Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

viernes, 20 de junio de 2014

MONTSERRAT: STA. CECÍLIA – MONESTIR PER 6 ERMITES.














MONTSERRAT: STA. CECÍLIA – MONESTIR PER 6 ERMITES.

Magnífica, atractiva, preciosa, espectacular i senzilla travessa per la Muntanya de Montserrat, entre l'ermita de Santa Cecília i el Monestir, passant per les ermites de la Trinitat, St. Benet, Santa Magdalena, Sant Onofre, Sant Joan i Santa Anna, a més de passar pel camí de l'Arrel, El Pla dels Ocells, l'estació superior del cremallera de Sant Joan i el torrent de Santa Maria.

NOTA: Aquesta ruta està feta en format travessa però es pot fer circular si deixem el vehicle a Sant Cecília, ja que del monestir continuem pel camí dels Degotalls i d’allà pel costat de la carretera, seguint el camí de Sant Jaume, arribaríem a Santa Cecília en menys d'una hora.

Sortim de Santa Cecília, i anem a buscar el camí de l'arrel que surt gairebé davant de l'ermita. És un corriol magnífic, estret i molt boscós que va resseguint la muntanya de Montserrat, anant guanyant alçada de manera progressiva amb pujades i baixades sinuoses. És molt agradable.
Creuarem la canal dels Avellaners i veurem el Cavall Bernat ( foto ) que passarem per sota. Desprès creuarem la Canal dels Aritjols i poc desprès creuarem el llom del Serrat de les Barretines. El camí, fantàstic, va revoltant resseguint la morfologia de la serralada.

Més endavant creuem la Canal del Pou del Gat on s’ajunta el corriol que puja per la canal, més complicada, i que teniu descrita en un altre recorregut de Tot Natura de les ermites passant per la canal del Pou del Gat.
 Continuem pel camí de l'arrel, ara planejant, flanquejant la Plana Vella fins arribar al Pla de la Trinitat, on trobem un pal indicador. Aquí deixem el camí de l'arrel i seguim a l'esquerra pujant per arribar a l'ermita de la Trinitat. Trobem unes ruÏnes d'una antiga edificació i més endavant la petita ermita encastada a la roca. La deixem a la dreta i seguim pel corriol.
Trobarem un trencall a la dreta que ens portaria a Sant Salvador, però en aquesta ocasió seguim recte, per arribar a l'ermita de Sant Benet, que avui fa les funcions de refugi. Passarem entre l'ermita i la roca per un bonic pas estret i seguirem el corriol que passa per sota la Panxa del Bisbe. Desprès d’una baixada una mica més pronunciada arribarem al Pla dels Ocells. Aquí hi ha un encreuament de camins, cal anar en compte. A l'esquerra aniríem a Sant Joan, a la dreta a Sant Jeroni.

Hem d'agafar el camí del mig, que surt gairebé frontal a com arribem al Pla dels Ocells. Es molt estret i trobarem algunes fites, puja de valent per sortir a la carena de la Serra de les Alzines de les Paparres, on passa el camí ample que va de Sant Joan a Sant Jeroni. El seguim a l'esquerra i aviat trobem el trencall d'un bonic mirador (tot i que poques vistes varem veure per la presència de boira). Passem per sota de la Cara de Mico ( foto ). A la dreta i a sota ens queda el pas dels Trencabarrals. El camí te trams pavimentats i amb una barana de protecció.
Passem per sota la Gorra Frígia ( foto ), on sovint hi trobarem escaladors. Just quan estem sota la Magdalena inferior deixem el camí i agafem un corriol que surt a la dreta i que comença a pujar. Anem cap el punt més alt de la ruta, pugem per unes pronunciades escales. Son les Escales de Jacob. El camí és preciós, si tenim visibilitat.

Més endavant trobem un trencall, el seguim a la dreta pujant fins a arribar a l'ermita de Santa Magdalena, o millor dit del poc que en queda. Hi ha un rètol explicatiu. si volem (nosaltres no ho varem fer per la boira) podem pujar a la Miranda de Santa Magdalena. Un cop dalt desfarem el camí fins a trobar el trencall on l’havíem deixat i seguim. El camí es una passada, te unes proteccions i hem de passar per sota d'una roca.  

