Canal Fosca i Camí dels Ganxos Vells.

Canal Fosca i Camí dels Ganxos Vells

Zona: Bellmunt - Puigsacalm >> Ruta: Canal Fosca i Ganxos Vells

INTRODUCCIÓ

Aquesta ruta és recomanable fer-la en el sentit que indiquem aquí (pujar per la Canal Fosca i baixar pels Ganxos Vells) degut a la major dificultat de la Canal Fosca. Tot i això és una bona ruta per iniciar-se en les vies ferrates ja que si tenim una mica d’agilitat i equilibri, ensopeguem un bon dia i el terra no és ni humit ni gelat no comporta gaire dificultat. En fer aquesta ruta la nostra idea era arribar fins el cim del Puigsacalm però la gran ventada que hi havia aquell dia a la zona ens va fer desistir i ens vam conformar amb fer la ruta fins a Santa Magdalena (suficient per conèixer aquests pasos equipats).

Santa Magdalena del Mont va ser fundada per monjos de Santa Maria de Besalú entre el 977 i el 998 (més informació a la web Monestirs de Catalunya). Actualment es conserva l’església i un refugi annex (refugi Emili Triadú) que és administrat per l’Ajuntament de Sant Privat d’en Bas. També hi ha una part lliure. Per utilitzar el refugi tancat cal contactar amb l’Ajuntament de Sant Privat d’en Bas per utilitzar-lo [ www.vallbas.cat]

FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 875 m

Alçada mínima-màxima: 615-1331 m

Distància aproximada: 7,30 km

Temps aproximat sense parades : 2h 50m

Ruta circular: Si

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

A Joanetes arribem seguint la carretera del Coll de Bracons des de Sant Esteve d’en Bas. El poble es troba a la dreta de la carretera i hi podem entrar per dos punts.

El nostre punt de sortida es troba a tocar del segon punt d’entrada al poble (a la carretera hi veurem un rètol que indica el Coll de Bracons a 6 km i Joanetes a 0.2 km). Si entrem per aquest punt només caldrà que anem a buscar la primera pista que puja en direcció al Puigsacalm.

Si entrem pel primer trencant a Joanetes haurem de creuar tot el poble i anar a buscar la darrera pista abans de tornar a sortir a la carretera. Cal anar amb compte en no confondre’s de pista ja que paral·lela a aquesta hi ha una altra molt propera amb un rètol que indica Sta. Magdalena per les “Ulletes” amb altres rètols grocs d’Itinerannia. El nostre camí no és aquest ja que el nostre punt de sortida està indicat amb “Sta. Magdalena pel Barret”.

La pista, que inicialment està parcialment cimentada, no te pèrdua ja que està indicada amb senyals grocs. En un no res trobem que cal sortir d’ella i seguir un corriol a la dreta retolat com Sta. Magdalena i les Olletes.

El camí comença a pujar i ens endinsem per una zona de roures anant a caçar la carena. Alguns pals ens aniran guiant pel bon camí a mida que pugem. Entre els arbres i a la nostra dreta veiem a uns 200 metres Sant-romà, una casa per la que vam passar en fer la ruta Joanetes - Puig Corneli però que ara només veurem de lluny. El camí frega una construcció nova abandonada, anomenada les Feixes segons el mapa de l’ICC, on el camí tomba en direcció oest.

Passem per un petit prat i continuem amunt seguint els pals que anem trobant clavats a terra.

Arribem a una bifurcació on, a la dreta del corriol, trobem un rètol que indica a Santa Magdalena per la carena a l’esquerra i a Santa Magdalena per Maspoc a la dreta.

El nostre camí segueix les indicacions de la carena (a l’esquerra) però cal tenir en compte que a la tornada apareixerem en aquest mateix punt per la dreta (venint de Mas Poc).

La pujada, entre roures al principi i entre alzines una mica més amunt, es fa forta en aquest punt. Tot trobant algun senyal groc seguim pujant sortint a una zona lliure d’arbres des de la que podem veure l’antena que hi ha al costat del Puig Corneli, punt a prop del que finalitza la Canal Fosca.

El camí és fresat i només cal seguir els senyals grocs (i algun de vermell) per seguir ascendint per la carena. Després d’ajudar-nos amb les mans per sortejar alguns graons en el camí, veiem darrera nostre, a la Serra de Llancers, el refugi del GEIEG de Sant Miquel de Castelló. També podem contemplar par de la Vall d’en Bas i més enllà distingim el perfil del Basegoda. Algunes zones son una mica relliscoses pel que no es recomanable fer aquest camí si ha plogut (de fet si ha plogut no sol ser recomanable pujar al Puigsacalm ja que moltes zones queden convertides en un autèntic fangar).

