Camprodon-Beget-Salarça-Molló-Espinavell

Vall de Camprodon – Hivern 2015

Camprodon-Beget-Salarça-Molló-Espinavell

Sortida de Terrassa el dissabte 7 de març 2015 sobre les 11h30’ i arribada a la casa que tinc a l’Urbanització Font Rubí a les rodalies de Camprodon sobre les 13h15’.

Vaig acompanyat  de dues dones en perill d’extinció: la M.Carme ( Turner ) i l’Antonia , he tingut aquest privilegi.

El dissabte 7 de març al arribar, obrim la casa i deixem les coses.

Dos dies assoleiats excepcionals, amb 20 graus de temperaruta i sense vent.

ACTIVITATS DE DISSABTE 7 DE MARÇ 2015:

Anem de visita i a dinar a Beget. Arribem a Beget, a uns 12 Km, on tinc la casa, sobre les 14h.

Beget , no és un “poble ” és un PESSEBRE.

Visitem alguns carrers , places i la magnífica Església de Sant Cistòfol de Beget del s.XII on , entre altres, hi ha una talla en fusta policromada del Crist, enomenat : La Majestat.

“La Majestat de Beget és una talla romànica policromada d'un Crist Majestat d'uns dos metres d'alçada del segle XII, que es troba a l'interior de l'Església de Sant Cristòfol de Beget, al poble de Beget, que forma part del municipi de Camprodon.

És considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana. Aquesta obra va ser mostrada fora del seu emplaçament per primera vegada l'any 1961 en una exposició efectuada a Barcelona i Santiago de Compostela.  Amb motiu del 75è aniversari del Museu Nacional d'Art de Catalunya va ser altra vegada exposada. Es va aprofitar l'ocasió per restaurar la peça. L'interior de l'església no va patir destrosses durant la guerra civil espanyola el 1936, ja que els veïns ho varen impedir ”

Dinem a Can Jeroni ( molt recomenable ) sobre les 14h30’:
-Dues amanides amb encenalls de foie gras, poma i brat de moro cruixent.
-Una amanida de guatlla a baixa temperatura i escabetx .
-Dues cues de bou sense feina.
-Patates confitades amb calamars i bolets
-No podia faltar un bon vi: Dido 2012 l’Universal D.O. Montsant.
-Tres cafès.

Sobre les 16h, continuem  visitant el poble. 

De tornada visitem a Rocabruna, l'espectacular Masia La Masó (conec els propietaris). La teulada dóna a 4 vessants i el mobiliari és espectacular.

A les 17h arribem a la casa , fem fotos i descansem.

Sobre les 19 h visita nocturna a Camprodon, bàsicament, el  Pont romà  i l’Ajuntament. Fem compres ( poltre, embotics i formatges )

A les 20h arribem a Molló . Visitem de nit la FONT VELLA i fem un petit aperitiu i sopem a l’Enclusa : un carpaccio de poltre per compartir i pa amb tomàquet amb una truita de dos ous de pagès ( de les gallines de la Tresa )

Sobre les 22h arribem a casa, contemplem la lluna quasi plena encara i les estrelles. Ales 23h a dormir.

ACTIVITATS DE DIUMENGE 8 DE MARÇ 2015:
Jo, em llevo a les 7h per fer fotos de la sortida del sol. La resta es lleva entre les 8h i 8h30’.

A les 9h, anem a esmorzar a Camprodon: pa amb tomàquet amb bull negre, bull blanc i llangonisa. Visitem l’Església de Santa Maria i el Monestir de Sant Pere del s XII.

Sobre les 10h anem a visitar la Vall de Salarça i l’Ermita de Sant Valentí de Salarça del s. XII ( a 5,5 Km d’on tinc la casa .
Tres braus i moltes vaques ens ofereixen un espectacle de lluita ( espectacular ). No sabem si els braus varen aconseguir els seu objectiu ( jo crec que sí ).

L’Ermita de Sant Valentí de Salarça , tocant a un roure centenari ( es necessitem 4 persones per abraçar-lo ). És una joia del romànic del s.XII. Restaurada com a mínim dues vegades , ara estan amb la 3ª.

De tornada fem una visita a la Masia La Quera en restauració.
Sobre les 11h 30’, arribem a casa. Fem fotos de la casa.

Sobre les 12h, anem a visitar el bonic poble d’Espinavell que depèn de Molló  ( conegut per la Tria de Mulat el 13 d’octubre de cada anys ( un espectacle ). Está a uns 12 Km d’on tinc la casa.

Fem l’aperitiu a Can Jordi i visitem la Capella de la Mare de Déu de les Neus i algunes cases excepcionals . Tenim el Costabona de 2.465m davant nostre.

Abans de marxar del poble, fem un tram del Camí Rural d’Espinavell a Setcases d’uns 20 Km i apte per cotxes. Fem uns 4 Km per veure un salts del riu Ritort . Hem tigut sort gel i neu, indescriptible.

