Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

martes, 22 de julio de 2014

CIRCULAR CASTELL DE GRANERA – GRANERA

















CIRCULAR CASTELL DE GRANERA – GRANERA

Aquesta es una caminada sorprenent tan pel paisatge com pel camí.
Comença per una pujada moderada que dura uns quatre kilòmetres i que porta fins el poble de Granera. Allà hi ha temps per pujar fins el Castell o be seguir la ruta tal i com esta traçada, ya que des de el mateix poble hi han unes vistes molt bones de la fortalesa. Es continua per un tros asfaltat del antic camí de Monistrol de Calders, fins que el camí esdevé un corriol.

Arribats a aquest punt s’ha de fer un acte de fer i seguir fidelment el track, perquè el camí pràcticament ha desaparegut, tot i que veureu en mots punt l’herba esclafada i les branques dels esbarzers trencades, restes del pas d’altres excursionistes. En algun moment pensareu que no aneu be, però tot es una qüestió de seguir la traça.

A l’alçada de la casa pairal de Can Roca es torna a sortir a la pista, i l’excursió acaba al cap d’un parell de kilòmetres a Granera.

A part del Castell ( 4 fotos ), hi ha una torre de defensa, el poble és preciós ( 2 fotos ).. Hi ha un únic restaurant l’Esclopet (molt recomanable ). El poble té dos miradors: el de Can Cucut ( 1 foto amb una estatua d’una dona que mira el paissatge ) i de l’altre no sé el nom ( 1 foto )

Abans d’entrar al poble o sortint a 1 Km tenim l’Ermita de Santa Cecília ( 2 fotos ), visita obligada.

També és d'obligada visita:

La Torre de defensa amb matacà adossada al cos d’una masia ( no té res a veure amb el Castell ). 3 fotos.
Situació: A la zona coneguda com el Raval de Baix, a la vora de Granera, petita localitat del Vallès Oriental (Barcelona).
Època: Segle XVII
Estat: Torre amb matacà adossada al cos d’una masia. Aparenta un bon estat. Aparcament al davant mateix.
Accés : Sortint de la població de Castellterçol, i circulant per la carretera BV-1245 en sentit Granera, aproximadament un km. abans d’arribar a aquesta petita localitat, en un tram recte de la carretera, veurem una desviació a mà esquerra que accedeix a un petit nucli d’habitatges entre els quals, hi ha la masia que busquem.

Són uns 10,4 Km i unes 4 hores


HISTÒRIA DEL CASTELL DE GRANERA
El castell de Granera és un castell del terme municipal de Granera, pertanyent a la comarca del Moianès, tot i que adscrit administrativament a la del Vallès Oriental. És un castell medieval majoritàriament del segle XI, amb elements de castell roquer probablement anteriors, bastit en el cim del turó que rep el mateix nom del castell. El barri del Castell del poble de Granera s'estén als peus del castell, pel seu costat meridional.
Se'n té constància des del 971, documentat com a Castrum de Granaria, quan aleshores pertanyia al comtat de Manresa. De jurisdicció reial, el 1023 la comtessa Ermessenda de Carcassona l'empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de pau. També els mateixos anys, abans del 1025, la mateixa comtessa l'infeudà a favor de Guifré de Balsareny o del seu fill Bernat Guifré. Aquest darrer el llegà el 1046 a Guisla, a través de la qual passà a la casa vescomtal de Barcelona. A finals del segle XII els vescomtes barcelonins el cediren a Albert de Castellvell, però al cap de poc en recuperaven el domini. Ja al segle XIII fou infeudat als Bell-lloc, i més tard als Gravalosa, que en consten senyors entre 1310 i 1345. El 1375 se'n féu amo i senyor Pere de Planella, moianenc que era conseller reial. El rei li va vendre el ple domini, jurisdicció i drets.
Pertangué a la família de Planella, també senyors de Castell de Clarà i Castellnou de la Plana (del terme de Moià) i Castellcir, emparentats amb els de Planella de Talamanca i Calders, i a finals del segle XVI fou venut als Despalau, fins que el 1642 Maria de Despalau el va vendre a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona. Esdevingué seu de la baronia de Granera per concessió de Felip IV de Castella el 17 de juliol del 1643. Posteriorment castell i títol passaren altre cop als Planella, després als Amat i més tard als Castellbell, sempre per aliances matrimonials. Actualment, aquest títol nobiliari està en mans del Marquès de Castellbell, com la resta de baronies esmentades.
El castell es mantingué dins del patrimoni d'aquesta família fins a la dècada dels 60 del segle XX, quan se'l van vendre a un particular de la comarca, el qual al cap d'una vintena d'anys el revenia a un prestigiós metge sabadellenc, la família del qual encara en té la possessió del 2011.
El castell de Granera es conserva en part, ja que ha estat consolidat i en part refet pels seus actuals propietaris. Té una planta irregular, adaptada al relleu de la roca on és assentat, amb elements constructius molt interessants, com uns arcs en gradació fets per tal de sostenir el mur en la irregularitat de la roca que en fa de basament. L'aparell dels murs és fet de carreus regulars rejuntants amb molt de morter de calç, però conserva fragments, a la part de ponent, d'obra més antiga, amb paraments d'opus spicatum. La part llevantina, on hi ha l'arc d'entrada, sembla obra del segle XIV, però en el sector nord-occidental hi ha força mostres de segles anteriors. Les restes de l'interior remeten a un castell renovat ja a l'edat moderna, en la qual destaca la capella de Santa Maria, ja del segle XVII, tot i que té una part del parament possiblement romànic. Malgrat tot, l'estat ruïnós s'estén a tot el conjunt del castell. A la dècada dels setanta del segle XX, es féu un intent de reconstrucció, per tal de dedicar el conjunt a hostatgeria, però no va prosperar. Tanmateix, es va refer una part del sector nord.