Finalment arribem al Puig del Soi on tenim una magnífica vista dels contraforts del Puig Corneli.

Ara el camí està més exposat i rebem el vent de valent fent-nos intuir que probablement no arribarem a pujar fins el Puigsacalm. Tot i això fer la pujada per la Canal Fosca i la baixada pels ganxos vells ben val la sortida.

Seguim el camí fresat en direcció a la muralla de pedra que tenim al davant. Sembla impossible que per aquí hi hagi un camí per on pujar però certament hi es. Deixem al darrera el desviament a la dreta que agafarem en baixar però convé tenir present el punt per no tenir dubtes durant la tornada. Tot seguit arribem a un punt on hi ha un rètol que indica Can Guilla. Probablement es tracti del lloc on hi havia alguna masia. Si és així, ara no en queden ni els fonaments…

La pujada es fa ara molt forta fins arribar a una roca on llegim en lletres blanques El Barret. Aquesta roca pot confondre una mica ja que sembla indicar que hem de seguir roca amunt.

No hem de fer això ni seguir el camí de l’esquerra (que és per on vindrem) si no seguir el camí al Barret que és el de la dreta i que podem distingir per tenir un pal indicador de color groc al seus peus.

Tot seguit trobem el primer passamans i un rètol que indica Al camí Nou i al seu costat una placa commemorativa del 45è aniversari de l’equipament del Camí Nou (l’altre nom amb el que es coneix a la Canal Fosca).

Després de passar algun tram de boixos (que no bojos) comença la pujada per esglaons metàl·lics. Trobarem ferros, graons, passamans… Realment tal i com deia la placa que hem vist més avall s’hi han posat ferros, molts ferros… No es tracta d’un tram molt difícil, però si que cal no tenir vertigen, ser de pas i mans ferms i tenir una certa agilitat ja que caldrà utilitzar les extremitats en profunditat per arrapar-nos a les pedres.

Si estem atents durant la pujada podrem veure a uns metres del camí una campana (cal sortir a la dreta del camí per un corriol fora fresat) situada en una petita balconada amb excel·lents vistes.

La petita campana (que podem fer sonar) està acompanyada d’un barret on es pot llegir 1964 P.J. Deu V.G. Benvinguts siau. Tornem de nou al camí per seguir pujant per una canal estreta (ara veiem que el nom de Canal Fosca li escau molt be) on caldrà que ens hi esmunyim ajudats per un passamans metàl·lic. Pocs metres abans de sortir al prat de Santa Magdalena, podem sortir a l’esquerra del camí per anar a caçar, a un parell de metres, un petit promontori que constitueix un bon mirador.

En sortir al prat veiem un rètol que assenyala la direcció de Joanetes i de les Olletes amb l’ermita de Santa Magdalena del Mont a la part inferior, a la nostra dreta. Des d’aquí es te una bona vista del Pirineu. A la nostra esquerra veiem l’antena que corona el prat.

Ara ja deixem els senyals grocs i, travessant la tanca que tenim davant nostre, ens dirigim cap a un gran estel de nadal que hi ha a la esquerra del Puig Corneli. Passem pel costat de la caseta de l’antena deixant Puig Corneli, i l’estel de nadal, a la nostra dreta i passem per un caminet que voreja el cingle. Tenim el Puig Corneli a tocar i també podem arribar-nos fins el seu cim, que es a pocs metres, i passar a l’altre costat el que ens portaria molt a prop de la baixada als ganxos vells.

Nosaltres seguim pel camí que passa entre el Puig Corneli i el cingle. El camí es evident i sense adonar-nos arribem fins el Coll de Joanetes amb l’intenció de pujar fins el Puigsacalm, veiem indicacions per anar-hi pel Pas del Burros (1 h) i pel Puig dels Llops (30 min), però el vent és fortíssim i decidim recular per on hem vingut per anar a buscar el trencant dels ganxos vells.

