Jaciment arqueològic de la Roca dels Moros de Cogul a
les Garrigues.
COM ANAR-HI:
Adreça: El Cogul, Lleida. Veure mapa qualsevol de carreteres una mica detallat.
Horari:
Avui obert :
10:00–13:30, 15:30–18:30
Telèfon: 672 44
59 90
Província:
Província de Lleida
COMENTARIS:
La Roca dels
Moros representa un dels conjunts d’art rupestre més emblemàtics i millor
conservats de Catalunya. Ubicat en una cavitat que presenta evidències d’ocupació
humana durant cinc mil.lennis, les restes de pintures rupestres i gravats
semblen determinar que va ser un lloc de culte. Els caçadors-recol.lectors
deixaren la seva petjada a través de les pintures llevantines, mentre que els
grups neolítics deixaren constància de les seves creences amb representacions
esquemàtiques.
Per l’excepcionalitat de la seva conservació i com
espai emblemàtic, va ser inscrit en la llista de Patrimoni de la Humanitat per
l’UNESCO l’any 1998.
La Roca dels
Moros forma part de la Ruta de l'Art Rupestre del MAC, i de la Xarxa Europea
Primers Pobladors i Art Rupestre Prehistòric i l’Itinerari Cultural Caminos de
Arte Rupestre Prehistórico
1.Jaciment arqueològic de la Roca dels Moros.
Fem cultura:
La Roca dels
Moros és una de les Coves del Cogul i un jaciment arqueològic amb datacions
d'època epipaleolítica i romana, que es localitza al terme municipal del Cogul
(comarca de les Garrigues, província de Lleida). Al jaciment s'hi accedeix des
del Cogul, on cal prendre, al nord del poble, la pista que duu a Castelldans.
Recorreguts uns 400 metres fins a arribar al trencant de la pista del Cogul a
l'Albagés, cal prendre aquesta pista que naix en direcció sud i seguir-la 450
metres més fins a trobar el jaciment.
La balma de la
Roca dels Moros està ben indicada i la seva localització és fàcilment
reconeixible. Aquest jaciment es tracta d'un abric format per un bloc de pedra
desprès, a la riba dreta del riu Set i al costat de la pista que uneix el Cogul
amb l'Albagés. La balma està tancada per un reixat i és accessible per unes
escales d'obra.
Descobriment i investigacions arqueològiques.
La balma fou
descoberta a principis de segle XX per mossèn Ramon Huguet, capellà del Cogul
(1907-1908), i donada a conèixer científicament per Cerferí Rocafort, l'any
1908. Posteriorment varen ser estudiades per Henri Breuil i Lluís Maria Vidal
per fer-ne ressò a nivell internacional. El descobridor hi va recollir diversos
materials que passaren a formar la col.lecció Huguet.
Després de les
primeres publicacions, la importància de la Roca dels Moros del Cogul, amb un
esforç considerable i amb el suport del, aleshores anomenat Museo Arqueológico
de Barcelona (Museu d'Arqueologia de Catalunya), l'Institut d'Estudis Ilerdencs
es va elaborar una publicació monogràfica del jaciment amb l'estudi minuciós de
cada figura i síntesi de les diverses teories elaborades, a més de parlar de
manera exhaustiva sobre els gravats ibèrics i romans epigrafiats sobre la roca.
Posteriorment
s'hi ha realitzat diverses intervencions arqueològiques entre els anys 1985 i
2009. Les intervencions han estat promogudes pel Servei d'Arqueologia (IPAC) de
la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu realitzar intervencions preventives,
tasques de control, restauració de les pintures, anàlisi de mostres, així com
documentació, calcs dels motius i reportatges fotogràfics de la cova.
Durant la
primavera de l'any 2008, les institucions de l'Institut Català de Paleoecologia
Humana i Evolució Social (IPHES) i el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC)
varen realitzar una exposició conjunta per commemorar el centenari del
descobriment de les pintures rupestres així com l'inici de les investigacions
en aquest camp de la prehistòria, a Catalunya.
Troballes
arqueològiques.
L'abric està
format per un dels nombrosos blocs que s'han desprès dels estrats rocosos de
les terrasses que voregen el riu Set, les quals al ser soscavades per les
aigües s'han enfonsat sobre els bancs interiors.
En l'abric es troba representat un conjunt de pintures
rupestres d'art llevantí formades per unes 52 figures humanes i de fauna
pintades en color vermell, blanc i negre, d'estil naturalista-estilitzat i
algunes amb traços esquemàtics.
De totes les escenes representades destaca la que ha
estat interpretada com una dansa fa.lica, grup situat a l'extrem inferior dret
i constituïda per onze figures.
La resta de representacions
es troben distribuïdes per la superfície de la paret entre les quals hi ha una
escena de cacera, un altre conjunt amb dones aparellades, un grup de tres braus
que s'alternen amb representacions femenines, i algunes cabres i cérvols.
A la part
superior esquerra hi ha un altre grup representant una escena de caça, però de
caràcter més esquemàtic, acompanyat d'una figura indeterminada del mateix
estil.
