Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

domingo, 16 de abril de 2017

MURA - LA RIERA DE NESPRES – FONTS (de l'Era , del Rector, de l’Escolà) i Gorg del Padre.








MURA - LA RIERA DE NESPRES – FONTS (de l'Era , del Rector, de l’Escolà) i Gorg del Padre.

DADES:
Longitud: 5,4 km
Temps: aprox. 1:50h
Dificultat: Moderada
Tipus: Senderisme

ITINERARI:

L'Itinerari proposa una agradable passejada arran de la riera de Nespres, on es troba l'església romànica de Sant Martí, diverses fonts naturals i l'ermita de Sant Antoni.

Indicat per mitjà d'etiquetes de color verd, surt del Centre d'Informació de Mura.

Baixem pel carrer de la coma fins el carrer Alfons Sala, que ens conduirà a l'església parroquial de Sant Martí de Mura.

Des d'aquí tornem de nou a la riera de Nespres.

Continuarem pel camí riberenc, a contracorrent, fins que veiem la font de l'Era a l'altra banda.

Seguim endavant pel camí, passant pel costat del parc infantil. Just allà on la riera canvia la direcció es dreça l'ermita de Sant Antoni.

Després d'un indicador que ens anuncia que entrem al parc natural, la fita ens guiarà pel camí central del trident en què es bifurca la riera de Nespres. Aquest camí acompanya el torrent d'Estenalles.

Uns metres més enllà trobem la font del Rector. Uns graons i dons-cents metres més de camí ens duen a la font de l’Escolà.

Deixem la font a l’esquerra i tot recte ens endinsem per un corriol per arribar al Gorg del Padre.


Per continuar amb l’itinerari hem de recular fins l’anterior trencall i agafar el camí de la dreta, amunt, arribem a una bassa i girem altre vegada a la dreta, seguim la pista fins arribar a un corriol, el seguim i passarem per sota la bauma del Sastricó, després per sota la bauma de Sant Lleïr, gaudim d’unes espectaculars vistes del Montcau, arribarem una bifurcació on hem d’agafar el camí de la dreta, avall, direcció la riera, per arribar a la zona dels Caus. Tornarem per l’altra banda del torrent dels Caus, per un pontet de fusta, seguirem la pista i trencarem per un corriol a la dreta, cal travessar una palanca de fusta per retornar a la Font del Rector. A partir d’aquí, agafem el mateix camí direcció l’ermita de Sant Antoni fins a l’esglesia de Sant Martí.

viernes, 14 de abril de 2017

Pla d'Aiguallut - Forau d'Aiguallut - Cascada de Aiguallut - Pla d'Aiguallut (Benasque).

Pla d'Aiguallut - Forau d'Aiguallut - Cascada de Aiguallut - Pla d'Aiguallut (Benasque).

HI HE ANAT DOS COS.

DADES:

-Zona geogràfica
Pirineus - Vall de Benasque
-Població més propera
Benasque
-Temps Total (anada i tornada)
1 hora i 30 minuts.
-Desnivell
130m
-Cota màxima
2.030 m.
-Cota mínima
1.900 m
-Longitud recorreguda
4,5 km (anada i tornada)

DESCRIPCIÓ:

Passeig de tot just una hora i mitja de durada total, imprescindible per a tot el que viatja per primera vegada a la Vall de Benasque, sent probablement el lloc més visitat d'aquesta vall.

El Forau d'Aiguallut és un avenc per la qual desapareixen les aigües procedents de la glacera de l'Aneto per ressorgir novament en superfície a la Val d'Aran, a la conca del riu Garona, el qual desemboca al mar Atlàntic a la ciutat francesa de Bordeus.
Abans de la seva desaparició les aigües procedents de la glacera de l'Aneto desemboquen en la gran praderia del Pla de Aigullut, per on serpenteja formant petits meandres fins precipitar-se per la vistosa cascada d'Aiguallut la qual dóna directament a la gran avenc d'Aiguallut.

Com arribar-hi?

Des de Benasque continuem per la carretera A-139 en direcció als Plans de l'Hospital fins al refugi de la Besurta.

Descripció de la ruta:
Plans de l'Hospital - La Besurta

L'excursió s'inicia a La Besurta, fins on s'accedeix per pista des dels Plans de l'Hospital. Durant el període estival la pista es tanca al trànsit per la qual cosa haurem de fer aquest tram a peu en aproximadament 1 hora o bé agafar la línia d'autobus que realitza el recorregut entre el pàrquing dels Plans de l'Hospital i La Besurta aproximadament cada mitja hora .
El cost d'anada i tornada d'aquest trajecte és de 4,20 €. L'autobus es pot prendre també des de la pròpia localitat de Benasque.

