Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

viernes, 29 de enero de 2016

PUJADA AL PUIG DE LA CREU DE 668 m (Castellar del Vallès – Sentmenat).



PUJADA AL PUIG DE LA CREU DE 668 m (Castellar del Vallès – Sentmenat).

Itinerari pel Puig de la Creu.

-Quilòmetres: 9,3

-Dificultat: fàcil

-Senyalitzat: no

ITINERARI:

Sortim de la font de la plaça Major de Castellar del Vallès. Pugem pel carrer General Boadella, la plaça Mestre Gelonch i el carrer Sant Llorenç fins al carrer Canyelles; un cop en aquest carrer, agafem el carreró de la dreta, i caminem entre horts fins trobar una pista forestal més ampla, i marxem cap a l'esquerra. 

Uns metres més endavant trobarem una cruïlla però nosaltres continuem per la pista principal  uns 100 metres més, per agafar el camí que puja a mà dreta.
Arribem a la Font dels Casots.

Continuem pel corriol que surt per l'esquerra, tornem a la pista i continuem cap a la dreta.

Arribarem a una cruïlla que porta a Mas Canyelles. Deixem el trencall de l'esquerra i continuem per la pista fins arribar a la  Font dels Gossos.

Ens trobarem una altra cruïlla. Deixem la pista i agafem el corriol que puja a la dreta. El seguim deixant petits senders que anem trobant a mà dreta. Topem amb una altra cruïlla i girem pel corriol de l'esquerra.

Arribem a la pista i continuem cap a la dreta fins al Puig de la Creu. És recomanable donar la volta a l'ermita i observar l'àmplia panoràmica.

Tornem a marxar pel camí que hem vingut. Caminem només uns metres, fins arribar a un corriol que baixa a mà esquerra, i seguirem les senyals grogues.

Arribem a la Font del Gurri. Continuem pel corriol de l'esquerra, que es troba una mica abans d'arribar a la font. 

Girem a la dreta fins a topar amb una nova cruïlla, on també girarem a la dreta. Aquí deixarem les senyals grogues.

Continuem i, a poc més d'un quilòmetre, arribarem a Can Padró. Continuem recte, pel camí que hi ha entre la bassa i la casa, en direcció a Castellar, arran de camps, i seguint els corriols fresats, que ens portaran fins a la Font del Cosidor.

Seguint per aquest camí  arribarem al nucli passant pel costat del Col·legi El Casal. Aquí deixem el camí i agafem la desviació cap a la dreta fins arribar a l'Era d'en Petasques.

Baixem pel carrer del Puig de la Creu, continuem escales avall pel carrer del Centre fins a la plaça Major, on hem iniciat el recorregut.

FEM CULTURA:

El Puig de la Creu (Castellar del Vallès - Vallès Occidental)

Tipus : Edifici religiós
Període : Segle X a XII
Estil : Romànic


Situació :
Al cim de la muntanya del Puig de la Creu. Bé cultural d'interès nacional
El cim de la muntanya del Puig de la Creu, de 668 m d'alçada, fa de divisori entre Sentmenat i Castellar del Vallès. Ofereix una perspectiva completa de la comarca, amb vistes del massís de Sant Llorenç i també de Montserrat, i allà s'hi troba un conjunt d'edificis, i entre ells l'ermita de Santa Maria del Puig de la Creu. 


El conjunt, de forma irregular semblant a un pentàgon, es desenvolupa entorn d'un pati central.
La capella romànica del segle XII és l'edificació més antiga de tot el conjunt. Es tracta d'una capella rural sense ornamentació, d’una sola nau amb dos absis laterals semicirculars, formant un trèvol amb el central. Està dedicada a Santa Maria (de la Creu), la Mare de Déu dels Dolors.

L’edifici apareix esmentat per primer cop en una donació de Guillem de Montcada i la seva dona Guillermina al monestir de Sant Cugat, al 1192. Des del 1337 fins al segle XVIII Sant Cugat va ser qui es va encarregar de mantenir l’edifici. Al segle XV tenia dos altars dedicats a Sant Mateu i Santa Margarida. Fins a finals del segle XVIII, sembla que en aquesta església s’hi celebrava un aplec. A partir d’aquestes dates, entra en un procés d’abandó.

El 1822 es va provar de fer-hi algunes reformes, però no va ser fins el 1925 que es van iniciar, amb un edifici pràcticament en ruïnes. Es van reconstruir les dependències adossades, i la teulada. I més recentment, es reconstruí de nou i s’aixecà la torre i el campanar, on sembla que n’hi havia hagut un. 








