Excursió als Estanys de la Pera.
Els estanys de la Pera configuren un dels sectors lacustres més interessants, i més visitats, sobretot a l’estiu, del Pirineu Oriental.
Es troben envoltats d’imponents cims com el Perafita -o pic del Turó de la Truita- (2.752 m), i el Monturull -o Torre dels Soldats- (2.761 m).
És un paisatge de silents muntanyes, de singulars colors vermellosos i grisencs. Contrades inhòspites, especialment en la cruesa de l’hivern, que han inspirat històries de contrabandistes, degut al seu carener veïnatge amb les terres andorranes.
Ens trobem ubicats a la Cerdanya, en el sector anomenat el Baridà, dins el terme municipal de Lles.
Aquest municipi està configurat pels nuclis de Lles, Aransa, Mussa, Travessera, Coborriu de la Llosa i Viliella. Tots ells han anat perdent població en els darrers anys, passant a convertir-se en nuclis turístics -molt ben conservats, per cert- i on l’especulació i el desgavell urbanístic que han transformat la Cerdanya, no ha deixat empremta.
Ens hi arribarem a Aransa, des de la carretera de Martinet de Cerdanya a Lles, tot seguint les corresponents indicacions.
Un cop arribats a Aransa, travessarem el poble i ens dirigirem, per pista asfaltada, fins a l’aparcament situat a El Fornell (1780 m), indret on es troba l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa.
En aquest punt deixarem el vehicle i és on comença el nostre itinerari.
Agafarem un camí que surt a la dreta del restaurant, que trobarem indicat de sortida i senyalitzat amb marques grogues. És un antic camí forestal, ara en desús, i que ens permet acostar-nos, planejant, cap a una ampla vall.
En aproximadament mitja horeta de camí, arribem al final de la pista, que acaba en una clariana.
A mà dreta tenim una panoràmica una mica més oberta cap a la vall del Segre. Vint metres abans d’arribar a aquest punt, el camí es fa estret, tot enfilant-se per un pendent desemboscat, per anar acostant-se, un cop superada la pendent, i entremig de bosc, xaragalls, antigues mulleres i rierols, cap a les Pollineres. Hem d’anar seguint els senyals grocs que trobarem marcats en aquest bosc de pi negre.
Passem per un pas que ens permet franquejar una singular tanca pel bestiar -on els pals de suport són columnes de granit-, i arribarem a les taules, bancs de pedra i les barbacoes, de l’àrea recreativa de les Pollineres.
Ben a prop hi ha el refugi ramader, al costat de la pista forestal. Haurà transcorregut un hora des de que hem iniciat l’itinerari, i estarem situats a una horeta escassa del nostre objectiu.
Agafarem la pista cap a la dreta i de seguida trobarem els pals indicadors que ens indiquen el camí a seguir cap als estanys de la Pera, i que ens estalviaran fer les giragonses que fa la pista forestal, tancada a la circulació de vehicles.
Refugi de Pollineres
Aquest camí és molt agradable de fer. A la nostra dreta trobem el riu Molí, mentre pugem entre bosc i prats de muntanya.
El riu davalla mandrejant suaument, fins que arribem a un salt d’aigua que a l’hivern configura una cascada de glaç.
El camí s’enfila bosc i prat amunt fins que trobem la pista que ve de les Pollineres, que agafarem cap a la dreta i en cinc minuts ens portarà a l’estany de la Pera inferior.
Aquest està envaït per vegetació de ribera, un canyís que li dóna una sensació de maduresa a l’entorn, i on a l’estiu és força freqüent veure pasturar els cavalls.
Seguim la pista i més amunt trobarem un indicador que ens senyala el corriol que ens acostarà a l’estany superior (2.310m).
Si seguim la pista, en un parell de giragonses ens arribarem al refugi dels estanys de la Pera (2.330m).
Per tornar a El Fornell ho farem pel mateix camí.
FITXA TÈCNICA
-Sortida i arribada: El Fornell (1.780m)
-Temps de recorregut: 2h de pujada + 1.50h de baixada pel mateix camí. Total : 3 hores i 50 minuts.
-Punt més alt: Estany de la Pera superior (2.310m)
-Una època per fer-lo: Estiu i tardor. A l’hivern és idoni per fer amb raquetes de neu i a la primavera cal tenir en compte que encara pot haver-hi neu de Pollineres en amunt.
Excursionisme
Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.
Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.Una abraçada,
Jordi
viernes, 18 de agosto de 2017
jueves, 17 de agosto de 2017
Coll d'Estenalles - El Montcau - Coll d'Eres - La Mola.
Coll d'Estenalles - El Montcau - Coll d'Eres - La Mola.
DADES:
-Quilómetres = 12,80 Km
- Temps amb parades = 5 hores i 30 minuts,
-Circular amb dificultat tècnica fàcil.
