Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

martes, 29 de septiembre de 2015

Montsant: Roca Corbatera, Cova Santa, Grau del Carrasclet i Piló dels Senyalets, des d'Albarca.








Montsant: Roca Corbatera, Cova Santa, Grau del Carrasclet i Piló dels Senyalets, des d'Albarca.


FITXA TÈCNICA:


-Dificultat tècnica: Moderada
-Temps: 8 hores 55 minuts


INTRODUCCIÓ:


La Serra del Montsant és una serra situada a la comarca del Priorat, en els termes municipals de la Morera de Montsant, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella, Vilella Alta, Vilella Baixa, la Bisbal de Falset, la Figuera i Margalef de Montsant. Forma part de la Serralada Prelitoral i ocupa una extensió d'uns 135 km².



Els seus cims principals són la Roca Corbatera (1163 m), el Piló dels Senyalets (1.107 m) 1 i la Cogulla (1.062 m).



Està constituït predominantment per conglomerats que formen cingles a la carena principal (Serra Major), situada a la part meridional i alineada de SW a NE, acompanyats de margues que donen peu a nombroses coves.



Al vessant nord, de relleu més suau, hi ha nombrosos barrancs que desemboquen al Riu Montsant.



El Montsant acull diverses ermites de llarga tradició, com la de la Mare de Déu del Montsant, Santa Magdalena, Sant Bartolomeo (d'estil romànic) i Sant Joan del Codolar, entre moltes altres, i al seu peu es troba la històrica Cartoixa d'Escaladei, fundada al segle XII.



RECORREGUT:



La ruta d'avui s'inicia a Albarca, petitíssima localitat que ha quedat reduïda a lloc d'estiueig i centre d'acollida d'excursionistes, ja que disposa d'un refugi.



Després acostar-nos al Collet Roig per pista, anirem seguint després el GR-171 que ens ficarà de ple a la Serra del Montsant per un sender molt fressat.



Al cap d’una estona, el sender desemboca en pista forestal i per ella vam pujar fins al Pla del Grau, on de nou un sender marcat ens portarà a visitar l'Ermita de Santa Maria de Montsant.



Retornem sobre els nostres passos per abandonar el GR-171 i prendre el sender també marcat que ens portarà fins al punt més alt de la Serra del Montsant: la Roca Corbatera (1163 m).



Estem a la part alta de la Serra Major, i anirem avançant en direcció SO sense perdre massa alçada, fins arribar a l'inici del Barranc de la Bruixa. Just en aquest punt trobarem una figura metàl·lica d'un Crist.



Descendim pel Barranc de la Bruixa per anar a visitar 2 coves: la Cova Abelló i la Cova Serret, previ pas per la base d'una roca característica anomenada Cap de Gos.



Com en tot moment, per un sender molt evident. Després de la visita a les coves, retornarem a dalt de la Serra Major, on el Crist metàl·lic, pel mateix camí per on baixem.



Un curt però costerut descens m'acosta ara fins a l'entrada de la Cova Santa, però sense frontal no se m'acut entrar i des de l'entrada no veig res.



Com a premi, tot el que vaig baixar per arribar aquí cal tornar a pujar-lo ... vaja que podia haver seguit per la carena i saltar-me aquesta visita.



Seguim recorrent la part alta del Montsant direcció Oest per un camí que torna a ser GR, en concret el GR-174-1. Passem de llarg el desviament que baixa cap al Grau del Carabassal però no ens saltem el que va al Grau del Carrasclet.



Hem d'estar atents a tot aquest sender i seguir les fites, que són abundants, ja que el terreny és de molta pedra petita i terra solta i baixant és fàcil relliscar i donar-se algun cop de cul.



 Així fins que vam arribar als trams equipats. De tots els "graus" del Montsant, aquest és el més "atrevit". Sens dubte, millor fer-ho en pujada que no en baixada, com m'ha tocat a mi.



Després dels passos equipats, una estona més de baixada sortejant pedrots i evitant relliscades fins arribar a un sender molt més amable, que ens anirà acostant a la Morera de Montsant.



Una mica abans, passarem al costat de Les Tres Roques, també senyalitzat aquest lloc. No arribarem a entrar a Morera de Montsant, ja que quan estem molt a prop ja trobem el sender que ens pujarà novament al capdamunt de la Serra Major pel Grau de la Grallera.



