Coll d'Estenalles - Montcau - Necròpoli Coll d'Eres - Cova Simanya - Roques de la Coca - els Cortins.
SOMI:

Aquesta ruta, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, prentenia originàriament seguir la Ruta 13 "Montcau, La Cova Simanya i els Cortins, 360 graus de volta al Montcau", del llibre El Bages a peu, 16 rutes per valls i muntanyes, de Marc Vilarmau Masferrer i Jordi Planell Picas, Farell Editors.

Podem dir que la vàrem seguir fil per randa, excepte el tros de camí entre una gran pedra (que pot servir d'aixopluc) dalt del Torrent de la Guineu i la Bauma dels Cortins.
Vam tirar pel dret al no trobar el camí que sembla que seguia pujant més cap a sota de la gran roca del Montcau i vam anar per on vam poder, pujant a les Roques de la Coca, no previst inicialment. Que ho tingueu en compte els que ho seguiu.

El primer tros de la passejada, cim del Montcau, molt familiar, molt agradable. 1056 metres d’altitud. Punt de frontera entre el Bages i el Vallès Occidental i de separació entre les conques del Besós i el Llobregat. En dies clars, els Pirineus es veuen molt bé. Una taula d’orientació que s’hi troba és de gran ajut.

I arribem al Coll d’Eres, on al costat del monòlit dedicat al poeta Joan Maragall, bastit l’onze de setembre de 1.961 pels Amics de les Arts de Terrassa, molts aprofiten per a aturar-se i esmorzar. Molt maco el text del poema: “Jo no sé lo que teniu que us estimi tant muntanyes”.

La Necròpoli molt poc visitada (quasi tothom es queda al Coll i no hi puja, doncs no hi ha cap senyal que distingeixi el corriol). Es tracta d’un conjunt de tombes de l’època alt-medieval, segles V-VII, escampades per la zona. Aquí es va trobar la coneguda Sivella visigòtica del Coll d’Eres, actualment al Museu de Terrassa.

Les coves, magnífiques, sí que acostumen a estar prou visitades. A l'estar dins de la Cova Simanya petita, sembla com estar dins d’un aparell digestiu, d’una tràquea, quelcom orgànic. La seva “germana gran” que visitarem de seguida és òbviament la més coneguda, però aquesta també val la pena visitar-la. Uns metres més enllà, arribem a la Cova Simanya gran. Aquesta cova, de més de 370 metres de recorregut, és una de les més visitades al Parc Natural. Històricament, ha estat habitada al llarg de moltes èpoques i per diferents motius ( des del Neolític fins a servir d’amagatall al llarg de la Guerra Civil). No hi vam trobar el drac, afortunadament.

A partir d'aquí i fins el final, ja hi ha molta més solitud, i molt bones vistes (Roques dels Emprius, marquet de les Roques, ...).

El tram amb cordes per pujar als Cortins, sobre tot després del camí previ, ens ha semblat més difícil del que havíem llegit per a fer-ho amb família, però també és molt entretingut. Des de dalt, tenim una magnífica vista de la Roca Falconera i d’un altre turó a l’esquerra, la Sabatera, que fins i tot ens crida més l’atenció per la forma tan plana de la part superior, com si l’haguessin tallat netament.

Molt bones vistes arreu !

I a dinar, al Restaurant Cal Carter, a Mura, 938317036.

Bona ruta.

Salut i botes.

Jordi Garcia Miguel. Lliure pensador.

(100 CIMS) Pla de la Calma-Turó del Poniol-El Sui-Turó d'en Cucut-Turó del pi Novell-Turó del Samon.

Catalunya → Montseny )

(100 CIMS) Pla de la Calma-Turó del Poniol-El Sui-Turó d'en Cucut-Turó del pi Novell-Turó del Samon.

