RUTES DES DEL MUNICIPI DE LA TORRE DE CAPDELLA I LA VIA VERDA DE LA VALL FOSCA.

RUTES DES DEL MUNICIPI DE LA TORRE DE CAPDELLA I LA VIA VERDA DE LA VALL FOSCA (EXCEPCIONAL).

A). Tres rutes:

1. Carrilet de l'Estany Gento a la Vall Fosca

2. Estany Gento pel camí de la canal de Pigolo

3. Vall de Riqüerna i camí de Rus des de Capdella

TORRE DE CAPDELLA:

El municipi de la Torre de Capdella agrupa dinou petits nuclis rurals que s'estenen per la Vall Fosca.

Alguns estan situats a la mateixa riba del riu Flamisell, que articula tota la vall, i altres se situen en zones més elevades.

El nucli de la Torre de Capdella dóna nom a tot el municipi i és el centre administratiu de la vall. La resta de nuclis són: la Pobleta de Bellveí, Estavill, Envall, Antist, Castell-estaó, Beranui, la Plana de Mont-rós, Astell, Oveix, Aguiró, Paüls, Pobellà, Mont-rós, Molinos, Aiguabella, Espui, la Central de Capdella i Capdella.

Els amants del senderisme i de l'alta muntanya podran gaudir de rutes de molts tipus: passejar pels antics camins de la vall, descobrir la via verda del Carrilet de l'Estany Gento, endinsar-se al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, abordar ascensions a muntanyes com el Montsent de Pallars (2.883m), etc.

B). La Via Verda de la Vall Fosca.

La Via Verda de la Vall Fosca o el Carrilet de l'Estany Gento és una via verda no condicionada que es va utilitzar per a la construcció de diverses infraestructures hidroelèctriques en aquest punt del Pirineu lleidatà.

Les vies del trens encara hi són i això dificulta una mica la seva realització en bici, però les vistes són impressionants i crec que compensen, tot i així també us haig de dir que jo l'he feta a peu i no en bici. En total són 4'8 km i 6 túnels que haurem de fer tant d'anada com de tornada per un costat i l'altre de la via o per dins mateix per uns camins molt estrets que segur que ens faran parar diverses vegades.

La ruta que us proposo té 2 trams que es poden de forma indepenent: un d'aproximació d'Espui fins a l'inici de la via i un segon tram que és la via pròpiament dita.

Tram 1: Espui - Cambra d'aigües (12 km, +900m, unes 2h)

Aquest tram transcorre per una pista forestal de terra que des del poble d'Espui ens puja fins a la collada de Triador i fins a l'inici de la via verda a l'anomenada Cambra d'Aigües. Aquest tram fins al coll de Triador és compartit amb dues travesses molt conegudes: la Pedals de Foc i la Transpirinaica.

A l'entrada d'Espui trobarem un cartell indicador de la ruta i agafarem una pista asfaltada que creua el riu. Poc després trobarem una bifurcació i agafarem la pista de terra de l'esquerra que remunta el curs del riu. A partir d'aquí la pista s'allunya del fons de la vall i puja sense descans durant 12 km i realitzant un desnivell de 12 km. L'únic punt on podem tenir confusió és un trencall a l'esquerra que no hem d'agafar, nosaltres hem de seguir recte en direcció al Coll de Triador. En arribar a dalt de la Carena trobarem un pal indicador (vegeu foto) i continuarem (1 km) fins a una cabana de pastors on continuarem en baixada fins a l'inici de la via prop de la Cambra d'Aigües.

Tram 2: Cambra d'aigües - Estany Gento (5 km sense desnivell)

Des de la Cambra d'Aigües anirem en direcció nord uns 50-100 metres fins a trobar les primeres restes de rails. A partir d'aquí es tracta de seguir aquest camí completament pla fins a l'Estany Gento (2125 m sobre el nivell del mar). La dificultat, tal i com us comentava, és anar canviant d'un cantó a l'altre de la via sense haver de parar cercant el millor camí. Al principi del camí diria que el camí és més dolent i més endavant hi ha alguns punts que haurem de vigilar perquè hi han precipicis.

Ens algunes ressenyes parla de 4 túnels tot i que alguns són dobles (tenen dos seccions) i per tant realment en passarem 6. No és imprescindible portar llanterna, però pot ser pràctic en almenys un parell de túnels, especialment per evitar trepitjar fang o altres possibles residus. Per l'altura que tenen és millor fer-los baixant de la bici.