És abrupte, encara que no serà necessari posar les mans. Un cop a dalt, en direcció oest i seguint el Camí de Capçada (el camí que recorre amb magnificència la Serra Major) arribarem a la segona cimera del Montsant, el Piló dels Senyalets (1.107 m).



Mitja volta i ara tenim més de 4 quilòmetres seguint aquest camí de Capçada, perfectament definit i sempre pel més alt de la serra del Montsant.



A mig camí, es converteix també en GR. Després d'aquests 4 quilòmetres, arribem a la desviació que baixa cap al Grau del Carabassal.



Per aquí baixem. Fort pendent, novament atents a les relliscades encara que si patines només és el cop de cul.



 No arribarem als passos equipats. Abans d'això, agafarem un altre corriol que ens portarà per la base dels murs Sud del Montsant.



És la part més salvatge i espectacular de la ruta i encara que no costa molt seguir el sender, millor no badar.



Sortim d'aquesta espècie de flanqueig molt a prop de la Cova Santa, a la qual ja no m'apropo perquè segueixo sense portar frontal, jeje.



Cal seguir baixant, i em posiciono sobre el GR-174-1 per fer-ho pel Grau del Tomaset. Tampoc aquí serà necessari posar les mans, a més en ser GR està molt definit el camí. La part alta és la més entretinguda, sortejant grans blocs de roca.



Quan ja hem baixat, una desviació marcat amb una fletxa feta de pedres ens fa abandonar aquest GR i ficar-nos de ple en el GR-174, que en poca estona ens aproparà fins a Sant Joan del Codolar.



En aquesta ermita tenim font, barbacoes ... i es pot accedir en vehicle.

Des d'aquí i fins Albarca, anirem seguint sempre el GR-174 per un sender amb poc desnivell, sense dificultats i que va sempre sota els Cingles de Sant Joan.



Potser és la part més monòtona de la ruta, ja que el paisatge sempre és el mateix i no hi ha desnivells que superar. Vam finalitzar a Albarca, a l'aparcament que hi ha davant del Refugi.

Rutes pel Garraf: el Montgròs de 358 metres.







Rutes pel Garraf: el Montgròs de 358 metres.


Una caminada des de Vilanova al cim més emblemàtic del Garraf.


INTRODUCCIÓ:

El Puig Montgròs és d'aquelles muntanyes que de lluny passa ben desapercebuda, però a les distàncies curtes hi surt guanyant. i molt.


La caminada que avui proposem entre Vilanova i la Geltrú i aquest cim permet gaudir d'algunes de les millors vistes de tot el Garraf i també permet fer-se la idea dels contrastos d'una comarca que malgrat haver patits històricament molts incendis i atacs urbanístics, segueix sent capaç de sorprendre amb alguns racons per emmarcar.


Només fa 358 metres d'alçada, però el Montgròs és el cim que permet abraçar una visió més àmplia de la costa del Garraf i, a la vegada, la plana del Penedès fins a Montserrat.


En dies clars i amb bona visibilitat, al nord es poden veure les primeres muntanyes del Prepirineu (nevades a ple hivern) i girant la vista cap al nord-est s'arriba a veure la serralada del Montseny.


Però a banda de les vistes a l'horitzó, aquesta muntanya i els seus voltants també tenen una diversitat molt interessant.


Les masies centenàries, els camps de cultiu, les vinyes, més boscos del que sembla, una ascensió per un terreny quasi pelat d'arbres i molt eixut per la vessant sud, una obaga que és com la nit i el dia respecte el solell... són arguments més que suficients per dedicar un matí a aquesta excursió.


ITINERARI:

Sortim des de la plaça de les Casernes de Vilanova i pugem en direcció a la Rambla del Llimonet.


Des de bon començament ja veiem les antenes que presideixen el Montgròs; una bona guia per no perdre'ns.


Acabada aquesta rambla fantasmagòrica, girem cap a la dreta i passem per davant de l'antiga fàbrica de ciment en direcció a la rotonda de la Mahle.

Seguim cap a la dreta, deixant a l'esquerra els polígons industrials i agafant el camí cap a la urbanització Torre del Veguer.


