Circular : Can Robert - Morral del Drac - Santa Agnès - Camí de la Senyora – Camí dels Monjos- Can Pobla – Can Robert.

 Circular : Can Robert - Morral del Drac - Santa Agnès - Camí de la Senyora – Camí dels Monjos- Can Pobla – Can Robert.

INTRODUCCIÓ:

-He anat amb el “Club de la Mandarina”
L’amic Blas del Amo, m’ha fet membre. Són unes 20 persones.
Tots els divendres al matí surten. Un/a del grup t’avisa per si hi aniràs. Normalment, a les excursions van entre 4 i 8 persones. Avui, erem 5 valents mascles.
- Excursió BASTANT DURA.
- Cap incidencia. Per sort el 80% ombra.
- Ens hem trobat a les 8h a la benzinera Q-8 (a 2,5 Km de Matadepera). Hem anat amb un cotxe.

RECORREGUT:
Circular: Can Robert - Morral del Drac - Santa Agnès - Camí de la Senyora – Camí dels Monjos- Can Pobla – Can Robert.
 
ITINERARI:
Deixem el cotxe a Can Robert.

Comencem a caminar a les 8h30'.

-De Can Robert al Morral del Drac, són uns 60 minuts de molt forta pujada i 2,3 Km.

Seguim fins a Santa Agnès, és tot baixada però camí dolent i pedregós. Arribem a Santa Agnès (antic convent), en 30 minuts (a les 10h).
Fem una parada per esmorzar i recuperar forces.

De Santa Agnès seguim cap avall, ara és tot baixada.
Fem uns 40 minuts i arribem a una cruïlla de dos camins , nosaltres a la dreta per canviar de vessant i anar a buscar el Camí de la Senyora, són 45 minuts més de dura
pujada.

Des del Camí de la Senyora seguim fins el Camí dels Monjos , bastant planer i 35’ més.
Al Camí dels Monjos, són les 12h.

Del Camí dels Monjos a Can Pobla, són 15 minuts.
 
NOTA: Can Pobla. Sota mateix de la Mola, masia del començament del segle XX aixecada per Antoni de Quadras, aleshores propietari de la muntanya i del monestir i primer Comte de Sant Llorenç del Munt; la capella manté l'antic culte a Sant Esteve.

De Can Pobla a Can Robert , són 30 minuts.
Arribem a Can Robert a les 12h45’.


RESUM:
 
Segons el GPS, hem fet 9,43 Km, amb un temps que inclou TOT EL QUE NO ÉS MOVIMENT de 4h15’.

Hem pujat i baixat uns 650 metres.

La velocitat mitja ha sigut de 2,12 Km/h i la máxima de 8,1 Km/h.

EXCURSIÓ MOLT DURA PER MI, EN AQUETS MOMENTS. EM FALTA FORMA. LES PUJADES EM “MATEN”

EL QUE ÉS LA PRÒPIA EXCURSIÓ UNA MERAVELLA:
A part dels paisatges, hem vist 2 forns de calç molt malmesos, les tombes de Can Robert i 2 avencs.
D’edificis: Santa Agnès en runes, Can Pobla amb la Casa Senyorial del Comte Antoni Quadras i Can Robert en runes

FEM CULTURA:

-ERMITA (ANTIC CONVENT) DE SANTA AGNÈS.
L'Ermita de Santa Agnès és un dels vestigis arquitectònics al parc de Sant Llorenç del Munt que avui dia perduren.
És a la Canal de Santa Agnès per la cara nord de la Mola a uns 900 metres, aproximadament, sobre el nivell del mar.
En un passat va ser un convent de dones religioses encara que poc se sap de la congregació a la qual pertanyien.
Com a punt ressenyable trobem unes basses a l'interior de la cova que podien haver servit safareigs de l'època, i la seva capella d'estil romànic.
Aquesta capella com diem romànica, va ser reconstruïda a l'època gòtica en forma d'una petita nau de volta apuntada que a la part de la capçalera aboca a la roca viva, deixant un espai excavat on hi havia en el seu dia un altar.
Es troba documentada la existència de l'Ermita des del segle XIV i se sap que varen realitzar-se cerimònies fins entrat el segle XVIII.

