P.N. dels Ports. La Penyagalera.
INTRODUCCIÓ
L’ascensió a la
Penyagalera és una de les clàssiques dels Ports per tant la literatura sobre
ella és abundant.
Les vies més
conegudes son dues: partir de la zona coneguda com la Pesquera i ascendir en
direcció nord-est, o pujar pel barranc de la cova en direcció sud-oest. En
aquest cas farem la pujada des de la Pesquera.
La pujada fins
el cim no presenta, en cas de bon temps, cap dificultat: te un desnivell
moderat i està ben senyalitzada. El descens descrit aquí es fa per un camí
diferent i tot i que en alguns trams el camí no és tan clar com en el cas de la
pujada, també està senyalitzat i no presenta problemes.
L’aproximació
al punt de sortida es fa des de la població de Beseit. Cal travessar-la i anar
cap a la part alta seguint les indicacions de La Pesquera.
Aquestes
indicacions coincideixen inicialment amb les del Parrissal però ambdues es
separen dins de la població. En sortir de Beseit cal seguir una pista asfaltada
durant 3 km fins arribar a la zona coneguda com Les Pesqueres.
El punt de
sortida el reconeixerem per que tenim el riu Ulldemó a la nostra esquerra i un
rètol, també situat a lesquerra de la pista, ens indica el camí per baixar al
riu i ascendir al Penyagalera pel camí de petit recorregut PR-TE151.
En aquest
punt i a la dreta hi ha un petit sortint que permet aparcar tres o quatre
cotxes.
Els ports son
coneguts també per la seva població de cabra hispànica. Al fer aquesta ruta vam
tenir la sort de veure-les en dos punts diferents, desafortunadament no hi
havia mascles adults als ramats.
També vam poder constatar que la població de
voltors és prou abundant trobant-nos fins i tot amb alguns en vol baix en el
punt de la ruta assenyalat com canvi de vessant.
FITXA TÈCNICA
Pujada acumulada: 750 m
Alçada mínima-màxima: 559-1033 m
Distància aproximada: 13,10 km
Temps aproximat sense parades : 4h 00m
Ruta circular: Si
Dificultat: 2 sobre 5
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGU
Comencem a caminar seguint el rètol indicatiu que
trobem a peu de pista. El rètol correspon al PR-TE151 i està indicat amb els
senyals blancs i grocs corresponents a un camí de petit recorregut.
El camí baixa per un talús en direcció a l’Ulldemó.
Només iniciar el descens veurem un panell informatiu sobre l’ascensió amb
fotografies, descripció i perfil de la ruta, recomanacions, flora i fauna, etc.
El camí ens convida a creuar el riu Ulldemó cosa que fem molt a prop del
toll de Pablet.
Per fer-ho cal treure’ns les botes i arremangar-nos
els pantalons. A l’altre costat del riu podem veure un pal indicatiu amb els senyals
blancs i grocs, per tant només cal apropar-nos-en per seguir el camí correcte.
El camí puja
per una zona de pins on podem veure alguns senyals del camí Estels del Sud. Aquests senyals son fàcilment
identificables ja que es tracta d’estels de 5 puntes de color blau i els veurem
fins gaire be el cim del Penyagalera i després fins arribar al Coll de Pelele.
Els Estels del Sud és una ruta circular d’uns dies de durada que recorre gran
part dels Ports.
El camí
s’allunya del riu i deixem de sentir la seva remor. Les ziga-zagues del camí
ens permeten guanyar alçada poc a poc.
Degut a les pluges dels dies anteriors
veiem com la majoria de les muntanyes del voltant estan xopes d’aigua. Es
tracta d’aigua que surt entre els porus del conglomerat, material del qual
n’estan composades gran part de les muntanyes de la zona.
Tot pujant
veiem un petit ramat de cabres salvatges distingibles, entre d’altres coses,
pel tamany del seu cap (més gran en proporció al seu cos que el de les cabres
domèstiques).
Malauradament no veiem cap mascle adult i ens perdem l’estampa de
les seves grans banyes.
En canviar
de vessant uns voltors ens passen a fregar del cap, tant a prop que sembla
que es puguin tocar amb la ma.
La quantitat de voltors en aquesta zona
impressiona i només cal alçar la mirada per veure’n uns quants volant per sobre
d’un gran meandre que fa el riu Ulldemó aigües amunt.
En aquesta mateixa
direcció podem contemplar el Moletó, una formació rocosa situada a la zona
coneguda com el racó de les Olles i que podem contemplar, si el temps ens ho
permet, mes detingudament ja de tornada.
Seguim caminant
trobant boix i alguna alzina fins que arribem a la part superior del
recorregut. A partir d’aquí el camí és planer i sense complicacions. Un segon
grup de cabres i unes perdius ens amenitzen el camí.
En poca estona el camí fa
un gir a la dreta, en direcció sud-est, i trobem el pou de Blas (el
trobem ple d’aigua, probablement degut a les darreres pluges, ignorem si te
gaire aigua a ple estiu). A la dreta tenim la canal de les Olles.
Uns metres més
endavant trobem les restes d’un corral amb un cercle delimitat per pedres,
marcant el que probablement havia estat una era o un tancat. A l’esquerra veiem
ja la Punta del Barco.
Ja tenim a
tocar el cim de la Penyagalera, coronat per un punt geodèsic, només cal
seguir el camí deixant a la nostra dreta el trencant que seguirem per baixar
mes tard al Coll de Pelele.
En arribar al cim veiem que tenim la Punta del
Barco (també conegut com la Moleta) molt a prop en direcció nord.
Paga la pena
acostar-nos-hi ja que les vistes ho valen. Per tal d’arribar només cal seguir
l’imponent penya-segat que tenim a la nostra dreta fins a un promontori situat
molt a prop on girem a la nostra esquerra (en direcció nord nord-oest).
