Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

miércoles, 22 de julio de 2015

Ermita del Remei - Niu de l'Àliga.








Ermita del Remei - Niu de l'Àliga.


Descripció

Excursió per veure un dels últims gorgs del Riu Glorieta. Curiós per quedar totalment rodejat de parets quasibé verticals i disfrutar d'uns bonics salts d'aigua.


Descripció pas a pas de la ruta :

1.0:00 h.Un cop arribat a Alcover es travessa el poble direcció a la carretera de Mont-Ral. Just sortint del poble hi ha una desviació cap a la dreta direcció l'Ermita del Remei. On aparquem el cotxe.         

2.0:00 h.Agafem el camí y anem seguint sempre les indicacions groga i blanca, els indicadors que diuen Mont-ral o bé Fonts del Glorieta.

3.0:30 h.A mig camí us trobareu una porta amb una cadena que us pot fer pensar que el pas està barrat. No us preocupeu podeu continuar endavant.    

4.0:50 h.Al final del camí ample ens trobarem que queda tallat pel riu Glorieta, l'hem d''atravessar seguint les roques que ja estan col•locades per a tal fet.    

5.0:51 h.De seguida d'haver atravessat el riu hi ha un camí que gira a l'esquerra. S'ha d'estar atent ja que com mostra la foto, pujant quasi no es veu.    

6.0:51 h.En canvi en el sentit contrari del camí, el camí es veu clarament.      

7.0:55 h.Seguint el camí arribarem a una petita esplanada. On a l'esquerra hi ha com un forat clarament creat pels rierols que es formen quan plou. Hem de baixar per aquí.        

8.1:00 h.Seguint el camínet, no en masses bones condicions, arribarem ja al Niu de l'Àliga i final de l'excursió.

Per tornar és seguir els passos a l'inrevés.    


Ermita del Remei a Alcover.


FEM CULTURA:


El Remei és una ermita a la vall de la Glorieta, a uns tres quilòmetres de la vila d'Alcover (Alt Camp). Aquest monument està protegit com a bé cultural d'interès local.

Arquitectura

Es tracta d'un edifici barroc de planta centralitzada cobert per una gran cúpula esfèrica, amb un absis rectangular, un cor als peus i dues torres circulars, també als peus. És interessant la façana, amb porta d'arc carpanell molt rebaixat amb cornisa, una fornícula amb la imatge de Sant Antoni i una rosassa octogonal motllurada. 

A la part superior hi ha la data de 1769. En un segon relleu superior també hi ha la data de 1772 que ocupa el cos superior de la façana.


L'interior és d'una nau amb tram únic curt que correspon al cor. La capçalera té volta bufada, i la sagristia d'aresta. L'obra és de pedra saldonera. Hi ha un interessant treball de forja en els penells. L'estructura interior no es reflecteix clarament a l'exterior sinó que presenta un mur continu que defineix un perímetre rectangular.


Història

No hi ha una documentació suficient que permeti la datació exacta dels orígens d'aquesta ermita. Sembla que hi havia en principi una petita capella dedicada a Sant Antoni, on hi havia la imatge de la Verge del Remei, marededéu trobada segons la tradició.

L'edifici actual es va construir per un acord pres pels veïns i l'Ajuntament d'Alcover l'any 1761. L'obra es va finalitzar el 1772, segons consta a la motllura del coronament de la façana, i va ser beneïda el 21 de novembre de 1779 pel rector Joan Rimbau. Segurament s'aprofitaren elements d'una construcció anterior, com ho prova la data de la campana, de 1744, i els documents trobats recentment que parlen d'una ermita del Remei el 1638.

La casa de l'ermità ha estat habilitada per a casa de colònies i restaurant, i recentment ha estat pintada.


El Niu de l'Àliga.



FEM CULTURA:



El Niu de l'Àliga és un paratge natural que es troba a Alcover, província de Tarragona. El naixement del riu Gaià, i el seu descens en picat crea una petita cascada envoltada de molsa que ha anat guanyant terreny a les roques, i forma una petita gorg. 

Forma part de les salts d'aigua que durant segles, van servir per moure els molins d'Alcover, amb els quals es fabricaven eines de ferro, farines, draps i paper. Seguint les canalitzacions que porten l'aigua del riu Glorieta als molins ens endinsem en la Vall de la Glorieta, un espai boscós amb alguns arbres impressionants, com el roure de fulla petita que trobareu a mig camí. 

Amagada entre la vegetació hi ha una roca esculpida per la intempèrie en forma d'àguila. És el famós "Niu de l'Àguila".

martes, 21 de julio de 2015

El Matarranya i el seu recorregut (100 Km).










El Matarranya i el seu recorregut (100 Km).


EL RIU MATARRANYA.


El Matarranya és un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre.


Neix als Ports de Beseit (comarca de Matarranya) a la Font del Teix, al nord-est del Tossal d'En Canader.


Passa per Beseit, Vall-de-roures, on deixa enrere els ports i eixampla el seu llit.


A continuació passa per la Torre del Comtei per Massalió després continua el curs pel Baix Matarranya,

passant per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp.


