EL BOSCÀ – ALZINA DE LA COMA

EL  BOSCÀ – ALZINA DE LA COMA

Zona: Guilleries - Collsacabra >> Ruta: El Boscà - Alzina de La Coma

INTRODUCCIÓ

Avui visitem l’Alzina de la Coma, un arbre monumental (podeu consultar la taula d’arbres monumentals de la Generalitat).

És una ruta sense cap dificultat i no gaire llarga (menys de 9 km entre anar i tornar) . Les pujades que trobem son molt suaus ja que només te un desnivell positiu de només 300 metres i tota la ruta transcorre per una pista forestal que ens dona una visió privilegiada sobre Sant Miquel de les Formigues que tindrem a la nostra esquerra durant gran part del camí de pujada.

Malgrat que trobarem alguns trencants i el camí no està senyalitzat, amb un mapa i seguint les indicacions no hi ha pèrdua possible.

Tot i que la ruta es pot començar a Osor, decidim arribar en cotxe fins al Boscà. Just a sota del Boscà i sense sortir de la pista principal trobem una petit pla on podem aparcar el cotxe. En aquest punt iniciarem la marxa.

FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 300 m

Alçada mínima-màxima: 710-975 m

Distància aproximada: 8,70 km

Temps aproximat sense parades : 1h 55m

Ruta circular: No

Dificultat: 1 sobre 5

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

El Boscà. Iniciarem la marxa des d’un
punt situat just a sota d’aquesta casa en ruïnes.

Iniciem el camí practicament sense pendent (no us deixeu enganyar per l’escala de la corva de desnivell representada aquí) per poc després trobar una mica de baixada i tornar a pujar.

Deixem tres desviacions. La primera és un camí que puja a la nostra dreta (nosaltres prenem la desviació de l’esquerra). A pocs metres trobem la segona, que és un camí que surt de la nostra esquerra i baixa (nosaltres seguim el camí principal de la dreta). La tercera està també molt a prop (a l’esquerra) i baixa (nosaltres seguim el camí de la dreta).

Ara la pista forestal fa una ziga-zaga i a la segona corva tancada podem veure un camí que segueix recte (i que no seguim) i poc després deixem un altre trencant que puja a la nostra dreta (és el que ens porta a La Rovira).

Ja portem caminant uns 20 minuts i hem fet 1,5 km aproximadament. Nosaltres seguim la pista principal fins arribar a La Coma.

Poc abans d’arribar comencem a veure multitud de marques taronjes als abets, no semblen marques del camí sino més aviat una marca per indicar els abets a espurgar o tallar…

Quan ja portem caminats poc més de 3 km deixem enrera alguna desviació cap a la dreta (és a dir que no ens desviem del camí) i arribem a una cruïlla de 4 camins.

El de davant nostre (que puja lleugerament i que és el que seguirem), un a l’esquerra que ens permet entrar al terreny sobre el que s’aixecava la casa de La Coma i un que gira més a lesquerra i que ens portaria en pocs minuts a l’ermita de Sant Francesc i seguint-lo fins a la carretera de Sant Hilari per les Illes.

De la Coma ja no en queda practicament res. Només es manté dret un edifici annex al que abans era la casa. Sembla restaurat i pot ser s’utilitza per guardar alguún ramat en casos d’urgència (pel camí hem vist dues ovelles perdudes).

Deixem les edificacions a l’esquerra i pujem pel camí, poc després arribem a una bifurcació en la que un senyal ens indica que no podem passar amb vehicles de motor. Prenem el camí del senyal, deixant el camí que baixa a la nostra esquerra (nosaltres pujem). Seguim el camí principal, deixant una desviació a la nostra dreta i arribem a una corva molt tancada, el que veiem a la nostra esquerra és el Coll de Querós.

Ja no queda gaire camí, prenem aquesta corva, deixem un trencant a la nostra dreta i quan desapareixen els senyals taronjes dels troncs dels abets veiem (uns metres a la nostra dreta i fora del camí) la gran alzina de la Coma.

Només cal que seguim una petita senda que surt a la dreta del camí i caminem unes desenes de metres per arribar al costat del seu tronc.

El seu tronc impressiona (calculem que hauriem de ser 4 persones per poder abraçar-lo) i les seves branques son de la mida del tronc d’una alzina normal…

També podem veure algunes “cures” que s’han fet al tronc per tal de tapar alguns forats (probablement fets per animals o per l’edat).

Arbre Monumental (AM) - Nom: Alzina de la Coma. Espècie - Quercus ilex subsp.ilex

Comarca: La Selva. Terme municipal: Osor

Mesures :

Alçària total: 22,0 m

Volt del canó : 4,30 m

Capçada mitjana: 25,0 m

A aquesta bonica alzina se li adjudiquen més de 400

anys. Es divideix en dues besses a 5 m.