Castell de Ratera – Els Plans de Sió – Segarra.

Castell de Ratera – Els Plans de Sió – Segarra.

ITINERARI:

Situació: Al llogaret de Ratera, nucli de població del municipi dels Plans de Sió ( La Segarra) – Lleida.

Època: Segle XIV.

Estat: Perfecte estat. Creiem que és de propietat privada.

Altres noms: Castell-molí de Ratera.

Accés - Visitat el 16/10/2005 – 10/09/2006 i 22/04/2009:

Un dels varis itineraris possibles, podria ser el següent:

Procedents de Barcelona i circulant per l’autovia A-2 en sentit Lleida, prendrem la sortida del PK 517, i continuarem circulant per la carretera L-303 en sentit Agramunt.

Molt poc abans d’arribar al PK 9, prendrem un trencall a mà dreta, degudament senyalitzat, i per la carretera L-310 continuarem en sentit Concabella  (Castell de Concabella).

Poc abans d’arribar a aquesta població,  girarem en una rotonda, a mà esquerra i continuarem  per la carretera L-304, fins que ben aviat (Després del PK 5), a mà esquerra,  ja veurem un petit cartell informatiu (41 45 6 01 13 34) i una mica endins, la bonica edificació que busquem.

Podrem aparcar aquí mateix.

FEM CULTURA:

Castell de Ratera

El Castell de Ratera, també conegut com a Castell Molí de Ratera, és un molí fariner, antic castell, del municipi dels Plans de Sió, a la Segarra. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional

Descripció:

El castell-molí de Ratera està situat en un descampat a la dreta del riu Sió per poder aprofitar l'aigua i utilitzar-la per al funcionament del molí de farina, actualment en desús. La construcció original està formada per dos volums rectangulars, visibles a la façana principal i enllaçats per un cilindre, que és una escala circular, que arrenca de la planta noble i que, en façana, comença sobre una trompa i acaba en forma plana. Està realitzat amb carreus regulars de mitjanes dimensions i pel que fa a la seva coberta, varia segons el cos de l'edifici on està situada, amb planta baixa i tres plantes superiors, al cos central del castell. Cal destacar que l'anàlisi de les façanes mostra la varietat d'intervencions que hi ha hagut al llarg del temps.

Al cos utilitzat originàriament com a habitatge, s'hi accedeix a nivell per la part més baixa de l'atalussament, on es troba el molí i on apareix la porta principal amb arc de mig punt adovellat i escut nobiliari a la dovella central. Per damunt d'aquesta trobem dues finestres amb reixes de ferro forjat exteriors, acompanyades per una altra porta de menors dimensions a la que s'hi accedeix mitjançant una sèrie d'escales, realitzada també amb arc de mig punt adovellat i amb la prsesència de l'escut nobiliari. A la segona planta trobem dues finestres de mitjanes dimensions, mentres que a la tercera i última apareix una sèrie de petites finestres d'arc de mig punt, acompanyades per dos matacans amb espitlleres, centrals en els dos punts d'entrada.

Al cos situat més a la dreta, el qual queda unit a l'anterior pel cilindre central o escala circular, trobem dues obertures, una d'inferior de petites dimensions i una de superior de majors dimensions amb llinda superior treballada. A la façana lateral d'aquest cos de l'edifici, és on trobem tots els elements conservats del molí fariner; presenta tres obertures distribuïdes verticalment per sota de les quals es conserva l'antic cacau del molí, que queda situat just al davant de la bassa de forma trapezoïdal i aixecada del nivell del terreny que s'estreny cap a la sortida.

Finalment destacar que el tercer cos de l'edifici, situat a la seva esquerra, juntament amb un segon cilindre situat a la part posterior, correspon a les reformes que s'hi van realitzar durant el segle XX.^]

Història:

El castell de Ratera estigué inclòs dins del terme del castell de Concabella, del qual fou probablement una fortificació secundària. De Ratera va sorgir un petit llinatge nobiliari: Pere de Ratera és documentat el 1164 i Berenguer de Ratera, canonge de Solsona, el 1222. Enacara que Ratera estigué potser lligat als senyors de Concabella, segons documentació tardana, pertanyia a la canònica de Santa Maria de Guissona fins a la desamortització del segle XIX.

