Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

martes, 5 de abril de 2016

Roques encantades i la Salut. (Sant Martí Sacalm, Rupit i Sant Feliu de Pallerols - la Selva, Osona i la Garrotxa).



Roques encantades i la Salut. (Sant Martí Sacalm, Rupit i Sant Feliu de Pallerols - la Selva, Osona i la Garrotxa).

Ideal per fer amb nens (es pot escurçar una mica més, si es vol). Caminada bonica entre prats, fagedes i rouredes, amb vistes impressionants... i unes boniques roques on havia viscut el dimoni.

LA RUTA:

 FITXA – TÈCNICA:

-Quilòmetres: 8,3

-Desnivell: ± 325 m.

-Durada: 3 h 30' (amb parades).

-Circular: gairebé (travessa, cal deixar un cotxe a cada banda).

-Dificultat: baixa.

-No senyalitzada. Cal ressenya (amb una de senzilla, com la que pots trobar aquí, n'hi ha prou), mapa o TRACK Wikiloc. L'orientació és fàcil i en moltes parts del camí hi ha pals o cartells (encara que no en totes les cruïlles). Inici al camí de la Salut (pal indicador), primer trencant a l'esquerra passat el Restaurant la Devesa (direcció Olot), de la carretera C-153 (de Vic a Olot, passant per Cantonigros).

Nota: es pot escurçar començant des del santuari de la Salut, i encara més, des del coll de Condreu (tant en un cas com l'altre, llavors, només cal seguir els Pals i les marques grogues).













 ITINERARI:

Excursió  als límits de les comarques d’Osona, la Garrotxa i la Selva.  Fa sol, però també força fred.

Aparco i començo una pujada suau (avui la caminada no serà més aviat suau). Ho faig entre boniques fagedes, prats i algunes rouredes, ara ja amb un aspecte totalment hivernal (tal i com toca, avui que comença).

Vaig sol. Això vol dir a un ritme una mica més lent. No porto prismàtics, però m’entretinc igualment, tot contemplant com un pica-soques pica l’escorça d’un roure amunt i avall, tot buscant alguna cosa per menjar. També, com un grupet de mallerengues carboneres i algun altre de pinsans, intenten fer el mateix, els primers dalt els arbres, els altres ran de terra.

Mentrestant, a vegades entre arbres, altres en zones més obertes, començo a gaudir de diferents vistes. A la pujada, especialment d’Aiats i Cabrera, però també del Canigó i dels Pirineus (més endavant milloraran).

Arribo a les Roques Encantades. Un racó bonic on un roquissar pren formes boniques i curioses. Un indret, també, de llegenda. Diuen que el dimoni antigament vivia aquí i tenia el seu jaç entre les roques. De tant en tant s’avorria o estava de mala lluna, i, llavors, s’entretenia fent rodolar les roques per veure com espetegaven a les cases de Sant Feliu de Pallerols. La gent del poble, cansats d’aquest patiment, van demanar ajuda a tothom qui va poder... fins que un àngel va lligar les roques amb unes cadenes, i el dimoni, va marxar fastiguejat de no poder-les bellugar.

El més curiós és que, com passa amb força llegendes, podria tenir una base científica i històrica. L’època en què apareix la llegenda a la zona hi va haver diversos terratrèmols que podrien fer baixar alguns blocs muntanya avall. Com si fos un nen, m’hi estic una bona estona explorant-los, passejant-m’hi pel mig i descobrint les seves esquerdes i forats.

Un cop vistes, reculo un tros per continuar més endavant, cap al Santuari de la Salut (que no visito perquè sembla que estan fent missa).

Hi havia estat fa molts anys, el que no recordava, però, és que les vistes que hi ha des de la terrassa fossin tant espectaculars. Potser, també hi ha fa que avui la visibilitat és força bona.

Des d’aquí es pot veure gairebé totes les comarques gironines i els Pirineus Orientals. Del Canigó fins al Puigmal (crec), Rocacorba, el Corb, la Garrotxa... I encara una mica més enllà, encara que una mica encalitjat, les planes de l’Empordà i la Selva.

Reculo un trosset i continuo el camí.
Sempre entre boscos i prats bonics, vaig baixant fins al cotxe. Una mica més tard del que comptava, per l’estona que m’he entretingut a tot arreu, però

FEM MÉS CULTURA:

El Santuari  de la Salut a Sant Feliu de Pallerols.
Al terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, en plena Garrotxa, a 1028 metres d’altitud, el santuari gaudeix d'una balconada esplèndida amb vistes a la vall d’Hostoles, la vall d’en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l’Alta Garrotxa. El conjunt es troba en la cruïlla de l’antic camí d’Amer a Rupit i a Vic.
Conegut des de l’any 1642 amb el nom de la Font de la Salut, degut a la presència d’aigües miraculoses. Joan Carbonés, un pagès de Sant Pere Sacosta (les Planes), va col·locar una imatge de la Mare de Déu a una cova perquè protegís els habitants de la zona de tempestes i d’aiguats, que  els malmetien les collites. Al segle XVIII s’engrandí el primitiu edifici.
L’ampliació de l’hostatgeria es va fer a mitjans segle XIX. Les darreres reformes (restauració de l’orgue, nova pavimentació de la carretera, sistema de calefacció) es van realitzar entre els anys 2000 i 2003. La imatge que s’hi venera és una còpia de guix, posada l’any 1939, després de la Guerra Civil.

lunes, 4 de abril de 2016

Bufadors de Beví. (Santa Maria de Besora, Osona).