-CAN POBLA
Can Pobla, sota mateix de la Mola, masia del començament del segle XX aixecada per Antoni de Quadras, aleshores propietari de la muntanya i del monestir i primer comte de Sant Llorenç del Munt; la capella manté l'antic culte a Sant Esteve.

-LA NECRÒPOLIS MEDIEVAL DE CAN ROBERT I ALTRES.
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt és ric amb troballes arqueològiques. La gran quantitat de coves, han donat molts materials d'època prehistòrica.
D'època ibèrica no s'ha trobat cap poblat però si ceràmica, d'època romana tenim la vil.la de Can Solà del Racó.
L'època medieval és la que ens ha deixat mes restes: El Monestir de Sant Llorenç, el de Sta..Agnès, camins, masies i necròpolis.
En tota la serra s'han trobat algunes necròpolis tant romanes com medievals.
La més important potser és la de el Coll d'Eres on van trobar una sivella visigòtica.
La necròpoli està datada entre els segles V i VIII, i consta d'una sèrie de tombes rectangulars amb unes lloses planes clavades a terra.
A prop de la balma de La Porquerissa es van trobar 3 tombes. Als Obits també s'han trobat mes tombes.
La necròpolis de Can Robert està formada per 7 tombes.
També, es van trobar dos fragments d'os que sortien de terra.Tenien tota la pinta de ser els fèmurs.

Jordi
25/9/2015

El Montseny- PLA DE LA CALMA: Font de Collfurmic - Esglèsia de la Castanya – Mines del Remei – Fòsils de la Calma.

El Montseny- PLA DE LA CALMA: Font de Collfurmic - Esglèsia de la Castanya – Mines del Remei – Fòsils de la Calma.

EL PLA DE LA CALMA

El Pla de la Calma, (Montseny) és un altiplà que s’alça entre la vall del Congost i el massis del Montseny.

El Puig de Tagamanent, 1055mts.és la porta d’entrada per la seva part occidental al Pla de la Calma, pujant des de  la vall del Congost.

El Pla del Cafè, antigua construcciò actualmente en runas, amb el massis oriental del Montseny al fons i vista de Les Agudes, Turò de L’Home, la vall del Tordera.

Pla de L’Ase Mort,1.204 mts., prop de Collfurmic, final del pla en la seva part mès oriental. Panoràmica del Pla de L’Ase Mort.

A partir d’aquest punt s’inicia la baixada fins a Collformic.

El recorregut del Pla de la Calma es pot fer en un matí, a peu i/o amb bicicleta de muntanya, amb un entorn de plena natura i amb unes vistes magnífiques de tot el massis del Montseny.

El Pla de la Calma està atravessat per el GR-5

El terreny d’aquest altipla està format per roques sedimentàries que resulten de la compactaciò de sediments acumulats per l’erosiò de les montanyes. En sòn caracteristics els gresos vermellosos que es poden veure a les construccions de la zona, com l’esglèsia del Brull.

El Pla de la Calma sòn grans extensions de Prats i una formaciò arbustiva, la imatge actual correspon a l’explotaciò tradicional de la ramaderia i l’agricultura.

FEM CULTURA DEL PLA DE LA CALMA:

  MINES DEL REMEI.