Es troba situada dins de l'espai natural de les Guilleries, a la zona de la Coma, concretament en una clariana envoltada de matollar i esbarzers, a uns 300 m N de la casa pairal.

A 100 m S de l'arbre hi ha una font

Ens quedem una estona contemplant l’alzina (plena de molsa i en la que han crescut algunes plantes) que presenta un molt bon aspecte i reprenem el camí de tornada que ens torna a portar al cotxe en uns 50 minuts.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#	Localització	Temps	Distància	Alçada
0	Pujada al Boscà	0h 00m	0,00 km	710 m
1	La Coma	0h 45m	3,20 km	885 m
2	Senda	1h 00m	4,30 km	975 m
3	Alzina de la Coma	1h 05m	4,35 km	960 m
4	Pujada al Boscà	1h 55m	8,70 km	710 m

BALANDRAU DE 2.585 m

BALANDRAU DE 2.585 m

Zona: Núria - Ulldeter >> Ruta: Balandrau

INTRODUCCIÓ

La sortida comença més amunt de Tregurà de Dalt.  Així, cal travessar aquest veïnat i seguir pista amunt durant uns 6,5 km fins el Collet de la Gralla.

Tregurà està constituït per dos nuclis (Tregurà de Dalt i de Baix) i pertany al terme municipal de Vilallonga de Ter. Per arribar al Collet de la Gralla només cal travessar la població de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases i girar al primer trencant a l’esquerra (és una carretera i està perfectament indicada). Després de passar Tregurà la carretera es converteix en una pista practicable amb qualsevol tipus de turisme.

Per aquells a qui us agrada caminar per amplis senders aquesta és una bona ruta ja que el camí es molt clar i ampli fins el Coll dels Tres Pics on el camí passa a ser una clara senda que ressegueix la carena i que ve del Coll de la Marrana. La tornada la fem descendint pel Serrat de Granollers que ens porta de nou a la pista on hem iniciat la marxa. Tot i això, si no us agrada fer patir els genolls, pot ser és més recomanable fer la tornada seguint la mateixa ruta per la que hem pujat. A més, tornar per on nosaltres ho hem fet implica caminar una mitja hora per una pista forestal apte pel tràfic i si el temps és sec la polseguera dels quads, motos i cotxes que ens podem trobar (pocs en el nostre cas) pot ser molesta.

FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 675 m

Alçada mínima-màxima: 1952-2583 m

Distància aproximada: 10,20 km

Temps aproximat sense parades : 3h 05m

Ruta circular: Si

Dificultat: 2 sobre

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

En arribar al Collet de la Gralla prenem un camí que surt a la dreta de la pista. Els rètols que temps enrere hi havia a peu de pista en aquest punt son, en el moment de fer la revisió de la ruta a finals del 2010, trencats per terra i per tant serveixen de poc. Tot i això no tindrem gaires problemes en identificar el punt on neix el camí ja que en dies festius sol haver algun cotxe aparcat aquí.

El camí a seguir puja lleugerament a la dreta de la pista per la que venim de Tregurà i és ample (una petita pista) durant els primers metres.

Distingirem aquest camí per la barrera metàl·lica que impedeix el pas als vehicles. Si seguíssim per la pista per on hem pujat amb el cotxe arribaríem a Pardines,

Com hem comentat el camí comença pujant suaument. Aquest camí porta (si el seguim més enllà del Coll dels Tres Pics i descendim cap a la Coma del Freser) fins el refugi de Coma de Vaca, de fet els senyals grocs que trobarem indiquen el camí fins el refugi.

Al començament és un camí ample que en uns metres gira en direcció nord i enfila cap a Fontlletera. En pocs minuts arribarem a la Collada del Castell dels Moros.

Mentre ens apropem a aquest punt veiem a la dreta dos petits promontoris rocosos (el Castell dels Moros) i una bassa (la bassa la veurem quan passem la collada).

Aquest és un coll ample que ens permet contemplar perfectament el Costabona, el Puig Pastuira i a la llunyania Sant Salvador ja molt a prop de Llançà. El Coll dels Tres Pics i el cim del Balandrau ja són visibles des d’aquest punt i per tant perdre’s (amb bon temps) és impossible.

Una mica més endavant trobem una segona bassa, aquesta a l’esquerra. El següent coll -la Collada de la Fontlletera- és gaire bé a tocar. El camí per aquí es suau i agradable, una passejada. Passat aquest suau coll podem veure a l’esquerra Montserrat esmunyint-se entre el Taga i el Puig Cerverís.

Seguint el camí arriben a Fontlletera on veiem una placa malmesa amb el nom de la font.

