Al Montalt, els Tres Turons miradors de la Costa del Maresme.

Al Montalt, els Tres Turons miradors de la Costa del Maresme.

El nom dels Tres Turons : Montalt, Mig i Vilanegra.

L'EXCURSIÓ ÉS AL TURÓ DEL MONTALT DE 596 METRES (el més alt)

Sortida pel Parc Natural del Corredor i Montnegre, des de l'acollidora i tranquil·la població de Canyamars (Dosrius) al cim del Montalt per la serra de Vallalta i Can Brugueràs i retorn per la Creu de Rupit.

DADES:

Durada de la sortida: entre 4 i 5 hores.

Longitud: 14 km.

Desnivell positiu: 376 m.

Cota màxima: 596 m al Montalt.

Dificultat: baixa-mitjana.

Consell: És un itinerari ideal per un matí clar i fresc de tardor, per buscar bolets o castanyes i veure tota la costa del Maresme fins a la "urbe" Barcelonina.

COMENTARI:

El Montalt és el cim més alt del grup de turons panoràmics que s'alcen sobre la plana litoral de Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar.

Forma part de la Serra del Corredor, on el Santuari del Corredor és el cim més alt del massís. Aquesta serra es localitza a la Serralada Litoral Catalana que limita el Maresme amb el Vallès Oriental, entre el coll de can Bordoi (310 m alt.), al sud, i el coll Sacreu (350 m alt.), al nord, per on enllaça amb el Montnegre.

L'anomenat massís del Corredor, de constitució granítica, vestigi de l'antic massís paleozoic Catalano-Balear, té unides les carenes pel coll del Bruc i la creu de Rupit, on s'encaixa la riera de Canyamars, tributària de la riera d'Argentona. Prop del cim culminant (657 m alt.), punt on es parteixen els vessants litorals (rieres d'Argentona i d'Arenys), de la Tordera (rieres de Vallgorguina i de Trentapasses) i de la riera de Mogent, hi ha el santuari del Corredor.

A ponent, aturonada a 435 m alt., hi ha l'església parroquial del Far (entre el Corredor i el Far, la carena és formada pels residus d'una antiga superfície d'erosió); al vessant septentrional, les de Collsabadell, de Vilalba Sasserra i l'antiga de Santa Eulàlia de Tapioles; al vessant meridional, els pobles de Canyamars i Dosrius.

ITINERARI:

L'excursió comença al tranquil poble de muntanya de Canyamars, dins el terme municipal de Dosrius.

Enfilem el camí del Mas Silvestre fins aquest alberg- casa de colònies.

A continuació busquem el millor camí que ens permeti continuar pujant i carenejant la serra de Vallalta fins a la urbanització de Can Brugueràs.

Travessem un bon alzinar de suredes, alguna pineda i alguns camps amb vista al Santuari del Corredor. A

Can Brugueràs hi ha el Pi de les Fontetes i la Font de Malpàs, racons amb molta història de trobades i dinars sota l'ombra dels arbres.

Al Pi de les Fontetes comença un sender costerut senyalitzat amb fites (monticles de roques) que s'acosta pel vessant Nord al cim del Montalt.

Recorrem un alzinar humit molt ombrívol. Al finalitzar l'encisador sender, arribem al sostre de l'excursió d'avui: el cim del Montalt amb 596 metres d'altitud.

Entre alzines s'erigeix el vèrtex geodèsic i una senyera, a terra trobem diversos pessebres de les agrupacions excursionistes de la comarca que hi pugen per deixar la seva ofrena nadalenca pocs dies abans de les festes.

Es veuen aèries vistes cap al mar on es poden reconèixer poblacions com Mataró, Arenys, Canet, etc.; cap al nord la vista està amagada per la vegetació encara que si ens enfilem al vèrtex geodèsic, veurem el Santuari del Corredor, el Montnegre i el Montseny.

Descendim de la muntanya per una forta baixada entre alzines i castanyers, el sender és ben fresc.

Arribem a un coll, la Pedra de la Ferradura i vorejant el Turó del Mig, el segon dels tres turons del Montalt, enllacem la pista forestal de baixada a Canyamars.

