El
Matarranya i el seu recorregut (100 Km).
EL RIU
MATARRANYA.
El
Matarranya és un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre.
Neix als
Ports de Beseit (comarca de Matarranya) a la Font del Teix, al nord-est del
Tossal d'En Canader.
Passa per Beseit, Vall-de-roures, on deixa enrere els
ports i eixampla el seu llit.
A
continuació passa per la Torre del Comtei per Massalió després continua el curs
pel Baix Matarranya,
passant per
Maella, Favara de Matarranya i Nonasp.
Principals
afluents
-Per la
dreta
*Barranc de
Calapatar
*L'Ulldemó
*El riu
d'Algars
-Per
l'esquerra
*Riu de Pena
*Riu de
Tastavins
Ruta fluvial
del Matarranya:
Des
Valderrobres ( Vall –de – roures ) fins Massalió, el riu Matarranya es presenta
com una vall oberta. A través de la seva ribera conreada s'estén una ruta de
més de 30 km., encadenant un extens catàleg de construccions agrícoles, ponts,
capelles, molins i altres enginys hidràulics acomodats en la seva ribera
Finalment
s'endinsa en els últims contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana fent
encaixats meandres i desguassa a l'Ebre a l'est de Faió en el terme de la Pobla
de Massaluca sota la Punta del Duc després de 100 quilòmetres de recorregut.
El riu
Matarranya configura un paisatge molt significatiu, des del seu naixement al
paratge natural dels Ports de Beseit fins a la seva desembocadura al riu Ebre a
través de l'embassament de Riba-Roja.
PORTS DE
TORTOSA – BESEIT.
Els ports de
Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo
Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i
que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Parcs
naturals
1.La part
catalana del massís fou protegida pel Decret 160/2001 de 12 de juny de la
Generalitat de Catalunya (DOGC número 3414 de 21/06/2001) mitjançant el qual es
declarava la creació del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural
parcial de les fagedes dels Ports.
El parc
natural català té una superfície de 35.050 ha (16.000 ha són de la Reserva
Nacional de Caça; 861 ha són de reserves naturals i 205 ha de Refugi de Fauna
Salvatge) repartides entre el termes municipals de Tortosa, Roquetes (seu
administrativa del parc natural i de la reserva de caça), Alfara de Carles i
Paüls a la comarca del Baix Ebre; de Prat de Comte, Arnes i Horta de Sant Joan
a la comarca de la Terra Alta i de Mas de Barberans i de la Sénia a la comarca
del Montsià. És un dels parcs natural més grans de Catalunya i, amb el parc del
Delta de l'Ebre, el segon amb què compten les Terres de l'Ebre.
2.La part
valenciana del parc, amb unes 5000 ha protegides, rep el nom de parc natural de
la Tinença de Benifassà, declarat pel Decret 70/2006 de 19 de maig de la
Generalitat Valenciana. S'estén per les poblacions de la Pobla de Benifassà,
Coratxà, el Boixar, Fredes, el Ballestar, Bel (Rossell), Vallibona i Castell de
Cabres.
3.La vessant
matarranyenca dels Ports de Beseit va ser proposada com a Parc Natural per part
del Govern d'Aragó el 5 de juny de 2012.
VALL DEL RIU
MATARRANYA.
La vall que
dibuixa el riu Matarranya presenta una morfologia en U. Destaca al centre el
llit de tipus trenat amb dipòsits de barres laterals i intermèdies que formen
petites illes de graves, amb un nivell de terrasses fluvials disposat en una àmplia
plana d'inundació. Esta plana apareix coberta per un variat i vistós mosaic de
conreus llenyosos entre els quals destaquen les oliveres, ametllers i d'altres
fruiters com ara els presseguers, i també conreus herbacis o petites hortes.
Vorejant el llit s'observa la típica vegetació de ribera constituïda
principalment per Populus nigra, Salix sp., Fraxinus angustifolia, encara que
també apareix l'Ulmus minor i algun pi que s'aproxima des dels vessants.
El paisatge
dels Relleus Esglaonats d'Argiles i Gres envolta tots dos marges de la vall del
Matarranya amb suaus llomes de superfície ondulada cobertes d'arbrat i matoll,
encara que no s'han conservat els originals alzinars i avui dia dominen densos
pinars principalment de Pinus halepensis i Pinus nigra, a més de variats
matolls de tipus mediterrani com lo romeral-timoneda i les garrigues i
coscollars.
En algunes zones es dibuixen fondalades o petites valls poc
incidides i ben aprofitades per a l'agricultura pels habitants de la comarca,
que contribueixen a conformar un paisatge més variat que trenca la monotonia
dels densos vessants de pinedes.