Arribem a l'ermita segons alguns de Sant Onofre segons altres l'ermita vella de Sant Joan. que es una vauma, però amb paret s'ha aixecat l'ermita. Continuem, ara baixem una mica fins a arribar l'ermita de Sant Joan. Seguirem per la pista fins a arribar a l'estació superior del funicular de Sant Joan. Seguim entre l'edificació i la paret com si volguéssim anar a Sant Jeroni, però aviat trobem un trencall, just en un revolt, molt ben indicat. Deixem el camí ample i agafem el corriol que baixa a la dreta i que ens portarà a l'ermita de Santa Anna. El corriol primer planeja fins a creuar la part superior del Torrent de Santa maria, que acostuma a estar sec , encara que fàcilment hi trobarem un toll d'aigua corrompuda. El creuem i ara si que començarem a baixar força per tornar a planeja més endavant, passarem per una bauma bonica, és la Cova de Santa Anna Vella.  

Continuem, creuarem el torrent de la vall que ve del Pla dels Ocell i aviat arribem a l'ermita de Santa Anna. La deixem a l'esquerra i seguim. Aviat arribarem al Pas dels Francesos, una escletxa encaixonada entre les roques, on hi ha escales força pendents i de graons curts. Es magnífic. D’aquí fins el Monestir trobarem moltes escales i trams protegits per baranes, ja que baixarem pel Torrent de Santa Maria. Més avall creuarem un parell de ponts. El camí es espectacular, magnífic i amb aquest fantàstic sabor de boca amb bones vistes sobre el Santuari arribarem al Monestir de Montserrat, arribant al costat de l’escultura de l’abat Marcet i arribem a l'esplanada del Cremallera. Seguirem vorejant l'abadia fins l'aparcament de busos on finalitzem aquesta preciosa travessa.
La qualifiquem de fàcil perquè no te passos complicats, però heu de tenir en compte que el desnivell es considerable, de l'ordre dels 750 m. Poques rutes son tan fantàstiques amb tan poca dificultat per Montserrat. Val molt la pena. Absolutament recomanable. Us encantarà, sobretot si agafeu un bon dia i podeu gaudir de les impressionants panoràmiques que us oferirà aquest recorregut a la part alta. Gaudiu de la ruta, es espatarrant, fantàstica, preciosa,… 

Les fotos per ordre de l’excursió de Santa Cecília la primera a Santa Anna l’última.

jueves, 19 de junio de 2014

RUTES DE MONTSERRAT - Collbató-Collbató















RUTES DE MONTSERRAT - Collbató-Collbató

Per la Vinyanova, can Jorba, el Bruc, la Diablera, collet de
Guirló, la Foradada, Santa Cecília, els Degotalls, monestir de Montserrat, camí del Rosari, la Fita i les coves del Salnitre

LA VINYA NOVA
Situada als peus de Montserrat, és un mas molt antic que havia estat adquirit pel monestir de Montserrat el 1566. Va ser utilitzada com a lloc de repòs dels frares i per proveir de vi l'abadia. amb la desamortització, el 1835, va ser adquirida pels senyors Miret i Formosa i el 1888 va ser comprada per Andreu Solà Termes. Dedicada al conreu de l'olivera, va estar habitada fins l'any 1958. El 1993 va ser restaurada i habilitada com a restaurant.

CAN JORBA
La Miranda de Can Jorba és una gran placa inclinada que sembla que hagi estat dissenyada.

EL BRUC.
Monument al Timbaler del Bruc.

COLLET DE GUIRLÓ ( foto ) I LA ROCA ESPECTACULAR DE LA FORADADA.

SANTA CECÍLIA.
Situació: Al terme municipal de Marganell (Bages). Època: Segle XI – Romànic. Estat: Exteriorment presenta un bon estat. Incendiada l’any 1811 per l’exèrcit napoleònic, refeta l’any 1862 per en Francesc de Paula del Villar, fou restaurada per en Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1928 i 1930. Hi ha un casal veí, que ha estat refet quasi íntegrament, i que del 1900 al 1954 hi residí una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puel·les, que el 1954 es traslladà al nou monestir de Sant Benet de Montserrat. Actualment ha estat convertit en refugi d’excursionistes i en local per a activitats juvenils.