Aquestes mines de coure abandonades, que van ser explotades entre els anys 1890 i 1922 són un dels llocs més feréstecs del Montseny. Estan a 920 m d'altitud, al vessant nord-est del Puigdrau, a les muntanyes davant de l'ermita de la Castanya,  es pot entrar a 3 galeries horitzontals, que s'endinsen uns 100 o 150 m. al cor de la muntanya. Encara que diuen que existien 6 galeries, Cal anar equipat amb moltes llanternes, actuar amb prudència i sobretot no tenir por dels rat-penats. Cal respectar els rat-penats que son espècie protegida
Estan excavades en una esquerda de la cinglera. El lloc sembla inexpugnable, no puc imaginar-me les condicions de treball dels pobres minaires i la dels camàlics que transportaven el mineral fins l'estació de tren d' Aiguafreda
Portaven el mineral, (sembla ser Calcopirita de Coure), pel Pla de la Calma fent parada per agafar forces a un lloc on encara resten les ruïnes, que s'anomena "El Cafè" i després el llarg viatge fins l'estació de ferrocarril d'Aiguafreda.
Ès diu que els treballadors eren sobretot portuguesos i que van morir molts fent aquesta feina. També diuen que el gran corró per trinxar el material que feien servir està estimbat pel fons del barranc. 

     FÒSILS DE LA CALMA

     La Móra es va descobrir el 1989 una mica per casualitat, com tants d’altres jaciments arreu del món. Van ser dos excursionistes afeccionats a l’arqueologia, Emili Ramon i Pere Font, que de seguida van fer-ho saber al Museu de Ciències Naturals La Tela de Granollers. La troballa va arribar ràpidament a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, qui va demanar a l’antic Institut de Paleontologia de Sabadell que n’iniciés les primeres excavacions. El resultat foren centenars de restes cranials i postcranials de capitosaure. També es van trobar restes de rèptils de tipus arcosaure, emparentats amb els actuals cocodrils, i de procolofònids, amb una forma similar als actuals llangardaixos, però sense cap tipus de relació de parentesc.

  

Els 3 cims del Montseny: Matagalls, Les Agudes i Turó de l'Home, en ruta circular des de Collformic.

Els 3 cims del Montseny: Matagalls, Les Agudes i Turó de l'Home, en ruta circular des de Collformic.

OBSERVACIONS:

-Dificultat Tècnica: Moderada
-Temps: 9 hores

RUTA BTT AMB GUIA:

Km 0: Aparquem el cotxe en alguna de les zones habilitades per a això en el Collformic, punt més alt de la carretera que va de Seva fins a Santa Maria de Palautordera.

Just al port i a l'esquerra de la carretera (pujant des de Seva) hi ha uns graons i un panell informatiu.
Per aquests graons començarem la nostra ruta.

Al moment arribarem a una creu, homenatge als caiguts en les guerres carlines.
Seguim pujant seguint corriol.

Km 0,6: Creuem una pista forestal i seguim pujant per una zona on el sender, de vegades, no és molt visible.
Anirem seguint els pals verds amb la marca del GR i que ens indiquen el camí per pujar al Matagalls.

Km 1,1: Pla de la Barraca. A la nostra esquerra queda el Turó d'en Bessa, reconeixible perquè al capdamunt hi ha una petita construcció. El sender ara ja serà clar, a part de seguir trobant les senyalitzacions verdes metàl·liques. Ja hem sortit de la zona arbrada i fins al cim serà terreny obert.

Km 2,6: Collet de l'Estanyol. Estem entre dues petites muntanyes, el Turó Gros i el Turó de Morera, ambdós a la dreta. Afrontem la pujada final al Matagalls per terreny completament pelat.

Km 3,6: Matagalls. al cim hi ha una gran creu (La Creu de Catalunya), un altar i plaques commemoratives.
En una placa es recorda Jaume Oliveras, notable pirineista que va efectuar a l'agost de 1904 la primera travessia entre el cim del Matagalls i el Montserrat, invertint en això un temps inferior a quatre hores.

Aquesta marxa s'ha constituït com la més important de Catalunya i segueix celebrant-se amb caràcter anual. Anirem cap a la nostra dreta (SE) per iniciar el descens per un sender marcat.

Seguim trobant les fites metàl·lics verds pintats amb els colors del GR, que ara porten escrit "Sant Marçal". Els seguirem.

Km 4,2: Collet de l'Home Mort. Canvia radicalment l'entorn. Deixem el terreny pelat que hem tingut fins ara i entrem en un frondós bosc de faigs.
En ser la tardor, els tons ocres ens acompanyaran durant tota la baixada.