Som a la Creu de Rupit i hem de vigilar no equivocar-nos de camí i retornar a Can Brugueràs.

La pista de forestal de baixada serpenteja durant una hora per l'ufanós torrent de Rupit, on podem trobar falgueres gegantines, fins al Pou de glaç de Canyamars, una espectacular coberta de pedra tosca que amaga un pou de gel d'aquells temps que el fred de l'ombra conservava el gel que es formava durant la nit i d'on s'extreien grans blocs de gel que es venien a Barcelona.

Canyamars queda més a prop que Barcelona i continuant el camí retornem al punt de partida.

FEM CULTURA:

Pou de glaç de Canyamars.

Pou de glaç de Canyamars és un monument del municipi de Dosrius (Maresme) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Descripció:

Construcció popular dels segles XVII-XVIII formada per un pou circular de pedra i maó (5 m diàmetre X 7 m d'alçada, aprox.). Una part d'aquest pou queda sota terra (entre dos i tres metres) i l'altra sobresurt aprox. 4 m, fins a un sostre en forma de volta (també de pedra i maó). Els murs exteriors estan reforçats amb contraforts i hi ha tres obertures (finestres o portes) de volta de canó.

Tot i estar en estat d'abandonament -gairebé cobert de vegetació- la construcció es manté en peu. Pels voltants es conserven en mal estat petites voltes de maó, que se suposa eren els ponts que comunicaven el pou amb una bassa situada més amunt. Des d'aquesta bassa, quan l'aigua es gelava, s'enviaven trossos de gel fins al pou. Dins d'aquest es feien capes de gel i de palla per tal de conservar-lo fins a l'estiu, l'època de l'any que es comercialitzava.^] L'Ajuntament de Dosrius va comprar el Pou de Glaç l'any 2007 als seus anteriors propietaris privats. 

Salt del Roure a Joanetes (Vall d'en Bas) – La Garrotxa.

Salt del Roure a Joanetes (Vall d'en Bas) – La Garrotxa.

És un salt d'aigua d'uns 30 metres d'alçada que es troba a la riera de Joanetes.

A la primavera sí que hi trobareu aigua, però a l'estiu ja és més difícil. I en els dies més freds de l'hivern, podeu tenir la sort de contemplar-la totalment glaçada.

Amb tot, el recorregut per anar-hi val la pena.

Cal que agafeu l'antiga carretera de Bracons. Passat el poble de Joanetes enfilareu la collada. 

A pocs quilòmetres, en una de les cases que trobareu a l'esquerra (perdoneu però no recordo si és la segona o la tercera), surt una pista de terra, molt nova, tancada per una cadena. És la sortida d'emergència del túnel de Bracons.

Deixeu el cotxe i continueu a peu.

Seguiu la pista fins arribar a una casa de pagès, que cau just sobre l'entrada del túnel.

Des de la casa, passats uns prats, veureu l'ermita de Sant Mateu. Esmentada l’any 1359.

De l'ermita surt un petit corriol que us portarà al salt d'aigua.

Des d'on heu deixat el cotxe, uns 20 minuts caminant i 30 passejant. L'excursió val la pena, tant per la casa de pagès, com per l'ermita, com pel salt d'aigua.

FEM CULTURA:

Joanetes

Joanetes és un nucli urbà de la Garrotxa que el 1970 es va integrar al municipi de la Vall d'en Bas. L'any 2005 tenia 364 habitants.

Es troba a la zona que separa la plana d'en Bas de les valls de Vidrà. Al nord, la vall de Joanetes queda envoltada pel Puigsacalm i per la serra de Santa Magdalena del Mont i al sud hi ha l'antic terme de Falgars d'en Bas, situat als cingles de Cabrera.

L'església romànica de Joanetes està consagrada a Sant Romà i ja es troba documentada el segle XII. Va ser possessió del Monestir de Sant Joan de les Abadesses abans de l'any 1150. De l'església original es conserven la façana, els arcs torals i la pica baptismal, que van poder sobreviure els terratrèmols del segle XV.

