Les Tines de les Balmes Roges i altres tines.

Les Tines de les Balmes Roges i altres tines.

ALGUNES DADES:

Dificultad tècnica:    Difícil en BTT.

Temps:  2 hores i 10 minuts

Km = 20,95 km

Pensada per BTT, però es pot fer a peu evidenment, jo la poso per fer a peu, potser no sencera però mínim fins les Tines de les Balmes Roges.

RECORREGUT:

Camí del Flequer - Tines del Ricardo - Can Casasaies - El Codól Llarg - Les Tines de les Balmes Roges - Serra de Puig Gili - Tines del Ricardo - Camí del Flequer.

Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha a la carretera del Pont de Vilomara a Rocafort, la BV-1124 al quilòmetre 4,200 a la dreta.

ITINERARI:

Comencem caminar, pujant per la vall del Flequer seguint les marques verdes i blanques del SL–C 52 amb el torrent del Flequer a la dreta fins arribar a les Tines d'en Ricardo que son a l’altre banda del torrent.

Travessem el torrent i deixem les marques del sender local, continuem per la pista deixant la que marxa a la dreta, el camí va fent una pujada suau sempre al costat del torrent, amunt a l’esquerra es veu el mas de Can Flequer, una mica abans d’arribar al Torrent de la Coma d’en Bou agafem una pista a la dreta que puja en quatre ziga-zagues a Can Casasaies, ara abandonat però val la pena entrar-hi, encara s’hi pot veure una premsa en una sala amb volta de canyó, una tina... HI HE ESTAT TRES VEGADES O QUATRE.

Seguim pujant ara per un sender amagadot i bastant embrossat al inici, però de mica en mica s’arregla i es va fent força bé fins arribar al punt on baixarem, pujarem i tornarem a baixar, aquest tram fins arribar a la pista, al Torrent del Còdol Llarg, es bastant o millor dit molt complicat d’anar sobre la bici.

A la pista que torna a pujar inclinant-se cada vegada mes fins arribar a tombar i veure Les Balmes Roges, ara ve un xic de descans fins a trobar un trencall a la dreta que ens porta just a les tines de les Balmes Roges, paga la pena visitar-les.

AQUI PODEM DÓNAR MARXA ENRERE I SEGUIR PER ON HEM VINGUT.

SI CONTINUEM:

Desfem el camí fins el desviament d’abans i comencem a pujar per unes rampes infernals, seques amb molta grava que fan anar mes a peu que en bici, per sort son nomes 600 metres, estem a la Serra de Puig Gili i a la dreta, apart d’unes vistes impressionants del Pla del Bages, hi ha un sender que ressegueix la carena.

Comencem a baixar pel sender que es fa quasi be tot sobre la bici, encara que en algun tram de forta pendent amb bastants forats el seny aconsella fer-ho a peu, al tornar a trobar la pista tirem cap a la dreta, per un fals pla, força ondulat que fan que perdem l’alçada poc a poc fins després d’un repetjó on ve una baixada de cop que va ajuntar-se amb el camí per on hem vingut al inici, ara tant sols ens queda fer la baixada fins l’aparcament.

RODALIES CASANOVA DE L’OBAC.

RODALIES CASANOVA DE L’OBAC.

CLUB DE LA MANDARINA. EXCURSIÓ DIVENDRES , 13/11/2015.

Grup de 10 persones (3 senyores i 7 senyors)

RUTA:

Casanova de l’Obac – Torrota de l’Obac (30’ i pujar a la torrota i baixar són 10’) – Pou de Glaç de l’Estepar (20’, acum: 60’) – Torra de Vigilància Forestal (20’, acum: 80’) - La Pastora (restaurant - 25’, acum: 105’) – Obac Vell (15’, acum: 120’) – Pou de Glaç de l’Obac (5’, acum: 125’) – Turó Roig (20’, acum:145’) – Font de la Portella (5’, acum:150’) – Casanova de l’Obac (40’, acum: 190’).

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI:

Comencem a caminar a les 8h40’ amb molta boira.

En 30’ som a la Torrota de l’Obac, pugen a la torrota 8 persones (anar i tornar són 10 minuts).

Seguim per la pista ampla i en 20’ som al Pou de Glaç de l’Estepar. Fins aqui, tot pujada però suau.

Del pou, anem a la Torra de Vigilància d’Incendis, sender planer, en 20 minuts som a la torra. Molta boira que no ens deixa veure res (sense boira grans vistes a: Roca Salvatge, Paller de Tot l’Any, Castellsapera,…).

Esmorzem a la torra. Uns 20 minuts.

Continuem pel sender que ara baixa fins anar a trobar la pista ampla, ja molt a prop de La Pastora, són 25 minuts.