DADES BÀSIQUES:

-Quilòmetres = 9,35 km 

-Altitud màxima = 1.307 m 416 m 1.174 m

-Temps aprox. = 2 horas 7 minutos

-Data: 8 de marzo de 2016, amb una mica de neu.


GENERAL: 

Sortida no circular visitant el Cim del Sui i el Turó del Samon o també dit del Samont. Aquest últim dintre la llista dels 100 Cims més emblemàtics de Catalunya segons la FEEC. 


ACCÉS: 

Zona del Pla de la Calma. En el nostre cas accedint per la carretera de Collformic. El camí es troba en molt bon estat per accedir amb qualsevol vehicle. 


RECORREGUT: 

Sortirem de la zona del Pla de la Calma seguint el camí de pista PRC-139 fins a trobar un gran cartell on informa del Mas el Vilar de la Castanya. 
Arribats aquest punt ens desviarem direcció el camí de pista a la nostra dreta fins a arribar el collet de poniol i el seu turó on trobarem una petita cabanya feta de pedra. 

Baixarem de la cabanya per un petit sender fins a arribar un altre cop el camí de pista d'on venim. En aquest punt trobarem una intersecció que agafarem direcció el sender que ens portarà fins a arribar el cim del Sui. 

El Sui es troba a 1.319 metres entre els municipis de Montseny i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental. 
Les vistes en aquest punt del tram són espectaculars, ja que podrem gaudir del Matagalls, Turó de l'home, Cingles de Bertí, la Mola, etc. 

Vist el Sui baixarem pel petit sender direcció el petit turó del Cucut. Aquesta part del tram és de bastant pedregós, però sense cap tram molt complicat. 

Anirem seguint aquest petit sender i gaudint de les vistes d'aquesta zona fins a arribar el Turó del Pi Novell. Un altre punt per treure la càmera de fotos i gaudir de les vistes. 

Deixarem el turó del Pi Novell direcció el turó del Samon. El turó del Samont o del Samon té una altura sobre el nivell del mar de 1.272 m. Té un doble cim, molt propers entre si. El cim més baix es coneix com la Pleta del Samon. 

Arribats el Cim del Samon només ens queda observar el paisatge majestuós de la zona. A la nostra esquerra podrem veure: El Turó de l'home, Matagalls,etc. 
Si mirem a la nostra dreta podrem veure Montserrat, la Mola, Cingles de Bertí,etc. 
Mentre que la nostra visió central serà la de diferents pobles com Llinars del Vallès, Sant Esteve de Palau Tordera, etc. 

Vist el cim només ens quedarà fer mitja volta i tornar el punt d'inici.. 

PUNTS INTERÈS: 

El restaurant Collformic situat a pocs quilòmetres del punt de sortida ens podran oferir un bon dinar o esmorzar. En el restaurant es podrà trobar cuina casolana i a la brasa. 

Els horaris són de dimecres a divendres de 10 a 18h i dissabtes i festius de 9 a 18h. http://www.collformic.net/

Ruta dels Tres Turons.

Ruta dels Tres Turons.

DADES TÈCNIQUES:

-Dificultat tècnica: Fàcil

-Temps :4 hores 15 minuts

-Quilòmetres = 10,17 Km

-Altitud màxima = 600 metres 

-Altitud mínima = 214 metres

-Circular: SI

ELS TRES TURONS, NOM I ALTITUD:

-Montalt amb 597 metres.

-Del Mig amb 555 metres.

-Vilanegra amb 531 metres.

COM ANAR-HI DES D'ARENYS DE MUNT:

Des de Arenys de Munt,  ens vàrem desplaçar amb cotxe fins a Sant Andreu de Llavaneres, uns 7 Km.

Varem anar, concretament al Centre Eqüestre Llavaneres on vàrem deixar el cotxe.