Sobre el pla hi ha Sant Miquel de Falgars, que esdevé una balconada sobre tota la vall amb unes magnífiques vistes. Allà hi ha l'església de Sant Pere que té un absis semicircular i les lesenes llombardes típiques del romànic dels segles XI-XII. I més enllà, a les cingleres de Falgars, hi ha l'ermita de Sant Miquel de Falgars que havia format part de l'antic Castelló d'en Bas. A la riera de Joanetes, que desemboca al riu Fluvià a la zona del veïnat de Can Trona, hi ha el salt del roure amb uns 35 metres d'alçada.

Durant les festes nadalenques, Joanetes acull un pessebre vivent que transforma tots els racons del poble per reviure les escenes típiques de Nadal, coronat per una de les estrelles il·luminades més grans del món, que se situa a la cinglera de Santa Magdalena. L'altre esdeveniment significatiu anual del poble és la festa major. Se celebra durant dues setmanes de Juliol, s'escau cada any per Sant Jaume i la setmana anterior.

Un bosc de fades als Ports.

Un bosc de fades als Ports.

La ruta que uneix Casetes Velles i la fageda del Retaule, entre els municipis de Mas de Barberans i la Sénia, transcorre per un dels boscos més singulars del parc natural dels Ports.

ITINERARI

Casetes Velles – PR 82 – mas de Pataques – barranc del Retaule – faig Pare – font del Retaule – pi Gros – cruïlla de Pataques – faig Pare – collet del Gravis – PR 82 – Casetes Velles

DADES:

-Dificultat : Baixa

-Distància: 9,5 km

-Desnivell: 400 m

-Durada: 3 h

COMENTARIS SOBRE LA RUTA:

El paisatge que envolta el Mas de Barberans, a la falda del massís del Port, canvia segons cap on mirem.

A l’est, el poble és un balcó natural sobre la plana del Montsià, amb vista sobre els camps d’oliveres i el mar al fons.

A l’interior, en canvi, s’alcen els cingles del barranc de la Galera i de la Vall, que a poca distància pugen fins a més de mil metres.

Per arribar al punt de partida del nostre recorregut, precisament, cal resseguir amb cotxe la pista que s’endinsa per les parets imponents del barranc de la Vall fins a l’indret conegut com a 'Casetes Velles', en el que seria la prolongació de la carena del Caro —el punt més alt del massís— cap al sud-oest.

Pocs mestres abans d’arribar als prats àrids de la solana de Casetes Velles, just al costat del Mas d’Andresito, trobarem les marques grogues i blanques del PR 82, el petit recorregut que porta fins a la fageda més meridional d’Europa —i un dels boscos més ben conservats del país— per un sender ombrívol i força planer.

Voregem una petita bassa natural, en direcció a la portella de Calça, i les clarianes desapareixen per donar pas a un bosc dens que s’esmuny per la base de roques amb formes montserratines.

Aviat haurem de deixar el PR a la dreta i, per seguir endavant pel Mas de Pataques, el barranc del Retaule, on comença a canviar la textura del bosc: les arbredes de pi roig i carrasques deixen protagonisme al faig, un arbre cada cop més predominant.

A l’hivern l’indret pot ser fantasmagòric per la densitat de les boires, a la primavera hi esclata el verd i a la tardor el bosc es tenyeix amb tots els matisos del groc i el roig de les fulles a punt de caure. El camí desemboca a la pista forestal que baixa fins al faig Pare, un arbre de més de vint-i-cinc metres d’alçària i vint-i-vuit de capçada que destaca per l’entramat de les seves arrels.

Cap a la dreta surt una pista que en direcció al collet del Gravis s’encreua amb el PR82 i per la font de Pataques retorna de nou a Casetes Velles. Però si des del faig Pare estant volem allargar el recorregut, podem continuar baixant cap al fons del barranc fins a la font del Retaule.

De ben a prop, surt el sender que mena al pi Gros. Els experts asseguren que és el pi negral més gran de Catalunya, amb 33 metres d’alçària i gairebé 5 metres de perímetre. Sembla que va sobreviure de la tala perquè servia de fita en la partició de dues finques. Una foto al seu costat ens farà sentir petits, petits.