-Altitud màxima = 1.087 metres
-Altiud mínima = 845 metres
RECORREGUT:
Sortim del pàrquing del Coll d'Estenalles (867 m), on hem deixat el cotxe, venint de Matadepera.
Inicialment, prenem el camí asfaltat en pujada, amb molt bones indicacions de la ruta, possibles variants i el perfil de la mateixa, per de seguida, passar a pista.
En breu, trobarem un camí que es desvia a mà esquerra i que també, ben indicat, ens indica la direcció cap el Pic de Montcau.
És un camí ben definit, moltes vegades amb cordes a cada costat, i amb una pujada moderada que ens porta al cim del Pic de Montcau, a 1.056 m.
Hi ha molt bones vistes des del cim on, des de la taula d'orientació del Centre Excursionista de Terrassa, podrem veure un munt de poblacions i d'altres pics i muntanyes.
Seguirem la ruta, baixant per l'altra vessant del Montcau en direcció al Coll d'Eres ( 942 m ), des d'on iniciarem la pujada per tota la Carena del Pagès fins a La Mola.
Per la carena, anirem passant per La Carbonera, el Collet dels Tres Termes, pel Turó del Boc i pel Morral del Drac, on trobarem una curiosa pedra amb una gran escletxa.
Passarem entre la Cova de l'Alzina i la Cova de la Sargantana per finalment prendre l'últim tros de carena que ja ens durà fins al cim de La Mola, a 1.103 m.
Al cim del La Mola hi trobarem el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt i .......... un restaurant que satisfarà i reposarà les vostres energies .........
Tenen diversos menus amb carns i verdures a la brasa.
Per tornar, descendrem per tota la carena que haviem fet i en arribar al Coll d'Eres, ja no pujarem al Montcau i seguirem per la pista que queda a mà esquerra i que ens durà fins a l'inici de l'etapa, al Coll d'Estenalles
DADES:
-Quilómetres = 12,80 Km
- Temps amb parades = 5 hores i 30 minuts,
-Circular amb dificultat tècnica fàcil.
-Altitud màxima = 1.087 metres
-Altiud mínima = 845 metres
RECORREGUT:
Sortim del pàrquing del Coll d'Estenalles (867 m), on hem deixat el cotxe, venint de Matadepera.
Inicialment, prenem el camí asfaltat en pujada, amb molt bones indicacions de la ruta, possibles variants i el perfil de la mateixa, per de seguida, passar a pista.
En breu, trobarem un camí que es desvia a mà esquerra i que també, ben indicat, ens indica la direcció cap el Pic de Montcau.
És un camí ben definit, moltes vegades amb cordes a cada costat, i amb una pujada moderada que ens porta al cim del Pic de Montcau, a 1.056 m.
Hi ha molt bones vistes des del cim on, des de la taula d'orientació del Centre Excursionista de Terrassa, podrem veure un munt de poblacions i d'altres pics i muntanyes.
Seguirem la ruta, baixant per l'altra vessant del Montcau en direcció al Coll d'Eres ( 942 m ), des d'on iniciarem la pujada per tota la Carena del Pagès fins a La Mola.
Per la carena, anirem passant per La Carbonera, el Collet dels Tres Termes, pel Turó del Boc i pel Morral del Drac, on trobarem una curiosa pedra amb una gran escletxa.
Passarem entre la Cova de l'Alzina i la Cova de la Sargantana per finalment prendre l'últim tros de carena que ja ens durà fins al cim de La Mola, a 1.103 m.
Al cim del La Mola hi trobarem el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt i .......... un restaurant que satisfarà i reposarà les vostres energies .........
Tenen diversos menus amb carns i verdures a la brasa.
Per tornar, descendrem per tota la carena que haviem fet i en arribar al Coll d'Eres, ja no pujarem al Montcau i seguirem per la pista que queda a mà esquerra i que ens durà fins a l'inici de l'etapa, al Coll d'Estenalles
miércoles, 16 de agosto de 2017
Casa de l'Obac - Font de la Portella i la Calsina (P.N. Sant Llorenç del Munt i l'Obac).
Casa de l'Obac - Font de la Portella i la Calsina (P.N. Sant Llorenç del Munt i l'Obac).
Fins la Font de la Portella he fet l'excursió, potser 6 vegades i de la Font de la Portella a la Calsina, una vegada,
Excursió fàcil per la zona de l’Obac ideal per fer amb nens un diumenge al matí.
Sortim des de la Casa Nova de l’Obac per un camí asfaltat i ven senyalitzat.
Passem primer per la Casa Vella de l’Obac (l'Obac Vell) on acaba l’asfalt i, està habilitat per anar-hi en cadira de rodes.