INICI EXCURSIÓ (La Besurta):
La Besurta - Forau d'Aigualluts

Des de La Besurta, situat a la cota 1.900, creuem el petit pont de fusta sobre el torrent que baixa dels Ibones de Villamuerta i continuem per la pista - corriol fins arribar en pocs metres fins a la cruïlla de camins cap a la Renclusa o Aiguallut.
A partir d'aquí comença un tram en el qual salvarem la major part del desnivell de l'excursió fins arribar a una gran praderia.

Forau d'Aiguallut
En uns 40 minuts haurem arribat al Forau d'Aiguallut, havent salvat un desnivell d'uns 110 m.
Cascada de Aiguallut

Continuem pel sender vorejant el Forau per la seva esquerra i en tot just 5 minuts més arribarem a la cascada d'Aiguallut, des d'on divisarem ja la glacera i pic Aneto, que amb els seus 3.404 m d'altitud és el més alt dels Pirineus.








Pla d'Aiguallut

Continuant pel sender deixem de banda la cascada d'Aiguallut i apareix davant nostre una gran praderia amb una extensió superior a 20 hectàrees per la qual discorren plàcidament formant petits meandres diversos torrents i rierols procedents del desglaç de la glacera de l'Aneto i del Barranc de la escaleta. Realment és un lloc ideal per tumbar-se, refrescar-se i descansar.

lunes, 10 de abril de 2017

Al Santuari del Corredor amb cotxe.









Al Santuari del Corredor amb cotxe.

Quedo amb el meu cosí Àngel a les 8h30', al restaurant Caliu d'Arenys de Munt.

Sortim amb cotxe en direcció Sant Celoni, passat Vallgorguina (uns 2 Km), a mà esquerra surt una pista forestal molt ampla i en molt bon estat amb la senyalització Parc del Montnegre i el Corredor.

Agafem la pista i a les 9h15', arribem al Santuari del Corredor (feia uns 45 anys que no hi havia anat).

Visitem el santuari i el seu entorn.

Sobre les 10h30', anem a peu al Mirador del Corredor (uns 50 minuts anada i tornada).

Sobre les 11h20', sortim amb cotxe del Santuari i fem una circular passant per la Creu de Ruit per arribar al Santuari de Lourdes d'Arenys de Munt i a les 12h, erem a Arenys de Munt.

UN MATÍ EXCEPCIONAL COMBINANT GASTRONOMIA I NATURA.

FEM CULTURA:

Santuari del Corredor

El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 msnm, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle XVI.

És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès com del Maresme.

Té uns goigs dedicats per a cantar-li a Mare de Déu: "Cantarem Verge lloada, vostres goigs amb gran amor. Siau la nostra advocada, patrona del Corredor...". El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.

Descripció:

El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix.

La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.

El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat, de l'estil del temple; a l'interior hi ha un retaule d'estil plateresc, del segle XVIII, el qual fou salvat de les destrosses l'any 1936.

Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal•lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades.

El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada.

A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que el comunica amb el temple.

Història:

L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.

Jordi.
7/4/2017

domingo, 2 de abril de 2017

Balma de l'Andalò i Les fonts de Rellinars (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac).











Balma de l'Andalò i Les fonts de Rellinars (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac).

Excursió d’un gran atractiu paisatgístic i fotogràfic, amb pocs desnivells. Apta per a tothom. Cal portar calçat adequat.

DADES:
Distancia: 4,0 Km.
Temps: 2’00 hores
Dificultat: Baixa - Mitjana

RUTA:
La ruta comença a la Plaça de Ca l’Anton, sota l’Ajuntament, i baixa el carrer Sant Pere fins La Fàbrica, on s’inicia el camí de les Fonts i, sobre del Molí, agafar el sender que segueix el recorregut de la séquia que porta l’aigua de les Fonts fins a la bassa de la Fàbrica.

En un revolt de la séquia, just abans d’uns horts encara ben cultivats, travessem un pontet i trobem la Balma de de l'Andaló.

Sobre la Balma hi ha la cruïlla del camí de les Fonts amb el camí de Les Cases.

Continuar per aquesta pista durant uns cent metres de pujada, després seguir per un corriol planer que voreja el Racó de les Fonts.

Hi trobareu diferents barraques de pedra seca les Barraques de Les Cases i la Barraca de la vinya del Masnou.

A uns 100 m planers en direcció la línia elèctrica es troba una altra barraca de vinya restaurada que ens aproparà als límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac

Del darrere la vinya del Masnou en surt un sender estret i costerut que puja uns 200 metres fins a retrobar el GR-5, prop la Masia de Les Cases.