Molt a prop d’aquí comença la pujada final que ens porta fins el Coll dels Tres Pics. La pujada es va fent més forta però és més curta del que sembla des de la font. En arribar al coll (on hi ha una caseta amb una antena) podem contemplar la coma del Freser fins el Coll de la Marrana amb Bastiments tancant la vall. A la nostra dreta s’alça el Puig de Fontlletera i a l’esquerra Tres Pics. Tot just al nostre davant i a l’altre costat de la coma veiem el planell de les Eugues i darrera seu el torrent de la coma de Vaca que veiem morir al Freser amb l’imponent Torreneules a l’esquerra protegint el refugi de Coma de Vaca.

Si volem veure el refugi de Coma de Vaca, caldrà però que ens enfilem a unes petites roques que veurem en arribar al coll. Ara deixem els senyals grocs (senyals que de fet no hem necessitat ja que el camí es evident) i pugem pel camí a la nostra esquerra. Algunes fites ens indiquen el camí tot i que només cal seguir carena amunt.

Pugem en direcció a Tres Pics guanyant vista sobre el Torreneules i el Puigmal. El camí és també molt evident en aquesta zona ja que només cal anar pujant.

Una vegada sobrepassat Tres Pics arribem a un petit coll des d’on el Balandrau és ja totalment visible i distingible pel pedestal que hi ha al seu cim. Com moltes vegades passa, la pujada sembla més del que és en realitat i en un moment ens plantem al cim del Balandrau

El Taga vist des del cim del Balandrau. Més enllà, la plana de Vic coberta per la boira (en aquesta fotografia no s’aprecia clarament però a la dreta despunta la torre de Collserola)

Com a elements forans al cim tenim el bloc geodèsic una senyera -temporal ja que el vent està a punt d’endur-se-la muntanya avall- i una maqueta de la zona sobre un petit pedestal. 

La vista des d’aquest cim és privilegiada ja que en trobar-se separat de la resta de cims propers podem gudir d’una àmplia panoràmica…

  

Com a elements llunyans distingim clarament al sud Montserrat i també -si el dia ho permet- podem identificar la torre de Collserola i la costa barcelonina. Més a prop tenim els omnipresents Montseny i Matagalls, la zona del Collsacabra, el Puigsacalm i ja a tocar el Taga. També podem localitzar el Pedraforca i albirar la serralada del Cadí. Cap a l’oest veiem el Torreneules, el Puigmal, Fontalba i les gorgues del Freser… El camí dels enginyers és perfectament visible i podem resseguir-lo en part amb la vista (no el confoneu amb el canal d’aigua cobert per taulons de fusta que alimenta la central de Daió i que transcorre en un nivell més baix). Al nord veiem Bastiments, cap al NE el Costabona i més enllà el Canigó.

Després de gaudir del paisatge decidim tornar per la vessant SE del Balandrau (el Serrat de Granollers) i baixar pels seus prats. No el confoneu amb el Serrat de la Canya que porta fins a Puig Cerverís i que està orientat al sud. Per seguir-lo només cal que, en arribar al punt geodèsic del cim, feu un gir de 90 graus a l’esquerra respecte al camí de pujada i que teniu en compte que els Tres Pics son visibles durant gran part de la baixada pel Serrat de Granollers.

Tot i que la baixada es fa per prats el pendent al final del serrat no és menyspreable i si noteu les baixades als genolls potser fora millor tornar per on heu pujat. També hi ha l’inconvenient que trobem la pista forestal a un parell de quilòmetres del Collet de la Gralla (on hem deixat el cotxe) i cal caminar per la pista durant una mitja hora (no gaire agradable si a ple estiu trobes la polseguera que ha aixecat un quad).

Si decidiu baixar per aquesta banda de la muntanya només cal baixeu seguint la carena (hi ha algunes fites) i quan el pendent comenci a ser més gran (algunes grans fites indiquen un lleuger gir a la dreta ja que porten al refugi forestal de Tregurà) comenceu a girar a l’esquerra buscant la pista forestal que veureu als vostres peus. No seguiu la carena pel dret fins el final ja que el darrer tram és impracticable. D’aquesta manera anirem a sortir a la pista uns metres abans del punt on es creua amb el torrent de Fontlletera on la pista fa un revolt molt tancat. Ja a la pista només cal seguir a l’esquerra i seguir-la fins arribar al cotxe.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#	Localització	Temps	Distància	Alçada
0	Collet de la Gralla	0h 00m	0,00 km	1952 m
1	Collada del Castell dels Moros	0h 20m	1,10 km	2101 m
2	Collada de Fontlletera	0h 30m	1,70 km	2126 m
3	Fontlletera	0h 50m	3,00 km	2243 m
4	Coll dels Tres Pics	1h 10m	3,90 km	2400 m
5	Tres Pics	1h 25m	4,50 km	2495 m
6	Cim del Balandrau	1h 40m	5,10 km	2583 m
7	Pista Forestal	2h 30m	7,60 km	2024 m
8	Collet de la Gralla	3h 05m	10,20 km	1952 m