Al Montalt, els Tres Turons miradors de la Costa del Maresme.
El nom dels
Tres Turons : Montalt, Mig i Vilanegra.
L'EXCURSIÓ ÉS AL TURÓ DEL MONTALT DE 596 METRES (el més
alt)
Sortida pel
Parc Natural del Corredor i Montnegre, des de l'acollidora i tranquil·la
població de Canyamars (Dosrius) al cim del Montalt per la serra de Vallalta i
Can Brugueràs i retorn per la Creu de Rupit.
DADES:
Durada de la sortida: entre
4 i 5 hores.
Longitud: 14 km.
Desnivell positiu: 376 m.
Cota màxima: 596 m
al Montalt.
Dificultat: baixa-mitjana.
Consell: És un
itinerari ideal per un matí clar i fresc de tardor, per buscar bolets o
castanyes i veure tota la costa del Maresme fins a la "urbe"
Barcelonina.
COMENTARI:
El Montalt és el cim més alt del grup de turons
panoràmics que s'alcen sobre la plana litoral de Sant Vicenç de Montalt i
Arenys de Mar.
Forma part de la Serra del Corredor, on el
Santuari del Corredor és el cim més alt del massís. Aquesta serra es localitza
a la Serralada Litoral Catalana que limita el Maresme amb el Vallès Oriental,
entre el coll de can Bordoi (310 m alt.), al sud, i el coll Sacreu (350 m
alt.), al nord, per on enllaça amb el Montnegre.
L'anomenat massís del Corredor, de
constitució granítica, vestigi de l'antic massís paleozoic Catalano-Balear,
té unides les carenes pel coll del Bruc i la creu de Rupit, on s'encaixa la
riera de Canyamars, tributària de la riera d'Argentona. Prop del cim culminant
(657 m alt.), punt on es parteixen els vessants litorals (rieres d'Argentona i d'Arenys),
de la Tordera (rieres de Vallgorguina i de Trentapasses) i de la riera
de Mogent, hi ha el santuari del Corredor.
A ponent, aturonada a 435 m alt., hi ha
l'església parroquial del Far (entre el Corredor i el Far, la carena és formada
pels residus d'una antiga superfície d'erosió); al vessant septentrional, les
de Collsabadell, de Vilalba Sasserra i l'antiga de Santa Eulàlia de
Tapioles; al vessant meridional, els pobles de Canyamars i Dosrius.
ITINERARI:
L'excursió
comença al tranquil poble de muntanya de Canyamars, dins el terme municipal de
Dosrius.
Enfilem
el camí del Mas Silvestre fins aquest alberg- casa de colònies.
A continuació busquem el millor camí que
ens permeti continuar pujant i carenejant la serra de Vallalta fins a la urbanització de Can Brugueràs.
Travessem un bon alzinar de suredes,
alguna pineda i alguns camps amb vista al Santuari del Corredor. A
Can Brugueràs hi
ha el Pi de les Fontetes i la Font de Malpàs, racons amb molta història de
trobades i dinars sota l'ombra dels arbres.
Al Pi
de les Fontetes comença un sender costerut senyalitzat amb fites (monticles de
roques) que s'acosta pel vessant Nord al cim del Montalt.
Recorrem
un alzinar humit molt ombrívol. Al finalitzar l'encisador sender,
arribem al sostre de l'excursió d'avui: el cim del Montalt amb 596 metres
d'altitud.
Entre alzines s'erigeix el vèrtex geodèsic
i una senyera, a terra trobem diversos pessebres de les agrupacions
excursionistes de la comarca que hi pugen per deixar la seva ofrena nadalenca
pocs dies abans de les festes.
Es
veuen aèries vistes cap al mar on es poden reconèixer poblacions com Mataró,
Arenys, Canet, etc.; cap al nord la vista està amagada per la vegetació encara
que si ens enfilem al vèrtex geodèsic, veurem el Santuari del Corredor, el
Montnegre i el Montseny.
Descendim de la
muntanya per una forta baixada entre alzines i castanyers, el sender és ben
fresc.
Arribem
a un coll, la Pedra de la Ferradura i vorejant el Turó
del Mig, el segon dels tres
turons del Montalt, enllacem la pista forestal de baixada a Canyamars.
Som a
la Creu de Rupit i hem de vigilar no equivocar-nos de camí i retornar a
Can Brugueràs.
La pista de forestal de baixada serpenteja
durant una hora per l'ufanós torrent de Rupit, on podem trobar falgueres
gegantines, fins al Pou de
glaç de Canyamars, una espectacular coberta de pedra tosca que amaga un pou de
gel d'aquells temps que el fred de l'ombra conservava el gel que es formava
durant la nit i d'on s'extreien grans blocs de gel que es venien a Barcelona.
Canyamars queda més a prop que Barcelona i
continuant el camí retornem al punt de partida.
FEM CULTURA:
Pou de glaç de Canyamars.
Construcció popular dels
segles XVII-XVIII formada per un pou circular
de pedra i maó (5 m diàmetre X 7 m d'alçada,
aprox.). Una part d'aquest pou queda sota terra (entre dos i tres metres) i
l'altra sobresurt aprox. 4 m, fins a un sostre en forma de volta (també
de pedra i maó). Els murs exteriors estan reforçats amb contraforts i hi ha tres obertures
(finestres o portes) de volta de canó.
Tot i estar en estat d'abandonament -gairebé cobert de vegetació- la
construcció es manté en peu. Pels voltants es conserven en mal estat petites
voltes de maó, que se suposa eren els ponts que comunicaven el pou amb
una bassa situada més amunt. Des d'aquesta
bassa, quan l'aigua es gelava, s'enviaven trossos de gel fins al pou. Dins
d'aquest es feien capes de gel i de palla per tal de conservar-lo fins a
l'estiu, l'època de l'any que es comercialitzava.] L'Ajuntament de Dosrius va
comprar el Pou de Glaç l'any 2007 als seus anteriors propietaris privats.