Continuem per un camí amb molta vegetació en direcció a la font però abans, a l’esquerra, trobem el Pou del Glaç i, més endavant, el Turó Roig.
En aquest tram del camí podem veure al fons el Paller de Tot l’Any de 818 m i més a la dreta la Roca Salvatge de 777 m amb una orografia molt típica de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.
Arribem a la Font de la Portella en una zona molt obaga amb una vegetació molt variada amb plantes difícils de trobar en altres indrets com el boix grèvol (recordeu que esteu a dins del parc i no es pot tocar res).
FINS AQUÍ ES POR FER EN 1 HORA L'ANADA I 45' LA TORNADA.
SI VOLEM SEGUIR FINS LA CALSINA:
A partir d’aquí, baixem en direcció a la Calsina (masia en ruïnes) per un camí no tant clar com el que ens ha portat fins a la font (cal estar pendent del GPS).
Un cop arribem a la Calsina, el camí s’eixampla i comença la tornada al punt d’origen que serà tota l’estona de pujada per la zona del Collet dels Pals.
LA RUTA SENCERA, ANADA I TORNADA, DES DE LA CASANOVA DE L'OBAC A LA CALSINA PASSANT PER LA FONT DE LA PORTELLA SÓN UNES 2 HORES I 30 MINUTS.
EL RECORREGUT TOTAL ÉS DE QUASI 6 KM.
Fins la Font de la Portella he fet l'excursió, potser 6 vegades i de la Font de la Portella a la Calsina, una vegada,
Excursió fàcil per la zona de l’Obac ideal per fer amb nens un diumenge al matí.
Sortim des de la Casa Nova de l’Obac per un camí asfaltat i ven senyalitzat.
Passem primer per la Casa Vella de l’Obac (l'Obac Vell) on acaba l’asfalt i, està habilitat per anar-hi en cadira de rodes.
Continuem per un camí amb molta vegetació en direcció a la font però abans, a l’esquerra, trobem el Pou del Glaç i, més endavant, el Turó Roig.
En aquest tram del camí podem veure al fons el Paller de Tot l’Any de 818 m i més a la dreta la Roca Salvatge de 777 m amb una orografia molt típica de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.
Arribem a la Font de la Portella en una zona molt obaga amb una vegetació molt variada amb plantes difícils de trobar en altres indrets com el boix grèvol (recordeu que esteu a dins del parc i no es pot tocar res).
FINS AQUÍ ES POR FER EN 1 HORA L'ANADA I 45' LA TORNADA.
SI VOLEM SEGUIR FINS LA CALSINA:
A partir d’aquí, baixem en direcció a la Calsina (masia en ruïnes) per un camí no tant clar com el que ens ha portat fins a la font (cal estar pendent del GPS).
Un cop arribem a la Calsina, el camí s’eixampla i comença la tornada al punt d’origen que serà tota l’estona de pujada per la zona del Collet dels Pals.
LA RUTA SENCERA, ANADA I TORNADA, DES DE LA CASANOVA DE L'OBAC A LA CALSINA PASSANT PER LA FONT DE LA PORTELLA SÓN UNES 2 HORES I 30 MINUTS.
EL RECORREGUT TOTAL ÉS DE QUASI 6 KM.
miércoles, 9 de agosto de 2017
Els Pins Cargolats de l'Era dels Enrics. P.N Sant Llorenç del Munt i l'Obac,
Els Pins Cargolats de l'Era dels Enrics.
P.N Sant Llorenç del Munt i l'Obac,
Hi he estat unes 6 vegades.
La ruta més habitual és:
Carretera de Matadepera a la Mata (direcció Mura, Talamanca,...), uns 3 Km , abans d'arribar al Coll d'Estenalles (Centre d'Informació del Parc), deixem el cotxe a l'ALZINA DEL SAL.LARI, lloc d'aparcament,
Tirem en forta pujada fins el Coll de Tres Creus (uns 20 minuts) , Ens trobem amb 4 camins. Agafem que diu COLL DE BOIX, el de la dreta de tot.
De seguida passem per un gran dipòsit d'aigua (per repostar els helicòpters en cas d'incendis), En uns 35 minuts som al Coll de Boix on hi ha 3 camins.
Agafem el de l'esquerra , creuem una pista molt ampla (fete pels bombers) i tirem avall per un sender, en uns 30 minuts som a l'ERA DELS ENRICS.
L'Era dels Enrics és una enorme esplanada. Hem d'anar a la dreta fins el final i agafar un sender que en uns 15 minuts ens porta al primer pi, la resta estan molt a prop.