Bufadors de Beví. (Santa Maria de Besora, Osona).

Caminada fàcil i molt bonica. Combina bones vistes, boscos de tota mena (alzinars, rouredes, pinedes i fagedes) i els curiosos bufadors.

Els bufadors són avencs d'on surt aire fred, creant un microclima especial. Diuen que a vegades és pot escoltar l'aire que xiula al seu interior, d'aquí el seu nom.

LA RUTA I FITXA - TÈCNICA:

-Quilòmetres: 5 (aprox). Es pot allargar sortint de Santa Maria de Besora, la Farga de Bebié o el Castell de Montesquiu, també combinant la caminada amb les baumes del Teixidor.

-Desnivell: ± 240 m.

-Durada: 2 h 30' (amb parades i sense allargar-la)).

-Circular: si.

-Dificultat: Baixa.

-No senyalitzada, cal portar mapa o una bona ressenya, tot i això no és perdedora. Sortint del Coll de Beví o bé podem prendre el camí que va carenant la serralada de Beví fins que baixa en picat als bufadors, o bé podem començar a baixar per la mateixa carretera i anar prenent sempre el camí de més a la dreta (petit o gran).

-Inici al Coll de Beví (Santa Maria de Besora)









ITINERARI:

Comencem a caminar a les 10h.

D'entrada el camí va carenant per la Serra de Beví. El dia és clar hi ha unes vistes prou boniques de la Plana, el Montseny i els Pirineus (El Puigmal, la Tossa d'Alp...), a més de Montserrat i les puntes dels Pollegons del Pedraforca, amagat rera una muntanya.

Deixem la carena i el camí comença a baixar en picat fins els Bufadors, que explorarem amb calma. El indret és molt bonic.

Els bufadors són avencs i esquerdes a la roques (entre una mena de congost), dels que hi surt aire fred, creant un microclima especial que es reflecteix, també, en la vegetació que els envolta.
Diuen que a vegades és pot sentir el so de l'aire sortint de dins seu, d'aquí el seu nom.

Tornem per baix, pel camí fàcil. Fa solet i fins i tot tenim calor

domingo, 3 de abril de 2016

Muntanya dels Sants Metges. (Sant Julià de Ramis, el Gironès).



Muntanya dels Sants Metges. (Sant Julià de Ramis, el Gironès).

Caminada agradable fins a la bonica santuari dels Sants Metges
i el ben museitzat poblat ibèric de Sant Julià, amb bones vistes. Pel camí, tota una lliço de botànica: arbres de ribera, alzines, sureres, pins, castanyers, llorers... i les primeres flors de la primavera.

FITXA - TÈCNICA :

-Quilòmetres: 8,6 (circular)

-Desnivell: 150 m.

-Durada: 3 h (amb parades).

-Dificultat: baixa.

-Circular: si.

-Inici davant de l'ajuntament de Sant Julià de Ramis.

-Senyalitzada amb pals. Millor portar una ressenya acompanyada de mapa (amb la foto del cartell de la ruta farem).

ITINERARI:

Tard, havent dinat, començo a caminar a Sant Julià de Ramis. Calculo que tindré temps de fer-la, si no passa res estrany. És fàcil i en principi no en puc equivocar gaire enlloc. I si ho fes, tampoc seria un problema molt gran, estic envoltat de tota mena de carreteres.

El primer tram passa, entre camps i pollancredes, pel costat del Ter.

Pel camí alguns bons plafons informatius (sobre la natura, cultura i història del lloc).

Passo pel Congost, l'últim obstacle que ha de superar el riu abans d'entrar a la plana empordanesa.

Passo pel costat de l'ermita de Sant Vicenç, adosada a la casa amb el mateix nom, passant gairebé desapercebuda.

També pel Cau de les Goges, una petita cova on s'hi van trobar restes del palelític. La llegenda popular, però, hi situava el cau de dels dones d'aigua .

El congost s'obre a la plana i una mica més endavant, giro cap a la muntanya i em començo a enfilar tot fent esses. Pel camí en sorpren la gran quantitat d'arbres diferents que veig (i altre flora associada): alzines, sureres, roures, pi blancs, pinastres, llorers, castanyers... Tota una lliço de botànica.