ELS DEGOLLATS.
La llegenda de Degollats
Les restes de la masia de Degollats esguarden el pas del riu Ges des d'una petita raconada, al terme de Sant Pere de Torello, molt a prop de Vidrà. Segons diu la llegenda:
 Conten que fa molts anys, molt a prop de la Tosca, hi havia una masia (avui en runes). Com que era l'època de la matança del porc, el pagès de la casa va decidir matar una truja que feia més de 120 carnisseres. Aquell dia, com era costum, a la casa hi assistiren un gran nombre de persones que havien d'ajudar amb la matança, però que també estigueren a punt per fer una bona xerinola i beure i menjar de valent.
A resultes de la matança, el rebost quedà ben proveït. Feia goig de veure, sobretot amb la immensa cansalada que penjava de la biga del sostre i que hi penjaren amb tots els treballs.
El pagès cada dia tallava un bon tros de cansalada. Però un dia el ganivet es va encallar amb la cotna i quan ell s'hi arrepenjà amb totes les seves forces, el clau clavat a la biga del sostre va cedir i li va caure tota la cansalada a sobre. Però el pagès tingué la mala sort d'haver deixat els ullals a la truja units a la cansalada i un d'ells s'enfonsà al seu coll segant-li la vena grossa.
Caigué a terra, amb la cansalada a sobre. Amb el pes de la xulla, el pobre home no es pogué aixeca quedà sense sentit i s'anà escolant fins a morir.
D'aquesta feta, a la casa li canviaren el nom pel de Degollats, ja que un degollat (el porc) en va degollar un altre.

EL MONESTIR DE MONTSERRAT
El monestir de Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a Catalunya. Es troba a la muntanya de Montserrat, pertanyent a la comarca del Bages, província de Barcelona, a una alçada de 720 metres sobre el nivell del mar. Administrativament pertany al municipi de Monistrol de Montserrat, tot i que alguns dels seus terrenys confrontants entren al terme de Collbató. És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.
Dins de les diferents accions que es desenvolupen a Montserrat destaca l'escolania, que és un dels cors de nens cantaires més antics d'Europa.

LES COVES DEL SALNITRE
La Muntanya de Montserrat, de renom universal per la seva fisonomia i el seu monestir, amaga en el seu interior un món subterrani quasi desconegut. Una variada gamma d'avencs i coves foraden l'aparentment compacte massís conglomeràtic de Montserrat. Entre elles destaca la Cova del Salnitre, coneguda arreu tant per ser la que millor resumeix la història de l'espeleologia catalana com per la seva espectacularitat que fascinà i inspirà al llarg dels anys artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, mossèn Cinto Verdaguer i, segons diu la tradició, Antoni Gaudí.
L'acció de l'aigua de la pluja sobre el conglomerat i el material calcari durant milers d'anys i les múltiples esquerdes generades per diversos moviments orogènics han deixat com a llegat un paisatge càrstic impressionant que la visita a la Cova de Salnitre permet observar de prop.

Només cal traspassar el llindar de l'entrada per encetar un recorregut d’uns 500 metres seguint els conductes més espaiosos i més bellament ornamentats per les successives generacions d'espeleotemes (estalactites, estalagmites i columnes). Passeig enriquit per experts guies que, a més d'explicar-nos les característiques i el resultat del procés geològic que ha donat forma a la cavitat, ens mostraran l'hàbitat dels primers pobladors de Montserrat i ens endinsaran en un món d’històries i llegendes.

miércoles, 18 de junio de 2014

CIMS DE MONTSERRAT. 'Miranda de Sta Magdalena 'i 'Roca de St Salvador'.









CIMS DE MONTSERRAT. 'Miranda de Sta Magdalena 'i 'Roca de St Salvador'.