A les 13h40’, arribem a Molló per dinar a L’Enclusa.
La M.Carme i l’Antonia visiten l’Església de Santa Cecilia de Molló ( una altre joia ), la capella de Sant Sebastià i la Font Vella que havien vist dissabte de nit.

Sobre les 14h30’ dinem:

Com entrants:
-Tapeta de llenties pardines amb xistorra ( obsequi de la casa ).                                                        )
-3 Arròs cremós de trompetes de la mort amb foie fresc 
( racions petites ).
- Pop tipus a feira amb trumfes ( patates ) de Molló, per compartir.
-Moixama amb oli d’oliva verge, per compartir.

Segons:
-2 Espatlla de xai amb dàtils, Pedro Ximenez i cardanom.
-1 Entrecot de vaca al oli d’oliva verge.

Tot acompanyat amb un vi de la D.O. Empordà de Vinyes Velles.
-Sense postre i tres cafès.

Sobre les 16h, anem a visitar el Parc d’Animals de Molló , a uns 2 Km ( 3 óssos, 1 linx ibèric, cabres salvatges, daines, cérvolls, muflons, cabirols, isards, 2 llops, marmotes, guineus, llúdrigues, ponis, cavalls, voltors, aus rapinyaires, senglars, 1 geneta, …). Fem una visita d’una hora.

Sortint, anem a veure 3 cases i un pont preciós, a peu del riu Ritort.

A les 17h 30’, arribem a casa , recollim les cosea , tanquem i sortim cap a Terrassa, arribem sobre les 20h.

UN CAP DE SETMANA PER EMMARCAR.

Passejades pel parc a les Agulles de Mata-Rodona.

Passejades pel parc a les Agulles de Mata-Rodona.

La sortida escollida per aquest mes és una passejada als voltants del sot de Mata-rodona. Entre la carena del Roure Llarg i la carena de l’Era dels Enrics es troba el Sot de Mata-rodona: caminarem pel sector Oest del parc, on s’alcen un conjunt d’agulles, coves i miradors que formen un espectacle únic. Cal ressaltar el turó del Malpàs (753m) la Miranda (709m) la Roca Separada (775m) i l’agulla petita de Mata-rodona.

En aquesta sortida visitarem la Roca del sot (755m) i l’agulla de Mata-rodona (760m), totes dues estan situades al començament de la fondalada del sot. Una ruta força interessant que ens permetrà gaudir d’unes vistes diferents de les que estem acostumats. 

ITINERARI:

Comencem l’itinerari a l’aparcament del quilòmetre 15 de la carretera de Terrassa a Talamanca, al coll d’Estenalles (873m) (416416E-4613806N).

Deixem la carretera i agafem la pista ampla de cedres (GR5) direcció oest, que ens conduirà fins la bassa de la masia de la Mata (916m) (415963 E- 4613540N).

Continuem avançant sense deixar el GR5, passarem pel Coll de Garganta (899m) (415519 E - 4613003 N), fins arribar al trencall del derruït xalet (904m) (415037 E - 4613369 N), deixem el GR5 que continua fins la Coma d’en Vila i seguirem pel camí que surt a l’esquerra direcció ponent i que ens portarà fins el Coll de Boix (879m) (414500 E - 4613085 N), on farem una parada per esmorzar.

Deixem Coll de Boix i continuem   per un petit corriol que surt direcció oest, creuem la pista ampla de Mata-rodona i ens endinsem pel camí de la Carena de l’Era dels Enrics.

Un cop caminats 200 m (839M) (414271 E - 4613090 N) hem d’abandonar el camí i continuar direcció ponent: el camí és de baixada i molt poc marcat amb alguna petita desgrimpada fàcil de superar.

Al cap de cinc minuts arribarem a una gran era amb les restes d’un gran pi mort, aquest indret està situat per damunt del gran sot de Mata-rodona i un mirador privilegiat (786m) (414003 E - 4613072 N). 

Seguidament hem de desfer el camí 100 m i continuar per un corriol que surt a mà dreta i que descendeix fins a la riera, no hem de travessar-la, prenem un estret corriol que marxa direcció ponent tot resseguint el peu de les cingleres.

En molt poc temps ens portarà a la base de la Roca del Sot de Mata-rodona i l’agulla de Mata-rodona. 

Després de fer una petita aturada reculem de nou fins la riera, ara sí que la creuem i enfilem una pujada fins anar a trobar la pista forestal que ve de Mata-rodona (815m) (414O32 E - 4612781 N), seguim la pista cap a l’esquerra i en uns 15 minuts de marxa arribarem novament a Coll de Boix (879m).

El camí de tornada el farem resseguint el mateix que hem fet a l’anada fins al Coll d’Estenalles, final de la caminada.