La ruta comença agafant el camí que puja pel mig de la riera i el seguirem direcció Nord fins a trobar la pista forestal, que seguirem direcció Nord- Est passant per sobre a can Montalt, seguint arribarem on el camí fa revolt , trencarem direcció Nord-Oest per un corriol que puja cap al Montalt de 598 m d'altura, on entrarem al parc Montnegre i Corredor, deixarem el Montalt i ens adreçarem tot baixant a pedra Ferradura on conflueixen quatre camins , reprendrem la marxa direcció Nord-Est passant pel turó del mig i més tard pel turó petit, tot fent camí passarem pel costat de la casa el Corral on girarem direcció Sud fins l'urbanització Mas Gabana, continuarem cap a l'oest passant per sota can Montalt direcció roca del pastor arribant al centre Eqüestre i acabant la ruta dels tres Turons.

TOUR DEL CANIGÓ I CIM.

TOUR DEL CANIGÓ I CIM.

DADES:

-Distància: 74,45 km

-Temps estimat: 4 jornades

-Altitud mín: 892 m

-Altitud màx: 2.784 m

-Desnivell ascendent acumulat: 3.984 m

-Desnivell descendent acumulat: 3.984 m

IMPORTANT:

Entrant a la web: www.tourdelcanigo.com

Hi ha detallat el recorregut de cada una de les 4 etapes.

RECORREGUT I COMENTARIS:

Aquesta travessa circular transcorre íntegrament per les comarques nord-catalanes del Vallespir i el Conflent i fa la volta al massís del Canigó amb l’opció de coronar-ne el cim. 

El recorregut circular enllaça quatre punts cardinals: Sant Guillem, al sud; Vetera, a llevant; els Cortalets, al nord, i Marialles, a ponent. 

Des dels 892 fins als 2.784 metres d’altitud, els corriols s’endinsen des de profundes fagedes atlàntiques carregades de molses fins a boscos arbustius més propis del secà, passant pels perfils abruptes del Pirineu més escarpat. 

La ruta circular té una longitud de 74 quilòmetres i un desnivell positiu acumulat de 3.984 metres. 

Una central de reserves facilita la contractació dels quatre allotjaments i entrega als participants un plànol, una samarreta i una sèrie d’obsequis vinculats amb el territori. Tots els allotjaments de la travessa ofereixen servei de mitja pensió i pícnic. 

Refugis: 

1. Refugi - Chalet  El Cortalets a 2.150 metres

2. Refugi  Marialles a 1.700 metres 

3. Refugi  Vetera a 1.560 metres

4. Refugi  Sant Guillem a 1.283 metres

Travessa de senderisme de quatre etapes que fa la volta a tot el massís amb l’opció de coronar el cim, de 2.784 m d’altitud, sense dificultats tècniques més enllà de cert vertigen a la grimpada de la “xemeneia” de la cara sud del cim (opcional). 

La travessa es desenvolupa entre les comarques nord-catalanes del Vallespir i el Conflent, amb una aturada a cadascun dels seus punts cardinals: Sant Guillem al sud, Vetera a llevant, Cortalets al nord i Marialles a ponent. 

Les quatre orientacions geogràfiques de les quatre etapes, l’elevat gradient altitudinal i la proximitat a la Mediterrània converteixen la travessa en un espectacle de la diversitat florística. 

Des dels 892 als 2.784 metres d’altitud, els corriols s’endinsen des de profundes fagedes atlàntiques carregades de molses, a boscos arbustius més propis del secà, passant pels perfils abruptes del Pirineu més escarpat.


FEM CULTURA:

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. Ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques.

El cim, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 msnm. 

Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. 

La llegenda n'atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285.

La ministra d'Ecologia, Desenvolupament sostenible i Energia del govern francès, Delphine Batho, va declarar el 13 de juliol de 2012 el Canigó "Gran Paratge de França", amb la seva ortografia original catalana, després d'una campanya que van impulsar alhora el Consell General dels Pirineus Orientals i la Regió del Llenguadoc-Rosselló.


