Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

viernes, 21 de abril de 2017

IBONET DE BATISIELLES.













IBONET DE BATISIELLES.

He estado una vez en agosto, y hasta el Ibon Grande de Batisielles que son en total unas 4 horas.

Fui con un compañero de la Escuela de Ingenieros de Terrassa, que me encontré en el mismo hotel de Benasque: Hotel Aneto.

Mis hijas tendrían unos 5 años y yo, unos 33 años.

Entre las 10 cosas más bonitas que he visto.

FICHA DE LA ACTIVIDAD

-Origen: Parking del Valle de Estos
-Zona geográfica: Pirineos - Valle de Benasque
-Municipio: Benasque
-Población más cercana: Benasque
-De tipo:
Ida y vuelta
-Tiempos: Ida: 1 h 50 min.
          Regreso: 1 h 10 min.
                Total: 3 hras
-Longitud recorrida: 10 km (ida y vuelta)
-Desnivel: 550 m
-Cota máxima: 1.870 m
-Cota mínima: 1.320 m
-Comarca: Ribagorza
-Parque: Parque Natural Posets Maladeta

DESCRIPCIÓN:

La excursión a Batisielles es una de las más conocidas y visitadas del Valle de Benasque.

No en vano, el Ibonet de Batisielles, ubicado en una verde pradera por la cual discurre de forma apacible el río Batisielles formando pequeños meandros y rodeado de altas y escarpadas cumbres como las Agullas de Perramo, es considerado por muchos uno de los parajes más bonitos del valle de Benasque.

¿Cómo llegar?

Desde Benasque continuamos por la carretera A-139 en dirección a los Llanos del Hospital y a unos 3,5 kilometros de Benasque llegaremos a un desvio a la izquierda hacia el Valle de Estos.

Tomamos la pista que nos conducirá en menos de 1 kilómetro hasta el parking del Valle de Estos donde dejaremos el vehículo.

Descripción de la ruta:

Inicio – Parking del valle Estos

La excursión se inicia en los barracones situados a la entrada del Valle de Estos. Detrás de los mismos parte una pequeña senda que se adentra en el bosque y que enlaza en pocos metros con la pista que conduce hasta el refugio de Estos.

Continuando por la pista, que sigue el recorrido de la GR-11 en paralelo al curso del río Estos, pasaremos junto al pequeño embalse de Estos.

Tras media hora de recorrido por la margen izquierda del río Estos llegamos a la Palanca de Aiguacari, que cruza al otro lado del río.

Continuando por la pista en suave ascensión llegamos a la Cabaña de Santa Ana (45′) ubicada en un pequeño prado.

Seguimos la ascensión y pronto llegaremos a la fuente de Coronas y finalmente tras 1 hora aproximada de recorrido llegamos al desvio señalizado hacia el valle de Batisielles.

Tras pasar la Palanca de Carboneros, la senda vuelve a ascender en zig-zag por fuerte pendiente hasta alcanzar los llanos y pradera de Batisielles. (1h 50′).

Nuestro esfuerzo se ve sobradamente compensado por la gran belleza de este paraje.


Alternativas propuestas para completar la excursión:

Desde este punto, si disponemos de tiempo y fuerzas suficientes se nos ofrecen varias alternativas para completar la excursión.

La opción más facil y elegida por los visitantes es visitar el ibon de Escarpinosa, en unos 40 minutos.

Otra opción algo más exigente es ascender hasta el ibon grande de Batisielles en 1 hora (la que hice yo).


La tercera opción es realizar el regreso por el refugio de Estos, convirtiendo la excursión en un itinerario circular. No es dura en cuanto a desnivel ya que es prácticamente toda descendente pero si requiere de más tiempo. 

martes, 18 de abril de 2017

Rocabruna- Coll del Vernadell - Santuari de la Nostra Senyora del Coral - La Menera - Coll de Malrem – Rocabruna.













Rocabruna- Coll del Vernadell - Santuari de la Nostra Senyora del Coral - La Menera - Coll de Malrem – Rocabruna.

