Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

domingo, 28 de diciembre de 2014

LLAC DE CERTASCAN a 2.240 m. Volta al llac per la seva vora.











LLAC DE CERTASCAN a 2.240 m. Volta al llac per la seva vora.


L'Estany de Certascan o Sertascan és un llac d'origen glacial que es troba a 2.240 m d'altitud, a la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), a l'est del pic de Certascan (2 853 m alt). El seu desguàs dóna lloc al riu de Certascan que mor al riu de Lladorre

Actualment el llac és repressat per a l'aprofitament hidroelèctric de l'estany a través d'un canal subterrani de conducció de l'aigua a la central de Tavascan. És el llac més gran dels Pirineus catalans i també un dels més profunds.


OBSERVACIONS:

-Desnivell: +275 m., -275 m.

-Horari: 2.20 h.

-Dificultat: *** El camí està senyalitzat amb pintura, però hi ha un pas de roca un xic aeri encara que curt i no gaire difícil IIº.

-Época: Des de mitjans de juny fins les primeres nevades a finals de novembre


CONSIDERACIONS:

No coneixerem de veritat el llac de Certascan, fins que no li fem la volta.

Admirar la seva grandària, veure'l per tots costats, resseguir la línia de costa i les petites cales, conèixer els dos llacs del fons, veure les acumulacions de neu fins l'agost i les variades formes del treball erosiu del gel sobre les pissarres, allisant la roca fins fer veritables tobogans naturals fins l'aigua.

Es tracta d'una excursió magnífica que ens passejarà a través dels mil.lenis i de les eres glacials.



ITINERARI:



0.0 h. Refugi de Certascan, 2240 m. Seguim el camí que en direcció oest passa per davant mateix del porxo del refugi, per arribar en un moment al llac de Certascan.


0.05 h. Llac de Certascan, 2240 m. Voregem el llac uns metres per sobre resseguint la seva vora oest, en direcció a un petit coll, d'on farem una curta baixada cap el riu que arriba de l'oest


0.15 h. Riu de Certascan, 2240 m. Deixem el camí que puja seguint el torrent i baixem en direcció contrària cap al llac. Uns 10 metres per sobre del nivell natural del llac, creuem el riu i travessem unes plaques de roca inclinades com una mena de tobogan que baixa fins el llac Hem d'aprofitar les petites fissures de la placa per tal de no relliscar.


0.20 h. Davant nostre s'aixeca una petita paret vertical, però en el nivell màxim de l'aigua presenta un repeu horitzontal que travessa la paret durant 6 o 7 metres en direcció al llac. Al final, pugem sobre una roca i al poc tornem a baixar, per anar buscant el millor camí sense dificultats, com una desena de metres sobre el llac fins un altre torrent.

Si el nivell del llac és baix, és més interessant deixar les marques de pintura i anar flanquejant prop de l'aigua, per poder degustar tots els racons i singularitats que ens ofereix l'estany.


0.45 h. Torrent. Creuem el torrent i pujarem el pendent de gespa que s'enlaira en direcció a un coll que ens donarà pas al fons del llac. En aquest lloc podem veure infinitat de caus de marmotes, i si tenim sort també les podrem sentir i veure.


1.0 h. Coll a 2340 m. Fins el mes de juliol trobarem una gelera força impressionant pel gruix de neu acumulat. Baixarem uns 50 metres i després travessarem a l'altre costat del riu per baixar els matolls i la gespa fins als grans replans del fons del llac.


1.15 h. Replà a 2245. Per tornar, és més bonic refer el mateix camí, però també tenim la possibilitat d'anar al refugi per l'altra vora si el nivell d'aigua del llac està uns 8 metres per sota del màxim. Si més no és interessant passejar per aquest replà solitari i salvatge, on normalment només es passegen les marmotes.

Travessem el replà a l'est i posarem molta atenció en un flanqueig aeri i delicat per la roca IIº, una vintena de metres per sobre el llac. Tornem a baixar prop de l'aigua i sense dificultats especials, passarem algun esperó de roca que cau directe a l'aigua, fent el camí penjat però no difícil.


2.20 h. Refugi de Certascan, 2240 m.

sábado, 27 de diciembre de 2014

Excursió a Restanca i Estany de Mar.











Excursió a Restanca i Estany de Mar.


Dins de l'àrea perifèrica de protecció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a través de boscos d'avets, faigs, roures i pi negre, la ruta s'enfila fins al magnífic estany de Mar, de 1.600 m de llargada i 500 d'amplada

Al fons d'aquest circ d'origen glacial es contempla, també, l'imponent massís del Besiberri Nord, de 3.015 m d'altitud, un dels conjunts de cims més bells dels Pirineus, de dificultosa ascensió.


