Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

lunes, 23 de junio de 2014

PUJADA A PERAFITA ( 2.756 m ) I MONTURULL ( 2.761 m ) DES DELS ESTANYS DE LA PERA .















PUJADA A PERAFITA ( 2.756 m ) I MONTURULL ( 2.761 m ) DES DELS ESTANYS DE LA PERA .

Excursió molt popular per l'entorn de la petita regió lacustre dels estanys de la Pera, dominada pels emblemàtics cims de Perafita i Monturull, fronterers amb Andorra. Els dos cims tenen una forma ben diferent: el Perafita és esvelt i redreçat, mentre que el Monturull és més voluminós. L'ascensió a aquests dos cims, força dreta en alguns indrets, permet gaudir de la visió dels estanys de la Pera: el petit és molt acollidor i amb els voltants més verds, mentre que el gran té les vores més accidentades.

A Martinet de Cerdanya, on s'arriba per la carretera N-260 (entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell), s'inicia la carretera que puja a Lles (LV-4036) en 9 km. Abans d'arribar-hi, es pren un trencall de l'esquerra que duu a Arànser.

D'Arànser cal pujar per una pista asfaltada fins a les pistes d'esquí nòrdic (el Fornell, 1880 m). Un cop allí se segueix per la pista forestal sense asfaltar que s'enfila cap al refugi de Prat Miró (2000 m) i arriba a les Pollineres (2040 m, al cap de 12 km), on es deixa el vehicle. Des de les Pollineres hi ha 2 km per arribar al refugi dels Estanys de la Pera, 3 km si s'hi va per la pista forestal. També s'hi pot arribar des de Lles i l'estació d'esquí nòrdic de Cap de Rec per la pista forestal que comunica ambdues estacions d'esquí (veure la ruta per a bicicleta tot terreny Sota la Tossa Plana).

La ruta comença a les Pollineres (el pas de vehicles està barrat més amunt). La pujada fins al primer estany coincideix amb el camí del GR-11-10, que ve de Cap de Rec, però també es pot fer per la pista forestal, més suau, que travessa el GR fins a 7 vegades. Si s'ha pujat per la pista, de baixada serà fàcil reconèixer el GR fent drecera entre els revolts.

Als 1,4 km el GR troba per vuitena vegada la pista forestal i se'n va cap al refugi. Aquí cal seguir pujant obligadament per la pista, deixant, poc després, l'estany Inferior de la Pera a l'esquerra (km 1,6 a 1,7).

200 m després de deixar l'estany Inferior s'arriba a un pontet que travessa el riu en un ample revolt (2310 m, 1,9 km, 45 min). Seguint la pista forestal s'arriba al refugi (2350 m) en 500 m. Si s'ha dormit al refugi, després només caldrà baixar aquest tram.

Des d'aquest revolt que travessa el riu es deixa la pista i s'agafa un camí que remunta el riuet pel seu marge dret i, en 200 m, arriba a l'estany Superior de la Pera (2340 m, 2,1 km, 50 min). És famós per les seves truites, avui protegides.

Al desguàs de l'estany es veuen, a l'esquerra, al sud, solcs paral·lels en el neret que pugen pel bosc. És el camí que en 200 m arriba a un serrat on desapareix el bosc. Es veu el clot de la Bassa amb el Monturull. Cal perdre uns metres d'alçada anant cap al fons del clot, on es troba el GR abans esmentat, i seguir remuntant el fons del clot cap al coll que hi ha a l'esquerra del Monturull, al sud-oest, deixant a la dreta el torrent de Claror, més marcat, que va a l'oest cap al coll de Claror, situat a la dreta, al nord, del Monturull. Poc després, a la cota 2440 m, hi ha una font amb molsa, és la sortida de la bassa que dóna nom al clot, situada 100 m més amunt, a la cota 2460 m (2,9 km). Es torna enrere 50 m i es veu clarament el camí que puja flanquejant cap a una fita (2615 m), visible al sud-est.

El següent molló (2660 m, 5,3 km) és un cim molt pla al sud-est del Monturull. Cal anar, doncs, al nord-oest, baixant suaument fins a la cota 2635 m del coll de Monturull (4 km) que abans ha servit de referència. Cal seguir la planera carena cap al pic de Monturull.

Al peu del cim el camí flanqueja desviant-se a l'esquerra per la vall de Bescaran, a l'Alt Urgell. A la cota 2720 m s'arriba al pla del cim del Monturull o Torreta dels Soldats que està una mica a la dreta, al nord-est (2761 m, 5 km, 2 h).

És un cim pla i ample des d'on el panorama s'obre cap al cantó de la Seu d'Urgell i el Cadí. És fronterer amb Andorra. Per roquissers i terreny herbat es baixa al següent coll tot seguint la carena fronterera.