Principals afluents


-Per la dreta

*Barranc de Calapatar

*L'Ulldemó

*El riu d'Algars


-Per l'esquerra

*Riu de Pena

*Riu de Tastavins


Ruta fluvial del Matarranya:


Des Valderrobres ( Vall –de – roures ) fins Massalió, el riu Matarranya es presenta com una vall oberta. A través de la seva ribera conreada s'estén una ruta de més de 30 km., encadenant un extens catàleg de construccions agrícoles, ponts, capelles, molins i altres enginys hidràulics acomodats en la seva ribera


Finalment s'endinsa en els últims contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana fent encaixats meandres i desguassa a l'Ebre a l'est de Faió en el terme de la Pobla de Massaluca sota la Punta del Duc després de 100 quilòmetres de recorregut.


El riu Matarranya configura un paisatge molt significatiu, des del seu naixement al paratge natural dels Ports de Beseit fins a la seva desembocadura al riu Ebre a través de l'embassament de Riba-Roja.



PORTS DE TORTOSA – BESEIT.

Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.



Parcs naturals


1.La part catalana del massís fou protegida pel Decret 160/2001 de 12 de juny de la Generalitat de Catalunya (DOGC número 3414 de 21/06/2001) mitjançant el qual es declarava la creació del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural parcial de les fagedes dels Ports.


El parc natural català té una superfície de 35.050 ha (16.000 ha són de la Reserva Nacional de Caça; 861 ha són de reserves naturals i 205 ha de Refugi de Fauna Salvatge) repartides entre el termes municipals de Tortosa, Roquetes (seu administrativa del parc natural i de la reserva de caça), Alfara de Carles i Paüls a la comarca del Baix Ebre; de Prat de Comte, Arnes i Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta i de Mas de Barberans i de la Sénia a la comarca del Montsià. És un dels parcs natural més grans de Catalunya i, amb el parc del Delta de l'Ebre, el segon amb què compten les Terres de l'Ebre.



2.La part valenciana del parc, amb unes 5000 ha protegides, rep el nom de parc natural de la Tinença de Benifassà, declarat pel Decret 70/2006 de 19 de maig de la Generalitat Valenciana. S'estén per les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Ballestar, Bel (Rossell), Vallibona i Castell de Cabres.


3.La vessant matarranyenca dels Ports de Beseit va ser proposada com a Parc Natural per part del Govern d'Aragó el 5 de juny de 2012.



VALL DEL RIU MATARRANYA.


La vall que dibuixa el riu Matarranya presenta una morfologia en U. Destaca al centre el llit de tipus trenat amb dipòsits de barres laterals i intermèdies que formen petites illes de graves, amb un nivell de terrasses fluvials disposat en una àmplia plana d'inundació. Esta plana apareix coberta per un variat i vistós mosaic de conreus llenyosos entre els quals destaquen les oliveres, ametllers i d'altres fruiters com ara els presseguers, i també conreus herbacis o petites hortes. 

Vorejant el llit s'observa la típica vegetació de ribera constituïda principalment per Populus nigra, Salix sp., Fraxinus angustifolia, encara que també apareix l'Ulmus minor i algun pi que s'aproxima des dels vessants.


El paisatge dels Relleus Esglaonats d'Argiles i Gres envolta tots dos marges de la vall del Matarranya amb suaus llomes de superfície ondulada cobertes d'arbrat i matoll, encara que no s'han conservat els originals alzinars i avui dia dominen densos pinars principalment de Pinus halepensis i Pinus nigra, a més de variats matolls de tipus mediterrani com lo romeral-timoneda i les garrigues i coscollars. 

En algunes zones es dibuixen fondalades o petites valls poc incidides i ben aprofitades per a l'agricultura pels habitants de la comarca, que contribueixen a conformar un paisatge més variat que trenca la monotonia dels densos vessants de pinedes.

lunes, 20 de julio de 2015

Al Matagalls de 1.697 m per Coll Formic










Al Matagalls  de 1.697 m per Coll Formic (excursió dedicada a Carme Aliaga Molet)


Situació geogràfica:

Montseny
Punt de sortida:
Coll Formic
Durada total:
3h
Desnivell:
653 m
Alçada mínima:
1123 m
Alçada màxima:
1697 m
Distància:
8,31 Km.


ITINERARI:


Ens trobem a l'aparcament del coll Formic(1.145m), a la nostra dreta tenim el restaurant, i just al nostre davant, a l'altre costat de carretera, tenim les escales per on comença l'ascensió.


El corriol és pedregós, erosionat i guanya alçada ràpidament. Aviat trobem la pista que ens porta a Santandreu, la masia habitada de més alçada del Montseny.


Passem la masia i amb uns cinc minuts arribem a un revolt tancat. Aquí deixem la pista i tornem a agafar un corriol molt pedregós que ens portarà fins el pla de la Barraca.


Anem seguint el camí que remunta l'ampli llom que ens portarà fins al Turó Gros. Pujada dura i pedregosa fins al cim d'aquest turó.


El nostra camí continua a llevant, creuem l'herbat collet de l'Estanyol fins que arribarem al collet dels llops (1565m), herbat i obert al peu de la cúpula final del Matagalls.


En aquest collet, a la nostra esquerra trobem la font Freda i de la Rosa. 

El nostre camí però continua al NE, on ens queda l'última pujada forta fins a la creu que corona el Matagalls.  

Per tornar desfarem el camí de pujada.