ITINERARI:

Per accedir-hi, cal sortir de Vielha per la carretera C-28 en direcció al port de la Bonaigua.

Abans de Salardú, cal girar a la dreta i entrar a Arties

Travessat el poble, se segueix per una pista que, en direcció sud, fa cap a Valarties fins a l'aparcament i barrera del ponth deth Ressèc, a la cota 1.380 m de Valarties, on s'arriba sempre amb el marc del Montardo al fons.


S'hi estaciona el vehicle i es comença l'excursió a peu prenent la pista que se seguia.

Es guanya alçada per la pista forestal que puja pel fons de la vall i, als 8 min, es deixa a l'esquerra un trencall de pista que creua la falda del Montardo cap a la vall de Loseron i el coret de Prüedo (cal veure la ruta en bicicleta Coret de Prüedo). Se segueix recte per la mateixa pista, tot seguint les marques blanques i vermelles del GR-11 (sender de Gran Recorregut), que ve de Prüedo.


Es passa per les hònts (fonts) de Gresilhon (1.450 m, als 15 min) fins on anys enrere es deixava pujar en cotxe.


Als 40 min, al pontet de Rius, 1.650 m, on hi ha un petit edifici de magatzem, es deixa el GR-11, que puja per la vall de Rius i els estanys de Rius, i es pren el GR-11-18, un camí que remunta amb força per l'esquerra, entre un bosc d'avets amb faigs fent llaçades.


Es passa per sobre de la presa artificial de l'estany de Restanca (2.000 m) a l'hora i 40 min. En travessarlo es troba el refugi del mateix nom, des d'on s'albiren àmplies vistes de l'entorn muntanyenc.


Es deixa enrere el refugi i s'abandona el GR-11-18, que puja al coret (collet) d'Oelhacrestada (2.570 m), a sota del Montardo (2.833 m). Cal continuar pel sender, també senyalitzat, que voreja l'estany per l'est.


A l'altra banda d'aquest, a l'obac, el camí remunta fortament un contrafort i creua els prats superiors en direcció sud-oest. Es passen les parets granítiques del fons fent llaçades.


Després de 1 h i 25 min de recorregut s'arriba a l'estany de Mar (2.429 m), de grans dimensions i ubicat en un circ envoltat d'imponents crestes i parets. 

L'estany té una vistosa illa al seu centre. Al fons destaca la magnífica muntanya del Besiberri Nord, de 3.015 m, de bella forma piramidal.


Es torna pel mateix camí, fins al pontet de Rius i un quart d'hora més fins a l'aparcament.



Són 3h d’anada i 3h de tornada.

domingo, 21 de diciembre de 2014

Descobreix l'univers romànic de la Vall de Boí.










Descobreix l'univers romànic de la Vall de Boí.


La Vall de Boí, situada al nord-est de la província de Lleida, conserva al seu interior un tresor de valor incalculable: un dels patrimonis arquitectònic i artístic d’art romànic més important del món.


Amb aquesta ruta us proposem un recorregut per alguns dels pobles que acullen aquest important llegat en forma d’esglésies: Barruera, Boí, Coll, Durro, Erill la Vall, Iran, Taüll i Cardet.  

L’any 2000, la UNESCO va declarar Patrimoni Mundial de la Humanitat nou d’aquests temples religiosos.


El primer que heu de saber si us decidiu a fer aquesta ruta és que quan parlem de la Vall de Boí en realitat ens referim a un conjunt de valls i serralades, d'uns 220 quilòmetres d'extensió, ubicats tots ells a la comarca lleidatana de l'Alta Ribagorça.


Estem parlant, per tant d'una zona muntanyosa que durant molts anys s'ha mantingut aïllada de les influències de l'exterior. Això ha permès a les poblacions de la zona preservar units uns valors històrics, artístics i urbanístics propis de les valls pirenaiques, que amb el temps han aconseguit fama mundial. No en va, l'any 2000 la UNESCO va declarar el patrimoni romànic català com Patrimoni Mundial de la Humanitat.


Alguns dels pobles:

Coll

Aquest poble pot servir-vos com a punt de partida per començar la ruta. Es tracta d'un petit llogarret situat a 1.180 metres d'alçada, que us ofereix la primera visita a una església romànica de la Vall. Es tracta de l'església parroquial de Santa Maria, que data del segle XII i es troba a les afores del poble.


Iran

Una mica més amunt i a la dreta, arribareu a Iran, una població de només onze habitants que posseeix una petita església d'una sola nau dedicada a Sant Climent.


Barruera

Més endavant arribareu a Barruera, que amb poc més de sis-cents habitants és la capital de la Vall de Boí. Aquí podreu visitar l'església parroquial de Sant Feliu, que data dels segles XI-XII i està situada a la bora del riu Tor. Conserva la torre quadrada de quatre pisos i obertures de mig punt.