Observacions:

Des de Casetes Velles parteixen diverses rutes per la zona sud del massís del Port. L’itinerari que proposem és molt ombrívol, per tant adequat per fer durant els mesos d’estiu.

El tram de ruta que transcorre per la fageda del Retaule s’omple de verd a la primavera i l’estiu.

El moment de màxima esplendor del paisatge, però, arriba al final del mes d’octubre, quan els faig canvien el color de les fulles. 

Tines de la Vall del Flequer.

Tines de la Vall del Flequer. 

Jo puc fer de guia: he fet la ruta unes 15 vegades i he col.laborat en restaurar el camí.

Itineraris per conèixer el patrimoni vinculat a l’antic conreu de la vinya a la comarca del Bages.

FEM CULTURA DEL NOSTRE PATRIMONI ÚNIC AL MÓN I POC CONEGUT.

INTRODUCCIÓ:

Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya i producció d’hectolitres de vi. El 1860 el 64% de les terres conreades eren dedicades a la vinya.

El bon preu de vins i aiguardents va fer que els pagesos plantessin vinyes en els vessants més costeruts de les muntanyes i solucionessin el problema del transport de la verema i la necessitat d’una fermentació homogènia amb la construcció de tines i fabricació del vi al peu mateix de les vinyes.

La irrupció de la fil·loxera a la dècada de 1890, va matar els ceps i va fer abandonar les vinyes. Els bancals que ocupaven resten avui engolits per la pineda.

Hi ha escampades tines arreu de la meitat sud de la comarca, en diferent estat de conservació. Bona colla als termes de Talamanca, Mura i Rocafort.

Les de la Vall del Flequer, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, destaquen pel bon estat de conservació.

El sender SL-C 52 les recorre. Hi localitzarem penells informatius que expliquen detallada i gràficament el procés constructiu, funcions de les tines i edificacions annexes i l’elaboració del vi.

Podem escurçar o allargar l’itinerari al nostre gust, dues opcions:

-(a) Curta que retorna un cop visitades les Tines del Ricardo.

-(b) Llarga que inclou la visita a les tines de la Bauma Roja, a la vall de Santa Creu, la casa del Flequer i Sant Pere d’Oristrell.

Accés
Del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort per la BV-1224, poc abans del punt quilomètric 4, prenem a mà dreta un pista (indicador Tines del Flequer), creuem la riera i poc més enllà trobem un espai destinat a aparcament.

Aparcament (256 m)

Pugem pel camí del Flequer , deixant a mà esquerra el d’Oristrell (retorn) i poc més enllà el de la pedrera. Està molt ben senyalitzat.

Enclotat a mà dreta queda el Torrent del Flequer. A l’altre costat, envaïts per la pineda, albirem marges de pedra seca que suportaven els antics bancals de vinya i barraques.

Deixem el camí del Flequer per un de carreter a mà dreta, en baixada.

1.Tines del Bleda. Conjunt de 2 tines.

Continuem pel camí carreter, trobem una barraca de vinya i creuem el torrent.
A la bifurcació anem 100 metres a l’esquerra fins les Tines del Tosques.

2.Tines del Tosques . Conjunt de 4 tines.

Tornem enrere i a la bifurcació prenem un corriol que gira a l’E per l’obaga de la Serra de Puig Gili.

Passem pel costat de marges de pedra i d’un dipòsit de vinya. També sobre diverses lloses de pedra per salvar rases. Aquestes rases als pendissos evitaven l’erosió hídrica del terreny.
Baixem un tram esglaonat i, poc més enllà, ja albirem les Tines de l’Escudelleta, prop del torrent.

3.Tines de l’Escudelleta. Conjunt de 11 tines.

Continuem per un camí carreter, creuem de nou el torrent fins a la cruïlla.

Bifurcació (332 m)
Indicada. Per l’esquerra retrobem el camí del Flequer per on podríem retornar a l’aparcament. Continuem vers l’E, ara pel marge dret hidrogràfic, fins al proper grup de tines.