Seguir baixant sota el recorregut dels pals elèctrics i arribem al mur de contenció sobre la riera on trobareu un camí senyalitzat que creua la riera de Rellinars pels gorgs dels Banys Susanna i ens porta fins la Font de Carlets

Paral.lelament a la riera, el camí segueix fins la Font Falsa i Les Fonts de Rellinars


A partir de d’aquí podem continuar pel camí de la séquia, o bé pel camí ample fins retornar al punt de sortida.

lunes, 27 de marzo de 2017

Al Montalt, els Tres Turons miradors de la Costa del Maresme.






Al Montalt, els Tres Turons miradors de la Costa del Maresme.

El nom dels Tres Turons : Montalt, Mig i Vilanegra.

L'EXCURSIÓ ÉS AL TURÓ DEL MONTALT DE 596 METRES (el més alt)

Sortida pel Parc Natural del Corredor i Montnegre, des de l'acollidora i tranquil·la població de Canyamars (Dosrius) al cim del Montalt per la serra de Vallalta i Can Brugueràs i retorn per la Creu de Rupit.

DADES:

Durada de la sortida: entre 4 i 5 hores.
Longitud: 14 km.
Desnivell positiu: 376 m.
Cota màxima: 596 m al Montalt.
Dificultat: baixa-mitjana.
Consell: És un itinerari ideal per un matí clar i fresc de tardor, per buscar bolets o castanyes i veure tota la costa del Maresme fins a la "urbe" Barcelonina.

COMENTARI:

El Montalt és el cim més alt del grup de turons panoràmics que s'alcen sobre la plana litoral de Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar.

Forma part de la Serra del Corredor, on el Santuari del Corredor és el cim més alt del massís. Aquesta serra es localitza a la Serralada Litoral Catalana que limita el Maresme amb el Vallès Oriental, entre el coll de can Bordoi (310 m alt.), al sud, i el coll Sacreu (350 m alt.), al nord, per on enllaça amb el Montnegre.

L'anomenat massís del Corredor, de constitució granítica, vestigi de l'antic massís paleozoic Catalano-Balear, té unides les carenes pel coll del Bruc i la creu de Rupit, on s'encaixa la riera de Canyamars, tributària de la riera d'Argentona. Prop del cim culminant (657 m alt.), punt on es parteixen els vessants litorals (rieres d'Argentona i d'Arenys), de la Tordera (rieres de Vallgorguina i de Trentapasses) i de la riera de Mogent, hi ha el santuari del Corredor.

A ponent, aturonada a 435 m alt., hi ha l'església parroquial del Far (entre el Corredor i el Far, la carena és formada pels residus d'una antiga superfície d'erosió); al vessant septentrional, les de Collsabadell, de Vilalba Sasserra i l'antiga de Santa Eulàlia de Tapioles; al vessant meridional, els pobles de Canyamars i Dosrius.

ITINERARI:

L'excursió comença al tranquil poble de muntanya de Canyamars, dins el terme municipal de Dosrius.

Enfilem el camí del Mas Silvestre fins aquest alberg- casa de colònies.

A continuació busquem el millor camí que ens permeti continuar pujant i carenejant la serra de Vallalta fins a la urbanització de Can Brugueràs.

Travessem un bon alzinar de suredes, alguna pineda i alguns camps amb vista al Santuari del Corredor. A

Can Brugueràs hi ha el Pi de les Fontetes i la Font de Malpàs, racons amb molta història de trobades i dinars sota l'ombra dels arbres.

Al Pi de les Fontetes comença un sender costerut senyalitzat amb fites (monticles de roques) que s'acosta pel vessant Nord al cim del Montalt.

Recorrem un alzinar humit molt ombrívol. Al finalitzar l'encisador sender, arribem al sostre de l'excursió d'avui: el cim del Montalt amb 596 metres d'altitud.

Entre alzines s'erigeix el vèrtex geodèsic i una senyera, a terra trobem diversos pessebres de les agrupacions excursionistes de la comarca que hi pugen per deixar la seva ofrena nadalenca pocs dies abans de les festes.

Es veuen aèries vistes cap al mar on es poden reconèixer poblacions com Mataró, Arenys, Canet, etc.; cap al nord la vista està amagada per la vegetació encara que si ens enfilem al vèrtex geodèsic, veurem el Santuari del Corredor, el Montnegre i el Montseny.

Descendim de la muntanya per una forta baixada entre alzines i castanyers, el sender és ben fresc.

Arribem a un coll, la Pedra de la Ferradura i vorejant el Turó del Mig, el segon dels tres turons del Montalt, enllacem la pista forestal de baixada a Canyamars.

Som a la Creu de Rupit i hem de vigilar no equivocar-nos de camí i retornar a Can Brugueràs.