Durro

Des de Barruera podeu agafar un desviament per arribar tres quilòmetres després a fins a Durro, un petit poble d'escassos habitants situat a 1.386 metres d'altitud, que guarda tot l'encant dels pobles pirenaics (cases de pedra amb la típica postal de muntanyes al fons). Allà tindreu l'oportunitat de visitar l' església de Santa Maria de la Nativitat. Es tracta d'un temple del segle XII que té un retaules barroc del segle XVIII. També té un campanar espectacular de cinc pisos de planta quadrada.


Erill la Vall

Novament a la Vall podeu dirigir-vos a Erill la Vall, una població situada al peu del pic Erill (2.516 metres). En aquesta població podeu visitar l'església de Santa Eulàlia, un edifici d'una sola nau coberta amb bigues de fusta i teulada de pissarra d'estil llombard. Per entrar a l'església s'ha de passar a través d'un atri amb arcs de mig punt. Un cop dins, podreu veure una pila baptismal del segle XI, així com el suport de l'altar del segle XII, que està tallat en un únic bloc de pedra.


Boí

Des d'aquí, si preneu la carretera L-502, arribareu a Boí, una població que és interessant descobrir, per poder visitar l'església de Sant Joan, i per ser punt de partida per visitar el Parc Nacional d'Aigüestortes i el Llac de Sant Maurici. Sobre l'església dir-vos que es tracta d'un temple d'estil romànic llombard del segle XI que té una estructura de planta, pròpia de les basíliques, i un campanar del segle XII. Al seu interior s'hi troben les reproduccions de pintures murals dels segles XI i XII. Aquestes són còpies, ja que els originals es troben a Barcelona, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).


Taüll

A tres quilòmetres de Boí es troba Taüll, el poble de la zona que més ha crescut, gràcies a l'estació d'esquí propera i al Parc Nacional d'Aigüestortes i el Llac de Sant Maurici .


A Taüll podreu visitar dos tresors del romànic: l'església de Santa Maria i l'església de Sant Climent. La primera es troba a l'interior del poble i es tracta d'un edifici de tres naus, una central i dues laterals sostingudes amb arcs de mig punt. A més, té una torre-campanar de cinc pisos. La segona està considerada com l'obra que millor representa al romànic català, entre altres coses pel famós pantocràtor que presideix la seva àbsida. A l'actualitat aquesta pintura, juntament amb altres, es troba al MNAC i el què podeu veure a l'església són reproduccions. Aquesta església és una de les darreres construccions d'art romànic llombard a Catalunya. A més, també podreu veure el seu impressionant campanar, de sis plantes.


Cardet

Un poble gairebé tan petit com Coll enfilat a un altíssim penyal. Les cases de pedra i fusta de Cardet han estat rehabilitades i el lloc és realment una bellesa. Màgica, commovedorament senzilla, la seva església romànica de Santa Maria està construïda sobre l'abrupta vessant de manera que el seu campanar d'espadanya es retalla contra el cel i l'abisme.


Què és l'art romànic?

Aquest estil artístic es va difondre per Europa durant els segles X al XIII. L'estil de la Vall de Boí es coneix com "romànic llombard" i es situa entre els anys 1010 i 1075, quan un grup de picapedrers italians es va instal·lar a la zona amb ganes de posar amb pràctica aquest tipus d'art que, afortunadament, ha arribat fins als nostres dies.

L'estil romànic es caracteritza per: un treball curós de la pedra, els esvelts campanars, la decoració exterior d'arcs cecs i els interiors sobris.


Com arribar?

  • Amb cotxe: Des de Barcelona, heu d'agafar l'AP-2 i després seguir per la carretera N-230 en direcció Lleida - El Pont de Suert - Vielha. Dos quilòmetres després de passar pel El Pont de Suert, heu d'agafar la carretera L-500, que passa paral·lela al riu Noguera de Tor. Si us apropeu a la Vall des de Girona, primer heu d'agafar l'autopista AP-7 fins a Barcelona i després seguir els passos del punt anterior.
  • Amb autobús: La companyia Alsina Graells cobreix amb diverses línies d'autocars la ruta entre Barcelona i Lleida i la comarca de l'Alta Ribagorça.
  • Amb tren: Les estacions més properes són Lleida, i la Pobla de Segur. (www.renfe.es)

Per ajudar-vos a ubicar millor la Vall de Boí al mapa, us direm quina distància hi ha dies de les capitals catalanes fins al El Pont de Suert: Barcelona: 260 quilòmetres, Tarragona: 216 quilòmetres, Lleida: 125 quilòmetres y Firona: 381 quilòmetres.