Montnegre carener. On el Montnegre no és tan negre.

Montnegre carener. Montnegre no és tan negre.

Sortim de l’encisador nucli de Sant Martí de Montnegre, penjat a mig vessant de l’obaga del massís, per guanyar alçada ràpidament entre boscos d’alzines i plantacions de castanyers, direcció el punt culminant del Turó Gros (766 m).

Anem passant pel costat d’exemplars de roures i alzines de gran port. En creuar els sots (torrents secs que baixen) l’ambient encara més humit afavoreix els roures i els trèmols.

Però, és en arribar dalt la carena, al coll de les Basses, quan ens adonem que la vegetació es transforma.

Després del vaivé de la Casanova, el camí planeja per la carena més alta del massís del Montnegre.

El bosc no ens deixa veure, ni la vall de la Tordera ni la mar mediterrània a l’altre costat. La veritat, és que no cal. Només hem de gaudir del camí envoltat de roures de grans fulles, faigs i avellaners.

Som en un bosc caducifoli propi de la muntanya mitja humida (terç superior de Catalunya) de colors de tardor, de sons d’ocells i olors de fullaraca i bolets.

De tornada, direcció la capella de Santa Maria, el camí és una galeria sota avellaners i esquitxat de cirerers silvestres i trèmols. A l’ermita hi ha la font, podem fer un repòs i ja cap a Sant Martí.

Aviat milloren les vistes cap al Montseny. Els boscos es transformen i sentim el soroll de les motoserres treballant a les castanyedes. El paisatge ha estat transformat per l’home per obtenir-ne un major benefici. La castanyeda substitueix la roureda, els castanyers grans han desaparegut i abunden les perxades.

Ens trobem amb la sureda. Bosc original, tant i tan diferent del que hem trobat dalt la carena. Vora el camí algun exemple de forns de carbonet i la imponent casa de Can Preses sota l’alzina Grossa.

Aviat albirem ca l’Auledell i l’Hostal de Montnegre. Les vistes s’obren a tota la vall del Tordera fins als relleus muntanyosos de les comarques d’Osona, la Selva, la Garrotxa i el Gironès.

FEM CULTURA:

1. Sant Martí de Montnegre

Sant Martí de Montnegre és una obra de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici religiós de paredat, arrebossat i emblanquinat. Té un campanar rectangular, amb quatre buits per a les campanes, de mig punt, sobre cornisa senzillesa, que divideix els dos cossos. Hi ha una altra cornisa sobre els buits i, encara al damunt, uns merlets (estil català). Corona la torre un cos piramidal. La portada és d'arc rebaixat i amb motllura seguida entre els muntants i de l'arc. Hi ha un ull de bou construït l'any 1610. És d'una sola nau i amb quatre trams de volta de mig canó. Absis, volta de mitja taronja. Parets de paredat i voltes de ciment.

Montnegre és esmentat el 1022 i l'església fou inicialment la del Castell de Montnegre, centre d'una extensa jurisdicció que comprenia a més Fuirosos, la Batllòria i Gualba.Fins al 1867 va dependre d'ella la Batllòria, i tenia com a sufragània a la parròquia de Sant Cebrià de Fuirosos.[1] Se sap que l'any 1379 fou reparada. Igualment els anys 1737, 1739 el visitador constata que cal fer reparacions importants. L'any 1776 el bisbe Gabino de Valladares va visitar l'església parroquial que es construí.

2. Roure de Santa Maria de Montnegre.

Espècie: Quercus pubescens

Mesures:

-Alçària total= 23,0 m

-Volt de canó= 4,40 m

-Capçada mitjana= 23,3 m

Situat al parc del Montnegre-Corredor, al paratge de l'Ermita de Santa Maria de Montnegre.

Aquest enorme Roure de tronc gruixut i brancatge dens i alt, era punt de trobada obligat pels caminants i ciclistes que s'endinsaven al parc.