Km 4,7: Coll Pregó. Un petit clar herbat enmig del bosc. El creuem i tornem a entrar al bosc.

Km 5,6: Coll Sesportadores. Per un moment ens situem en una cresta, arbrada, entre el Turó Sesportadores i el Turó de Sant Marçal.
Al moment reprenem el descens sempre per sender evident, tot i la gran quantitat de fulles que hi ha al terra, i marcat amb aquests fites verdes. No sortirem del bosc fins a estar molt a prop de la carretera.

Km 7,8: Carretera, a l'alçada del Coll de Sant Marçal. Agafem per la dreta una pista asfaltada que baixa fins a l'Ermita de Sant Marçal del Montseny.

Km 7,9: Ermita de Sant Marçal del Montseny. Seguirem una estona per pista forestal. Trobarem algun encreuament, sempre ens fixarem en les fites metàl·lics verds que ens indiquen cap a on anar.

Km 9,3: Arroyo. Font de la Teula. Seguim per la pista forestal.

Km 9,8: Creuem un altre rierol. La pista segueix sempre per bosc de faigs i bosc de ribera ja que estem en una zona molt humida.

Km 10: Desviament. Abandonem la pista i emprenem una forta pujada que ens portarà fins a la Collada Sesagudes, molt a prop de les Agudes.

El bosc torna a ser frondós tot i que el sender està clar. Seguirem les marques roges i blanques del GR pintades en arbres o pedres, ja que aquí no estan les fites metàl·lics que ens han acompanyat des de l'inici de la ruta.

A poc de començar travessarem una pedrera que baixa des de la paret terminal oest de Les Agudes. Després tornem a entrar en bosc.

Km 12,6: Collada Sesagudes. Un merescut descans després de tanta estona de forta pujada. Hem sortit del bosc poc abans de la collada. Cap a la nostra esquerra i molt a prop tenim el cim de les Agudes, on arribarem per terreny de roca.

Km 12,8: Les Agudes, punt més alt de la comarca de la Selva.
Tot just 1 metre més baix que el seu veí de queixal del seny, el Turó de l'Home, que es porta tota la fama. Al cim, a part de la creu, hi ha un rellotge de sol i la bústia on deixarem la signatura. Iniciremos el descens de nou cap a la Collada Sesagudes.

Km 13,1: Collada Sesagudes. Tornem a trobar les fites verds d'aquest GR que ens guiaran cap al Turó de l'Home per la part alta del cordal, sense cap dificultat. Km 14,5: Coll Sesbasses, a la carretera asfaltada que puja al Turó de l'Home.
Creuem la carretera i seguim per la pista forestal que puja fins el mateix cim.

Km 14,8: Turó de l'Home. El Montseny és un dels massissos més importants que componen la serralada prelitoral, a cavall entre les províncies de Barcelona i Girona. Situat a uns 25 km. De la riba de la Mediterrània, el Montseny permet descobrir les fagedes (faguedas) i rouredes que cobreixen vessants i barrancs per sobre dels quals s'alcen crestes que ofereixen una de les panoràmiques més dilatades de Catalunya.

El Turó de l'Home (1.706 m), encara que rivalitza amb altres cotes similars, és la màxima altura del Montseny. En qualsevol cas aquesta és la muntanya que ofereix la perspectiva més avançada cap al litoral, si bé es troba degradada per antenes, una estació meteorològica i, el més important, una gran carretera que facilita l'accés rodat.

La propera cim de les Agudes (1.705 m) és, però, la més destacable i atractiva, sent perfectament viable l'encadenament de les dues.
La menor humanització que suporta aquesta cimera de les Agudes és possiblement la raó per la qual figura dins de la relació de les Cent Cims de la federació catalana de muntanya.

Des del punt de vista orométrico, el Turo de L'Home és un dels cims més destacades peninsulars per presentar una prominència que supera amb escreix els mil metres.
Descendim de nou al Coll Sesbasses.