De la Pastora anem fins a la font de la Portella, passant per: l’Obac Vell, el pou de glaç de l’Obac, el turó Roig i finalment la font de la Portella, bon camí i terreny planer. Són 45 minuts.

La font rajava , la bassa de sota plena i els tres plataners grans amb poques fulles. Fem la tornada fins la Casanova de l’Obac, en 40 minuts.

Temps total sense el temps d’esmorzar =
3 hores i 10 minuts.

DADES DEL GPS:

-Km fets = 9,0

-Temps en moviment = 2h24’

-Velocitat mitjana = 2,31 Km/h

-Altitut màxima de 860 metres i mínima de 647 metres.

TOTA L’EXCURSIÓ AMB BOIRA PERÒ HO HEM PASSAT MOLT BÉ.

FEM CULTURA:

1.La Casanova de l’Obac.
La Casanova de l'Obac és un antic mas vitivinícola de tres plantes i estil italianitzant, aixecat al començaments del segle XIX.

Inaugurat com equipament l'any 1996, disposa d'espais i equipaments per al desenvolupament de programes culturals, de lleure, de formació i d'educació ambiental.

També ofereix espais i serveis per a seminaris, reunions de treball, celebracions, exposicions d'art i altres actes per a grups i entitats.

El conjunt d'equipaments de l'Obac us ofereix una gran varietat de propostes a l'entorn natural. A l'Obac tota la família pot gaudir de la natura d'una manera activa i respectuosa.

Horari:
Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 15h (excepte Nadal i Cap d'Any).
Feiners, cal concertar l'obertura del centre.
Tancat el mes d'agost.

Contacte:
Ctra. de Terrassa a Rellinars (B-122), km 10
Tel. 937 435 468 (dissabtes i festius)
937 855 461 (visites concertades).

2.Torrota de l’Obac.
És una torre de planta rectangular, lleugerament atalussada, amb la part superior esfondrada, que va ser restaurada fa pocs anys.

A la façana de migdia, i a l'alçada del pis superior, s'obre una porta d'arc de mig punt adovellada.

Es creu que va ser edificada al segle XI i que era una torre de guaita que defensava el camí de Vacarisses, comunicada òpticament amb la torre que hi ha prop del poble.

3.Pou de Glaç de l’Estepar.
El Pou de Glaç de l'Estepar va ser construit l'any 1706 per la familia Ubach, que vivia a la masia actualment coneguda com a Casa Vella de l'Obac.

El pou es va edificar mig enterrat en una zona boscosa, plena d'alzines, situada a 650 metres d'alçada, a la vessant oest del Turó de la Carlina, al costat de la cruilla del camí de l'Estepar i un sender provinent de la Torrota de l'Obac.

El pou consisteix en un clot cilíndric revestit interiorment per pedre seca.

El gel s'anava a buscar a l'hivern a les rieres i les basses de l'entorn. L'aigua congelada es tallava en blocs i es portava al pou per evitar que es fongués amb la calor de la primevera i l'estiu.

A les nits el glaç es trasllava fins a les ciutats, on es venia tant com a medicina com per refrecar les begudes.

El comerç de glaç va donar tant bons resultats a la familia Ubach, que el 1760 va decidir construir un segon pou a la Portella.

Aquesta activitat comercial es va mantenir fins a l'aparición dels congeladors elèctrics.

4. Obac Vell.
Des de la Casanova de l'Obac s'arriba amb facilitat al mas de l'Obac Vell, en ple parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac.

Està documentat des del segle XII.
S'hi poden veure edificis i ruïnes d'època diferent, que arrencarien en època romana o visigòtica i s'allargarien fins el segle XVIII, quan la família Ubach va abandonar el mas i es va traslladar a la Casa Nova.

Cal destacar una torre de planta quadrada, travessada per un portal amb volta de canó, amb una bestorre cilíndrica adossada.

L'element més destacat, tanmateix, és un recinte quadrat amb l'aparell col•locat en opus spicatum, sistema de tradició romana utilitzat també en època altmedieval.

Pel que fa a la masia, va ser edificada l'any 1571. Hi ha també una capella del 1719, restaurada modernament. El conjunt va ser incendiat durant les guerres carlines i després abandonat.

5.La Font de la Portella.
Es troba en revolt del camí que va de la Casa Vella de l'Obac a les canals de Mura i del Llop, poc després del trencall al Turó Roig.

El nom de la font prové d'un antic mas, que va quedar deshabitat arran de les epidèmies de pesta i els seu terrenys va passar a ser propietat de la Casa Vella de l'Obac.

L'índret està presidit per una petita construcció rectancular de la que sobresurt la pica de la font. Al davant hi ha una gran bassa que s'ompla de l'aigua que raja.