4.Tines del Ricardo. Conjunt de 6 tines.

-(a) Un cop visitades retornem a la bifurcació anterior i prenem una pista a mà dreta que va guanyant alçària sobre la vall, pel marge dret del torrent.  Hi localitzarem diversos penells explicatius sobre l’activitat vitivinícola i com va influir en el canvi de la fisonomia del paisatge. També ens permetrà albirar a vista de pardal els conjunts de tines de l’Escudelleta i del Tosques.

-(b) Seguim en pujada 150 metres pel camí del Flequer.

5.Tines del Camí del Flequer . 4 tines al llarg del camí.

6. Mas El Flequer . 3 tines.

Mas compost de dues edificacions. Una d’elles en ruïnes. La principal, en millor estat, conserva la coberta, tines i algunes dependències annexes en estat semi ruïnós. 

EL MAS EL FLEQUER ACTUALMENT ESTÀ EN RESTAURACIÓ TOTAL.

FINS AQUÍ HEM VIST 30 TINES.

A la propera bifurcació anem a l’esquerra fins a la reixa d’accés a un mas, on continuem cap a l’esquerra (W).
Anem carenejant (NW).

Passem pel costat d’una barraca amb estable i menjadora i continuem per una pista que més aviat sembla un tallafocs a la carena.
En aquesta direcció aviat albirem el campanar de l’ermita.
A la bifurcació, seguim per l’obaga fins a l’ermita.

Sant Pere d’Oristrell (410 m)

Petita església d’una sola nau i planta rectangular, encimbellada sobre un turonet. A la façana de ponent hi ha la porta, de mig punt, amb la data de 1858. Culmina la façana principal un esvelt campanar quadrat.
Documentada d’ençà el segle XIII, ha sofert diverses modificacions que no permeten identificar els elements constructius de la primitiva església.
Continuem camí passant pel costat d’un dipòsit per a incendis i baixem, a mà esquerra, al nucli d’Oristrell.

El petit nucli d’Oristrell, antigament Ullastrell, apareix citat al segle X. Hi podrem observar també un grup de tines en bon estat de conservació.
Baixem pel camí pavimentat fins a retrobar el camí d’anada.

TEMPS AMB PARADES 5 HORES (ANADA I TORNADA, QUASI UNA CIRCULAR).

Cascada Os Lucas a l'Alt Gallego.

Cascada Os Lucas a l'Alt Gallego.

Espectacular racó de la comarca de l'Alt Gallego, format per un conjunt de dos salts d'aigua consecutius de 5 i 7 m aproximadament i una badina inferior d'uns 5 metres de diàmetre.

Com arribar-hi ?

En cotxe des Osca prenem la N-330 direcció Jaca i passat Sabiñanigo ens desviem per la N-260 direcció Biescas.

Entre Senegüé i Biescas prenem una carretera que surt a la dreta en direcció Olivan i Ors.

Passat el pont sobre el Gallego ens desviem a l'esquerra per una carretera que ens conduirà a Ors Sota on passat el pont sobre el Barranc d'Os Lucas ens trobarem a la dreta una petita esplanada on podrem aparcar el cotxe.

Descripció de la ruta

Des de l'aparcament continuarem a peu pel camí que ascendeix en paral·lel al barranc fins arribar a una presa amb una cascada que sortejarem per l'esquerra per unes escales que parteixen de la base per continuar remuntant el barranc per la mateixa llera, sense un itinerari clar , que ve definit en funció del seu cabal, el que fa creuar la llera en més d'una ocasió per arribar a uns 15-20 minuts fins a la cascada d'Os Lucas.

Recomanacions: Portar calçat adequat ja que cal caminar per terreny pedregós i per l'interior de la llera i banyador si volem gaudir d'un refrescant bany.

Advertiments: Abstenir d'acudir en èpoques de cabal elevat. Precaució amb els possibles despreniments de roques en accessos i zona de les cascades i badina.

Suggeriments: En Ors Baix recomano fer una visita a la bonica església mozarabe del Santa Eulàlia del Segle XI.

La roca Foradada, una cascada de contes de fades.