El castell va ser reconstruït als segles XIV i XV per convertir-lo en un gran casal gòtic als afores del poble. Cap el 1530 es transformà en un molí fariner per aprofitar les aigües del Sió. A mitjans del segle XX, el seu propietari, l'arquitecte Joaquim Vilaseca, el restaurà.

IBONET DE BATISIELLES.

IBONET DE BATISIELLES.

He estado una vez en agosto, y hasta el Ibon Grande de Batisielles que son en total unas 4 horas.

Fui con un compañero de la Escuela de Ingenieros de Terrassa, que me encontré en el mismo hotel de Benasque: Hotel Aneto.

Mis hijas tendrían unos 5 años y yo, unos 33 años.

Entre las 10 cosas más bonitas que he visto.

FICHA DE LA ACTIVIDAD

-Origen: Parking del Valle de Estos

-Zona geográfica: Pirineos - Valle de Benasque

-Municipio: Benasque

-Población más cercana: Benasque

-De tipo:

Ida y vuelta

-Tiempos: Ida: 1 h 50 min.

          Regreso: 1 h 10 min.

                Total: 3 hras

-Longitud recorrida: 10 km (ida y vuelta)

-Desnivel: 550 m

-Cota máxima: 1.870 m

-Cota mínima: 1.320 m

-Comarca: Ribagorza

-Parque: Parque Natural Posets Maladeta

DESCRIPCIÓN:

La excursión a Batisielles es una de las más conocidas y visitadas del Valle de Benasque.

No en vano, el Ibonet de Batisielles, ubicado en una verde pradera por la cual discurre de forma apacible el río Batisielles formando pequeños meandros y rodeado de altas y escarpadas cumbres como las Agullas de Perramo, es considerado por muchos uno de los parajes más bonitos del valle de Benasque.

¿Cómo llegar?

Desde Benasque continuamos por la carretera A-139 en dirección a los Llanos del Hospital y a unos 3,5 kilometros de Benasque llegaremos a un desvio a la izquierda hacia el Valle de Estos.

Tomamos la pista que nos conducirá en menos de 1 kilómetro hasta el parking del Valle de Estos donde dejaremos el vehículo.

Descripción de la ruta:

Inicio – Parking del valle Estos

La excursión se inicia en los barracones situados a la entrada del Valle de Estos. Detrás de los mismos parte una pequeña senda que se adentra en el bosque y que enlaza en pocos metros con la pista que conduce hasta el refugio de Estos.

Continuando por la pista, que sigue el recorrido de la GR-11 en paralelo al curso del río Estos, pasaremos junto al pequeño embalse de Estos.

Tras media hora de recorrido por la margen izquierda del río Estos llegamos a la Palanca de Aiguacari, que cruza al otro lado del río.

Continuando por la pista en suave ascensión llegamos a la Cabaña de Santa Ana (45′) ubicada en un pequeño prado.

Seguimos la ascensión y pronto llegaremos a la fuente de Coronas y finalmente tras 1 hora aproximada de recorrido llegamos al desvio señalizado hacia el valle de Batisielles.

Tras pasar la Palanca de Carboneros, la senda vuelve a ascender en zig-zag por fuerte pendiente hasta alcanzar los llanos y pradera de Batisielles. (1h 50′).

Nuestro esfuerzo se ve sobradamente compensado por la gran belleza de este paraje.

Alternativas propuestas para completar la excursión:

Desde este punto, si disponemos de tiempo y fuerzas suficientes se nos ofrecen varias alternativas para completar la excursión.

La opción más facil y elegida por los visitantes es visitar el ibon de Escarpinosa, en unos 40 minutos.

Otra opción algo más exigente es ascender hasta el ibon grande de Batisielles en 1 hora (la que hice yo).

La tercera opción es realizar el regreso por el refugio de Estos, convirtiendo la excursión en un itinerario circular. No es dura en cuanto a desnivel ya que es prácticamente toda descendente pero si requiere de más tiempo. 

Rocabruna- Coll del Vernadell - Santuari de la Nostra Senyora del Coral - La Menera - Coll de Malrem – Rocabruna.

Rocabruna- Coll del Vernadell - Santuari de la Nostra Senyora del Coral - La Menera - Coll de Malrem – Rocabruna.

He fet un tram d'uns 11 Km d'aquesta ruta. Des de la meva casa a les rodalies de Camprodon a 4 Km de Rocabruna fins el Santuari de la Nostra Senyora del Coral (Vallespir – Catalunya Nord). He dinat al santuari i m'han recollit amb cotxe.