He fet un tram d'uns 11 Km d'aquesta ruta. Des de la meva casa a les rodalies de Camprodon a 4 Km de Rocabruna fins el Santuari de la Nostra Senyora del Coral (Vallespir – Catalunya Nord). He dinat al santuari i m'han recollit amb cotxe.

Al santuari, anada i tornada, en cotxe hi he anat unes 4 vegades.

DADES:

-Quilòmetres = 21,54 Km
-Circular: Sí
-Altitud mínima: 813 m
-Altitud máxima: 1.372 m


ITINERARI:

Ruta circular entre la Garrotxa i el Vallespir, que discorre per paratges entranyables com ara: el santuari de Nostra Senyora del Coral, antigues masies, collades airoses, boscos màgics, camins de tota la vida, rieres joliues, formacions de travertí...

Es composa de cinc parts:

Des Rocabruna al coll del Vernadell, del coll del Vernadell al Santuari de Nostra Senyora del Coral (aquest és el tram que jo he fet), de Nostra Senyora del Coral a La Menera, de La Menera al Coll de Malrem i del Coll de Malrem a Rocabruna.

De Rocabruna (988 m) al Coll del Vernadell (1369 m) l'excursió discorre en pujada suau, primer en direcció nord, després nord-est, pel sender de petit recorregut PR 187.

Es passa per les mines abandonades de Ferreres.

Al Coll del Vernadell hem de deixar el PR 187 per dirigir-nos en direcció est nord-est cap a una aresta arrodonida que hem de seguir de baixada, en la mateixa direcció.

L'aresta ens dirigeix cap al Santuari de la Nostra Senyora del Coral, passant, successivament pel Coll del Boix, el Mas Casademont (Casedemon al mapa de l’Alpina) i Cal Pubill.

A Cal Pubill no cal que hi arribem, poc abans o bé hem seguir unes llaçades de carretera o fer un atall en direcció nord-oest per comptes de les llaçades.

Després seguim la carretera en direcció nord-est fins al Santuari de Nostra Senyora del Coral (1091 m).

Probablement, hi hagi un camí que hi vagi des de Can Pubill sense necessitat de passar per la carretera, cal esbrinar-ho! Val la pena visitar el santuari i llegir els goigs a la Mare de Déu, escrits en català prenormatiu.

Del Santuari de Nostra Senyora del Coral agafem un camí, amb alguna senyalització al començament, que pel mig del bosc, mitjançant un prolongat flanqueig, lleugerament de baixada, pel Bac de la Guilla, a la vessant nord i nord-oest d’un massís muntanyós, ens porta fins a una aresta arrodonida que ve del cim de Les Teixoneres.

Aquí girem cap al sud-est fins arribar a La Menera (810 m).

La Menera és un llogarret bonic, tranquil i curosament preservat. Hi ha alguns estiuejants i hi veiem escassos habitants.

Malgrat que és un lloc força idíl.lic per viure-hi, i malgrat antics esforços jacobins de dotar-lo d’infraestructures, l'aspecte és d'un lloc deshabitat. Preservat; però, deshabitat.

Poc després d’haver deixat enrere La Manera agafem el camí que en direcció sud-oest ens portarà fins al Coll de Malrem (1135 m).

Passarem primer per la Ribera de la Manera i després pel costat del Torrent del Coll de Malrem.

El camí esdevé un camí dels de sempre, d'aquells de tota la vida. Roman ancorat en el temps dels trabucaires i dels contrabandistes.

Discorre per boscos d’arbres centenaris, sota el cant dels ocells, passa per clarianes que ens proporcionen ullades de sol entre les ombres del bosc, va per la riba del torrent que murmura suaument...

En definitiva, un camí màgic! En un dels còrrecs que travessem hi descobrim una magnífica formació de travertí per on salta l’aigua.

Pel Coll del Malrem (1135) tornem del Vallespir a la Garrotxa.

Hem de flanquejar, quasi sense baixar, primer cap a l’oest, després progressivament cap al sud, fins al Collet de Bocabartella (1092 m).

D’aquí baixem en direcció sud-oest pel Pas de la Guardiola fins al Pla del Boix on girem cap al nord-oest, després cap al nord, fins trobar la carretera, passant abans pel costat d’antigues mines i pedreres.