Aquí encara anem per un camí asfaltat, però l'entorn cada vegada va regalant-nos millors paisatges. A mesura que avancem, deixem enrere el desordre urbanístic inicial.


Quan portem uns 40 minuts des de la sortida, deixem a la dreta el celler que duu el mateix nom que la urbanització i seguim el mateix camí, que ara puja per un petit turó ple de pins i un parell de cases.


L'ascensió no serà tan directa com podia ser anys enrere. El túnel de la nova C-15, combinat amb la C-32, ens obliga a fer més volta cap a l'est. La part bona és que això ens obligarà a passar per la part més boscosa del peu de la vessant sud.


Uns vuit minuts després el camí passa a ser quasi definitivament de terra i arribem davant de la masia més antiga i gran de la zona.


Pocs metres després, el camí ens obliga a triar entre tres opcions (molt ben indicades). Girem a l'esquerra i anem sempre en direcció al Montgròs.


Entrem a una primera zona de boscos, creuem la C-32 per un pont i continuem amunt.


Quan portem 4,78 quilòmetres des de l'inici agafem el trencall cap a l'esquerra (perfectament indicat) i ens endinsem a la zona més boscosa de l'anada. De seguir recte, ens hauríem apropat a la zona del camp de tir i, seguidament, a Ribes.


A la dreta veiem unes vinyes, però seguim pel camí i quan es desdobli tornarem a triar l'opció de l'esquerra. És força sorprenent la terra exageradament vermella d'aquest punt concret, una raresa dins d'una zona calcària per excel·lència com és el Garraf.


Deurem portar poc menys d'1 hora i 4 minuts des de la sortida i 5,15 quilòmetres.


Aquí comença el tram més complicat tècnicament, amb un terreny força pedregós i moltes pujades i baixades. Hem estat guanyant alçada fins als 150 metres d'alçada, però en no res baixem a una fondalada que en marca 114.

El contrast d'ambient també és notable. A la fondalada sempre s'hi conserva humitat i agrupacions de pins; fora d'ella només hi ha arbustos.


La sortida d'aquesta fondalada marca l'inici de l'ascensió, que en primera instància va paral·lel al túnel del Montgròs, fet arran de la nova C-15 de l'Eix diagonal.


La tanca evita que ens acostem massa al marge, però cal anar alerta amb alguns ferros de l'altre costat (on no hi ha tanca, ni falta que fa) que no fan més que ser un potencial perill en cas de caiguda.

Aquí sí, ens veurem obligats a moderar el ritme ja que la pujada ja passa a ser constant.


Estem a dos quilòmetres del cim i en aquesta distància acabem pujant 243 metres de desnivell. De fet, de pujada acumulada se'n fa força més, ja que l'ascensió té alguns descansos i fins i tot alguna baixada, sobretot a la zona del coll proper a la urbanització Califòrnia.

El paisatge és sec, amb matolls, arbustos i pinassa, però gairebé cap arbre. La pujada és el tram més dur en percentatge.


Dues hores i 7,63 quilòmetres després de la sortida, ja hem fet el cim.


Val la pena dedicar una bona estona a gaudir del paisatge.

Primer amb les vistes que van des de Cubelles a Vilanova, després amb Ribes, les Roquetes i els Colls al fons.

També veurem Sitges, tot i que queda més apartat. Quan ens acostem més a la torre de vigilància, deixem de tenir tanta visibilitat cap a mar però la guanyem cap a muntanya.


Ara només ens queda tornar.

Una opció seria fer marxa enrere, però recomanem baixar per l'altre costat.

Pel camí apte per a vehicles, tot i que molt poc transitat, i que ens acosta a la part més boscosa de la muntanya.

Un quart d'hora després de començar a baixar, a mà esquerra tindrem l'opció d'agafar un camí cap a Canyelles que passa per la vessant més humida del Montgròs.

Si hi ha temps, val la pena endinsar-s'hi i fins i tot es podria seguir fins a Canyelles i acabar tornant pel camí del Mas de l'Artís.


Però això seria afegir molta més exigència física a la ruta. Optem per seguir camí avall.

Quan arribem als apartaments abandonats a mig fer (caldria investigar què hi pinta allò allà i des de quan hi és), optem per girar a la dreta i baixar per la pista de terra. De seguir recte, hauríem seguit per un camí asfaltat fins a Ribes.