Si venim del coll de Joanetes el trencant dels ganxos vells el trobarem a la dreta, a uns 100 metres del coll, en el camí que deixa el Puig Corneli a la nostra esquerra. Cal que estem atents a unes fites que ens indiquen el punt on cal desviar-se. Es tracta d’un corriol que baixa decididament i on podem veure (ja dins el camí) un petit rètol de fusta clavat a un arbre amb el nom del camí: Ganxos Vells

El corriol baixa fortament (poc recomanable en cas de terreny humit). Trobarem un tram amb una corda, un agafa mans i una mica mes avall una cadena per finalitzar amb uns ferros que fan la funció de passamans i que ens ajuden a baixar pels graons clavats a la roca molt verticals. Si no tenim vertigen sever is si tenim un mínim d’agilitat son de bon fer…

Arribem a la fi al final del camí dels ganxos vells. El corriol ara s’endinsa per zones de boix i alzines paral·lelament al cingle, però ara ja per la seva part inferior. El camí no té pèrdua i arribem a la roca que ja havíem trobat en pujar i que ens indica el barret. Aquí el camí ja ens és conegut i només cal tornar a baixar per on hem pujat abans.

Descendim per la carena, la zona està buida d’arbres i només hi ha matolls baixos. Caldrà estar atents a la desviació que hi ha a l’esquerra del camí. El desviament el trobarem poc després del rètol que indica Can Guilla i abans d’entrar de nou al bosc. El podrem distingir per que està situat darrera d’un petit monticle i està indicat amb algunes fites.

Aquest camí ens permet fer la tornada seguint un recorregut diferent Es tracta d’un camí sense pèrdua però humit que transcorre pel bosc. Arribem en pocs minuts a la cruïlla amb el camí de les Olletes (vegeu la ruta Joanetes - Puig Corneli) on trobem de nou senyals grocs, un pal indicador i un rètol que ens indica que si girem a l’esquerra anirem a les Olletes i que venim de Santa Magsalena per Can Guilla. El nostre camí correcte es girar a la dreta per la pista per trobar en pocs metres les ruïnes del Mas Poc.

Més endavant trobarem un pal indicat amb color groc que ens convida a sortir de la pista per un corriol a l’esquerra per tornar a entrar a la pista una mica més avall. Si seguim aquest corriol (o si no sortim ja més de la pista) passarem per Sant-romà i finalitzarem la sortida en el camí amb rètols grocs d’Itinerannia que comentàvem al principi d’aquesta descripció. Nosaltres preferim deixar la pista no en aquest punt si no uns metres més endavant on la pista fa un revolt tancat a l’esquerra. Aquí entrem en un camí que segueix recte i que s’endisa al bosc.

Ara ja estem enfilats en el camí que ens porta fins a la bifurcació on ja havíem vist el rètol que indica a Santa Magdalena per la carena i a Santa Magdalena per Maspoc. A partir d’aquest rètol la tornada ja només consisteix en desfer el camí que ja hem conegut durant la pujada.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#	Localització	Temps	Distància	Alçada
0	Joanetes	0h 00m	0,00 km	615 m
1	Corriol dreta	0h 02m	0,10 km	627 m
2	Bifurcació	0h 15m	0,70 km	735 m
3	Puig del Soi	0h 45m	1,70 km	1016 m
4	Can Guilla	0h 48m	1,80 km	1038 m
5	Camí al Barret	0h 55m	2,20 km	1124 m
6	Campana	1h 05m	2,50 km	1243 m
7	Mirador	1h 07m	2,50 km	1275 m
8	Prat de Santa Magdalena	1h 10m	2,60 km	1304 m
9	Coll de Joanetes	1h 25m	3,30 km	1294 m
10	Ganxos vells	1h 28m	3,40 km	1302 m
11	Fi ganxos	1h 40m	3,90 km	1129 m
12	Cruïlla el Barret	1h 55m	4,40 km	1124 m
13	Desviament esquerra	2h 00m	4,80 km	1017 m
14	Camí de les Olletes	2h 25m	6,00 km	805 m
15	Sortim de la pista	2h 30m	6,30 km	768 m
16	Bifurcació	2h 35m	6,70 km	735 m
17	Joanetes	2h 50m	7,30 km	615 m

Collsuspina: Gastronomia de muntanya - Cultura - Paisatge

Collsuspina: Gastronomia de muntanya - Cultura - Paisatge

Un dia a Collsuspina (25 setembre 2014). Surto de Terrassa a les 13h per la següent ruta: Autopista AP-7 direcció Girona - Surto (per l'esquerra), direcció Puigcerdà i Vic - Autovia de l'Ametlla - Surto a Tona (Hostal Quatre Carreteres i benzinera Cespa) - Travesso Tona i segueixo indicacions de Collsuspina. Total uns 72 km i 50 minuts.