La pista de forestal de baixada serpenteja durant una hora per l'ufanós torrent de Rupit, on podem trobar falgueres gegantines, fins al Pou de glaç de Canyamars, una espectacular coberta de pedra tosca que amaga un pou de gel d'aquells temps que el fred de l'ombra conservava el gel que es formava durant la nit i d'on s'extreien grans blocs de gel que es venien a Barcelona.

Canyamars queda més a prop que Barcelona i continuant el camí retornem al punt de partida.

FEM CULTURA:
Pou de glaç de Canyamars.
Pou de glaç de Canyamars és un monument del municipi de Dosrius (Maresme) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Descripció:
Construcció popular dels segles XVII-XVIII formada per un pou circular de pedra i maó (5 m diàmetre X 7 m d'alçada, aprox.). Una part d'aquest pou queda sota terra (entre dos i tres metres) i l'altra sobresurt aprox. 4 m, fins a un sostre en forma de volta (també de pedra i maó). Els murs exteriors estan reforçats amb contraforts i hi ha tres obertures (finestres o portes) de volta de canó.

Tot i estar en estat d'abandonament -gairebé cobert de vegetació- la construcció es manté en peu. Pels voltants es conserven en mal estat petites voltes de maó, que se suposa eren els ponts que comunicaven el pou amb una bassa situada més amunt. Des d'aquesta bassa, quan l'aigua es gelava, s'enviaven trossos de gel fins al pou. Dins d'aquest es feien capes de gel i de palla per tal de conservar-lo fins a l'estiu, l'època de l'any que es comercialitzava.] L'Ajuntament de Dosrius va comprar el Pou de Glaç l'any 2007 als seus anteriors propietaris privats. 

Salt del Roure a Joanetes (Vall d'en Bas) – La Garrotxa.







Salt del Roure a Joanetes (Vall d'en Bas) – La Garrotxa.

És un salt d'aigua d'uns 30 metres d'alçada que es troba a la riera de Joanetes.
A la primavera sí que hi trobareu aigua, però a l'estiu ja és més difícil. I en els dies més freds de l'hivern, podeu tenir la sort de contemplar-la totalment glaçada.

Amb tot, el recorregut per anar-hi val la pena.
Cal que agafeu l'antiga carretera de Bracons. Passat el poble de Joanetes enfilareu la collada. 
A pocs quilòmetres, en una de les cases que trobareu a l'esquerra (perdoneu però no recordo si és la segona o la tercera), surt una pista de terra, molt nova, tancada per una cadena. És la sortida d'emergència del túnel de Bracons.

Deixeu el cotxe i continueu a peu.
Seguiu la pista fins arribar a una casa de pagès, que cau just sobre l'entrada del túnel.
Des de la casa, passats uns prats, veureu l'ermita de Sant Mateu. Esmentada l’any 1359.
De l'ermita surt un petit corriol que us portarà al salt d'aigua.

Des d'on heu deixat el cotxe, uns 20 minuts caminant i 30 passejant. L'excursió val la pena, tant per la casa de pagès, com per l'ermita, com pel salt d'aigua.
FEM CULTURA:
Joanetes
Joanetes és un nucli urbà de la Garrotxa que el 1970 es va integrar al municipi de la Vall d'en Bas. L'any 2005 tenia 364 habitants.
Es troba a la zona que separa la plana d'en Bas de les valls de Vidrà. Al nord, la vall de Joanetes queda envoltada pel Puigsacalm i per la serra de Santa Magdalena del Mont i al sud hi ha l'antic terme de Falgars d'en Bas, situat als cingles de Cabrera.
L'església romànica de Joanetes està consagrada a Sant Romà i ja es troba documentada el segle XII. Va ser possessió del Monestir de Sant Joan de les Abadesses abans de l'any 1150. De l'església original es conserven la façana, els arcs torals i la pica baptismal, que van poder sobreviure els terratrèmols del segle XV.
Sobre el pla hi ha Sant Miquel de Falgars, que esdevé una balconada sobre tota la vall amb unes magnífiques vistes. Allà hi ha l'església de Sant Pere que té un absis semicircular i les lesenes llombardes típiques del romànic dels segles XI-XII. I més enllà, a les cingleres de Falgars, hi ha l'ermita de Sant Miquel de Falgars que havia format part de l'antic Castelló d'en Bas. A la riera de Joanetes, que desemboca al riu Fluvià a la zona del veïnat de Can Trona, hi ha el salt del roure amb uns 35 metres d'alçada.

Durant les festes nadalenques, Joanetes acull un pessebre vivent que transforma tots els racons del poble per reviure les escenes típiques de Nadal, coronat per una de les estrelles il·luminades més grans del món, que se situa a la cinglera de Santa Magdalena. L'altre esdeveniment significatiu anual del poble és la festa major. Se celebra durant dues setmanes de Juliol, s'escau cada any per Sant Jaume i la setmana anterior.