Davant d'aquests apartaments (9,21 quilòmetres des de la sortida) alguns cops hi ha hagut un petit grup de gossos. Desconeixem si són salvatges, però en principi no donen problemes.


La baixada és més suau per aquí que per on hem pujat. A més, aquesta pista és apta per a bicicletes de muntanya.

A peu i encantant-nos és una mica menys de mitja hora de baixada, que ens deixa fins als 97 metres d'alçada respecte el nivell del mar (i unes 3 hores després d'11,43 quilòmetres de trajecte).


Ara ja tornem a estar a una pista asfaltada, que seguim en direcció a Vilanova.


Deixem a l'esquerra el celler Vega de Ribes i anem en direcció al Mas de Solers; l'antic casino. Podríem tornar per la Torre del Veguer, però quan arribem a l'encreuament que ja havíem vist abans passada la masia més antiga, optem per girar a l'esquerra fins arribar a la part del darrere de Solers. Ara podríem tornar tant pel bosc de Solers (afegeix un quilòmetre al trajecte) o bé girar a la dreta i anar cap a Vilanova pel camí més directe. Està envoltat d'arbres i camps.


Un comiat digne a una excursió força vistosa abans de començar a arribar a la zona de polígons industrials i fins i tot haver de passar un tram de camí pel Torrent de la Piera.

Sortim al Tacó, tornem a la Rambla del Llimonet i ja som al punt de sortida. A un ritme molt suau, ho haurem fet en 4 hores i 1 minut.

El circuit també és apte per a aficionats a córrer per la muntanya, tot i que la duresa en aquest cas seria molt més alta.


Distància: 17 Km
Temps: Unes 4 hores caminant a ritme suau i amb algunes pauses
Dificultat: Mitjana
Desnivell: 378 metres d'ascens

lunes, 28 de septiembre de 2015

Maresme - Turó d'en Vives de 759 m.










Maresme - Turó d'en Vives de 759 m.



INTRODUCCIÓ:



Anem  fins a Sant Celoni en cotxe i després s’agafa la C-35 direcció nord i s’agafa una carretera a la dreta davant de la caserna de bombers i de l’empresa Renolit.



Després de 8 Km  primer carretera i després pista, s’arriba a Sant Martí de Montnegre



ITINERARI:



Inici: Sant Martí de Montnegre



L’excursió la vàrem fer reseguint el GR5 gairebé fins al final. Al ser principis de tardor, durant tot el camí vàrem trobar un munt de castanyes.



El camí en si mateix no té cap dificultat tècnica ni requereix cap esforç. 

El que sí és recomanable és portar GPS perquè nosaltres vàrem trigar en pujar una hora i tres quarts perquè a molts encreuaments teníem els nostres dubtes, sort de la guia! I sort de les fites de terme municipal a la part final perquè sinó hauríem patit en trobar-lo.



El cim no té cap tipus de vista perquè l’arbrat ho impedeix, i  l’identificareu perquè a part de la placa de sostre comarcal del centenari del CEC i la bústia per deixar la vostra signatura, hi trobareu una placa de fusta penjada a l’arbre on hi posa el nom del cim.



No és dels millors cims del Montnegre.



La tornada la vàrem fer pel mateix camí tot i que hi havia l’opció de fer-la per Santa Maria de Montnegre, però s’estava ennuvolant força, i havien avisat que s’apropaven pluges intenses.



Temps total: 3h aprox.

domingo, 27 de septiembre de 2015

De Montserrat a Sant Jeroni pel Camí Vell i el camí de Sant Miquel.










De Montserrat a Sant Jeroni pel Camí Vell i el camí de Sant Miquel.

INTRODUCCIÓ


En una serralada amb desenes d’agulles accessibles només amb tècniques d’escalada és tota una sort que per pujar a la cota més alta de la muntanya només calguin unes còmodes sabatilles de muntanya i una mica d’esforç.

Sant Jeroni, de 1.237m,  és el cim més alt de tres comarques catalanes: l´Anoia, el Bages i el Baix Llobregat.


És també un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC per mèrits propis, d’accés fàcil i amb un entorn excepcional.

Sense cap mena de dubte estem davant d’una excursió ineludible no només de Montserrat, sinó que m’atreviria a dir que de casa nostra.

