El Montseny- PLA DE LA CALMA: Font de Collfurmic - Esglèsia de la Castanya – Mines del Remei – Fòsils de la Calma.

El Montseny- PLA DE LA CALMA: Font de Collfurmic - Esglèsia de la Castanya – Mines del Remei – Fòsils de la Calma.

EL PLA DE LA CALMA

El Pla de la Calma, (Montseny) és un altiplà que s’alça entre la vall del Congost i el massis del Montseny.

El Puig de Tagamanent, 1055mts.és la porta d’entrada per la seva part occidental al Pla de la Calma, pujant des de  la vall del Congost.

El Pla del Cafè, antigua construcciò actualmente en runas, amb el massis oriental del Montseny al fons i vista de Les Agudes, Turò de L’Home, la vall del Tordera.

Pla de L’Ase Mort,1.204 mts., prop de Collfurmic, final del pla en la seva part mès oriental. Panoràmica del Pla de L’Ase Mort.

A partir d’aquest punt s’inicia la baixada fins a Collformic.

El recorregut del Pla de la Calma es pot fer en un matí, a peu i/o amb bicicleta de muntanya, amb un entorn de plena natura i amb unes vistes magnífiques de tot el massis del Montseny.

El Pla de la Calma està atravessat per el GR-5

El terreny d’aquest altipla està format per roques sedimentàries que resulten de la compactaciò de sediments acumulats per l’erosiò de les montanyes. En sòn caracteristics els gresos vermellosos que es poden veure a les construccions de la zona, com l’esglèsia del Brull.

El Pla de la Calma sòn grans extensions de Prats i una formaciò arbustiva, la imatge actual correspon a l’explotaciò tradicional de la ramaderia i l’agricultura.

FEM CULTURA DEL PLA DE LA CALMA:

  MINES DEL REMEI.

Aquestes mines de coure abandonades, que van ser explotades entre els anys 1890 i 1922 són un dels llocs més feréstecs del Montseny. Estan a 920 m d'altitud, al vessant nord-est del Puigdrau, a les muntanyes davant de l'ermita de la Castanya,  es pot entrar a 3 galeries horitzontals, que s'endinsen uns 100 o 150 m. al cor de la muntanya. Encara que diuen que existien 6 galeries, Cal anar equipat amb moltes llanternes, actuar amb prudència i sobretot no tenir por dels rat-penats. Cal respectar els rat-penats que son espècie protegida
Estan excavades en una esquerda de la cinglera. El lloc sembla inexpugnable, no puc imaginar-me les condicions de treball dels pobres minaires i la dels camàlics que transportaven el mineral fins l'estació de tren d' Aiguafreda
Portaven el mineral, (sembla ser Calcopirita de Coure), pel Pla de la Calma fent parada per agafar forces a un lloc on encara resten les ruïnes, que s'anomena "El Cafè" i després el llarg viatge fins l'estació de ferrocarril d'Aiguafreda.
Ès diu que els treballadors eren sobretot portuguesos i que van morir molts fent aquesta feina. També diuen que el gran corró per trinxar el material que feien servir està estimbat pel fons del barranc. 

     FÒSILS DE LA CALMA

     La Móra es va descobrir el 1989 una mica per casualitat, com tants d’altres jaciments arreu del món. Van ser dos excursionistes afeccionats a l’arqueologia, Emili Ramon i Pere Font, que de seguida van fer-ho saber al Museu de Ciències Naturals La Tela de Granollers. La troballa va arribar ràpidament a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, qui va demanar a l’antic Institut de Paleontologia de Sabadell que n’iniciés les primeres excavacions. El resultat foren centenars de restes cranials i postcranials de capitosaure. També es van trobar restes de rèptils de tipus arcosaure, emparentats amb els actuals cocodrils, i de procolofònids, amb una forma similar als actuals llangardaixos, però sense cap tipus de relació de parentesc.