Geografia:

Situat a prop de Prada, al límit de Taurinyà i de Vernet, domina tota la plana de la Tet i Perpinyà. És el darrer cim important del Pirineu a l'est. Assoleix els 2.784m malgrat ser a menys de 50 km de la mar, i per això és molt visible des de tot el Rosselló.

El cim del Canigó, termenal dels municipis de Castell, Taurinyà, Vallmanya i Vernet, al Conflent, es troba enmig d'una serralada de tres cims amb la Pica Joffre (2.362 m) al nord i el Puig dels Tres Vents (2.731 m) al sud.

Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra mundial pels escoltes de l'agrupament de Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923). En les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic penjar-hi una senyera.

Circular de Peralada a Cabanes (Alt Empordà).

Circular de Peralada a Cabanes (Alt Empordà).

DADES: 

-Comarca: Alt Empordà

-Municipis: Cabanes i Peralada

-Dificultat: Mitjana

-Temps: 3h 49min

-Distància: 14,6 km

-Alçada màxima: 74 m

-Alçada mínima: 19 m

RECORREGUT:

Iniciarem aquest itinerari a l’Oficina de Turisme de Peralada situada  al centre d’aquesta població, a la plaça de la Peixateria. 

Baixarem pel carrer de la Sabateria fins a la plaça del Carme i acabarem de baixar pel carrer del Call fins travessar el portal de la muralla. 

Trobarem a l’encreuament un senyal vertical d’Itinerànnia AE171. Ens indica "Cabanes 50 minuts".  

Arribarem a peu de carretera, on podem haver deixat el cotxe, a l’altra banda de la rotonda, molt a prop d’uns nius de cigonya blanca. 

Seguim per la carretera direcció Cabanes, travessem el pont del Llobregat i prenem el primer trencall a mà dreta vorejant el riu. 

La pista travessarà zones d’horta i camps d’oliveres fins a arribar a la carretera de Peralada a Cabanes. 

La seguirem a l’esquerra seguint les marques grogues d’Itinerànnia. 

Prendrem el primer trencall a mà dreta i seguirem 1.9 km fins a arribar a Cabanes. 

La pista ressegueix camps de conreu amb algun arbre de ribera a les vores fins arribar al cementiri de cabanes. 

Trobem una marca vertical d’Itinerànnia  AE182 - Cabanes. 

Prenem  la direcció Cabanes (5 minuts) i Vilarnadal (1h 20 minuts). 

Vorejarem el poble per la dreta, seguint les marques grogues i prendrem l’últim trencall de terra a mà dreta abans d’arribar a la carretera just abans que s’acabi el poble. 

Seguirem per un camí vorejat de plàtans, roures i canyes, passarem pel costat de dues granges fins a arribar a la carretera direcció Masarac.

Allà seguirem la carretera cap a la dreta, travessarem el pont del Llobregat i agafarem el primer trencall a mà esquerra seguint el riu. 

La pista es convertirà en un corriol. Travessarem un petit rec, vorejarem dos camps de conreu gairebé sense trobar el camí i finalment trobarem la marca groga que ens indica que hem de girar a la dreta. 

Arribarem a una pista on trobarem l'encreuament AE181 i prendrem el camí que indica Mollet de Peralada a la dreta des d’on tindrem una fantàstica imatge de la falda de la serra de Rodes. 

Creuarem el camí de Peralada i seguidament la carretera en direcció a Masarac i seguirem el senyal groc per un camí de terra a la dreta just al costat d’un mas. Passarem per sobre del rec a través d’un pont a mà esquerra deixant la pista principal, i iniciarem la pujada al Montpedrós. 

El camí es convertirà en un corriol que es bifurcarà. Hem de prendre el de la dreta. Seguidament trobarem un corriol a mà dreta indicat amb marques grogues. 

Aquest corriol voreja el turó situat als contraforts de l’Albera amb una vegetació típica de brolla arbrada amb pins. 