FEM CULTURA:
Collsuspina és un poble i municipi de la comarca natural del Moianès, adscrit administrativament a la d'Osona. Eclesiàsticament, pertany al Bisbat de Vic, i judicialment al Partit Judicial de Vic. També depèn de Vic des del punt de vista d'Hisenda. Dins del Moianès, ocupa l'extrem nord-oriental, mentre que respecte d'Osona, és en el sector sud-occidental. Nasqué com un territori depenent de la parròquia de Sant Andreu de Tona, al voltant de la sufragània de Sant Cugat de Gavadons, però amb el pas del temps s'anà decantant cap a les relacions amb Moià, definitivament afermades amb la independència municipal de Tona.

Només arribar, sobre les 14h, faig unes quantes fotos i entro per dinar al Restaurant Can Xarina (excepcional). Per dinar demano:

- Canaló d'ànec amb tòfona, foie i amb salsa de ceps. ( 2 unitats ). Pots demanar les unitats que vulguis. Preu per unitat.
- Barreja de bolets: ceps, rossinyols, camagrocs, rovellons i llenegues.
- Peus de porc a la brasa.
- Codonyat amb formatge artesà del país.

TOT EXCEPCIONAL. NO TROBO PARAULES PER QUALIFICAR ELS PLATS , estan a la frontera de l’excelència.

Sobre les 15h30’, surto del restaurant.

Visito el poble , quasi cada casa té l’estelada al balcó. M’he emocionat . Faig moltes fotos.

Visitat el poble, vaig a l’ermita – església de Sant Cugat de Gavadons, són només 2,6 Km.

MÉS CULTURA:
Sant Cugat de Gavadons és una església romànica que fou sufragània de l'església de Tona (Osona). Pertany al terme municipal de Collsuspina, a la comarca natural del Moianès, tot i que adscrit administrativament a la d'Osona. És al sector nord del terme de Collsuspina; fou l'origen d'aquest terme, atès que el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona, és l'origen del terme de Collsuspina, que s'independitzà del de Tona (Osona). És una església preromànica i romànica d'una sola nau, amb transsepte, amb notables elements de l'art romànic

Una maravella, 300 metres abans d’arribar a l’ermita en el mateix camí, hi ha la granja aïllada Mas Bellver de l’any 1.700, segons el pagès que era allà.
Faig fotos del paisatge : camps sembrats,...
Faig la tornada per la mateixa ruta de l’anada , paro un moment a Tona per fer un parell de fotos del castell de lluny.

MÉS CULTURA CASTELL DE TONA.
De l'antic castell de Tona resta només actualment una torre de defensa assentada directament damunt la roca. És de base quadrada, coberta amb volta de canó, que fa 4,85 x 5,10 m. Altura mitjana exterior de 7,5 m. i gruix de mur de 2,30 m. S'ha dit que potser es tractava d'una torre d'origen romà, ja que molt a la vora d'aquest indret passava una via romana que unia la Plana de Vic amb Barcelona. Situat dalt d'un turó de cim pla i extens, tocant al casc urbà de la població, el castell està emplaçat a la punta nord-oriental. Es domina una extraordinaria panoràmica vers el Montseny, Collsuspina i Muntanyola.

Història del conjunt. La primera notícia històrica del castell i de l'església de Sant Andreu situada al seu costat data de l'any 889, quan es va consagrar l'església pel bisbe Gotmar de Vici es fa explícit que l'església es trobava en el castell de Tona. El domini eminent era en mans dels comtes de Barcelona i com a tal, Ramon Berenguer III,, va infeudar el castell al comte Bernat de Besalú, casat amb la seva filla Ximena. Però la manca de fills del matrimoni va fer que el castell tornés a mans del casal de Barcelona. No se sap ben bé quins van ser els feudataris del castell. En un document del 1073 es menciona Arnau de Tona com a vicari i batlle del castell de Tona.