Fem uns metres per la carretera fins arribar al revolt, on una fita verd ens indica l'inici de la senda que baixa pel vessant Oest de la muntanya.
Ara a les fites està escrit "Plana del Coll". La part alta de la muntanya és per terreny bastant pelat, amb matoll.

Km 17,2: Font de les Nogueres. Comencem a trobar arbres encara que de moment dispersos. Més avall entrarem en un alzinar.

Km 18,8: Pista forestal. Estem movent-nos ara per una zona molt humanitzada. Moltes pistes i senders, i carreteres asfaltada.

La zona és boscosa. A cada cruïlla tindrem el nostre fita metàl·lic verd indicant la direcció correcta (som al GR 5). Si ens fiquem pel sender equivocat, al moment tindrem una altra fita amb una creu o una creu pintada a mà en arbre o pedra.

Ull a no confondres, doncs realment abunden els senders i les bifurcacions.

Km 19,5: Fontmartina, al costat de la carretera asfaltada que puja al Turó de l'Home.

Àrea recreativa amb taules i zones d'aparcament. El sender va al costat de la carretera, per la dreta. Bosc d'alzines. Creuarem després la carretera un parell de vegades, una mica més avall, per seguir sempre per sender o pista, segons sigui el cas, apropant-nos a zones urbanitzades.

Km 23: Les Casetes. Primeres plantacions de les plantes aromàtiques que després es venen al poble com "Aromes del Montseny". Seguim pel GR cap al poble de Montseny.
Km 24,5: Montseny. Font a l'entrada del poble.
Travessem el poble buscant la carretera que puja al Collformic. Al final del poble hi ha una botiga on podrem comprar beguda fresca (si no és diumenge, és clar).

Km 24,9: Carretera cap al Collformic.
El GR evita la carretera per l'esquerra, però jo la seguiré doncs poc estona després el GR torna a trobar-se amb ella, i així m'evito baixar per després haver de tornar a pujar. Per tant, vaig per la carretera en direcció al Collformic.

Km 25,9: A mà esquerra, a l'alçada d'un restaurant, abandó la carretera per seguir de nou les fites verds metàl·lics del GR 5. ve un tram de baixada fins arribar al llit del riu Tordera.
Carretera asfaltada al principi i pista forestal després.

Km 27: Rio Tordera, punt més baix. Des d'ara iniciem terreny ascendent fins al final de la ruta. Acompanyarem per pista forestal al Tordera, per la seva dreta.

Km 27,3: La pista creua la Tordera.
Seguim per la dreta, seguint les fites, ia l'estona deixarem les pistes forestals per seguir per sender, en una pujada pronunciada que ens durà de nou fins a la carretera del Collformic.

Km 28,4: Carretera. No arribarem a trepitjar-la, ja que el GR segueix per la seva esquerra. A pocs metres passem per Sant Martí de Montseny, on seguirem per una ampla pista forestal. Seguim pel GR 5, seguim amb les fites verdes.

Km 30,3: Molí de l'Adrobau. Passem sobre la riera del Molí per la mateixa excel·lent pista forestal.

Km 31,5:Font del Vilar. Bon lloc per refrescar-se i beure. Podríem seguir per la pista, però decideixo aturar tirant recte amunt pel Sot de Can Pou, que és el torrent (sec) que baixa al costat de la font. Zona de molta pendent, sense sender ni fites i relliscosa. Precaució. Poc abans de l'ermita sortiré a una zona de camps més transitable.

Km 32,2: Ermita de Sant Cristòfol de la Castanya. Casa habitada. Segueixo cap a la part posterior de la casa (gossos molt sorollosos però inofensius, segons la senyora de la casa) i creuaré uns camps de cultiu per arribar de nou a la pista que abans vaig abandonar per "tallar". Km 32,5: Pista forestal. Ja no la deixaré pas al final.

Km 34,: Font, al costat del Sot del Rector. Me la trobo seca. Segueixo per la pista, molt a prop del final.

