De Sant Andreu
del Far al Corredor per Can Ferrerons i Can Miloca.
Fitxa tècnica de la ruta a peu:
-Dificultat
tècnica: Baixa
-Distància: 6.7
km
-Temps
efectiu: 2 hores 15 minuts
-Desnivell
pujada / baixada: +120 m. / -120 m.
-Circular: Sí
-Inici
/ final ruta: Església de Sant Andreu del Far
-Interès: Natura
/ Cultura
Tranquil·la i plàcida excursió per un
dels indrets més assequibles i, alhora, més harmoniosament conservats delParc Natural del Montnegre i el Corredor, on
l'exuberància de la vegetació mediterrània troba l'ocasió de manifestar-se
sense impediments.
S'hi
arriba en direcció contrària, des de Llinars. Allà neix una carretera amb un
marge per a caminants que mena a l'església
de Sant Andreu del Far, a 3,2 km, que és el lloc on es pot deixar el
vehicle.
Al seu costat, hi ha un mas que ha estat
reconvertit en restaurant.
ITINERARI A
PEU:
L'itinerari
a peu s'inicia prenent la mateixa pista d'arribada en direcció al santuari del
Corredor.
Una altra possibilitat, més completa, és
deixar el cotxe a can Bordoi, iniciant la ruta des
d'allí.
Els
punts d'interès de la ruta proposada es troben al terme municipal de Dosrius: el Parc
Natural del Montnegre i el Corredor, l'església de Sant Andreu del Far, Can
Ferrerons, Can Miloca, i l'alzinar de Can Ferrerons.
FEM CULTURA:
1.Sant Andreu del Far
L'edifici actual
data del segle XVI i és d'estil gòtic tardà. La façana principal, amb un cos
sobresortit, és coronada per un massís campanar de torre quadrada amb dues
obertures d'arc rodó. A sota hi ha la porta d'entrada, de llinda recta. La
coberta és a dues aigües. La capçalera, exteriorment, és reforçada per diversos
contraforts.
Aquesta església
forma un petit conjunt rural juntament amb la gran masia de Can Guinard.
L'Església és de nau única orientada de llevant a ponent. Presenta un absis
de planta poligonal, amb contraforts laterals i a les arestes. Té dues capelles
laterals adossades, a manera de creuer.
La nau és coberta amb tres voltes per aresta gòtica, amb nervis de pedra
granítica, i totes les claus de volta estan esculpides, igual que les mènsules
d’arrencada dels nervis, les quals representen caps humans.
La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, acabades amb una
senzilla imbricació de teula i maó. Les façanes són de paredat comú i
arrebossades, i les zones angulars de grossos carreus ben tallats.
És coronada per un campanar de planta quadrada, desplaçat cap a l’angle
sud-oest, amb dues obertures en arc rebaixat a llevant i a ponent, on hi ha les
campanes. El campanar té coberta plana, limitada per una barana amb merlets
escalonats de pedra.
A la façana
principal hi ha una portada de brancals i llinda plana de pedra, protegida per
guardapols, amb un rosetó a sobre.
Al costat sud,
tancat per una reixa de ferro forjat, hi ha un reduït cementiri amb nínxols
recolzats en el mur de l’església, organitzats en dues fileres de tres pisos.
Al costat dels
nínxols i perpendicular a la façana sud de l’església, hi ha un altar de pedra,
orientat a ponent, protegit per una barbacana a dues aigües, feta amb bigues de
fusta i teula àrab i amb una senzilla imbricació de teula.
Sobre l’altar de pedra hi ha una creu de ferro forjat amb un roser que s’hi
enfila fins a dalt; al centre de la creu, una corona d’espines, també de ferro
forjat.
La paret de darrere de la creu està emmarcada per un esgrafiat a base d’un
dibuix geomètric de fons blanc i incisions en color ocre terrós; al fons també
hi ha estels. S’hi representa Déu en sa Majestat amb un colom volant al seu
costat i, més avall, dos àngels porten una rosa i una llàntia respectivament.