El 8/1/2010, sobtadament, un temporal de neu i vent de més de 100 km/h va trencar l'arbre, que va caure i va quedar al descobert el tronc mig buit per podriment.

Els Amics de Santa Maria del Montnegre han aconseguit que el Roure reneixi mitjançant clonació.

Rupit - Salt de Sallent- Sant Joan de Fàbregues.

Rupit - Salt de Sallent-  Sant Joan de Fàbregues.

És la ruta més clàssica de Rupit. Us proposem baixar fins al salt de Sallent seguint el curs de la riera. L'església de Sant Miquel és el punt de sortida.

Un cop passada la façana de l'església, agafeu el primer carrer a mà esquerra i en pocs metres torneu a girar a l'esquerra.

Passeu pel túnel, sota d'una casa i continueu caminant pel sender fins a trobar la riera de Rupit, que anireu vorejant pel marge esquerre fins al salt de Sallent.

En aquest punt agafeu el camí de l'esquerra  i a 300 metres trobareu un mirador. Temps: 30 minuts.

A partir d'aquí, teniu 3 opcions per continuar la ruta:

1. Refeu el mateix camí per tornar al poble de Rupit. Temps: 45 minuts.

2. Travesseu la riera i aneu en direcció a l'ermita de Sant Joan de Fàbregues. El camí de terra s'enfila al costat de camps de conreu fins arribar a l'ermita romànica. Agafeu la pista pavimentada (GR 2.2) en direcció a Rupit. Abans d'arribar al poble, podeu agafar un desviament a la dreta per anar fins a l'ermita de Santa Magdalena. Temps: 1 hora  30 minuts.

3. Seguiu les indicacions per anar a l'ermita de Sant Joan de Fàbregues. Agafeu el GR 2.2 en direcció a Rupit i a 300 metres seguiu el corriol de l'esquerra que puja cap a les tombes dels Bassis. Continueu cap al mirador, el pla de Palomera, el Soler i finalment arribareu a Rupit. Temps:  2 hores 30 minuts.

Tipus de ruta:	Petita ruta
Recorregut:	De Rupit al Salt de Sallent pels dos cantons de la riera
Grau de dificultat:	Baix
Temps / Durada:	2 hores 30 minuts
Usos:	A peu
Accessos:	Sortim de la plaça major de Rupit just al l'inici d'aquesta per un carrer que marxa cap a l'esquerra i que un tros més avall es converteix en un corriol
Us Actual:	Sí
Estat de conservació:	Bo
Senyalització	Bona
Indrets de gran valor:	La ruta s'acaba en un salt d'aigua espectacular, sobretot en època de pluges. Pel camí de baixada trobem les restes de diferents molins
Equipaments:	Una mica més amunt del SALT de Sallent trobem una ermita romànica d'una gran bellesa St. Joan de Fàbregues
Recomanacions:	Visitar-lo en època de pluges.

FEM CULTURA:

1.RUPIT I PRUIT.

Rupit i Pruit és un municipi de la comarca d'Osona, situat a la subcomarca del Collsacabra.

En origen els dos pobles ja compartien la mateixa jurisdicció del vescomte d'Osona que, segons la tradició, habitava al castell de Rupit abans de traslladar-se a Cardona. Al segle XVIII, amb la divisió del marquesat de Rupit, es van formar dues batllies conegudes com a Sant Andreu de Pruit i Sant Joan de Fàbregues que no va canviar a Rupit fins al 1955. El 1977 es van fusionar Pruit i Rupit.

Dades:

-Superfície: 47,8 km²

-Altitud: 822 msnm

-Població (2014): 300 habitants.

2. SALT DE SALLENT.

El Salt de Sallent és us salt d’aigua espectacular, un atractiu emblemàtic;  i una de les excursions imprescindibles quan es visita el poble de Rupit. Aquest racó del Collsacabra guarda un impressionant salt d’aigua d’entre 80 i 100 metres d’alçada per on cauen cinglera avall les aigües de la riera de Rupit. Val molt la pena visitar-lo  quan la riera porta un bon cabal d’aigua. És a 3,5 km. de Rupit amb cotxe. Però és ben recomanable de fer l’excursió a peu.

