer un tros de pista, el camí es torna sender i s’endinsa a trams dins d’un bonic bosc. No té pèrdua, hi ha senyals en tot moment.

El camí es va enfilant suament i en menys de dues hores des de la sortida arribem al petit i bucòlic refugi de Saboredo i visualitzem el llac de Baish ( Clóto de Baish ),  que queda just a la dreta del refugi. 

Just treure el cap a la carena ens sorprèn la benvinguda del Nheu, un preciós mastí dels Pirineus que bordant ens informa de qui és l’amo allà. El Nheu però es deixa tocar aviat per tots nosaltres.

Després de parlar amb el guarda del refugi, seguim el camí que recórrer la vora del llac deth Miei en direcció al de Naut. 

Aquest és un paratge molt bonic i contrasta el color de les aigües transparents dels estanys amb la verdor de l’herba que els envolta. Fem un petita parada per menjar i beure una mica, dubtem en desviar-nos una mica del sender cap a l’esquerra per veure de prop el llac Major de Saboredo i el de Naut de Saboredo, però decidim continuar preveient que els visualitzarem en la mesura que enfilem el port i així continuem el camí cap al Port de la Ratera sense deixar el GR-211.4.

En mica en mica, el camí es fa més costerut però sense dificultat arribem al Port de la Ratera de Colomers (2.572 m.) que seguim fins al peu del Pic de Ratera que dubtem en pujar; decidim no fer-ho donat que aquest no era l’objectiu d’avui, tota vegada que ja havíem fet el cim en una ocasió anterior.

Com que el dia és esplèndid, cerquem un lloc elevat que ens permeti tenir bones vistes a totes bandes mentre dinem una mica. El pas del Port de la Ratera és un lloc concorregut d’excursionistes i ens distreu veure la gent que va amunt i avall.

Després d’una bona estona decidim tornar pel mateix camí. De tornada comprovem que hi ha força concurrència al refugi de Saboredo i el Nheu ens fa una rebuda més amigable.

Estany Gento. Sense Caminar.

Estany Gento. Sense Caminar.

Anar a l’Estany Gento és una excursió d’altura. I és molt divertida, sobretot per la canalla.

Assolir el 2.410 mts d’alçada sense caminar és tota una experiència. Això és el que la cistella que puja de l’embassament de Sallente fins l’estany Gento ens permet. Emoció assegurada.

Per arribar-hi cal anar fins la Pobla de Segur, per la carretera que puja a Vielha i la Vall d’Aran. Allà ens desviarem cap a Pont de Suert, i arribant a Senterada, agafarem la carretera que porta a Cabdella. Som a la Vall Fosca.

Pugem fins el capdemunt de la Vall, passat Capdella i arribem a l’embassament de Sallente.

Allà podem aparcar el cotxe. Hi ha uns serveis mínims, però eficients. El bar del telefèric, telèfon 973 25 22 3, fa un menú prou acceptable per un preu més acceptable encara. Mireu els horaris del telecabina, pagueu el bitllet, (no és molt car), i inicieu l’aventura.

Antic carrilet de l'Estany Gento

El telefèric de l'estany Gento va ser construït l'any 1981 per l'empresa Fuerzas Electricas de Cataluña, S.A. (FECSA) per substituir l'antic sistema d'accés al llac (format per dos funiculars i un ferrocarril de via estreta -el carrilet-) i facilitar el transport del personal i els materials durant la construcció de la nova central hidroelèctrica reversible Sallente-Estany Gento. El telefèric realitza un servei mixt (viatgers i mercaderies) i és un dels de més gran capacitat de transport d'Europa ja que pot transportar fins a 25.000 kg de càrrega i durant les obres de la central va arribar a pujar un camió formigonera amb tota la càrrega. Els bonics paisatges de l'estany Gento (2143 m) i dels llacs propers van propiciar cada vegada més una gran afluència de visitants, la qual cosa va determinar que a partir del 1991 la companyia propietària decidís obrir al públic aquest telefèric durant els mesos d'estiu.

El telefèric de l'estany Gento és una instal·lació força singular. Sobretot pel què fa a la seva comesa i al fet que només circuli un sol vehicle. En total veurem 5 cables: dos de sustentació (sobre els que llisca la cistella), un de tracció (que estira la cabina), el mateix cable de tracció però de retorn (sense vehicle a traccionar) i finalment un cable auxiliar. A l'estació superior podrem veure que els cables de tracció segueixen una sèrie de politges per donar-los continuitat. A més a més també hi ha els tensors, que van lligats a la roca.

L’Estany Gento i els seus entorns són preciosos. Amb sol o amb neu, encara més. Des d’allà es poden fer petites excursions, o bé seguir rutes d’alta muntanya, pels llacs del Pirineu, o resseguir bones vies verdes, com ara la que aprofita el traçat d’un antic ferrocarril de via estreta, i arriba a Llessuí. Aneu a Gento en el transcurs d’uns dies per la Vall Fosca o el Pallars.

L'Estany Gento és un estany d'origen glacial que es troba a 2.141 m d'altitud, a la capçalera del riu Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), en el terme municipal de la Torre de Cabdella. És un dels estanys del circ lacustre dels Jous. El situat a menys altura de tots ells. Ocupa el centre d'una perfecta cubeta glacial, excavada sobre roca granítica, que presenta la clàssica forma d'amfiteatre. Els vessants que el tanquen pel nord i nord-oest són les del sòcol que sustenta les cubetes lacustres superiors i tenen les roques polides pel pas de pretèrites glaceres. La Pala Pedregosa de Llessui la presideix i tanca per l'est, mentre que un contrafort que es desprèn de la Pala (el Serrat del Bony de Cornera) l'encercla pel sud-est i mostra un tipus d'erosió més enèrgica que la del vessant oposat, amb abundància de tarteres.

Descobriu els petits poblets i els paisatges d’aquesta vall poc coneguda. Només us caldrà un cap de setmana, una escapada curta. Podeu dinar a molts llocs, i molt bé. Nosaltres ho hem fet a la Braseria l’Era Marxant, a la Pobleta de Bellveí, telèfon 973 66 17 35 , un boníssim restaurant.

I per dormir recomanem l’hotel Vall Fosca.. També ho podeu fer a la Pobla de Segur, a l’hotel Sole. Av. Estació, 46, Telèfon 973680452. Un bon lloc per dinar i dormir. Te bon menú i uns apartaments familiars molt bonics.