Al santuari, anada i tornada, en cotxe hi he anat unes 4 vegades.

DADES:

-Quilòmetres = 21,54 Km

-Circular: Sí

-Altitud mínima: 813 m

-Altitud máxima: 1.372 m

ITINERARI:

Ruta circular entre la Garrotxa i el Vallespir, que discorre per paratges entranyables com ara: el santuari de Nostra Senyora del Coral, antigues masies, collades airoses, boscos màgics, camins de tota la vida, rieres joliues, formacions de travertí...

Es composa de cinc parts:

Des Rocabruna al coll del Vernadell, del coll del Vernadell al Santuari de Nostra Senyora del Coral (aquest és el tram que jo he fet), de Nostra Senyora del Coral a La Menera, de La Menera al Coll de Malrem i del Coll de Malrem a Rocabruna.

De Rocabruna (988 m) al Coll del Vernadell (1369 m) l'excursió discorre en pujada suau, primer en direcció nord, després nord-est, pel sender de petit recorregut PR 187.

Es passa per les mines abandonades de Ferreres.

Al Coll del Vernadell hem de deixar el PR 187 per dirigir-nos en direcció est nord-est cap a una aresta arrodonida que hem de seguir de baixada, en la mateixa direcció.

L'aresta ens dirigeix cap al Santuari de la Nostra Senyora del Coral, passant, successivament pel Coll del Boix, el Mas Casademont (Casedemon al mapa de l’Alpina) i Cal Pubill.

A Cal Pubill no cal que hi arribem, poc abans o bé hem seguir unes llaçades de carretera o fer un atall en direcció nord-oest per comptes de les llaçades.

Després seguim la carretera en direcció nord-est fins al Santuari de Nostra Senyora del Coral (1091 m).

Probablement, hi hagi un camí que hi vagi des de Can Pubill sense necessitat de passar per la carretera, cal esbrinar-ho! Val la pena visitar el santuari i llegir els goigs a la Mare de Déu, escrits en català prenormatiu.

Del Santuari de Nostra Senyora del Coral agafem un camí, amb alguna senyalització al començament, que pel mig del bosc, mitjançant un prolongat flanqueig, lleugerament de baixada, pel Bac de la Guilla, a la vessant nord i nord-oest d’un massís muntanyós, ens porta fins a una aresta arrodonida que ve del cim de Les Teixoneres.

Aquí girem cap al sud-est fins arribar a La Menera (810 m).

La Menera és un llogarret bonic, tranquil i curosament preservat. Hi ha alguns estiuejants i hi veiem escassos habitants.

Malgrat que és un lloc força idíl.lic per viure-hi, i malgrat antics esforços jacobins de dotar-lo d’infraestructures, l'aspecte és d'un lloc deshabitat. Preservat; però, deshabitat.

Poc després d’haver deixat enrere La Manera agafem el camí que en direcció sud-oest ens portarà fins al Coll de Malrem (1135 m).

Passarem primer per la Ribera de la Manera i després pel costat del Torrent del Coll de Malrem.

El camí esdevé un camí dels de sempre, d'aquells de tota la vida. Roman ancorat en el temps dels trabucaires i dels contrabandistes.

Discorre per boscos d’arbres centenaris, sota el cant dels ocells, passa per clarianes que ens proporcionen ullades de sol entre les ombres del bosc, va per la riba del torrent que murmura suaument...

En definitiva, un camí màgic! En un dels còrrecs que travessem hi descobrim una magnífica formació de travertí per on salta l’aigua.

Pel Coll del Malrem (1135) tornem del Vallespir a la Garrotxa.

Hem de flanquejar, quasi sense baixar, primer cap a l’oest, després progressivament cap al sud, fins al Collet de Bocabartella (1092 m).

D’aquí baixem en direcció sud-oest pel Pas de la Guardiola fins al Pla del Boix on girem cap al nord-oest, després cap al nord, fins trobar la carretera, passant abans pel costat d’antigues mines i pedreres.

La carretera ens condueix a Rocabruna i al punt d’inici de l’excursió.

En aquest darrer tram, des del Coll del Malrem fins a la carretera, el trajecte del Wikiloc en el mòbil o en el GPS ens pot ser especialment útil.

FEM CULTURA:

Nostra Senyora del Coral

L'ermita de Nostre Senyora del Coral és una església dels segles XVII i XVIII, situada en el terme municipal de Prats de Molló, comarca del Vallespir, departament dels Pirineus Orientals,  a la Catalunya Nord (que ens varen robar).