A partir del s. XII, els documents presenten la família dels Montcada com a senyors feudals del castell. L'any 1202 el rei Pere el Catòlic proclama Guillem de Montcada senyor del feu de Tona. Al final del mateix segle el castell torna a mans directes del casal de Barcelona. A mitjan s.XIV, quan es va crear el comtat d’Osona, Pere el Cerimoniós va cedir la jurisdicció del castell al vescomte Bernat III de Cabrera, però aquest noble va caure aviat en desgràcia i el castell passà de nou a la Corona. AI principi del s. XV, el rei Martí l’Humà va concedir un règim municipal als habitants del terme del castell, convertint-los així en ciutadans de Barcelona.

L'any 1446 el Conestable de Portugal va fer enderrocar el castell, ja que era un important bastió durant la guerra remença, però els consellers de Vic s'hi van negar.

Arribo a Terrassa sobre les 18h30’.

UN DIA MÉS, EXCEPCIONAL PER RECORDAR I DEMÀ DÉU DIRÀ.

EL RACÓ DE CAN BROSSA - VALL D'HORTA.

EL RACÓ DE CAN BROSSA - VALL D'HORTA.

És un excel.lent restaurant de muntanya, dins del P.N. de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, està situat en una de les espectaculars masies de la Vall d’Horta, la de Can Brossa.

La Masia Restaurant.
La masia de Can Brossa data del segle XIII i està situada al bell mig de la Vall d'Horta, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Un entorn d'especial bellesa en el que us recomanem varies excursions desde les passejades més relaxants com l'espectacular casa modernista del Marquet de les Roques o la Font del Llor. Per aquells més avesatas a la muntanya us recomanem l'ascensió al cim del Montcau desde on gaudir d'unes meravelloses vistes, els Emprius, el Castell de Pera...

El Racó de Can Brossa és un acollidor restaurant que forma part de la masia. Una molt bona proposta per als amants de la natura que podran gaudir de la seva cuina casolana i de creació , amb plats originals i productes de collita pròpia ( del nostre hort). Recomanem el senglar amb bolets i salsa amb un toc de xocolata, la cassoleta de peus de porc desossats, la cua de bou estofada i molts d'altres, com també els nostres postres tots casolans i en especial els carquinyolis i galetes fetes amb tot el nostre amor per aconseguir un resultat exquisit.

Com anar-hi:
La Masia Restaurant es troba dins el municipi de Sant Llorenç Savall. La carretera és la B-124, de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, i en el Km 17,1 gira a l’esquerra en direcció a la Vall d´Horta.
Del pàrquing de casa meva a Terrassa al pàrquing de la Vall d'Horta (encreuament masia El Marquet de les Roques i Can Brossa), són 50,8 Km de cotxe ( anada i tornada ).

L’ànima del restaurant és l’Emma ( la cuinera ) i el seu pare fent les carns a la brasa entre altres.

Gent amable i senzilla, molt treballadora amb la que et sents molt a gust.

L’Emma , fa una cuina que sorprèn per ser un restaurant aïllat dins la muntanya, molt creativa i amb l’esforç de fer proves i més proves, fins que troba el plat que tenia al cap. La carta es mou, és a dir, continuament ens trobem amb sorpreses, de nous plats, que l'Emma ha anat creant.

La Cuina:

1. Telèfons: 937.140.186 / 610.770.739. Obert: Divendres, dissabtes, diumenges i festius

2. Carta

-Uns 7 primers plats.
-Segons plats:
* Uns 7 plats guisats.
Senglar laminat al forn amb bolets i salsa amb un toc de xocolata (especialitat de la casa)
*Uns 5 plats de brasa fixos ( quan és temporada: calçotades, carxofes,…).

3. Menús per Grups a : 20, 25 i 30 euros

4. Menús de Nadal a: 32 i 36 euros

A LA MOLA DES DEL COLL D’ESTENALLES

A LA MOLA DES DEL COLL D’ESTENALLES

RUTA TOTALMENT SENYALITZADA, NO CALEN EXPLICACIONS. En el centre d’informació del Coll  d’Estenalles us donaran un follet de la ruta.

Dissabte 20 de setembre 2014.
Sortida del Coll d’Estenalles a les 10h40’, arribada a La Mola a les 12h25’, són 1h45’ ( inclou fer unes 70 fotos,…)
Per la tornada, sortim a les 13h i arribem a les 14h30’, són 1h30’-
TOTAL 3h15’
 

Protagonistes:
-La meva filla Sandra.
-La meva néta Alèxia ( 5 mesos )
-El meu gendre Moi
i jo ( duríssim això de tirar d’uns 90 Kg. )

Anem a dinar a les 15h15’, al Cafè de l’Aula.