Els Pins Cargolats de l'Era dels Enrics
A uns 300 mestre de l'Era dels Enrics, en el camí que va al Sot de Serrallonga, hi ha una de les zones més sorprenents i amb més encant de tot el Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Alguns gruixuts pins han crescut dibuixant formes que semblen impossibles, capricioses. Son els coneguts Pins Cargolats de l'Era dels Enrics. Hi han diverses teories sobre el seu origen, algunes de plenes de fantasía. Realment, de forma natural, per molts llocs del massis hi han pins pins amb formes sinuoses, que canvien la direcció del seu creixement o que es cargolen.
Els trets característics dels pins de l'Era dels Enrics son:
- que estan concentrats en una àrea petita,
- que cadascú té una forma diferent
- que han pogut crèixer molt més que la resta.
El més probable és que la colla de boscaters que treballaven al sector dediquessin temps a moldejar les formes en les que ja estaven creixent alguns dels pins. Deuria ser una tasca llarga, que exigia continuitat en les primaveres de diversos anys. I, per suposat, van cuidar als arbres que van acabar tenint les formes més curioses.
Els excursiones han batejat encertadament alguns exemplars destacats:
Alguns gruixuts pins han crescut dibuixant formes que semblen impossibles, capricioses. Son els coneguts Pins Cargolats de l'Era dels Enrics. Hi han diverses teories sobre el seu origen, algunes de plenes de fantasía. Realment, de forma natural, per molts llocs del massis hi han pins pins amb formes sinuoses, que canvien la direcció del seu creixement o que es cargolen.
Els trets característics dels pins de l'Era dels Enrics son:
- que estan concentrats en una àrea petita,
- que cadascú té una forma diferent
- que han pogut crèixer molt més que la resta.
El més probable és que la colla de boscaters que treballaven al sector dediquessin temps a moldejar les formes en les que ja estaven creixent alguns dels pins. Deuria ser una tasca llarga, que exigia continuitat en les primaveres de diversos anys. I, per suposat, van cuidar als arbres que van acabar tenint les formes més curioses.
Els excursiones han batejat encertadament alguns exemplars destacats:
1. Pi Arrossegat
2. Pi Anaconda
3. Pi Cua de Porc
4, Pi Agenollat
Hi ha 3 o 4 més. Aquests són els més espectaculars.
domingo, 2 de julio de 2017
Santa Maria de Meià i el seu entorn.
Santa Maria de Meià i el seu entorn.
Santa Maria de Meià és un poble de la comarca de la Noguera situat al vessant sud de la serra del Montsec de Rúbies. Tot i pertànyer al municipi de Vilanova de Meià, és una entitat municipal descentralitzada.
Història:
La vila de Santa Maria de Meià és encara avui la capital espiritual de la Coma de Meià com a cap que va ser durant 800 anys del Priorat de Meià. El senyor jurisdiccional era el prior de Meià. El 1834 quan van ser abolides les jurisdiccions d'origen feudal, Santa Maria va formar ajuntament amb el poble de Peralba (abandonat a la dècada de 1970 i avui despoblat). El 1926, a petició pròpia, el municipi de Santa Maria va ser agregat al municipi de Vilanova de Meià.
Al peu mateix del vessant meridional del Montsec de Rúbies, sota la serra de Sant Alís, a 700 m sobre el nivell del mar. Dins del seu terme es troba el despoblat de Peralba, les antigues quadres de Coscollera, Vallferines i Rocaspana, i els termes dels castells d'Orenga, Sant Esteve del Montsec i Cabrera.
Es diu que el 1396, a la mort del rei Joan I, el comte Mateu de Foix, que aspirava a la Corona d'Aragó, va voler ocupar el comtat d'Urgell. Com que els habitants del Priorat de Meià oposaren resistència, el comte de Foix va destruir moltes poblacions de Meià, entre elles, la població de la Coscollera.
El prior de Meià, Berenguer de Rajadell, va manar que no es reconstruís el poble de la Coscollera i ordenà edificar una vila de nova planta a llevant del Monestir, la qual prengué el nom de Santa Maria de Meià. En la fundació de la nova vila s'edificaren només dotze cases (amb portal de mig punt fet amb dovelles), en record dels dotze apòstols. Aquest recinte medieval estava tancat per dos portals.
Però possiblement, la Coscollera i Santa Maria (nascuda segurament durant el s.XII) eren en aquells moments dues poblacions diferents amb una mateixa entitat jurídica municipal, com també passava entre la població de Meià (situada al Puig) i la Vilanova de Meià (creada a la plana, de nova planta). Per això, quan l'any 1396, el comte de Foix arrasà el Priorat destruint la Coscollera i Santa Maria, només es va tornar a reedificar Santa Maria de Meià, cosa que també va passar amb Vilanova i l'antiga vila del puig de Meià
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)



