El camí no es
gaire clar però tenim a la vista la Punta del Barco i algunes fites aïllades
ens ajuden a arribar ràpidament. Durant l’aproximació a la Punta del Barco
guanyem vistes sobre les Roques Benet i tot el sistema de conglomerat situada
al nord-est del massís.
Podem
apropar-nos fins l’extrem de la punta on tenim una magnífica vista de l’entorn.
També sentim la remor d’un salt d’aigua que cau penya-segat avall, el
localitzem a l’oest no molt lluny d’on som i pel que veiem al mapa deu
tractar-se del Xorrador del Ferrer Brut.
Comencem a
sentir trons i en vistes dels dies de pluja que hem tingut sabem que no tardarà
gaire en ploure així que després de gaudir de les vistes, i dels voltors,
tornem per on hem vingut fins uns metres més enllà del cim de la Penyagalera.
En arribar al
cim de la Penyagalera trobem de nou els senyals blancs i grocs del PR però no
els haurem de seguir gaire estona ja que quan el camí gira a la dreta hem de
seguir recte prenent el camí del Coll de Pelele.
El trencant on neix
aquest camí és molt a prop del cim ja que encara veiem el punt geodèsic des
d’ell. Els senyals ara passen a ser vermells i el camí baixa carena avall.
També veurem alguns estels blaus de la ruta Estels del Sud.
En pocs metres
el camí deixa la carena a la nostra dreta i baixa fent zetes per una
zona rocallosa. Al fons de la fondalada travessem un rierol i el camí
torna a pujar per arribar fins el proper Coll de Pelele.
En aquest coll
veurem com per la nostra esquerra arriba una carena indicada amb algunes fites.
Aquesta carena és un pas alternatiu per descendir de la Penyagalera. Unes
passes més endavant trobem, també a la nostra esquerra, unes ruïnes mig
amagades.
En aquest punt surt a la nostra dreta un petit corriol indicat amb
una fita i senyals de pintura verda. Aquest és el camí que cal seguir per
baixar per la costa d’Arrencapets fins el riu Ulldemó.
L’altre camí, el
principal, el dels Estels del Sud, davalla a l’esquerra pel barranc de la Cova
fins el riu d’Algars.
Ens endinsem doncs pel corriol seguint els senyals verds. El camí surt a unes ruïnes i s’endinsa entre els pins. En vista de les ruïnes de corrals i masos que trobem, es de suposar que el massís dels Ports devia ser en altre temps un lloc força freqüentat per pastors, pagesos… i habitat.
Avui ja no en queda res de tot allò
excepte algunes parets que encara aguanten el pas del temps.
El camí surt
del bosc al començament de la Costa d’Arrencapets on comença a ploure,
de moment suaument.
El camí, que podem seguir gracies als petits punts verds
que anem trobant aquí i allà, torna a entrar al bosc i baixa fent ziga-zagues.
De moment els arbres ens aixopluguen parcialment durant la baixada mentre
deixem el Mas del Quatre (també totalment enrunat) a la nostra esquerra
i sortim de nou al riu Ulldemó.
Una vegada al
riu, hem de treure’ns de nou les botes per travessar-lo i seguir uns metres per
la seva riba esquerra fins poder sortir a la pista. Aquesta pista, i la
pluja que ara ja cau de valent, ens acompanyarà fins arribar al cotxe.
La pista
passa a ser asfaltada poc abans d’arribar al mirador del Racó de les Olles.
Aquí hi ha una
balconada i un rètol informatiu sobre aquesta zona del riu.
En ell s’ens
informa de l’origen del nom de la Penyagalera i de les Olles, de les coves de
Bertrol (antigament per ús del bestiar i actualment utilitzades com a casetes
de camp), de la fauna i de la flora de la zona.
La zona
mereixeria aturar-nos a contemplar-la però la pluja ens impedeix veure
clarament les formacions rocoses que tenim davant nostre, a l’altra banda del
riu i decidim seguir la marxa fins el cotxe on arribem després de deixar enrere
una petita caseta al costat del camí.
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES
APROXIMADES
|
#
|
Localització
|
Temps
|
Distància
|
Alçada
|
0
|
Sortida
|
0h 00m
|
0,00 km
|
576 m
|
1
|
Riu Ulldemó
|
0h 05m
|
0,30 km
|
559 m
|
2
|
Canvi de
vessant
|
0h 30m
|
1,30 km
|
729 m
|
3
|
Part superior
|
1h 00m
|
2,50 km
|
927 m
|
4
|
Pou de Blas
|
1h 20m
|
4,00 km
|
969 m
|
5
|
Cim de la
Penyagalera
|
1h 30m
|
4,50 km
|
1032 m
|
6
|
Punta del
Barco
|
1h 55m
|
5,80 km
|
1009 m
|
7
|
Camí del Coll
de Pelele
|
2h 20m
|
7,00 km
|
1033 m
|
8
|
Rierol
|
2h 35m
|
7,90 km
|
858 m
|
9
|
Coll de
Pelele
|
2h 40m
|
8,20 km
|
894 m
|
10
|
Ruïnes
|
2h 45m
|
8,40 km
|
912 m
|
11
|
Costa
d’Arrencapets
|
2h 50m
|
8,60 km
|
911 m
|
12
|
Mas del
Quatre
|
3h 07m
|
9,50 km
|
663 m
|
13
|
Ulldemó
|
3h 20m
|
10,10 km
|
597 m
|
14
|
Pista
|
3h 22m
|
10,20 km
|
598 m
|
15
|
Mirador del
Racó de les Olles
|
3h 40m
|
11,50 km
|
598 m
|
16
|
Arribada
|
4h 00m
|
13,10 km
|
576 m
|