lunes, 21 de julio de 2014

MONTSANT. AL TOLL DE L’OU PELS GRAUS DELS BARROTS, MATEVA I ESPINÓS. BARRANC DE LES FALLES.





















MONTSANT. AL TOLL DE L’OU PELS GRAUS DELS BARROTS, MATEVA I ESPINÓS. BARRANC DE LES FALLES.

Toll de l’Ou i Grau dels Barrots, amb altres com el barranc de les Falles i els Grauets de Mateva. A La Morera agafem el senderó que puja al Montsant.

Seguim les indicacions del Grau dels Barrots-Carrasclet.
Pugem lleuger fins bifurcació Grau Carrasclet ( pal). Ara ja notem el desnivell. Anem trobant marques de PR recent pintades. Trams més directes ens duen fins l’escletxa d’entrada al Grau . Uns claus ben col.locats, ens permeten salvar al primera dificultat. Em sembla més difícil superar la gran roca que hi ha després. Després haurem de acotxar-nos per sortir al exterior. La vista és espectacular. Ara creuarem la roca que abans havíem passat per sota. 

Caminem per la vora del penya-segat. Uns passamans metàl.lics ajuden en cas de vertigen. Ens apropem a la roca penjada coneguda com “balcó del Priorat”. Seguim fins el Racó dels Boixets on podem baixar pel grau del Carrasclet. En aquesta zona les vistes del Priorat són espectaculars. Ara anem a trobar la Serra Major (N) tot seguint les marques de PR i les fites. En apropar-nos veurem una sèrie de pals. Trobem el GR al pal indicador del Grau de l’Agnet. Passem pel indicador del Grau de l’Espinós, per on baixarem. Seguim pel llom de la Serra fins entroncar amb el camí d’Albarca. En aquesta cruïlla anem cap al NE (Albarca) seguint l’indicador de les Falles. Uns metres més endavant anem a l’esquerra tot seguint un senderó ben assenyalat amb dues fites. Anem sempre a la dreta, vorejant la serra i baixant per apropant-nos al barranc. El canvi de vegetació ens mostra on som. En un clar veiem, a la dreta, unes fites que indican com anar a la Cova de les Falles. Seguim recta i de seguida hem d’anar a l’esquerra seguint unes fites en forma de portell. La vegetació d’aquest barranc de les Falles és exuberant. Quan el corriol s’obre una mica, passem a frec de la balma de la Cova Seca. Seguim fins sortir a la pista que ve d’Albarca . Anem a l’esquerra, la pista esdevé senderó. Caminant sempre a la dreta, vorejarem el barranc dels Pèlags fins a trobar el GR 171 ( pal indicador) . 