Coll de Claror (2578 m, 5,6 km, 2 h 20 min). Es continua carenejant pujant fort.

Perafita o tossal de la Truita (2756 m, 6,2 km, 2 h 45 min). Des d'aquí es tenen bones vistes sobre els estanys. Cal baixar per la carena fronterera, sense cap dificultat.

Port de Perafita (2570 m, 6,8 km, 3 h). Se segueix el replà de la carena fins al collet de Sant Vicenç (2570 m, 7,2 km). El camí se separa definitivament de la divisòria d'Andorra i, flanquejant sota el pic del Sirvent, baixa cap al sud-est, primer, i, després, al sud fins al refugi dels Estanys de la Pera (2350 m, 8,6 km, 3 h 40 min).

És més agradable i ràpid baixar pel GR-11-10 que per la pista forestal. Als 400 m de forta baixada (9 km) es retroba la pista forestal i la cruïlla, a 1,4 km de la sortida, on es deixava el GR.
A partir d'aquí cal baixar per on s'ha pujat fins a les Pollineres (10,4 km, 4 h 20 min). Fi del recorregut.

La ruta també es podria fer en direcció inversa a l'exposada, així com pernoctant al refugi dels Estanys de la Pera.

RESUM :
  • Comarques:Cerdanya
  • Senyalització: Parcialment
  • Temes: Esport | Natura
  • Distància: 10,4 km
  • Desnivell de pujada i baixada : 830,0 m
  • Tipologies:Grans ascensions i travesses a peu | Patrimoni paisatgístic
  • Durada: 4 h 20 min

VIA ROMÀNICA PER LA BARONIA D’URTX ( LA CEDANYA )
















VIA ROMÀNICA PER LA BARONIA D’URTX ( LA CEDANYA )

La Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc, transcorre transversalment des de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, fins a Bassella, al límit meridional de l'Alt Urgell; és a dir, des de la Mediterrània fins al començament de les terres planes de ponent.
Veurem 10 esglésies – ermites  i les fotos estan per ordre de l’excursió ( Santa Maria de Talló …Sant Pere d’Alp )

El recorregut de la Via segueix primer la vall del riu Tet ( a la foto, la primera, apareix amb el Tren Groc sobre un pont ), per enllaçar després amb la del Segre. Forma un corredor natural amb un únic obstacle orogràfic, el coll de la Perxa, si fa no fa a meitat de camí. La ruta travessa les comarques del Rosselló, el Conflent, la Cerdanya i l'Alt Urgell.

La zona pirinenca que comprèn la Via Romànica constitueix un territori amb característiques físiques molt semblants i posseeix unes arrels culturals comunes que es remunten al començament de l'edat mitjana. L'actual línia fronterera que s'estén al llarg dels Pirineus poca cosa té a veure amb les divisions polítiques d'aquella època. Les comunitats d'ambdós vessants de la serralada mantenien uns nexes sòlids, tant de llinatges feudals i d'administració religiosa com de relacions humanes i comercials. Parlem, per tant, d'una mateixa cultura, els vestigis de la qual han arribat fins als nostres dies expressats en centenars de monuments romànics. Es tracta, així, d'un conjunt monumental força homogeni i alhora ric en matisos, singulars i atractius, que abasta una zona pirinenca perfectament definida.

L'arquitectura religiosa de l'alta edat mitjana de la Cerdanya presenta un conjunt unitari d'edificis de dimensions reduïdes on sobresurten l'antiga canònica de Santa Maria de Talló o l'església parroquial de Sant Pere d'Alp. La renovació arquitectònica del s. XI implantà les formes llombardes molt simples i provocà nombroses construccions mancades de decoració. No obstant això, certs elements llombards com les arcuacions cegues són corrents a la comarca. Aquesta tendència perdurarà fins a la fi del s. XII, caracteritzat per la reforma d'alguns edificis i pel perfeccionament en el treball de la pedra, així com per un canvi dels motius ornamentals amb presència d'escultures a les portalades i a les finestres. Les representacions religioses, en talla de fusta, se centren en el Crist en Majestat i la Verge Maria, la devoció a la qual ha estat estesa en totes les esglésies de la comarca fins als nostres dies. Es conserven pocs vestigis de pintura mural, els quals, excepte alguna mostra a la Cerdanya d'administració francesa, han passat a formar part de les col·leccions de diferents museus catalans i forans.

Aquest tram de la Via surt de la població d'Urús, on s'arriba per un trencall (la GIV-4036/1) que neix a la carretera E-09 entre Alp i el túnel del Cadí.

Església de Sant Grau del Puig d'Urús

Situada a migdia de la població d'Urús.