Aquesta ruta  comença des de l’aparcament del Monestir. Al mateix aparcament agafem el camí del Magnificat o dels degotalls. Anem trobant alguna pintura del PR- C 19.
Aquest punt, també és l’inici del Camí de Sant Jaume que comença a Montserrat. Quan portem uns nou-cents metres, no fem cas de les pintures i agafem a la dreta un senderó que acaba entroncant amb un que puja de la carretera per unes curtes escales de fusta ( punt alternatiu d’inici). Anem a l’esquerra i de seguida trobem un tronc indicador. 

Deixem el camí que duu al Monestir i seguim les indicacions de la Canal del Pou del Gat. Fins ara havíem anat de passejada. La canal exigeix posar mans i cames en diversos llocs. També hi trobem un curt pas, estret i un pel aeri, on una corda ens ajuda a superar-lo. Un tranquil tram amb llaçades ens duu a entroncar amb el camí de l’Arrel ( PR-C 19 ). Anem a l’esquerra i pugem anem pujant suaument fins a trobar un tronc indicador de la Trinitat. Hem arribat al pla de la Trinitat.  

Anem a la dreta i de seguida arribem a les ruïnes de l’ermita. Planegem una estona pel PR fins anar a la dreta en direcció Sant Salvador. Ara el pendent creix. Uns bonics revolts ens duen fins les poques restes de l’ermita. Desfem el corriol d’aproximació per tornar al camí que seguim uns dos-cents metres fins trobar a la dreta un corriol que puja al Cim de la Roca de Sant Salvador. El pas es va complicant, el terreny és molt rocós, alguna fita ajuda. Cal posar les mans en un tram amb fort desnivell. Aquí fem dos grups, els valents que segueixen i els més assossegats que ens parem. 

Per assolir el 100 Cims de l’Elefant encara cal superar una escletxa molt estreta i estar a la guaita pel fort vent que avui feia. Les fotos fetes ens mostren les espectaculars vistes des del cim. Un cop agrupats desfem fins el camí. Davallem una estona molt suaument fins arribar al encreuament del Coll de la Canal Plana on anem a l’esquerra i seguim baixant fins sortir al Camí Vell de Sant Jeroni. Anem a la dreta fins el proper Pla dels Ocells . Ara tenim dues opcions, agafar el pas del trencabarrals o la drecera que ens puja al Camí nou de Sant Jeroni. Escollim la segona i entronquem amb l’ample camí. Anem a l’esquerra direcció Monestir. Caminem, quasi podríem dir passegem, per aquest bonic camí. Voregem la Gorra Frígia i les Tisores. Quan trobem un tronc indicador de Santa Magdalena, anem a la dreta i comencem a pujar de nou. Unes escales, bastant ben conservades, ens ajuden a salvar el desnivell. En arribar a un collet anem a la dreta. Unes poques llaçades ens duen a les restes de l’ermita.

Seguim per un corriol amb fites per assolir el 100 Cims de la Miranda de Santa Magdalena . Des don gaudim d’unes vistes espatarrants del Baix Llobregat. Davallem pel senderó que duu a Sant Onofre que deixem per anar a l’esquerra i agafar unes escales molt malmeses però amb unes cordes que fan de passamans que ens duen al camí de Sant Joan. Anem a l’esquerra per l’ample camí fins al Pla de les Taràntules. Just per davant de l’entrada del funicular agafem un altre cop el Camí Nou de Sant Jeroni que seguim uns pocs metres fins trobar un indicador del PR-C 19 que tornem a agafar anant a la dreta. Ara anem perdent altura per un tram ben ombrívol i de fàcil petjada. 

Creuem una riera on hi ha un petit gorg i arribem a les ruïnes de l’ermita de Santa Anna des don tenim una magnífica visió de les tisores i la Gorra Frígia. Entronquem amb el Camí Vell de Sant Jeroni. Seguim davallant suaument per un tram amb moltes escales.  

Passem per l’estret i curiós Pas dels Francesos. Més esgraons i arribem al pla del Monestir. En pla turístic ens apropem a la abarrotada plaça del Monestir. Després de les fotos i la visita a l’església anem  fins a l’aparcament on teníem el cotxe.

Nota : Un cop arribats al pla de les Taràntules, hi ha l’opció de baixar al Monestir pel camí de les Ermites i el de Sant Miquel. Una opció més “turística” però menys senderiste.