El seu aspecte actual, però, sembla que té poc a veure amb el que tenia en els seus orígens. Actualment és de propietat particular. Tradicional, els castellarencs i sentmenatencs i pugen el Divendres Sant.

martes, 26 de enero de 2016

Estanys de Tristaina. (Ordino-Arcalís, Andorra).



Estanys de Tristaina. (Ordino-Arcalís, Andorra).

Una altra de les "clàssiques" d'Andorra. Curta i fàcil, però molt bonica. Tres llacs en un circ glacial espectacular, sempre caminant per prats alpins.

Els estanys de Tristaina són un conjunt de llacs del Principat d'Andorra situats al Circ de Tristaina a la parròquia andorrana d'Ordino a uns 2.306 metres d'altitud.
El circ està format per tres llacs, l'estany primer, l'estany del mig i l'estany de més amunt
LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 4 (aprox) .

-Desnivell: ± 106 m (aprox).

-Durada: 1 h 45'.

-Dificultat: fàcil

-Circular: si, hi ha altres variants (amb diferents durades i grau de dificultat).

-Inici a l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.

-Senyalitzada amb marques grogues.

ITINERARI:

Sortim sobre les 9h de l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.  Anem seguint les marques grogues , a part hem preguntat si era fácil equivocar-se i ens han dit que no, que cap problema.

Anem pujant i poc més de mitja hora al primer llac, poc a poc i anar fent parades.Molt bonic.

Uns 15 minuts més (marxa rápida) i ja som a l'estany del Mig.

Uns 15 minuts més i som  a l'estany de més amunt, encara més bonic.
  
Tornem  per l'altre banda dels llacs, tot fent alguna foto més, hem  anat més ràpid del que ens  pensavem.










lunes, 25 de enero de 2016

Cova del Tabac. (Camarasa - la Noguera)



Cova del Tabac. (Camarasa - la Noguera)

Caminada curta però molt bonica i interessant. Primer entre roures, després entre alzines, sempre amb bones vistes s’arriba a la Cova del Tabac, que ben segur ens sorprendrà per les seves dimensions. A més, a la cova hi podrem veure algunes pintures rupestres.
Cova del Tabac, a la serra de Sant Mamet, a les portes del Montsec.











LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 5,5 (anar i tornar)


-Desnivell ± 350 m.


-Durada: 3 h (amb parades).


-Circular: no.

- Inici a la presa de Camarasa (S'ha d'aparcar una mica més amunt, direcció Tremp, passat el túnel).


-Dificultat: baixa.
-Senyalitzada amb pals al començament i marques vermelles a la part final. No té massa complicació, només cal seguir sempre el camí més ample i fresat.

ITINERARI:

Deixo el cotxe a la presa del pantà de Camarasa, envoltat de cingles, i em començo a enfilar muntanya amunt. Primer entre roures, amb una mica més d’ombra, després entre alzines, tarteres i garrics, amb més sol i temperatures de plena primavera.

De seguida, també, amb moltes bones vistes a la zona (a Camarasa i la plana lleidatana i al Congost de Mu, on aniré a la tarda). En l’última part cal grimpar una miqueta, hi ha alguns passos, poc complicats amb graons i cadenes.

Un cop a dalt començo la visita a la cova, més impressionant del que em pensava, tot i que més o menys sabia quines eren les

Cova del Tabac, a la serra de Sant Mamet, a les portes del Montsec.

Les seves dimensions: quinze metres d’amplada, vint d’alçada i gairebé cent-setanta de llargada.

Molt bonica i això que de concrecions, n’hi ha ben poques.
M’hi entretinc una bona estona recorrent-la en calma (creuant-me amb altre gent... amb lots que amb prou feines arriben a il·luminar-ne una petita part).

A l’entrada de la cova, em costa una mica trobar-les, però també hi ha un altre element molt interessants: pintures rupestres.

De l’Edat de Bronze, hi ha dotze figures que corresponen a antropomorfs, estel·liformes, quadrúpedes, rectangles radiats, traços i restes de pigment, d'estil esquemàtic, tècnica de traç simple i color ataronjat-vermellós i vermell.

Per sobre pintades que només poden ser degudes a la incultura, la ignorància i el nul civisme, d’altra banda, com a la resta de les que es troben a la cova, com si a la resta del planeta ens importes que Pepito ha estat allà no sé quin dia (no ho entenc, si mai se m’hagués acudit fer una cosa així, m’avergonyiria que ho veies algú i encara més ensenyar-ho).

Baixant voltors en passen a pocs metres i m’encanto tot contemplant alguna flor, a terra baixa, la primavera ja arribat amb força. Reculo per on he vingut... i me’n vaig cap a la següent caminada (aquesta és curta i tinc temps de fer-ne una altre, relativament curta).