La carretera ens condueix a Rocabruna i al punt d’inici de l’excursió.

En aquest darrer tram, des del Coll del Malrem fins a la carretera, el trajecte del Wikiloc en el mòbil o en el GPS ens pot ser especialment útil.

FEM CULTURA:

Nostra Senyora del Coral
L'ermita de Nostre Senyora del Coral és una església dels segles XVII i XVIII, situada en el terme municipal de Prats de Molló, comarca del Vallespir, departament dels Pirineus Orientals,  a la Catalunya Nord (que ens varen robar).
Va ser inscrita com monument històric des del 18 d'abril de 1990.
Localització:
L'ermita de Nostra Senyora del Coral es troba al sud del terme municipal de Prats de Molló i a l'est de coll d'Ares, a una altitud de 1.091 metres. No molt lluny hi trobem un alberg rural. L'ermita és propera al Puig de las Coubines (1.253 mètres) al nord-est i El Tossal (1.281 mètres) al sud-oest.
Toponímia:
L'església ja es menciona en el segle xiv (S. Maria de Corallo). Al segle xvii es troba el nom de Hermita de N.S. del Coral. L'ermita s'anomena també Santa Maria del Coral. o del Corral, o Notre Dame du Coral en francès. El qualificatiu de Coral ve sens dubte de la proximitat d'un tancat d'una masia propera ja mencionat en el segle X, la Villa Avellanedello.
Història:
La tradició atribueix a un pastor la descoberta d'una Mare de Déu dins un roure en aquella zona.
La capella actual es va construir al segle xvii (la clau de volta indica l'any 1690). Les escales laterals es van afegir el 1842 i 1868. El campanar en espadanya té dues campanes datades en 1714 i 1766. El conjunt va ser restaurat l'any 1986.
El juny de 1859, un meteorit de més de 12 kg. va caure a prop de l'ermita però sense causar danys.
Arquitectura:
El conjunt està format per diversos edificis. La capella és d'una sola nau on al final té una capella elevada a la qual s'accedeix per dues escales laterals, i forma el cambril de la Mare de Déu.
Decoració:
L'ermita conté l'estàtua de la Mare de Déu del segle xiii, objecte de pelegrinatge, un Crist en majestat del segle xviii i retaules de Crist i de Sant Isidor fets el 1868.
Festa:

L'ermita és un lloc de pelegrinatge on cada 16 d'agost s'hi fa un aplec.

domingo, 16 de abril de 2017

MURA - LA RIERA DE NESPRES – FONTS (de l'Era , del Rector, de l’Escolà) i Gorg del Padre.








MURA - LA RIERA DE NESPRES – FONTS (de l'Era , del Rector, de l’Escolà) i Gorg del Padre.

DADES:
Longitud: 5,4 km
Temps: aprox. 1:50h
Dificultat: Moderada
Tipus: Senderisme

ITINERARI:

L'Itinerari proposa una agradable passejada arran de la riera de Nespres, on es troba l'església romànica de Sant Martí, diverses fonts naturals i l'ermita de Sant Antoni.

Indicat per mitjà d'etiquetes de color verd, surt del Centre d'Informació de Mura.

Baixem pel carrer de la coma fins el carrer Alfons Sala, que ens conduirà a l'església parroquial de Sant Martí de Mura.

Des d'aquí tornem de nou a la riera de Nespres.

Continuarem pel camí riberenc, a contracorrent, fins que veiem la font de l'Era a l'altra banda.

Seguim endavant pel camí, passant pel costat del parc infantil. Just allà on la riera canvia la direcció es dreça l'ermita de Sant Antoni.

Després d'un indicador que ens anuncia que entrem al parc natural, la fita ens guiarà pel camí central del trident en què es bifurca la riera de Nespres. Aquest camí acompanya el torrent d'Estenalles.

Uns metres més enllà trobem la font del Rector. Uns graons i dons-cents metres més de camí ens duen a la font de l’Escolà.

Deixem la font a l’esquerra i tot recte ens endinsem per un corriol per arribar al Gorg del Padre.