En aquest punt deixo descansant als meus companys de ruta i m’apropo al Toll de l’Ou. Aprofito per donar-me un bany al emblemàtic lloc, però tot i que el dia era magnífic i la temperatura molt bona, l’aigua estava gelada. Desfaig camí pujant fins el darrer pal abans esmentat on m’esperen els companys. Deixem el GR i seguim pel mateix camí que a la anada. Al arribar al Barranc de l’Aixagarall deixem a l’esquerra el sender pel que havíem vingut i seguim recte. Quan el senderó sembla acabar i en una roca propera, veiem una pintura de “Mateva” . Comencem a pujar seguint les fites. De seguida trobem un tram rocós en el que cal ajudar-se amb les mans per superar-lo. Ens acostem al carenat anant amb cura de seguir les fites. Encara tenim que superar un parell de trams amb petites grimpades abans d’arribar al darrer pas una mica més vertical. Continuem pel carenat amb l’atenció posada a les fites i en algun tram rocós de pas no tan senzill. 

Entronquem amb el sender pel que havíem anat cap al Barranc de les Falles i després amb el GR que ve de la Cova Santa. Des d’aquest punt, desfem el camí d’anada fins el pal indicador del Grau de l’Espinós on deixarem el GR per anar a buscar el Grau. Caminem pel Comellar del Rosalí per apropar-nos al cingle. Quan sembla que no es pugui baixar seguint aquest sender, veiem unes fites que ens mostren com fer-ho. Cal esmentar que les vistes de La Morera, des d’aquest lloc, són espectaculars. El terreny molt rocós i amb fort desnivell no fa perillosa la curta baixada fins a tocar les roques conegudes com “els billots”. Anant a la dreta i passant per sota del “Rei i la Reina”, entronquem amb el camí del Grau de la Grallera

Només caldrà seguir baixant per aquest fàcil Grau per tornar a La Morera.

TOTAL uns 14 Km i unes 4 hores.

domingo, 20 de julio de 2014

PORRERA – MAS D’EN GREGORI – COLLET DE PINELL – TORROJA – COLLET DEL MAS - PORRERA













PORRERA  – MAS D’EN GREGORI – COLLET DE PINELL – TORROJA – COLLET DEL MAS - PORRERA

 “CHAPEAU” PRIORAT! Verdaderament n'hi ha per treure's el barret davant la iniciativa d'intentar que es declari Patrimoni de la Humanitat el paisatge rural del Priorat.

Aquesta no és una excursió típica, ja que un bona part del recorregut transcorre per pistes a la vora de les vinyes. Hi ha també algun pas per boscos, el creuament del riu Cortiella i la sorpresa del senderó final, arranjat suposo pel Consell Comarcal, que connecta el coll de Pinell amb Torroja. En general, podem dir que es tracta d'una excursió molt panoràmica amb gran profunditat de vistes, ideal per a èpoques no caloroses.

La sortida de Porrera ( 2 fotos ) es fa pel GR direcció Falset que aviat s'abandona per agafar tot un seguit de pistes que passant pel mas d'en Caçador ( 0 fotos ) ens portaran fins el creuament del riu Cortiella ( 1 foto ) i de la carretera que uneix Porrera amb Torroja, havent divisat abans el mas de'n Comte. Seguim ràpidament l'ampla pista que porta al mas de'n Gregori ( 2 fotos ). Després la pista ja no és tant neta i després de diverses ramificacions arribem a una zona amb abelles, on finalitza la pista. No hem de perdre la serenor i agafant alçada per la dreta connectarem ràpidament amb una magnífica pista amb bones panoràmiques i delimitada per línies de vinya. Arribarem a una gran bassa i d'allí, la pista ens porta al coll de Pinell. Podem escollir diverses opcions, en aquest cas vàrem agafar el fantàstic nou sender que ens adreça directament a Torroja ( 1 foto ). 

Aquí tenim serveis de botiga, restaurant i bar; també la bonica i ombrívola raconada de la Font Vella, amb taules i bancs de pedra ( 1 foto ). A la tornada, per variar, arribarem altra vegada al coll de Pinell per una pista amb bones vistes. Seguirem la pista recolzats per uns senyals grocs fins arribar a unes vinyes on es perden els senyals (suposo que la senyalització s'està fent).

Per l'esquerra agafarem una pista i més endavant la deixarem per agafar un corriol a la dreta que s'interna per bosc, arriba a un cim i després baixa fins a una cruïlla de pistes. A partir d'aquí, amb més o menys continuïtat, el camí està marcat fins a Porrera.