Juntament amb
les pintures, i sovint sobreposant-se a aquestes, dins de la balma es troben diverses
inscripcions epigràfiques. Es tracten d'uns 250 signes gravats en alfabet
ibèric i llatí, així com alguns gravats de fauna. Aquestes representacions
semblen tenir un caràcter votiu.
Al peu de
l'abric, abans d'ésser excavat, s'hi varen recollir alguns fragments lítics i
ceràmics consistents en algunes laminetes de sílex sense retocar, una ascla
denticulada, diversos fragments de ganivets de sílex i tres mitges llunes, uns
quants fragments de ceràmica ibèrica, i dos fragments de terra sigil.lada hispànica.
A les
excavacions realitzades a la base de la balma l'any 1989 van aparèixer
materials ceràmics de finals del neolític, de l'edat del bronze i d'època
romana.
Es considera que aquest lloc va tenir una ocupació des
del 7000 aC fins al 100 aC.
La zona ocupada
per les pintures i els gravats presenta un bon estat de conservació tot i que
sembla que la visualització cada vegada és més dolenta, probablement degut als
processos d'alteració que afecten la roca sorrenca.
Actualment el material arqueològic recollit durant les
diferents intervencions es troba dipositat al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
2. Coves del Cogul.
Fem cultura:
Les coves del
Cogul són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre
llevantí, l'expressió artística-creencial més extraordinària i singular de la
Prehistòria europea.
S'estenia
durant l'epipaleolític (fa 10.000 anys fins a 6.000 anys) per tot el sector
oriental de la península Ibèrica, i s'anomenà, per contraposició a les del
nord, del llevant. També té aquest fris rocallós mostres pictòriques dels
primer agricultors: l'art esquemàtic (fa 6.000 anys); les primeres d'aquesta
expressió abstracta del món de les creences que es trobaren a Catalunya.
L'indret, situat al Cogul, a les Garrigues, és
anomenat Roca dels Moros, i consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels
ibers i romans. El conjunt està preparat per a la visita del públic.
Descripció
Les 48 figures de la Roca dels Moros configuren un mínim de vuit
composicions que representen bàsicament fauna salvatge i escenes de cacera. La
més coneguda, però, no té res a veure amb animals salvatges: mostra un grup de
dones dansant un ritu de fecunditat.
Al costat d’aquestes pintures rupestres hi ha 250
signes gravats d’època ibèrica i romana.
A la Roca dels Moros hi ha 45 figures, 7 de les quals
gravades a la pedra i 38 pintades de vermell clar, negre i vermell fosc.
L'escena de la dansa és la més famosa.
S'hi veuen nou dones que van aparellades, unes
pintades en negre i altres en roig; porten unes faldilles llargues i dansen al
voltant d'un home nu amb el sexe acusat, tal com és representada la figura
masculina en gairebé tot l'art rupestre llevantí.
Juntament amb
les figures humanes hi ha diversos animals, així com inscripció en escriptura
ibèrica nord-oriental i alfabet llatí, una de les quals és un exvot, cosa que
indicaria que l'indret fou un santuari que es perllongà fins a l'època ibèrica
i romana.
Actualment
s'està restaurant i es preveu la construcció d'un centre educatiu- museus,
preparat per a rebre una major afluència de turisme. Prop de les pintures hi ha
un cementiri amb tombes excavades a la roca viva.
Història
Les va descobrir el rector del poble del Cogul, en
Ramon Huguet, l'any 1908, però qui les va donar a conèixer i
les va valorar va ser en Ceferí Rocafort (Las pintures rupestres de Cogul,
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1908).
Qui les va valorar com a testimoni prehistòric
indubtable va ser l'investigador francès Henri Breuil, el 1909. Una altra edició més àmplia fou
publicada per Joan Cabré a El arte rupestre en España (1914).
Patrimoni Mundial
Les pintures de la Roca dels Moros, com tot l'art
rupestre llevantí, foren declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat
(1998).
La Roca dels
Moros, però, no és l’única herència artística que van deixar els homes de la
prehistòria. El conjunt d’art rupestre de l’arc mediterrani de la península
Ibèrica, que engloba 757 jaciments –60 a les comarques catalanes–, va ser
declarat Patrimoni Mundial l’any 1998, i és el més gran d’Europa. Aquestes
pintures, classificades com a art llevantí, expressen idees que, fins
aleshores, eren inexistents. Les escenes, d’estil naturalista, narren una
història i no són figures isolades sense cap tipus de relació entre elles. El
tret més significatiu és el protagonisme de l’home i de la dona.
D’altra banda,
algunes Patrimoni Mundial escenes recullen activitats comunitàries i socials,
com ara la celebració de danses o potser de rituals religiosos. En alguns
casos, es detallen la indumentària, el pentinat i, fins i tot, ornaments com
ara plomalls al cap i braçalets als braços o sota els genolls, sens dubte
signes d’una naixent diferenciació social.
Els més importants són, juntament amb els del Cogul,
els abrics situats a la serra del Godall i els trobats a Ulldecona (al
Montsià) i els d'Os de Balaguer, així com els ubicats
a les muntanyes de Prades, al terme de Montblanc (al Baix Camp).