Va ser inscrita com monument històric des del 18 d'abril de 1990.

Localització:

L'ermita de Nostra Senyora del Coral es troba al sud del terme municipal de Prats de Molló i a l'est de coll d'Ares, a una altitud de 1.091 metres. No molt lluny hi trobem un alberg rural. L'ermita és propera al Puig de las Coubines (1.253 mètres) al nord-est i El Tossal (1.281 mètres) al sud-oest.

Toponímia:

L'església ja es menciona en el segle xiv (S. Maria de Corallo). Al segle xvii es troba el nom de Hermita de N.S. del Coral. L'ermita s'anomena també Santa Maria del Coral. o del Corral, o Notre Dame du Coral en francès. El qualificatiu de Coral ve sens dubte de la proximitat d'un tancat d'una masia propera ja mencionat en el segle X, la Villa Avellanedello.

Història:

La tradició atribueix a un pastor la descoberta d'una Mare de Déu dins un roure en aquella zona.

La capella actual es va construir al segle xvii (la clau de volta indica l'any 1690). Les escales laterals es van afegir el 1842 i 1868. El campanar en espadanya té dues campanes datades en 1714 i 1766. El conjunt va ser restaurat l'any 1986.

El juny de 1859, un meteorit de més de 12 kg. va caure a prop de l'ermita però sense causar danys.

Arquitectura:

El conjunt està format per diversos edificis. La capella és d'una sola nau on al final té una capella elevada a la qual s'accedeix per dues escales laterals, i forma el cambril de la Mare de Déu.

Decoració:

L'ermita conté l'estàtua de la Mare de Déu del segle xiii, objecte de pelegrinatge, un Crist en majestat del segle xviii i retaules de Crist i de Sant Isidor fets el 1868.

Festa:

L'ermita és un lloc de pelegrinatge on cada 16 d'agost s'hi fa un aplec.

MURA - LA RIERA DE NESPRES – FONTS (de l'Era , del Rector, de l’Escolà) i Gorg del Padre.

MURA - LA RIERA DE NESPRES – FONTS (de l'Era , del Rector, de l’Escolà) i Gorg del Padre.

DADES:

Longitud: 5,4 km
Temps: aprox. 1:50h
Dificultat: Moderada
Tipus: Senderisme

ITINERARI:

L'Itinerari proposa una agradable passejada arran de la riera de Nespres, on es troba l'església romànica de Sant Martí, diverses fonts naturals i l'ermita de Sant Antoni.

Indicat per mitjà d'etiquetes de color verd, surt del Centre d'Informació de Mura.

Baixem pel carrer de la coma fins el carrer Alfons Sala, que ens conduirà a l'església parroquial de Sant Martí de Mura.

Des d'aquí tornem de nou a la riera de Nespres.

Continuarem pel camí riberenc, a contracorrent, fins que veiem la font de l'Era a l'altra banda.

Seguim endavant pel camí, passant pel costat del parc infantil. Just allà on la riera canvia la direcció es dreça l'ermita de Sant Antoni.

Després d'un indicador que ens anuncia que entrem al parc natural, la fita ens guiarà pel camí central del trident en què es bifurca la riera de Nespres. Aquest camí acompanya el torrent d'Estenalles.

Uns metres més enllà trobem la font del Rector. Uns graons i dons-cents metres més de camí ens duen a la font de l’Escolà.

Deixem la font a l’esquerra i tot recte ens endinsem per un corriol per arribar al Gorg del Padre.

Per continuar amb l’itinerari hem de recular fins l’anterior trencall i agafar el camí de la dreta, amunt, arribem a una bassa i girem altre vegada a la dreta, seguim la pista fins arribar a un corriol, el seguim i passarem per sota la bauma del Sastricó, després per sota la bauma de Sant Lleïr, gaudim d’unes espectaculars vistes del Montcau, arribarem una bifurcació on hem d’agafar el camí de la dreta, avall, direcció la riera, per arribar a la zona dels Caus. Tornarem per l’altra banda del torrent dels Caus, per un pontet de fusta, seguirem la pista i trencarem per un corriol a la dreta, cal travessar una palanca de fusta per retornar a la Font del Rector. A partir d’aquí, agafem el mateix camí direcció l’ermita de Sant Antoni fins a l’esglesia de Sant Martí.