DADES TÈCNIQUES

 

-Sortida/arribada: Montserrat Cremallera (FGC)  
-Distància: 10,12km
-Durada: 3h35min (sense aturades)

-Desnivell acumulat: +/- 565m
-Interès: Pujar al cim més alt de Montserrat per una ruta circular.
-Època: tot l´any. Convé evitar els mesos d´estiu per la calor
-Dificultat: Baixa. Cruïlles senyalitzades. 

CONNEXIONS: Per accedir al Monestir podem optar per fer-ho en cremallera, un sistema còmode i únic.

DIFICULTAT:
Excursió que no té cap dificultat. Les diverses bifurcacions que anirem trobant estan senyalitzades amb indicadors verticals.

Per pujar farem servir el camí Vell a Sant Jeroni entre boscos i resseguint el torrent de Santa Maria durant una bona estona. A la baixada seguirem el camí Nou o dels Francesos, un sender amb increïbles vistes sobre les agulles de Montserrat.

El camí és força dret a estones, amb una mitjana de pendent de pujada propera al 20%. El pendent i la calor a l´estiu poden una de les causes principals de dificultat d´aquest recorregut.


ACCÉS

L´estació del cremallera de Montserrat es troba davant del Monestir. La línia fou reinaugurada el 2003 després de prop de 50 anys sense servei. Connecta amb els trens de FGC a l´estació de Monistrol,  on enllaça amb Barcelona a través de la R5 i la R50. Són aproximadament 70min. de trajecte.

ITINERARI:

-0km  (706m)  0h Monestir de Montserrat (cremallera)

Sortim del Monestir en direcció est cap a la plaça de l´Abat Oliva on es troba una botiga de queviures i un bar a la nostra esquerra, i  a la dreta la recepció de les cel.les de l´Abat Marcet.

També tenim una font amb diversos brolls, darrer punt on podrem agafar aigua. Cal tenir en compte que no en trobarem durant el recorregut.
Seguirem fins la placeta de Sta. Anna els GR-4 i GR-172.

El camí de pujada comença per unes escales a l´esquerra de la font, creuem un pont sobre el torrent de Santa Maria i iniciem la part de pujada amb escales cimentades.

Són les Escales dels Pobres donat que en aquest punt del Monestir hi havia la casa que acollia indigents i rodamons.

-0,75 km ( 820m)  20min Pas dels Francesos

Estret pas esglaonat entre les parets de Montserrat al nord, i una petita agulla que gairebé tanca el camí. L´indret està relacionat amb una llegenda sobre l´invasió francesa.

-0,85 km ( 871m)  25min Placeta de Santa Anna

Cruïlla de camins (pals indicadors) doble separades per escassos metres. Aquí abandonem els GR-4 i GR-172. També creuarem el PR C-19 que no em d´agafar en cap de les dues direccions.
Des de la primera bifurcació a la dreta podríem anar cap al refugi de Sant Benet i l´Elefant seguint els GR.
De la segona bifurcació a l´oest (esquera) baixem per PR C-19 cap a l´ermita de Santa Anna.
Nosalters però, seguim recte, seguint la direcció de Sant Jeroni obviant les marques. Passem a tocar del a Panxa del Bisbe (1.046m) entre continues però curtes escales.

-1,3 km  (917 m)  40min Pla dels Ocells

Petit replà endinsat al fons del torrent de Santa Maria.  D´aquí surt un corriol que s´enfila cap al camí Nou i el funicular de Sant Joan.

-1,6 km  (938 m)  45min Torrent de Santa Maria

El camí ara transcórrer per la vall de Sant Jeroni, per la dreta del torrent de Santa Maria.
Caminem per un bosc frondós d´alzines i roures que produeixen una ombra i frescor a l´estiu important. 
Passem pel pla dels Escurçons, un altre punt boscós  gairebé èlfic abans el camí no giri a l´est per després d´una curta pujada arribar al camí Nou o dels Francesos.

-2,7 km  (1.042m)  1h15min Camí dels Francesos

El camí s´uneix al camí que ve del Pla de les Taràntules (funicular de St. Joan).
Tombem a la dreta i el seguim en pujada fins que trobem unes amples escales amb travesses de fusta que donen accés al´ermita de Sant Jeroni.