Per continuar amb l’itinerari hem de recular fins l’anterior trencall i agafar el camí de la dreta, amunt, arribem a una bassa i girem altre vegada a la dreta, seguim la pista fins arribar a un corriol, el seguim i passarem per sota la bauma del Sastricó, després per sota la bauma de Sant Lleïr, gaudim d’unes espectaculars vistes del Montcau, arribarem una bifurcació on hem d’agafar el camí de la dreta, avall, direcció la riera, per arribar a la zona dels Caus. Tornarem per l’altra banda del torrent dels Caus, per un pontet de fusta, seguirem la pista i trencarem per un corriol a la dreta, cal travessar una palanca de fusta per retornar a la Font del Rector. A partir d’aquí, agafem el mateix camí direcció l’ermita de Sant Antoni fins a l’esglesia de Sant Martí.

viernes, 14 de abril de 2017

Pla d'Aiguallut - Forau d'Aiguallut - Cascada de Aiguallut - Pla d'Aiguallut (Benasque).

Pla d'Aiguallut - Forau d'Aiguallut - Cascada de Aiguallut - Pla d'Aiguallut (Benasque).

HI HE ANAT DOS COS.

DADES:

-Zona geogràfica
Pirineus - Vall de Benasque
-Població més propera
Benasque
-Temps Total (anada i tornada)
1 hora i 30 minuts.
-Desnivell
130m
-Cota màxima
2.030 m.
-Cota mínima
1.900 m
-Longitud recorreguda
4,5 km (anada i tornada)

DESCRIPCIÓ:

Passeig de tot just una hora i mitja de durada total, imprescindible per a tot el que viatja per primera vegada a la Vall de Benasque, sent probablement el lloc més visitat d'aquesta vall.

El Forau d'Aiguallut és un avenc per la qual desapareixen les aigües procedents de la glacera de l'Aneto per ressorgir novament en superfície a la Val d'Aran, a la conca del riu Garona, el qual desemboca al mar Atlàntic a la ciutat francesa de Bordeus.
Abans de la seva desaparició les aigües procedents de la glacera de l'Aneto desemboquen en la gran praderia del Pla de Aigullut, per on serpenteja formant petits meandres fins precipitar-se per la vistosa cascada d'Aiguallut la qual dóna directament a la gran avenc d'Aiguallut.

Com arribar-hi?

Des de Benasque continuem per la carretera A-139 en direcció als Plans de l'Hospital fins al refugi de la Besurta.

Descripció de la ruta:
Plans de l'Hospital - La Besurta

L'excursió s'inicia a La Besurta, fins on s'accedeix per pista des dels Plans de l'Hospital. Durant el període estival la pista es tanca al trànsit per la qual cosa haurem de fer aquest tram a peu en aproximadament 1 hora o bé agafar la línia d'autobus que realitza el recorregut entre el pàrquing dels Plans de l'Hospital i La Besurta aproximadament cada mitja hora .
El cost d'anada i tornada d'aquest trajecte és de 4,20 €. L'autobus es pot prendre també des de la pròpia localitat de Benasque.

INICI EXCURSIÓ (La Besurta):
La Besurta - Forau d'Aigualluts

Des de La Besurta, situat a la cota 1.900, creuem el petit pont de fusta sobre el torrent que baixa dels Ibones de Villamuerta i continuem per la pista - corriol fins arribar en pocs metres fins a la cruïlla de camins cap a la Renclusa o Aiguallut.
A partir d'aquí comença un tram en el qual salvarem la major part del desnivell de l'excursió fins arribar a una gran praderia.

Forau d'Aiguallut
En uns 40 minuts haurem arribat al Forau d'Aiguallut, havent salvat un desnivell d'uns 110 m.
Cascada de Aiguallut

Continuem pel sender vorejant el Forau per la seva esquerra i en tot just 5 minuts més arribarem a la cascada d'Aiguallut, des d'on divisarem ja la glacera i pic Aneto, que amb els seus 3.404 m d'altitud és el més alt dels Pirineus.