3. Sant Joan de Fàbregues

Sant Joan de Fàbregues és una església romànica del municipi de Rupit i Pruit a la comarca d'Osona. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Situació:

L'església està situada al sud de Rupit, arrecerada a l'extrem nord-oest de l'extens Pla de Fàbregues i penjada a mitjana altura sobre el marge esquerre del profund torrent del Bonegre, que baixa cap al Ter, ara Pantà de Susqueda. Enfront, a ponent, a l'altra banda del barranc, s'aixequen els alterosos cingles del Pla Boixer amb el cim de Rocallarga.

De la carretera BV-5208, poc abans de l'entrada a Rupit, surt la que en uns 3 km. porta a Sant Joan de Fàbregues. És apta per a tota classe de vehicles.

Descripció:

Església de nau única i tres absis disposats en forma de trèvol, damunt dels quals s'eleva un cimbori ortogonal amb llanterna. Els absis són decorats amb arquets i lesenes llombardes i dents de serra i en cada un d'ells s'hi obra una finestra amb esqueixada. A ponent s'eleva un campanar de secció quadrada, inclòs dins el cos de la nau., i cobert a quatre vessants i amb quatre finestres d'arc de mig punt. A la banda de migdia hi ha un portal d'arc de mig punt, amb un altre portal refós i un timpàsemicircular sense esculpir. També s'hi disposen tres finestres d'arc de mig punt, la central resta tapiada. Per la banda de ponent s'adossa a la rectoria. A migdia hi ha un clos enjardinat que conserva un antic cementiri amb una porta d'accés que duu la data de 1777. Es conserva la làpida d'un rector de la parròquia, també datada a la segona meitat del segle XVIII. L'església és construïda en lleves de pedra sense polir i les obertures són ben escairades, mentre la part superior del campanar és de pedra tosca i el teulat de ceràmica vidriada.

La rectoria està adossada a la banda de ponent de l'església parroquial. Es troba assentada sobre el desnivell del terreny. A la part de llevant, al costat del mur de l'església, hi ha un portal rectangular, datat, el qual tanca un pati interior. L'edifici mira vers aquest sector i és cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a llevant i sostingut per grossos cavalls de fusta de construcció moderna. A tramuntana hi ha un portal rectangular a la planta, datat, i al damunt una finestra amb l'espiera tapiada. A ponent s'hi obre un altre portal de les mateixes característiques i quatre finestres amb espieres, a ponent les obertures presenten sobrearc. A migdia s'hi obre un cos de porxos a la planta i al primer pis obertures amb sobrearc. En aquest indret hi ha restes d'una altra construcció. Per les característiques constructives s'hi observen diverses etapes i reformes. És construïda en lleves de pedra, carreus ben engaltats, fusta i teules. Cal remarcar que els ràfecs del teulat són construïts en lloses de pedra.

Notícies històriques:

Fou la primitiva església parroquial de l'actual nucli de Rupit, que fins al 1955 fou conegut per Sant Joan de Fàbregues i tenia la demarcació dins del castell de Fàbregues. Fou la parroquial de Rupit fins al 1878 moment en què la vila de Rupit ja tenia l'església de Sant Andreu i s'independitzà de la Sant Joan. Es troba documentada l'any 968, com el castell i per les característiques arquitectòniques, romànic llombard, es pot dir que data del segle XI o XII però conserva elements tardans, malgrat la restauració del 1978, com són el portal de migdia, el cimbori, el campanar i els arcs torals i abarrocament interiors. 

Cerbi, estany de la Gola, estany Calverante i els Tres Estanys (Pallars Sobirà).