Arribo al santuari dels Sants Metges. Dedicada a Sant Cosme i Sant Damià és un bonica ermita romànica (amb algunes modificacions posteriors). Pràcticament dalt de tot, hi ha bones vistes... tot i que avui queden una mica curtes per culpa de la calitja.

Tot planejant i passejant (retrobant més panells informatius), ben a prop hi ha el Poblat Ibèric de Sant Julià, magnificament museitzat. Enmurallat, els indigetes hi van viure des del segle V aC fins a l'I aC. Aprofitant que el turó dominava el recorregut de la Via Augusta, els romans posteriorment hi van cosntruir un castell. Les vistes tornen a ser magnífiques.

Ja baixant, passo pel costat del castell de Sant Julià (modern, del segle XIX). No el puc visitar, està en obres (hi estant fent un hotel i un Centre d'Art).

Arribo al cotxe a una hora raonable, i cap a casa.

FEM CULTURA:

1.Ermita dels Sants Metges

FEM CULTURA:

Cap a la banda oriental de la vila, de  Sant Julià de Ramis,                            a un quilòmetre aproximadament, es troba l'ermita dels Sants Metges dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. Sembla ser que a principis del segle XV ja existia i al llarg dels anys i dels segles, l'ermita s'ha reconstruït i construït de nou diferents vegades. L'edifici actual data del 1970. L'edifici original del segle XV, fou ampliat al segle XVIII i el 1770 fou construït el retaule barroc, obra d'Isidre Espinal -incendiat durant el 1936-. A principis del segle XIX es va restaurar perquè va quedar pràcticament devastat durant la guerra civil.

Cap a la banda oriental de la vila, a un quilòmetre aproximadament, es troba l'ermita dels Sants Metges dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. Sembla ser que a principis del segle XV ja existia i al llarg dels anys i dels segles, l'ermita s'ha reconstruït i construït de nou diferents vegades. L'edifici actual data del 1970.

L’edifici original del segle XV, fou ampliat al segle XVIII i el 1770 fou construït el retaule barroc, obra d’Isidre Espinalt -incendiat durant el 1936-. A principis del segle XIX es va restaurar perquè va quedar pràcticament devastat durant la guerra civil.

S’entrava al temple a través d’un pòrtic trilobat que aguantava el cor. L’interior era estucat i pintat completament -es pot veure la participació de Marià Fortuny en aquesta operació-. Davant l’edifici hi havia una placeta a la qual s’arribava a través de dotze esglaons, al costat dels quals, i a la part frontal, en dos nínxols, hi havia les imatges de Sant Cosme i Sant Damià. L’estat ruïnós en què quedà després de l’última guerra civil determinà de fer un nou santuari que, aprofitant només l’absis gòtic de l’antiga església, s’adaptés a una nova concepció de l’edifici. Amb un projecte de l’arquitecte sarralenc Josep Puig i Torné, les obres s’iniciaren el 1967 i s’inaugurà el 1970.

Del nou edifici cal destacar-ne la gran reixa vidrada, dissenyada per Josep Grau-Garriga i feta amb estris agrícoles cedits pels habitants de la vila. Els goigs més antics conservats daten del 1848. En aquest mateix paratge del santuari hi ha una àrea de lleure; a la dreta del camí es troba la font dels Sants Metges, enmig d’arbres frondosos; bastida al segle XVIII, hom hi pot veure al frontal dues imatges en alabastre, molt desgastades, de Sant Cosme i Sant Damià. En aquest indret se celebren anualment dos aplecs de gran tradició, l’un al setembre i l’altre pel juny.













2. Poblat ibèric de Sant Julià de Ramis

FEM CULTURA:


El poblat ibèric de Sant Julià de Ramis és un jaciment arqueològic situat al municipi homònim establert al Puig de Sant Julià, de 200 m d'altitud. Es tracta d'un oppidum ibèric amb cabanes retallades a la roca i fortificat amb un tram de muralla.
S'hi va començar a treballar de forma sistemàtica a partir del 1996, i des de llavors ha anat creixent la importància del jaciment a causa del gran nombre de restes ibèriques i romanes.
Prop d'aquest poblat hi ha l’església dels Sants Metges, on també hi ha vestigis ibèrics i romans.
Història
El poblat ibèric fou establert al segle V aC i perdurà fins al segle I aC. Posteriorment els romans aprofitaren l'estructura ibèrica i hi establiren un castrum conegut amb el nom de Castellum Fractum; la posició estratègica del turó els permetia dominar el recorregut de la Via Augusta.
S'hi han trobat abundants restes de l'època baiximperial compresa entre el segle IV i VII. Al peu del puig hi ha diversos camps de sitges. En l'actualitat el jaciment s'està adequant per fer-lo visitable i s'ha inclòs al circuit arqueològic de Girona.