Apareix mencionada per primer cop com a Sant Grau de Puigfrondí a l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Climent d'Urús, del 1037. És una església del vilatge de Vilagrau o del Puig d'Urús, avui despoblat. Una altra notícia ens parla, al s. IX, del saqueig perpetrat pels homes del vescomte de Castellbò i del comte de Foix, partidaris de l'heretgia càtara, els quals van destruir les relíquies de Sant Grau. Actualment, és una ermita de la parròquia d'Urús que no conserva cap vestigi romànic.

Estat de conservació: bo. Accés: per pista (aconsellable 4x4).

Església de Sant Martí d'Urtx

Per accedir-hi, es pren la carretera E-09 cap al NE, es travessa Alp i se segueix en la mateixa direcció per la GIV-4033 fins a Urtx.

Aquesta parròquia, que no apareix a l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell, era una possessió del priorat canonical de Santa Maria de Serrabona al s. XII (Urg). Formava part del pagus Liviensis. Aquesta esgésia té en particular la
tribuna de Serrabona ( veure foto ).

Es tracta d'un edifici molt modificat del s. XII que consta d'una sola nau encapçalada per un absis semicircular. Sobre el frontispici, s'ha construït una torre campanar moderna. A sota, trobem una porta granítica de dos arcs en disminució que devia ser la porta primitiva traslladada.

Estat de conservació: bo. Accés: per carretera general.

Església de Sant Cosme i Sant Damià de Queixans

Per accedir-hi, es pren la N-152 en direcció N fins a Queixans.

No hi ha gaires notícies històriques sobre aquesta església. No obstant això, apareix citada a l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell (Kexanos) del s. X. Formava part del pagus Liviensis.

Es tracta d'un edifici molt modificat. Les parts més ben conservades són l'absis i una secció de la nau, que pertanyen al s. XI. L'absis presenta a l'exterior una decoració d'arcs cecs que s'emmarquen dins del més pur estil llombard. La finestra central és de doble esqueixada. Les capelles laterals, el campanar i la porta amb la seva ferramenta són de construccions posteriors.

Estat de conservació: bo. Accés: per carretera secundària asfaltada.

Església de Sant Esteve de les Pereres

Des de Queixans, una carretera a llevant mena a les Pereres.

Apareix esmentada com a Hansi a l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell del s. X. Formava part del pagus Liviensis. L'edifici primitiu constava d'una nau coberta amb una volta de canó, encapçalada per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. Probablement, l'absis podria datar del s. XI i la nau del s. XII. Al s. XVIII s'hi van afegir les capelles laterals i s'obrí la porta al frontispici. La porta antiga es devia trobar al lloc de la capella lateral de migdia.

Va ser greument afectada l'any 1936. Des del 1992, s'hi fan tasques de restauració.

Estat de conservació: regular. Accés: per carretera secundària sense asfaltar.

Església de Sant Andreu de Vilallobent

Per la mateixa carretera, i fent cap al NE, s'arriba a Vilallobent.

Apareix esmentada a l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell del s. X amb la denominació Villa Lupinti. Formava part del pagus Liviensis.

L'edifici, d'origen romànic (s. XI), ha sofert importants modificacions en l'estructura primitiva. El temple devia constar d'una sola nau coberta amb volta de canó encapçalada per un absis semicircular, que va ser substituït per una capçalera rectangular. A la nau es construïren dues capelles laterals i una sagristia. Al mur N hom pot observar el parament fet en opus spicatum, i a la paret de migdia es pot observar una finestra emparedada, de doble esqueixada, l'única romànica que es conserva.

Estat de conservació: bo. Accés: per carretera secundària asfaltada.

Església de Sant Tomàs de Ventajola

Cal dirigir-se al N fins a Puigcerdà i prendre a migdia la N-152 per trencar de seguida a la dreta (O) cap a Ventajola.

La primera menció està datada l'any 958 en un precepte del rei Lotari a favor del monestir de Sant Miquel de Cuixà: "in Ventoiola ecclesia cum decimis et primiciis". Formava part del pagus Liviensis. És un edifici d'una sola nau encapçalada per un absis semicircular que es podria datar dins del s. XI. Ha sofert diverses modificacions com la construcció d'una capella, la sagristia -que amaga, parcialment, l'absis- i la porta que va ser refeta al segle passat. El més remarcable és la decoració exterior de l'absis amb arcs cecs d'estil llombard, separats per lesenes, dels quals tan sols se'n conserven cinc d'originaris. Interiorment, està cobert amb una volta de quart d'esfera. El campanar d'espadanya de dos ulls és modern. S'hi venera una marededéu de tradició romànica, còpia de la que va desaparèixer el 1936. Es troba dins d'una propietat privada.

Estat de conservació: bo. Accés: per carretera secundària sense asfaltar.

Església de Sant Pere d'Alp i al costat la
font de Sant Isidre

Es continua per la mateixa N-152 en direcció S i es gira a la dreta (SO) per l'E-09 fins a Alp.