Seguirem les marques grogues fins a desembocar en una pista. Seguirem a la dreta, travessarem el canal de reg i el seguirem a la dreta per una pista vorejada de tanques de xiprer, camps d’oliveres i granges. 

Seguirem la pista fins que es bifurca i baixarem a la dreta, travessarem l’Anyet i seguirem la pista fins a la carretera de Peralada a Mollet de Peralada. 

Prendrem la carretera a la dreta seguint les marques grogues.

Seguirem la pista vorejant vinyes i erms fins a trobar una senyal vertical d’Itinerannia (AE173 - Mas de n’Aldàs) al costat d’una petita construcció. 

Prendrem la pista direcció Peralada (1h 05’)vorejant camps d’oliveres, vinyes i sembrats. 

Vorejarem uns àlbers molt grans, travessarem l’Orlina i seguirem la pista a l’esquerra. 

Seguint les marques grogues, girarem a l’esquerra fins que aquesta desemboqui en un altre camí, on trobarem l'encreuament AE172. 

El prendrem a la dreta, direcció Peralada,  vorejant camps de conreu i granges, fins arribar a Peralada. Seguirem cap a l’aparcament inici/final de ruta vorejant el poble, pujarem pel carrer Baixada de la font fins a arribar un altre cop a l’Oficina de Turisme.

Un passeig entre la Muga i el Fluvià. Castellò d'Empúries - Aiguamolls de l'Empurdà.

Un passeig entre la Muga i el Fluvià. Castellò d'Empúries - Aiguamolls de l'Empurdà. 

CASTELLÓ D'EMPÚRIES.

Castelló d’Empúries és una vila comtal que conserva encara tots els vestigis de la seva capitalitat medieval. Passejar pel centre històric és fer un viatge a través de la història. 

Durant aquest viatge, es pot visitar la Basílica de Santa Maria, coneguda també com La Catedral de l’Empordà, a més del seu Museu Parroquial, i també altres edificis interessants que encara s’hi conserven, com la Presó-Cúria (del segle XIV), la Farinera –convertida en ecomuseu–, l’antiga Llotja de Mar, la Casa Gran, antics convents, restes de muralles o el Pont Vell, entre altres.

Envoltada d’aiguamolls costaners, hi ha la gran Marina d’Empuriabrava, la zona residencial del municipi, genuïna pel seu disseny i única a Europa. 

EMPURIABRAVA.

Empuriabrava té més de 24 quilòmetres de canals navegables, a més d’un port esportiu, el més gran de Catalunya en nombre d’amarratges. Cada Setmana Santa, s’hi pot visitar la Fira del Vaixell d’Ocasió, amb una àmplia oferta d’embarcacions.

ELS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ.

Als seus 7 km de platges amples i de sorra, s’hi afegeix la gran oferta lúdica i d’hostaleria que ofereix el municipi castelloní. 

També hi ha l’aeròdrom, que permet la possibilitat d’arribar a la marina residencial per terra, mar o aire. Empuriabrava és, per la seva situació geogràfica, el centre d’esports d’elit més important de l’estat. No en va, posseeix el segell de Destinació Turística Esportiva.

Castelló d’Empúries es troba dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, que destaca per la gran varietat d’aus que hi nien, al voltant de 330 espècies. El paisatge, la fauna i la flora que s’hi troben fan d’aquest espai natural un dels més importants de la Mediterrània. 

A l’Ecomuseu-Farinera, s’hi pot visitar l’espai Empordana’t, el centre d’interpretació dels tres parcs naturals que hi ha a l’Alt Empordà.

Castelló d’Empúries és un municipi singular. La diversificació de la seva oferta és màxima: cultura al centre històric de Castelló, natura al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, esports, diversió i platja a la Marina residencial d’Empuriabrava. 

A Castelló d’Empúries, hi ha propostes diferents per a unes vacances a mida. 

SANT PERE PESCADOR.