Pla d'Aiguallut

Continuant pel sender deixem de banda la cascada d'Aiguallut i apareix davant nostre una gran praderia amb una extensió superior a 20 hectàrees per la qual discorren plàcidament formant petits meandres diversos torrents i rierols procedents del desglaç de la glacera de l'Aneto i del Barranc de la escaleta. Realment és un lloc ideal per tumbar-se, refrescar-se i descansar.

lunes, 10 de abril de 2017

Al Santuari del Corredor amb cotxe.









Al Santuari del Corredor amb cotxe.

Quedo amb el meu cosí Àngel a les 8h30', al restaurant Caliu d'Arenys de Munt.

Sortim amb cotxe en direcció Sant Celoni, passat Vallgorguina (uns 2 Km), a mà esquerra surt una pista forestal molt ampla i en molt bon estat amb la senyalització Parc del Montnegre i el Corredor.

Agafem la pista i a les 9h15', arribem al Santuari del Corredor (feia uns 45 anys que no hi havia anat).

Visitem el santuari i el seu entorn.

Sobre les 10h30', anem a peu al Mirador del Corredor (uns 50 minuts anada i tornada).

Sobre les 11h20', sortim amb cotxe del Santuari i fem una circular passant per la Creu de Ruit per arribar al Santuari de Lourdes d'Arenys de Munt i a les 12h, erem a Arenys de Munt.

UN MATÍ EXCEPCIONAL COMBINANT GASTRONOMIA I NATURA.

FEM CULTURA:

Santuari del Corredor

El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 msnm, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle XVI.

És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès com del Maresme.

Té uns goigs dedicats per a cantar-li a Mare de Déu: "Cantarem Verge lloada, vostres goigs amb gran amor. Siau la nostra advocada, patrona del Corredor...". El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.

Descripció:

El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix.

La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.

El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat, de l'estil del temple; a l'interior hi ha un retaule d'estil plateresc, del segle XVIII, el qual fou salvat de les destrosses l'any 1936.

Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal•lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades.

El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada.

A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que el comunica amb el temple.

Història:

L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.

Jordi.
7/4/2017

domingo, 2 de abril de 2017

Balma de l'Andalò i Les fonts de Rellinars (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac).











Balma de l'Andalò i Les fonts de Rellinars (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac).

Excursió d’un gran atractiu paisatgístic i fotogràfic, amb pocs desnivells. Apta per a tothom. Cal portar calçat adequat.

DADES:
Distancia: 4,0 Km.
Temps: 2’00 hores
Dificultat: Baixa - Mitjana

RUTA:
La ruta comença a la Plaça de Ca l’Anton, sota l’Ajuntament, i baixa el carrer Sant Pere fins La Fàbrica, on s’inicia el camí de les Fonts i, sobre del Molí, agafar el sender que segueix el recorregut de la séquia que porta l’aigua de les Fonts fins a la bassa de la Fàbrica.

En un revolt de la séquia, just abans d’uns horts encara ben cultivats, travessem un pontet i trobem la Balma de de l'Andaló.

Sobre la Balma hi ha la cruïlla del camí de les Fonts amb el camí de Les Cases.

Continuar per aquesta pista durant uns cent metres de pujada, després seguir per un corriol planer que voreja el Racó de les Fonts.

Hi trobareu diferents barraques de pedra seca les Barraques de Les Cases i la Barraca de la vinya del Masnou.

A uns 100 m planers en direcció la línia elèctrica es troba una altra barraca de vinya restaurada que ens aproparà als límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac

Del darrere la vinya del Masnou en surt un sender estret i costerut que puja uns 200 metres fins a retrobar el GR-5, prop la Masia de Les Cases.

Seguir baixant sota el recorregut dels pals elèctrics i arribem al mur de contenció sobre la riera on trobareu un camí senyalitzat que creua la riera de Rellinars pels gorgs dels Banys Susanna i ens porta fins la Font de Carlets

Paral.lelament a la riera, el camí segueix fins la Font Falsa i Les Fonts de Rellinars


A partir de d’aquí podem continuar pel camí de la séquia, o bé pel camí ample fins retornar al punt de sortida.