La parròquia d'Alp apareix esmentada a l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell (Albi) del s. X. Formava part del pagus Liviensis.

L'edifici, molt transformat, sembla correspondre's amb una construcció de tradició llombarda del s. XI. En una estructura de planta basilical (tres naus), es va substituir la capçalera original per l'actual presbiteri i es van obrir capelles laterals. La nau estava coberta amb una volta de canó reforçada amb arcs torals desapareguts actualment. Es conserven els arcs formers que separen les naus laterals, que estan cobertes amb una volta de canó amb perfil de quart de cercle. Els pilars de l'extrem de llevant, amb grans carreus, formarien part de l'edifici anterior. La porta oberta a llevant és l'única de les obertures primitives que conserva l'edifici. A la paret N del presbiteri, hi ha una pintura gòtica (s. XIV) amb la figura de Sant Cristòfol. Es conserven dues imatges de la Mare de Déu, una al Museu d'Art de Girona i l'altra, del s. XIII, al Museu Episcopal de Vic.

Estat de conservació: bo. Accés: per carretera secundària asfaltada.

Fi de l'itinerari.

RESUM :
  • Comarques:Cerdanya
  • Senyalització:Sí
  • Temes:Cultura
  • Distància: 35,0 km
  • Tipologies:Patrimoni cultural
  • Durada: 4 h

domingo, 22 de junio de 2014

ROMÀNIC DE BELLVER DE CERDANYA A BOLVIR ( AMB COTXE )










ROMÀNIC DE BELLVER DE CERDANYA A BOLVIR ( AMB COTXE )

Recorregut amb cotxe per pobles i indrets de la Baixa Cerdanya a través d'un paisatge lluminós i verd, obert de bat a bat com poques valls del Pirineu, on destaquen les esglésies romàniques, d'una gran puresa i bellesa arquitectònica. Visitarem 7 esglésies , he posat 7 fotos ( una per església per ordre de l’excursió ).

L'inici d'aquesta ruta és Bellver de Cerdanya, al peu de la carretera N-260 entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell.
S'hi recomana visitar el nucli antic, al cim del qual hi ha una plaça en part porticada i, a prop, l'església de Santa Maria i Sant Jaume. Després, i des de l'extrem occidental del poble, cal seguir la petita carretera que en direcció SO mena a Santa Eugènia de Nerellà, on val la pena visitar l'església del mateix nom, un edifici romànic molt modificat, però que conserva el millor campanar de la zona del seu estil, altrament conegut com la Torre de Pisa de la Cerdanya a causa de la seva inclinació.

A continuació, s'ha de tornar a Bellver
per seguir cap a migdia per la minsa carretera que duu a Talló, on cal visitar l'església del s. XII de Santa Maria de Talló, una de les més importants de la comarca i que fou seu d'una comunitat canonical.

La ruta es dirigeix ara cap a Beders. Per arribar-hi, cal retornar a Bellver i seguir a llevant per la carretera LP-4033a i, a Baltarga, agafar un trencall de la dreta (S) fins a l'església de Sant Andreu de Baltarga , un edifici romànic d'una sola nau tancat a l'E per un bell absis del s. XII.

Es recula fins a Baltarga i se segueix cap al N fins a la carretera N-260, que es pren a la dreta (E) en direcció a Puigcerdà. Després de passar Isòvol, es gira a l'esquerra (NO) pel trencall que porta a Olopte (la GIV-4032), lloc on cal visitar l'església de Sant Pere, que data del s. XIII i que compta amb un bell portal d'arquivoltes i pilars rematats per capitells de decoració vegetal. Al MNAC de Barcelona, es guarda una talla policromada de la Mare de Déu (s. XIII) procedent d'aquesta església.

De nou, cal reprendre la carretera de Puigcerdà i continuar cap a All, població a l'entrada de la qual hi ha l'església de Santa Maria, que data del s. XII i que té portes que conserven part de la ferramenta romànica original. Al seu interior, es mostra un retaule gòtic dedicat a la Mare de Déu procedent d'un pintor anomenat mestre d'All, del s. XV. El MNAC de Barcelona conserva, també, una talla romànica de la Mare de Déu i un santcrist procedents d'aquest temple.

L'última parada de l'itinerari és a Bolvir, on s'accedeix seguint cap al NE per la mateixa carretera N-260, després de Ger. A Bolvir, cal visitar l'església de Santa Cecília, edificació que també data del s. XII i que compta amb un portal a migdia format per arquivoltes en degradació, columnes i capitells esculpits. Les teulades són de licorella i el campanar, de construcció posterior, és una torre adossada amb coberta piramidal.

Així finalitza aquest itinerari romànic per la Cerdanya.

RESUM:
  • Distància: 36,0 km
  • Durada: 3 h