La roca Foradada, una cascada de contes de fades.

En un racó d’Osona s’amaga un salt d’aigua que sembla sortit d’un conte de fades encantades. És la roca Foradada, a on s’arriba des del poble de Cantonigròs.

Després de fer una agradable excursió entre alzines, castanyers, roures i arbres de ribera, ens espera un gran gorg d’aigua dolça rodejat d’un amfiteatre de parets de roca.

ITINERARI

Cantonigròs – primer desviament del GR – segon desviament cap a la Foradada – roca Foradada

Dificultat: Baixa 

Distància: 2,2 km (anada i tornada)

Durada: 1 h i 30 min (anada i tornada amb parades)

Enmig de la riera de les Gorgues trobem la roca Foradada, un indret sorprenent i amb un aire màgic que encantarà als més petits.

Es tracta d’un gorg vorejat de roca, que deu el seu nom al forat que té una de les parets.

L’aigua, que cau en un gorg des d’una altura de 15 metres, està rodejada de grans parets de pedra.

L’excursió que hi porta és ideal per fer amb nens: és curta (una mitja hora d’anada i uns tres quarts de tornada) i sense cap dificultat tècnica, a excepció de la darrera part, amb un pronunciat pendent, on cal anar en compte amb les relliscades.

El recorregut presenta un paisatge variat i amb molta vegetació. Petits i grans poden jugar a reconèixer alzines sureres, roures, castanyers i, al costat del riu, diferents espècies d’arbres de ribera.

Comencem la ruta al mateix poble de Cantonigròs, concretament al costat del camp de futbol.

Des de darrere del camp surt un camí ample que fa una suau baixada. Seguim els senyals del GR-151 fins que aquest gira a l’esquerra.

No fem cas d'aquest primer encreuament i seguim camí avall.

Uns metres més endavant retrobem el GR i el seguim a la dreta. Poc després arribem a una cruïlla i deixem el GR que continua cap al poble de Santa Maria de Corcó i baixem a la dreta (seguint un senyal que així ho indica) per un sender estret i pedregós que baixa cap a la cascada de la Foradada. 

És en aquest darrer tram on cal anar en compte amb els petits, ja que el camí és estret, humit i fa baixada. De tota manera, en els trams més perillosos hi ha baranes on agafar-se. 

Finalment, amagat entre la frondosa vegetació, descobrim un escenari digne d’una pel·lícula de fantasia. L’aigua, que cau en un gorg des d’una altura de 15 metres, està rodejada de grans parets de pedra.

A l'estiu és un indret ombrejat i recollit que, sens dubte, convida al bany.

Si no hi ha gaire gent podrem gaudir de la sensació d'haver descobert un indret màgic. Descansem una estona i agafem forces per la tornada... que ara fa pujada!

Rutes guiades a cavall pels voltants del Montseny.

Rutes guiades a cavall pels voltants del Montseny.

Descripció de l'activitat Rutes guiades a cavall pels voltants del Montseny.

Hi ha la possibilitat de fer excursions d'1 hora (per a principiants). Després d'una petita instrucció per part dels nostres guies sortirà 1 hora al camp.

O rutes de mig dia i dia sencer amb opció de menjar en un típic restaurant de muntanya o si prefereix en la mateixa hípica.

És una bona possibilitat de relaxar-se amb la família i els amics. O fer una activitat empresarial. Els grups són benvinguts.

Els nostres cavalls són molt equilibrats i experts en rutes.

Cada excursió es realitza acompanyada d'un o diversos guies experts.

Cal destacar que ens trobem molt a prop del fantàstic Parc Natural del Montseny i a 30 km de Barcelona.

Preus

- Excursió d'1 hora: 20 euros/persona (mínim 2 persones)
- 2 hores: 40 euros/persona (mínim 2 persones)
- Mitja jornada amb esmorzar: 60 euros/persona (mínim 2 persones)
- Jornada completa amb menjar al Restaurant de muntanya: 100 euros/persona (mínim 5 persones)

(IVA inclòs)

Preneu-vos un respir i gaudiu amb nosaltres de la bellesa del Montseny i els seus voltants.