Els estanys de la Pera configuren un dels sectors lacustres més interessants, i més visitats, sobretot a l’estiu, del Pirineu Oriental.
Es troben envoltats d’imponents cims com el Perafita -o pic del Turó de la Truita- (2.752 m), i el Monturull -o Torre dels Soldats- (2.761 m).
És un paisatge de silents muntanyes, de singulars colors vermellosos i grisencs. Contrades inhòspites, especialment en la cruesa de l’hivern, que han inspirat històries de contrabandistes, degut al seu carener veïnatge amb les terres andorranes.
Ens trobem ubicats a la Cerdanya, en el sector anomenat el Baridà, dins el terme municipal de Lles.
Aquest municipi està configurat pels nuclis de Lles, Aransa, Mussa, Travessera, Coborriu de la Llosa i Viliella. Tots ells han anat perdent població en els darrers anys, passant a convertir-se en nuclis turístics -molt ben conservats, per cert- i on l’especulació i el desgavell urbanístic que han transformat la Cerdanya, no ha deixat empremta.
Ens hi arribarem a Aransa, des de la carretera de Martinet de Cerdanya a Lles, tot seguint les corresponents indicacions.
Un cop arribats a Aransa, travessarem el poble i ens dirigirem, per pista asfaltada, fins a l’aparcament situat a El Fornell (1780 m), indret on es troba l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa.
En aquest punt deixarem el vehicle i és on comença el nostre itinerari.
Agafarem un camí que surt a la dreta del restaurant, que trobarem indicat de sortida i senyalitzat amb marques grogues. És un antic camí forestal, ara en desús, i que ens permet acostar-nos, planejant, cap a una ampla vall.
En aproximadament mitja horeta de camí, arribem al final de la pista, que acaba en una clariana.
A mà dreta tenim una panoràmica una mica més oberta cap a la vall del Segre. Vint metres abans d’arribar a aquest punt, el camí es fa estret, tot enfilant-se per un pendent desemboscat, per anar acostant-se, un cop superada la pendent, i entremig de bosc, xaragalls, antigues mulleres i rierols, cap a les Pollineres. Hem d’anar seguint els senyals grocs que trobarem marcats en aquest bosc de pi negre.
Passem per un pas que ens permet franquejar una singular tanca pel bestiar -on els pals de suport són columnes de granit-, i arribarem a les taules, bancs de pedra i les barbacoes, de l’àrea recreativa de les Pollineres.
Ben a prop hi ha el refugi ramader, al costat de la pista forestal. Haurà transcorregut un hora des de que hem iniciat l’itinerari, i estarem situats a una horeta escassa del nostre objectiu.
Agafarem la pista cap a la dreta i de seguida trobarem els pals indicadors que ens indiquen el camí a seguir cap als estanys de la Pera, i que ens estalviaran fer les giragonses que fa la pista forestal, tancada a la circulació de vehicles.
Refugi de Pollineres
Aquest camí és molt agradable de fer. A la nostra dreta trobem el riu Molí, mentre pugem entre bosc i prats de muntanya.
El riu davalla mandrejant suaument, fins que arribem a un salt d’aigua que a l’hivern configura una cascada de glaç.
El camí s’enfila bosc i prat amunt fins que trobem la pista que ve de les Pollineres, que agafarem cap a la dreta i en cinc minuts ens portarà a l’estany de la Pera inferior.
Aquest està envaït per vegetació de ribera, un canyís que li dóna una sensació de maduresa a l’entorn, i on a l’estiu és força freqüent veure pasturar els cavalls.
Seguim la pista i més amunt trobarem un indicador que ens senyala el corriol que ens acostarà a l’estany superior (2.310m).
Si seguim la pista, en un parell de giragonses ens arribarem al refugi dels estanys de la Pera (2.330m).
Per tornar a El Fornell ho farem pel mateix camí.
FITXA TÈCNICA
-Sortida i arribada: El Fornell (1.780m)
-Temps de recorregut: 2h de pujada + 1.50h de baixada pel mateix camí. Total : 3 hores i 50 minuts.
-Punt més alt: Estany de la Pera superior (2.310m)
-Una època per fer-lo: Estiu i tardor. A l’hivern és idoni per fer amb raquetes de neu i a la primavera cal tenir en compte que encara pot haver-hi neu de Pollineres en amunt.
