A vista
d'ocell, el municipi de Vallcebre s'assembla a un con inclinat, elevat sobre
grans parets rocoses. La ruta circular ens porta pel perímetre d'aquestes
parets i d'aquí ve el seu principal atractiu: les vistes privilegiades de
pràcticament totes les serres del Berguedà i algunes del Ripollès. Per als
amants de les grans panoràmiques, aquesta ruta serà una delícia pràcticament de
principi a fi. L'entorn pel qual transcorre és eminentment agrícola. Vallcebre,
però, té un passat miner que es pot descobrir en altres rutes senyalitzades.
D'altra banda, el poble també es comença a conèixer pels seus jaciments
paleontològics.
Descripció
La ruta comença
a la plaça del poble. Prenem la carretera cap al sud, amunt, fins a trobar una
pista a mà esquerra que va cap a l'ermita de Santa Magdalena (està indicat).
Una vegada fora del nucli del poble, arribem, al cap d'uns minuts, a dues
cases: cal Vila i cal Pons. Al peu del camí hi ha un safareig públic que s'abasta
d'una cabalosa font: la font de Balaians,
una mostra de la vida d'abans. Predominen els camps, avui convertits en zones
de pastura. El camí es dirigeix cap al bosc i creua antigues feixes amb murs de
pedra seca, actualment envaïdes pel bosc.
Arribem a l'ermita de Santa Magdalena, que va ser
construïda al segle XVII i cada any és el destí d'un romiatge. Al costat de
l'església hi ha una font seca amb un dipòsit de roca natural. L'aigua va
deixar de rajar quan la galeria d'una mina va perforar-ne el curs. Antigament,
a aquesta font se li atribuïen poders curatius contra les berrugues.
Des de
l'església, els senyals ens porten pel bosc fins a entroncar amb el camí que va
de Vallcebre al Grau de la Mola, que és el que ara anem a buscar. L'il·lustre
excursionista de finals del segle XIX, Cèsar August Torres, deia, en la seva
guia del Berguedà, que només hi havia tres graus per pujar als cingles de
Vallcebre: el Grau de la Mola, el grau de les Granotes i el grau de Sant
Climents. Aquesta ruta passa pels tres. En realitat, hi ha més graus, però
Torres, que era cavaller, només es referia als que es podien pujar a cavall. Hi
ha altres graus, passos estrets i precaris que aprofiten petites falles i plecs
de les roques, però només es podien pujar a peu. Aquest PR proposa fer-ne dos
com a variants del recorregut: el grau dels Boigs i el grau del Jou.
Des del grau de la Mola, el camí busca la línia
d'alta tensió. A partir d'aquí i fins a arribar a la carretera que uneix
Vallcebre amb Saldes, la ruta voreja els penya-segats ofereix una vista
esplèndida que varia a cada tram de camí.
Després
del grau de les Granotes, la ruta arriba
a cal Menut, una casa que encara està plena d'activitat ramadera. Abans
d'arribar a la casa i també darrere dels estables, es veuen unes muntanyetes
amb una petita entrada, com si fossin cases de hòbbits. Són trumferes: llocs on
es guardava la collita de patates. Els extensos camps que envolten la casa,
probablement en un determinat moment, can canviar el cultiu del blat pel de la
patata, molt més adaptada a l'alçada.
Després de la
casa, la ruta passa prop d'un petit monument construït en memòria d'un pilot
que va morir d'accident en caure la seva avioneta. També és una zona
d'enfonsaments càrstics, fissures al terra causades pels corrents d'aigua
subterrània. Passeu amb precaució. A sota, es veu l'hotel rural El Jou i
darrere, una zona pelada que marca una antiga explotació de carbó a cel obert.
La ruta torna a
una pista i, quan aquesta s'acaba, busca un camí que voreja en tot moment el
precipici, fins a arribar al grau de Sant Climents, on s'uneix amb un altre
camí històric. A baix, es veu la Torre
de Foix, una gran casa construïda entorn d'una torre medieval, i la petiita
església romànica de Sant Climent.
La ruta
continua per unes zones de cultiu fins a arribar a la Foradada, única sortida
de les aigües de Vallcebre. Quan es creua el pont sobre el torrent, es veu una
curiosa construcció: es tracta d'un molí construït per aprofitar un petit forat
de les roques. El canal que porta l'aigua a la bassa corre sobre el mur fins a
la bassa que hi ha al darrere. Antigament l'aigua entrava a l'interior del molí
i sortia per la gran obertura del mur. Passat el pont, baixa un camí que permet
observar-ho de més a prop. Si voleu aigua, un sender local senyalitzat amb les
marques verdes i blanques baixa per la dreta de la carretera, on hi ha una
font.
Finalment,
es puja per tornar a la cresta. La ruta passa pel costat de les restes d'una
torre del telefèric construït als anys 40 per baixar el carbó des de les mines
de Vallcebre fins al Collet i al ferrocarril. Una vegada a la cresta, la ruta
busca un camí que puja lleugerament pel mig de les roques fins a la carretera
de Vallcebre. Creuem la carretera per entrar en el què probablement era, anys enrere,
la millor zona de cultiu. Passem per les diverses masies que conformen el barri
de la Barceloneta i ja arribem al nucli del poble.
Variant de cal Menut a Vallcebre per
passar pel Tossal Llissol
Si aquesta ruta
circular us sembla massa llarga, us proposem un semicercle. Abans d'arribar a
cal Menut, surt una pista cap a l'esquerra marcada com una variant del PR
C-128.1 que puja cap al Tossal Llissol, on oneja una bandera. Pugem pels
extensos camps de cal Menut, que ara queda a sota. Quan la pista fa un
pronunciat revolt cap a l'esquerra, tornem a veure les muntanyetes de les
trumferes en els camps, sobretot a l'esquerra.
El Tossal
Llissol és un mirador privilegiat de pràcticament totes les serres de la
comarca, amb el poble de Vallcebre a baix. Val la pena aturar-s'hi una estona
i, amb l'ajut de la taula d'orientació, absorbir totes les vistes. Des del
Tossal, la ruta emprèn la baixada cap a l'ermita de Sant Ramon, passa per zones
de cultiu i manté extenses vistes d'Ensija i el Pedraforca. Tot i que és una
església moderna, del segle XIX, Sant Ramon té la seva gràcia i l'emplaçament
és atractiu.
A partir
d'aquí, tornem a entrar als nuclis habitats, on trobareu algunes cases
restaurades, segones residències, algunes altres de més antigues. La ruta, sempre
de baixada, alterna corriols i pistes de terra. Cal fer atenció a les marques
ja que el recorregut fa diversos canvis de sentit mentre busca connexions en un
entorn boscós. L'itinerari acaba amb dos atractius passos de torrent. abans de
culminar novament al poble de Vallcebre.
Variant El Jou – Grau del Jou
– Grau dels Boigs – El Jou
Pels qui
vulgueu tenir una bona perspectiva des de dalt dels cingles, però voleu caminar
menys, us proposem començar la ruta des del Jou. Des d'aquí cal prendre la
variant 128.3 de la ruta i pujar dalt dels cingles pel grau del Jou. Una vegada
dalt del cingle, cal anar cap a l'esquerra fins a la casa de cal Menut i
continuar pels cingles fins al grau dels Boigs. Una vegada en aquest grau, cal
baixar fins a trobar un camí ample que us retornarà novament al Jou.
TOTAL 13,5 Km i 5,5h
+-+copia.JPG)