-3,4 km  ( 1.134m)  1h25min. Ermita de Sant Jeroni.

Arribem a un coll entre el cim de Sant Jeroni i el serrat del Moro on es troben les antenes de telefonia.
Just al nord tenim la canal de Sant Jeroni.  Tombem a l´esquerra i agafem les escales en direcció nord-oest. Cada cop les vistes se´ns obren més fins que pujant per unes escales cimentades arribem al  cim de Sant Jeroni.

-3,8 km  (1.235m)  1h35min Sant Jeroni
Cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC.  Al cim trobem una rosa dels vents col•locada el 1986 pel Centre Excursionista del Bages.

D´aquest punt tenim vistes als Pirineus, Montseny, Sant Llorenç i Collserola.
 

Desfem el camí, tornem a passar per l´Ermita de Sant Jeroni fins la cruïlla de corriols del Camí Vell i el Camí Nou (dels Francesos).

-4,9 km  (1.042m) 2h Bifurcació

Encreuament on hem agafat el Camí Nou a la pujada (km 2,7). Continuem ara recta i passem un petit gual de pedra amb sol estancar-s´hi aigua en una petita bassa a la dreta segons la marxa que portem.

-6,2 km  (1.021m)  2h25min Mirador

Excel•lent.lent mirador sobre la Gorra Frígia i la Magdadalena Superior, que tenim justa davant nostre, així com cap a Collbató, als nostres peus.

-6,8 km  ( 1.008m)  2h40min Cruïlla a Santa Magdalena

Pal indicador a la dreta del camí que a través d´un corriol força dret ens portaria a l´Ermita de Santa Magdalena en 20min.
Nosaltres continuem recte gaudint de les grans vistes que tenim sobre les agulles de l´Elefant fins al Pla de les Taràntules.

-7,4 km  ( 975m)  2h55min Pla de les Taràntules (Funicular de St. Joan Estació Superior)

Aquí acaba l´Itinerari 1 marcat per la Muntanya de Montserrat i  que hem anat seguint en sentit contrari des del Monestir.
És una bona opció la d´agafar el Funicular de baixada ja que el camí que porta al Monestir (i que correspon al l´Itinerari 3) està pràcticament tot cimentat i és poc agradable de fer.

El Funicular de Sant Joan té una longitud de 503m i salva un desnivell de 248m. Si l´agafem per baixar al Santuari de Núria i no tenim bitllet podem pujar-hi i pagar a la baixada en el cas que no hi hagi personal per a comprar-lo aquí dalt.

Des d´aquest punt podem arribar-nos en 15min a l´Ermita de Sant Joan per un camí ample i ben marcat.

Agafem la pista cimentada (pal indicador) que puja lleugerament en direcció sud-est i fa una marrada abans no comenci a baixar de vegades costerudament fins el Pla de Sant Miquel.

-8,6 km  (857 m)  3h10min Pla de Sant Miquel

Cruïlla de camins amb pal indicador. Aquí ve a parar un corriol procedent de Collbató.Aquí s´uneixen els GR-4 i GR-172
Continuem per l´esquerra ara per un tram sense cimentar i baixant de forma més lleugera fins l´Ermita de Sant Miquel.

-8.9 km  (830m)  3h20min Ermita de Sant Miquel

Ermita documentada al s. X tot i que l´edifici actual és una reconstrucció de 1870. És un bon lloc per fer-hi una pausa per gaudir de la tranquil•litat de l´entorn.

-9,9 km  ( 735m)  3h33min Funicular de Sant Joan (estació inferior)
Estació inferior i principal del Funicular de Sant Joan. Aquí trobem les taquilles.

-10,1km  (715 m) 3h35min Monestir de Montsrrat (estació del cremallera)

 

Pel Monestir hi passen diferents sendes abalisats: GR-5, GR-6, GR-96, GR-172 i PR C-19.

AL FINAL, SENSE TENIR RES A VEURE AMB L’EXCURSIÓ, HE POSAT 6 FOTOS DE VISTES PANORÀMIQUES D’AGULLES DE MONTSERRAT, PERQUÈ US FEU UNA IDEA DE LA MERAVELLA DE MUNTANYA.

REALMENT ÉS UNA MUNTANYA MÀGICA.