El frontal de
l’altar té alguns relleus i inscripcions: a l’esquerra, la inscripció OBIT DEL
SEMIER EN PERE BOSCH; al centre, emmarcada en un escut, la inscripció JHS; a la
creta, la inscripció WY A 8 : DE DESEMBRE 1578. A la part dreta del peu de
l’altar hi ha, en relleu, una creu de braços patents i iguals, com la de la
clau de volta de l’interior de l’església. Al costat esquerre, la inscripció XPS
(Crist en grec).
L'església de Sant Andreu del Far consta, entre la documentació més antiga
(1164), com Sant Andreu de "Bona conjuncta".
Avançat el segle XVI ja consta com Sant Andreu "del Far" i al segle
XVI com "d'Alfar".
Per la seva
proximitat a Llinars i pel seu escàs poblament consta com a sufragània de la
parròquia de Llinars entre el 1304 i el 1597. Després fou parròquia
independent, però del 1919 ençà torna a estar confiada al sector de Llinars del
Vallès.
L’any 1164, Bernat
de Faro lliurà a l’església de Sant Andreu de Bona Conjuncta part de l’alou que
Sanxa de Roca i Guillem de Bell-lloch donaren a dita església.
L’any 1178, Bernat
de Faro i Beatriu sa esposa, oferiren a Santa Maria de Llinars la quarta part
dels delmes de carn i formatges de la parròquia de Sant Andreu de Bona
Conjuncta.
L’any 1186, en una
escriptura de concòrdia l’església és anomenada com a Sant Andreu de Mala
Conjuncta.[
El 1306, mossèn
Berenguer Guinart va prendre possessió d’aquesta església i el bisbe la va fer
independent de la de Santa Maria de Llinars, però li va assignar algunes
obligacions respecte a ella. Després, però, tornaria a ésser sufragània de Llinars.
L’any 1449, consta
Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la
parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta.
Dels anys 1535 i
1542 hi ha dos documents on són citats els dos noms “Bona Conjuncta” i “Far”.
L’any 1597, el
bisbe Joan Dimes Loris, a instàncies dels parroquians del Far, donà l’autonomia
com a parròquia.
L’any 1630 ja se
cita únicament la parròquia del Far.
Del 1631 data
l’hipogeu de pedra situat a la part central del paviment de la nau, amb la
inscripció MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS. Aquesta inscripció podria
indicar que, igual que el Santuari del Corredor fou promogut per Salvi Arenas el 1530, la família Arenas, que tenia
capella pròpia en la seva casa pairal, fos en part promotora de la construcció
del nou edifici de Sant Andreu del Far.
La parròquia del
Far no arribava a tenir vint “focs” (o cases), però tenia les masies senyorials
de can Bosc, ca l’Arenes i can Guinart, que està situada davant de l’església.
El cementiri
proporciona dades de les famílies que s’han anat enterrant a la parròquia del
Far, les restes de les quals romanen en nínxols. S’hi troben sis sepultures amb
làpides de marbre, d’algunes de les famílies més antigues del lloc: Sebastian
Massuet i Família 1876, Pedro Massuet i Família 1883, Tomàs Farrerons y Prat y
Família 1885, José Arenas y Família, Andrés Guinart y Família.
2. Alzina de
Can Ferrerons.
-Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,24 m.
-Perímetre de la base del tronc: 8,45 m.
-Alçada: 18,94 m.
-Amplada de la capçada: 27,51 m.
-Altitud sobre el nivell del mar: 456 m.
És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec
de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès com del Maresme.
Té uns goigs
dedicats per a cantar-li a Mare de Déu: "Cantarem Verge lloada,
vostres goigs amb gran amor. Siau la nostra advocada, patrona del
Corredor...". El santuari
depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.
El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es
troba envoltat per una paret que els protegeix.
La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues
petites capelles laterals al creuer. En un petit
cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera
la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra
cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.
El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat, de l'estil del temple; a
l'interior hi ha un retaule d'estil plateresc, del segle xviii, el qual fou salvat de les
destrosses l'any 1936.
Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que
sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on
hi ha instal·lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades.
El cos de coronament conserva un grup de mènsules força
interessants i un grup de merlets de forma escalonada.
A l'exterior de
l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la
façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que
el comunica amb el temple.
L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia
de Sant Andreu del Far.
Obra d'aquest
mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que
el 1815 fou
substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del
santuari. El 1920 fou
traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.