Cerbi, estany de la Gola, estany Calverante i els Tres Estanys (Pallars Sobirà).

L'he fet una vegada.

Dades de la ruta:

-Quilòmetres = 18,69

-Circular: Sí

-Desnivell =1.125 m

-Altitud máxima = 2.440 m

-Altitud mínima =1.314 m

-Dificultat tècnica :  Moderada

-Temps : 8 hores i 19 minuts

COMENTARIS:

Aquesta ruta es compon d'un doble circuit i un tram en comú.

La ruta comença a Cerbi, per una pista forestal fins una cascada on s'agafa el sender que fent ziga-zagues ens porta al llac de la Gola.

Sobre l’estany de la Gola a un 30 minuts, hi ha l’Estany Calverante.

Al fons i direcció SE i per un camí no gaire marcat he de fer un parell de collades fins que arribem als Tres Estanys, al final d'ells i per un portell estret hem de flanquejar a mà dreta fins al llac de la Gola, en aquest punt tenim un refugi recent inaugurat on es pot pernoctar, també als Tres Estanys hi ha una cabana de pastor amb pitjors condicións però ens pot servir en cas extrem.

Des de l'Estany de la Gola i ja de retorn baixem pel sender que haviem pujat i tornem agafar la pista fins al pontet de Graus, en aquest pont i a má dreta surt un camí no guaire marcat que ens porta a l'Ermita de St. Beado,

FEM CULTURA:

Sant Beado, de vegades esmentat com a Sant Beat, és una ermita romànica del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori de l'antic terme d'Unarre.

Està situada allunyada, i enlairada, al nord del terme. És a 1,5 quilòmetres al nord-nord-est del poble de Cerbi, a la part baixa, meridional, de la carena de la Serra Mitjana, que separa les valls del Riu d'Unarre (llevant) i del Torrent de Sant Beado (ponent).

L'accés, únicament a peu, es fa a través d'un corriol que arrenca de les Bordes d'Aurós. Per explicar-ne el seu origen, es va originar la llegenda del sant pelegrí Beat de Cerbi.

Des de l'Ermita surt un camí el qual travessa un pontet de troncs i que per la dreta del riu arriba a Cerbi.

Llac de Certascan des de Boavi.

Llac de Certascan des de Boavi.

La ruta:

-Quilòmetres: 6,56

-Circular: No

-Altitud Màxima: 2.236 m

-Desnivel: 839 m

-Dificultat Tècnica: Moderada

-Temps: 2 hores i 45 minuts

ITINERARI:

Ruta que ascendeix al llac de Certascan des de Boavi (Vall de Cardós). Aquest llac és el més gran dels Pirineus i es troba en un entorn magnífic. 

Durant l'ascensió podrem contemplar la Pica d'Estats (el punt més alt de Catalunya 3173) i amb sort, trobar-nos amb grups de isards. 

Iniciem la ruta seguint un tram de la pista que porta de Tavascan a Boavi. Després d'1 Km arribem al Pla de la Borda on seguirem les marques de GR que abandonen la pista i s'inicien l'ascensió en direcció nord. 

El camí està molt ben marcat encara que no coincideix amb el que apareix en la cartografia de alpina. 

Després d'uns 50 minuts pel sender i després d'haver passat per la Pleta del Tornapigol creuarem la pista que es dirigeix ​​a l'estany de Romedo.

Continuem pel sender que en 01:30 ens porta fins al llac. 

FEM CULTURA:

L'Estany de Certascan o Sertascan és un llac d'origen glacial que es troba a 2.236 m d'altitud, a la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), a l'est del pic de Certascan (2.853 m alt). 

El seu desguàs dóna lloc al riu de Certascan que mor al riu de Lladorre. Actualment el llac és repressat per a l'aprofitament hidroelèctric de l'estany a través d'un canal subterrani de conducció de l'aigua a la central de Tavascan. És el llac més gran dels Pirineus catalans i també un dels més profunds.