Pels costats de la font i la bassa hi ha rocam cobert de molsa, alzines i, com a nota característica, tres grans plataners. Per radera dels arbres es pot veure el Turó Roig.

La Font de la Portella és un lloc molt visitat per la seva proximitat a la Casa Vella de l'Obac.

Santa Creu de Palou i el Farell.

Santa Creu de Palou i el Farell.

Passejades pel Parc. Dimecres 11 de novembre 2015. Organitza el Centre Excursionista de Terrassa (CET).

INTRODUCCIÓ:

La sortida escollida d’aquest mes és una tranquil·la passejada pels voltants de la riera de Santa Creu, molt a prop del Pont de Vilomara. Coneixerem un vessant del Parc poc freqüentada per els Terrasencs.

Veurem:

El Mas de la Casa Nova de Sant Jaume
Va ser un dels masos més grans i més importants del Pont de Vilomara, malaurada ment el seu estat és ruïnós, just a l’entrada es pot contemplar dues tines i una font que quasi mai raja.

La Font Nova
Bonica font enclavada a la paret de pedra al costat mateix de la riera.

Tines de Cal Padre, La Pedrera i del Docte
Les tines es construeixen al llarg dels segles XVI i XVII, per facilitar l’elaboració de vi a peu de vinya, són dipòsits de pedra quadrats o circulars, folrats amb cairons de rajola, on s’aixafava el raïm perquè hi fermentés.
Posteriorment era traslladat en bótes de fusta amb carros tirats per animals fins a Manresa.

La Pedrera
Petita pedrera al costat de la pista del Farell, on es produïa l’extracció de pedra per a ús comercial.

Santa Creu de Palou
Edifici romànic del segle XI d’una sola nau, acabada amb un absis semi circular, es conserva el campanar d’espadanya amb dos ulls i l’escala per accedir a les campanes. L ’església està abandonada i el seu estat és ruïnós: la part central de l’església està completament esfondrada. Al costat de l’absis hi ha un petit cementiri totalment profanat.

El Farell
Masia situada dalt d’un cim enmig dels torrents de Matarrodona i Puigdoure, fou construïda al segle XII per tal de defensar-se dels atacs dels bandolers. Segons la llegenda, durant la guerra del Francès, soldats francesos en retirada varen amagar un cofre de joies i monedes d’or als voltants de l’Alzina dels Penitents.

COM  ANAR  AL PUNT DE SORTIDA:

Per arribar al principi del recorregut caldrà seguir l’autovia C 58 de Terrassa a Manresa, sortir al trencall de Sant Vicenç de Castellet, creuar tot el poble i arribar fins al Pont de Vilomara.

Ens situarem a la part nord del poble,  just una rotonda que ens indica la carretera d’accés a Rocafort la BV-1224, si seguim el primer carrer que puja a la dreta, veurem que s’acaba l’asfalt i continua de terra, està indicat amb un rètol: accés al Farell.

Transcorreguts 1.800 m. trobarem la casa Nova de Sant Jaume: és aquí on deixarem els cotxes per començar el recorregut a peu.

Després d’esmorzar iniciem l’ itinerari a la casa Nova de Sant Jaume (407893 E – 4616157 N).

ITINERARI:

Uns metres més avall es troba la Font Nova, un cop visitada reculem de nou fins a la casa Nova, continuem la pista que voreja la casa fins creuar la riera, continuem a la dreta per una pista ampla.

Les primeres tines que trobem són les de Cal Padre  (409412 E – 4615175 N), un conjunt de dues tines que estan molt amagades.

Recorreguts 550 m., més amunt trobem la tina de la Pedrera (409903 E – 4615273 N) i 500 m. més endavant, les tines del Docte  (410151 E – 4615340 N).

Poc més amunt surt un corriol a la dreta que ens durà a la presa de Santa Creu: hem de travessar-la.

Un corriolet ens portarà a l’ermita de Santa Creu de Palou  (410610 E – 4615404 N), un cop visitada l’ermita, retornem a la presa i al camí principal, on trobarem un cartell que ens indica seguir direcció sud, masia del Farell.

Uns metres més endavant seguirem un trencall a la dreta per visitar el pou del Farell, desfem el camí fins al trencall i continuem de nou fins l’ Alzina dels Penitents i després el mas del Farell  (410264 E – 4614866 N).

Fitxa técnica:

-Lloc i hora de sortida: davant del Centre Cultural a les 8.00 del matí.
-Tornada: sobre les 14:00.
-Desplaçament: en cotxes particulars.
-Recorregut: 12 km.
-Desnivell: +212 m -212 m.
-Temps de marxa: 3 hores.
-Dificultat: BAIXA.

Recomanacions: portar roba i calçat adequat, pals per caminar (opcional) beguda i un bon esmorzar.