Informació destacada

• Lloc i hora de sortida: davant del Centre Cultural a les 8:00 del matí.
• Tornada: cap a les 14:00.
• Desplaçament: cotxes particulars.
• Recorregut: 8,5 Km
• Desnivell: +210 m, -210 m.
• Temps de marxa: 3 hores.
• Dificultat: BAIXA
• Recomanacions: portar roba i calçat adequat, pals per caminar (opcional), beguda i un bon esmorzar.

Arenys de Munt . El meu poble natal.

Arenys de Munt . El meu poble natal.

Arenys de Munt es troba a l'extrem nord-oriental de la província de Barcelona tot i que des dels seus orígens pertany al bisbat de Girona. 

Cal esmentar que des del seu naixement com a parròquia al segle IX, Arenys de Munt fou Sant Martí d'Arenys. Per la seva banda, l'Església de Sant Martí d'Arenys es va construir al segle XVI. LA PRIMERA NOTÍCIA HITÒRICA DE L'ESGLÉSIA ÉS DE l'ANY 878
 

Pel que fa a l'activitat industrial, Arenys de Munt sempre ha tingut molta població dedicada al sector tèxtil. Tot i això, el sector serveis s'està expandint en els últims temps. I és que 

Arenys de Munt està experimentant un creixement de població molt important en els darrers anys.
El seu port de mar és conegut com Arenys de Mar.
Arenys de Munt és un municipi de la comarca del Maresme. Compta amb una superfície de 21,3 km² i limita amb: Vallgorguina, Sant Iscle de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Dosrius.
 

Fou el primer municipi català on es va realitzar una consulta per la independència de Catalunya.
L'any 1717 tenia 585 habitants i l'any 2011 , 8.500 habitants.

Història

Els primers testimonis de la presència humana al terme d’Arenys de Munt es remunten al neolític avançat, cap a l’any 3000 aC. No fou fins segles més tard quan es va viure la primera transformació important del territori, aproximadament del segle II aC, de mans dels romans, qui varen conrear grans extensions de vinya .

Durant els segles següents, el territori va patir nombrosos atacs, i es va enfonsar econòmicament, provocant l’abandonament de les terres. No és fins l’any 878 que trobem informació sobre una esglesiola dedicada a Sant Martí, aixecada prop dels sorrals de la Riera. L’església fou anomenada “església de Sant Martí, emplaçada sobre els arenys”, topònim que dóna lloc al nom de la població.

El segle XIII es va construir un nou temple parroquial, d’estil romànic. Aquella construcció va anar acompanyada de l’expansió de la població amb noves masies i conreus. Pocs segles més tard, degut a la bonança econòmica de la pagesia benestant, es va portar a terme la construcció d’una nova església, obres que començaren el 1531 i acabades el 1543. Degut al nou temple, es va revaloritzar l’entorn d’aquest. A meitat de segle, el poble comptava amb 120 cases, meitat de les quals del veïnat de mar. L’any 1599 es varen separar els dos barris amb la creació de dos nous municipis, Sant Martí d’Arenys (Munt) i Santa Maria d’Arenys (Mar).

Durant el segle XVIII, malgrat la repressió de Felip V després de victòria borbònica a la Guerra de Successió, va ser una època de gran expansió vitivinícola. El poble d’Arenys de Munt ja mostrava els carrers més importants i la Riera com a eix vertebrador. A finals del segle XIX, l’impacte de la fil·loxera afectà de ple els ceps de la contrada, i nombrosos arenyencs varen haver de buscar altres maneres de subsistir. En aquella època també es varen instal·lar les primeres fàbriques tèxtils a la població.

La població restà estancada amb 3000 habitants durant els primers vint anys del segle XX, però l’arribada d’un corrent immigratori de Múrcia va canviar aquesta tendència als anys vint. L’aparició de noves indústries va fer augmentar l’oferta laboral i també el teixit social de la població. Durant la Guerra Civil, el Comitè de Milícies Antifeixistes prengué el control d’Arenys de Munt, fins al gener del 1939, quan les tropes franquistes entraren a la vila. Tot i així, durant la Guerra, nombrosos refugiats, sobretot de Madrid i del País Basc, varen escollir Arenys de Munt per amagar-se.

Durant la postguerra la misèria assolà tot Catalunya i Espanya en general, sense excepció. Les industries tornaren a arrencar, poc a poc, gràcies també a l’obertura d’Espanya al món exterior durant l’anomenada “Dictablanda”. També diverses reformes a la població ens mostren aquesta evolució.

Als anys seixanta Arenys de Munt passà a ser una societat moderna i industrial, amb canvis de costums dins les famílies força radicals. També varen rebre una forta immigració provinent d’Andalusia i Extremadura. Durant els anys 70, començaren a aparèixer fortes corrents crítiques amb el règim, i l’any 1979 es varen celebrar les primeres eleccions municipals post-franquistes.