El veïnatge de Castelló d'Empúries amb Sant Pere Pescador està reforçat per aquest nexe d’unió que és el Parc Natural dels Aiguamolls, l’epicentre del qual és el centre d’informació del Cortalet.

Més cap a Sant Pere, hi ha les torres del Matà, un observatori privilegiat sobre la badia de Roses i tota la plana empordanesa. 

A peu o amb bicicleta, podrem arribar fins al riu Fluvià, font de biodiversitat faunística i vegetal, i Sant Pere Pescador, un acollidor poble agrícola i turístic que ens convida a gaudir de la natura i de moltes activitats de lleure i esbarjo.

Cadaqués i cap de Creus, l’essència de la mediterrània.

Cadaqués i cap de Creus, l’essència de la mediterrània.

CADAQUÉS.

Cadaqués rep, cada any, milers de turistes que busquen l’essència de la mediterrània occidental. Essència basada en el seu caràcter mariner i en la seva vocació d’inspiració d’artistes de renom mundial. 

Cadaqués també té la virtut d’una localització geogràfica singular, envoltada de mites, realitats i llegendes. 

Anar-hi a l’estiu, és una aventura difícil d’explicar si no fos que gaudeix d’una oferta gastronòmica, patrimonial i paisatgística que ningú no s’ha de deixar perdre.

Només d’arribar a l’alt de Perafita, espai que parteix els termes municipals de la contrada –tant si venim del Port de la Selva com si ho fem de Roses–, veurem que quelcom especial és a punt d’envoltar-nos. 

La baixada, quan el temps ens premia amb un cel blavós i net, no té preu. Pel camí admirarem les vinyes recuperades pel celler Martí Faixó, símbol dels nous temps.

Arribats al nucli antic –si hi aneu amb moto o amb cotxe us aconsellem fer servir l’aparcament públic de pagament de l’entrada–, aviat ens adonarem que la blancor de les cases i la blavor dels seus finestrals conjuguen a la perfecció amb el seu particular paviment, una de les joies de la seva arquitectura popular.

Carrers i carrerons amunt i avall ens acompanyaran per espais emblemàtics, com l’església parroquial de Santa Maria, llar d’un dels altars barrocs més importants del país; la modernista Casa Serinyana o l’emblemàtic edifici del casino l’Amistat.

Vorejant la riba, d’un costat a l’altre, podrem apreciar els vials que un dia van inspirar genis de la talla pictòrica o literària de Dalí, Picasso, Duchamp, Ernst, Pichot, Pitxot, Pla, Buñuel o García Lorca. Noms als quals s’hi han afegit, al llarg dels anys, els d’altres artistes commoguts per l’atractiu del municipi.

Cadaqués és poble de paisatge, de feixes encaixonades als darrers contraforts dels Pirineus que, sovint, feien arribar les fulles d’olivera arran de mar. Un paisatge modelat per la tramuntana i per la mà de l’home.

EL CAP DE CREUS.

En cap més lloc del litoral s’aprecia millor la força tel·lúrica de la terra que en el cap de Creus. 

Espai de reflexió, de contrastos, de comunió entre la terra, el vent i la mar.

El paratge de Tudela, recuperat d’ençà de la desurbanització del Club Med, s’ha convertit en un altre símbol del retorn d’un passat que mai s’havia d’haver perdut.

Cadaqués té dues antenes paisatgístiques en forma de fars: el de la punta de cap de Creus i el de cala Nans. Ambdós extrems són visitables i recomanables per anar-hi resseguint el camí de ronda que els uneix.

Tant un com l’altre ens acompanyaran per cales de bellesa indiscutible, en una de les quals, Portlligat, la genialitat daliniana hi va trobar el seu centre creatiu més rellevant. La Casa-Museu és visitable amb reserva prèvia.

A peu, amb bicicleta, navegant a cops de rem, amb motor al ralentí o amb l’ajut de vents favorables, Cadaqués és un paradís per descobrir els 365 dies de l’any.