MONTSERRAT: STA. CECÍLIA –
MONESTIR PER 6 ERMITES.
Magnífica,
atractiva, preciosa, espectacular i senzilla travessa per la Muntanya de
Montserrat, entre l'ermita de Santa Cecília i el Monestir, passant per les ermites de la Trinitat, St. Benet, Santa Magdalena,
Sant Onofre, Sant Joan i Santa Anna, a més de passar pel camí de l'Arrel,
El Pla dels Ocells, l'estació superior del cremallera de Sant Joan i el torrent
de Santa Maria.
NOTA: Aquesta ruta està feta en format travessa però es pot
fer circular si deixem el vehicle a Sant Cecília, ja que del monestir continuem
pel camí dels Degotalls i d’allà pel costat de la carretera, seguint el camí de
Sant Jaume, arribaríem a Santa Cecília en menys d'una hora.
Sortim de Santa Cecília, i anem a buscar el camí de l'arrel
que surt gairebé davant de l'ermita. És un corriol magnífic, estret i molt
boscós que va resseguint la muntanya de Montserrat, anant guanyant alçada de
manera progressiva amb pujades i baixades sinuoses. És molt agradable.
Creuarem la canal dels Avellaners i
veurem el Cavall Bernat ( foto ) que passarem per sota. Desprès creuarem la Canal dels Aritjols i poc desprès creuarem el llom del Serrat de les Barretines. El camí, fantàstic, va
revoltant resseguint la morfologia de la serralada.
Més endavant
creuem la Canal del Pou del Gat on
s’ajunta el corriol que puja per la canal, més complicada, i que teniu descrita
en un altre recorregut de Tot Natura de les ermites passant per la canal del
Pou del Gat.
Continuem pel camí de l'arrel, ara planejant,
flanquejant la Plana Vella fins arribar al Pla
de la Trinitat, on trobem un pal indicador. Aquí deixem el camí de l'arrel
i seguim a l'esquerra pujant per arribar a l'ermita
de la Trinitat. Trobem unes ruÏnes d'una antiga edificació i més endavant la
petita ermita encastada a la roca. La deixem a la dreta i seguim pel
corriol.
Trobarem un
trencall a la dreta que ens portaria a Sant Salvador, però en aquesta ocasió
seguim recte, per arribar a l'ermita de
Sant Benet, que avui fa les funcions
de refugi. Passarem entre l'ermita i la roca per un bonic pas estret i
seguirem el corriol que passa per sota la Panxa
del Bisbe. Desprès d’una baixada una mica més pronunciada arribarem al Pla dels Ocells. Aquí hi ha un
encreuament de camins, cal anar en compte. A l'esquerra aniríem a Sant Joan, a
la dreta a Sant Jeroni.
Hem d'agafar el camí del mig, que surt gairebé frontal a com
arribem al Pla dels Ocells. Es molt estret i trobarem algunes fites, puja de
valent per sortir a la carena de la
Serra de les Alzines de les Paparres, on passa el camí ample que va de Sant
Joan a Sant Jeroni. El seguim a l'esquerra i aviat trobem el trencall d'un
bonic mirador (tot i que poques vistes varem veure per la presència de boira).
Passem per sota de la Cara de Mico ( foto ).
A la dreta i a sota ens queda el pas
dels Trencabarrals. El camí te trams pavimentats i amb una barana de
protecció.
Passem per sota la Gorra Frígia ( foto ), on sovint hi trobarem escaladors. Just quan estem
sota la Magdalena inferior deixem el camí i agafem un corriol que surt a la
dreta i que comença a pujar. Anem cap el
punt més alt de la ruta, pugem per unes pronunciades escales. Son les Escales
de Jacob. El camí és preciós, si tenim visibilitat.
Més endavant trobem un
trencall, el seguim a la dreta pujant fins a arribar a l'ermita de Santa Magdalena, o millor dit del poc que en queda.
Hi ha un rètol explicatiu. si volem (nosaltres no ho varem fer per la boira)
podem pujar a la Miranda de Santa Magdalena. Un cop dalt desfarem el camí fins
a trobar el trencall on l’havíem deixat i seguim. El camí es una passada, te
unes proteccions i hem de passar per sota d'una roca.
Arribem a l'ermita segons alguns de Sant Onofre segons altres l'ermita
vella de Sant Joan. que es una vauma, però amb paret s'ha aixecat l'ermita.
Continuem, ara baixem una mica fins a arribar l'ermita de Sant Joan. Seguirem per la pista fins a arribar a
l'estació superior del funicular de Sant Joan. Seguim entre l'edificació i la
paret com si volguéssim anar a Sant Jeroni, però aviat trobem un trencall, just
en un revolt, molt ben indicat. Deixem el camí ample i agafem el corriol que
baixa a la dreta i que ens portarà a l'ermita
de Santa Anna. El corriol primer planeja fins a creuar la part superior del
Torrent de Santa maria, que acostuma a estar sec , encara que fàcilment hi
trobarem un toll d'aigua corrompuda. El creuem i ara si que començarem a baixar
força per tornar a planeja més endavant, passarem per una bauma bonica, és la Cova de Santa Anna Vella.
Continuem, creuarem el torrent de la vall
que ve del Pla dels Ocell i aviat arribem a l'ermita de Santa Anna. La
deixem a l'esquerra i seguim. Aviat arribarem al Pas dels Francesos, una escletxa encaixonada entre les roques, on
hi ha escales força pendents i de graons curts. Es magnífic. D’aquí fins el
Monestir trobarem moltes escales i trams protegits per baranes, ja que baixarem pel Torrent de Santa Maria. Més avall creuarem un parell de ponts. El
camí es espectacular, magnífic i amb aquest fantàstic sabor de boca amb bones
vistes sobre el Santuari arribarem al Monestir de Montserrat, arribant al
costat de l’escultura de l’abat Marcet i arribem a l'esplanada del Cremallera.
Seguirem vorejant l'abadia fins l'aparcament de busos on finalitzem aquesta
preciosa travessa.
La qualifiquem
de fàcil perquè no te passos complicats, però heu de tenir en compte que el
desnivell es considerable, de l'ordre dels 750 m. Poques rutes son tan
fantàstiques amb tan poca dificultat per Montserrat. Val molt la pena.
Absolutament recomanable. Us encantarà, sobretot si agafeu un bon dia i podeu
gaudir de les impressionants panoràmiques que us oferirà aquest recorregut a la
part alta. Gaudiu de la ruta, es espatarrant, fantàstica, preciosa,…
Les fotos per ordre de l’excursió de Santa
Cecília la primera a Santa Anna l’última.