Km 35,6: Collformic, final de la ruta. Hi ha un bar al cim, però també ho trobo tancat (és un dilluns de novembre).

Excursió per algunes Fonts de Rellinars i Balma de l'Andaló.

Excursió per algunes Fonts de Rellinars i Balma de l'Andaló.

INTRODUCCIÓ:

És el primer dia de tardor, 23/9/2015.
El recorregut està dintre del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Surto de casa meva a Terrassa a les 10h20’.
 
Haig d’agafar la carretera de Rellinars (B-122). Del parquing de casa meva fins el Km 13,6 de la carretera de Rellinars , punt d’inici de l’excursió, hi ha 15,1 Km i 25’.

Mentre vaig cap el Km 13,6, entre el Km 10 i el 12, espectaculars vistes de les Muntanyes de Montserrat, SENSE GENS DE CALITJA.
Faig 4 o 5 fotos.

ITINERARI A PEU:

1.Font de Carlets.
Arribo al Km 13,6 a la dreta hi ha una pista que agafo i deixo el cotxe en una esplanada on hi ha un Camp de Tir.

Començo a caminar a les 10h50’.

Segueixo la pista ampla que baixa fins la Riera de Rellinars completament seca, tret d’algún bassal d’aigua. En 15 minuts, ja sóc a la Font dels Carlets, a mà esquerra de la pista. Més o menys, hi ha 1 Km.

La font, ni el més mínim rajolí d’aigua (font que habitualment raja). La riera sembla un desert i fa calor.
Es pot anar amb cotxe fins la font , però: no anem a caminar ?. Doncs a peu.

Des de sempre ha sigut un lloc de reunió de la gent, per menjar o per omplir garrafes de la seva aigua que surt d’entre unes llesques de roques.
POSARÉ UNA FOTO D’INTERNET DE LA FONT DELS CARLETS, RAJANT AIGUA ABUNDANT.

2.Font del Conill
Des de la Font dels Carlets, traspasso la riera, fa una mica de pujada fins arribar a una explanada. Uns 15 minuts.
Des d’aquest punt, creuem novament la riera per agafar el camí de la dreta que puja al costat del torrent de la Font del Conill, a uns 25 minuts, a la dreta del camí i MOLT AMAGADA , hi ha la Font del Conill.

Camino 50’ (10’ més del que diu la ruta). Conclusió, NO L’HE TROBAT.
 
La primera i única vegada que la vaig trobar, recordo que vaig caminar una mica més d’una hora.

Decideixo no buscar-la per dos motius:
-Seguríssim que no raja.
-La font no és gens maca.

3.Font dels Llaminers
Torno a la riera on hem vist la font dels Carlets, seguint la pista de la font dels Carlets a la Boada, a uns 15 minuts, hi ha la Font dels Llaminers. He caminat uns 35’ i TAMPOC LA TROBO.

Decideixo continuar per la pista ampla per veure on em porta.
 
Avui no és el meu dia de fonts , però la decisió de seguir pista amunt, m’ha donat una enorme alegria (he caminat més del previst) i posterior sorpresa.

M’he trobat amb unes vistes paronàmiques EXCEPCIONALS:
-Castell de Bocs.
-Paller de Tot l’Any i Castellsapera.
-Muntanyes de Montserrat sense calitja.

Decideixo continuar pista amunt, faig uns 30’ més de pista i SORPRESA, indicador de la BALMA DE L’ANDALÓ i la balma a 5 minuts. Havia sentit a parlar d’aquesta balma.

He quedat bocabadat, una meravella. Després de la Balma de l’Espluga, és la més maca que he vist.

Ara amb toca la tornada, per sort quasi tot baixada menys des de la font dels Carlets al cotxe, uns 20’.

RESUM FINAL:
Només he fet un tros de l’exursió prevista (una tercera part), la resta sorpresa de les agradables.

En lloc de caminar 2h30’, he caminat unes 4 hores.

HE GAUDIT MOLTÍSSIM.

Jordi
23-9-2015