CIRCULAR CASTELL DE GRANERA –
GRANERA
Aquesta es una
caminada sorprenent tan pel paisatge com pel camí.
Comença per una pujada moderada que
dura uns quatre kilòmetres i que porta fins el poble de Granera. Allà hi ha temps per pujar fins el
Castell o be seguir la ruta tal i com esta traçada, ya que des de el mateix
poble hi han unes vistes molt bones de la fortalesa. Es continua per un tros asfaltat del antic camí de Monistrol de
Calders, fins que el camí esdevé un corriol.
Arribats a
aquest punt s’ha de fer un acte de fer i seguir fidelment el track, perquè el
camí pràcticament ha desaparegut, tot i que veureu en mots punt l’herba
esclafada i les branques dels esbarzers trencades, restes del pas d’altres
excursionistes. En algun moment pensareu que no aneu be, però tot es una
qüestió de seguir la traça.
A l’alçada de la casa pairal de Can
Roca es torna a sortir a la pista, i l’excursió acaba al cap d’un parell de
kilòmetres a Granera.
A part del Castell ( 4 fotos ), hi
ha una torre de defensa, el poble és preciós ( 2 fotos ).. Hi ha un únic
restaurant l’Esclopet (molt recomanable ). El poble té dos miradors: el de Can
Cucut ( 1 foto amb una estatua d’una dona que mira el paissatge ) i de l’altre
no sé el nom ( 1 foto )
Abans d’entrar al poble o sortint a
1 Km tenim l’Ermita de Santa Cecília ( 2 fotos ), visita obligada.
També és d'obligada visita:
La Torre de
defensa amb matacà adossada al cos d’una masia ( no té res a veure amb el
Castell ). 3 fotos.
Situació: A la zona coneguda com el Raval
de Baix, a la vora de Granera, petita localitat del Vallès Oriental
(Barcelona).
Època: Segle XVII
Estat: Torre amb matacà adossada al cos
d’una masia. Aparenta un bon estat. Aparcament al davant mateix.
Accés : Sortint de
la població de Castellterçol, i circulant per la carretera BV-1245 en sentit
Granera, aproximadament un km. abans d’arribar a aquesta petita localitat, en
un tram recte de la carretera, veurem una desviació a mà esquerra que accedeix
a un petit nucli d’habitatges entre els quals, hi ha la masia que busquem.
Són uns 10,4
Km i unes 4 hores
HISTÒRIA DEL CASTELL DE GRANERA
HISTÒRIA DEL CASTELL DE GRANERA
El castell
de Granera és un castell del terme municipal de Granera,
pertanyent a la comarca del Moianès, tot i que adscrit administrativament a la del Vallès
Oriental. És un castell medieval majoritàriament del segle XI, amb
elements de castell roquer probablement anteriors, bastit en el cim del turó
que rep el mateix nom del castell. El barri del Castell del poble de
Granera s'estén als peus del castell, pel seu costat meridional.
Se'n té
constància des del 971,
documentat com a Castrum de Granaria, quan aleshores pertanyia al comtat
de Manresa. De jurisdicció reial, el 1023 la comtessa Ermessenda de Carcassona l'empenyorà al
seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de pau. També
els mateixos anys, abans del 1025, la mateixa comtessa l'infeudà a favor de Guifré de
Balsareny o del seu fill Bernat Guifré. Aquest darrer el llegà el 1046 a Guisla, a través
de la qual passà a la casa vescomtal de Barcelona. A finals del segle XII
els vescomtes barcelonins el cediren a Albert de Castellvell, però al cap de
poc en recuperaven el domini. Ja al segle XIII
fou infeudat als Bell-lloc, i més tard als Gravalosa, que en consten senyors
entre 1310 i 1345. El 1375 se'n féu amo i
senyor Pere de Planella, moianenc que era conseller reial. El rei li va vendre el ple
domini, jurisdicció i drets.
Pertangué a la
família de Planella, també senyors de Castell de Clarà i Castellnou de la Plana (del terme de Moià) i Castellcir,
emparentats amb els de Planella de Talamanca i Calders, i a finals del segle XVI fou
venut als Despalau, fins que el 1642 Maria de Despalau el va vendre a Jacint de Sala i Cervera,
ciutadà honrat de Barcelona. Esdevingué seu de la baronia de Granera per concessió de Felip IV de Castella el 17 de
juliol del 1643.
Posteriorment castell i títol passaren altre cop als Planella, després als
Amat i més tard als Castellbell, sempre per aliances matrimonials. Actualment, aquest títol nobiliari
està en mans del Marquès de Castellbell, com la resta de
baronies esmentades.
El castell es
mantingué dins del patrimoni d'aquesta família fins a la dècada dels 60 del
segle XX, quan se'l van vendre a un particular de la comarca, el qual al cap
d'una vintena d'anys el revenia a un prestigiós metge sabadellenc, la
família del qual encara en té la possessió del 2011.
El castell de
Granera es conserva en part, ja que ha estat consolidat i en part refet pels
seus actuals propietaris. Té una planta irregular, adaptada al relleu de la
roca on és assentat, amb elements constructius molt interessants, com uns arcs
en gradació fets per tal de sostenir el mur en la irregularitat de la roca que
en fa de basament. L'aparell dels murs és fet de carreus regulars rejuntants
amb molt de morter
de calç, però conserva fragments, a la part de ponent, d'obra més antiga,
amb paraments d'opus spicatum. La part llevantina, on hi ha l'arc
d'entrada, sembla obra del segle XIV, però en el sector nord-occidental hi ha força
mostres de segles anteriors. Les restes de l'interior remeten a un castell
renovat ja a l'edat moderna, en la qual destaca la capella de Santa Maria, ja del segle XVII,
tot i que té una part del parament possiblement romànic. Malgrat tot, l'estat
ruïnós s'estén a tot el conjunt del castell. A la dècada dels setanta del segle XX, es
féu un intent de reconstrucció, per tal de dedicar el conjunt a hostatgeria,
però no va prosperar. Tanmateix, es va refer una part del sector nord.
