Travessa per la serra del Corredor.

Travessa per la serra del Corredor.

Aquest itinerari entre Arenys de Munt i Llinars del Vallès recorre els paisatges boscosos dominats principalment per la surera: són els paisatges del Parc Natural de Montnegre i el Corredor.

El recorregut està pensat perquè s’hi pugui utilitzar el transport públic.

ITINERARI

Arenys de Munt - Santuari de Lourdes - Font de l’Aigua Roja - Creu de Rupit - Santuari del Corredor - Font del Grèvol - Sant Andreu del Far - Llinars del Vallès.

Dificultat: Alta

Distància: 17 km

Desnivell: 537 m

Durada: 4 h i 30 min (sense comptar parades)


Com arribar-hi:

Arribem a la població d’Arenys de Munt i pugem per la riera de Sobirans que travessa per dintre del municipi, única sense asfaltar en tot el Maresme.
A finals de març 2018, estarà asfaltat des de Bankia fins la Plaça de l'Església i abans de juliol, el tram Plaça Església fins el Pont de la Riera.

Veiem la parròquia de Sant Martí, del segle XVI la nova esgésia, bastida sobre una d’anterior romànica (documentada l'any 878) . Com a curiositat, cal destacar la porta de fusta amb ferradures incrustades com a ofrenes al sant protector dels cavalls.

Sortim del nucli urbà entre conreus i, en poca estona, arribem a l’ermita de Lourdes. 
Hi ha un restaurant on es menja molt bé i no és car.
Si ens fixem en el terra, constituït per sauló, material produït per l’erosió del granit, hi trobem petjades de senglars.

Entrem a dintre del Parc Natural de Montnegre i el Corredor. 

Passem sota un pont i comencem a pujar entre pins, alzines i sureres a on possiblement se’ns pot creuar algun ocell de tonalitats blaves, el gaig. Remuntem al costat d’un torrent amb vegetació de ribera: avellaners, falgueres aquilines, esbarzers...

Deixem camins a ambdós costats i arribem a la font de l’Aigua Roja.
Més amunt, arribem en una pista perpendicular que prenem a l’esquerra, passem unes runes i ja som al nus de camins de la creu de Rupit (horrorosament lletja, fa fàstic).
El nom fa referència al pit-roig, un petit ocell anomenat així per aquestes contrades i bona part del país.

El camí de l'exili:

Pugem seguint les marques del GR 83, que rememora el camí de l’exili fins a França produït a les acaballes de la guerra civil, a la vegada que contemplem Montnegre i el turó de Céllecs.

L’abandonem una mica després i anem seguint els indicatius cap al santuari, fins arribar en un corriol marcat amb fi tes que ens surt a l’esquerra, que ens durà sobre granit i per un ombrívol bosquet fins al santuari del Corredor, situat en un ampli prat, amb el centre d’informació del parc i un restaurant.

A continuació, agafem el GR 92, i baixem per un corriol boscós, passem una pista i trobem un corriol al costat d’un pal metàl·lic que ens durà fins a la font del Grèvol. 

Retrocedim i continuem seguint les marques que ens duran a l’àrea d’acampada del Corredor. 

Alternem trossos de pista i corriol fins a arribar a la creu i l’ermita de Sant Andreu del Far amb el restaurant Can Guinart adossat. 

Fem un trosset més de pista fins a trobar dos camins a la dreta amb cadena, agafem el segon i poc després girem a l’esquerra en baixada.

Seguim unes marques grogues als arbres fins a arribar en una zona oberta amb vinyes i vistes del Vallès.

Hem d’estar molt atents al marcatge que ens durà, passant sota les carreteres, a Llinars del Vallès, on agafem el tren de tornada.

ARENYS DE MUNT-VALLGORGUINA-EL CORREDOR.

ARENYS DE MUNT-VALLGORGUINA-EL CORREDOR.
Es surt de Ca L'Àvia a Arenys de Munt, km 5 de la carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni. 
Hi viu en Jordi que us farà de guia i en acabar l'excursió us convidarà a sopar a casa seva, cuina molt bé i, mentre cuina, vosaltres una bona dutxa i/o piscina.

Us puc donar el seu mòbil, és el meu millor amic i bona persona, si voleu aquesta opció, en lloc d'anar-hi pel vostre compte. És gratuït, ell és així.

Després de sopar com tindreu "mandra" us hi podreu  quedar a dormir (opcional).

Són 8 km fins a Vallgorguina, passareu per Collsacreu (salutacions Leo i Susanna del EXCEL.LENT Restaurant Collsacreu, feu el favor d'anar-hi, de part meva)

Arribem a Vallgorguina en 20 minuts. 

Paseu el poble en direcció a Sant Celoni i entre 1 o 2 km passat el poble, a mà esquerra molt ben indicat, desviament per pista forestal molt ampla i sempre en molt bon estat, que porta al Santuari del Corredor en uns 30 minuts anant a 30 km/h o 20 km/h.

Pel camí:sureres, pins, roures i una catifa continua de sauló, conformen aquesta magnífica serralada granítica que separa El Maresme del Baix Montseny i El Vallès. 

Jo, m'emociono.

Aquesta cadena de muntanyes està partida en dos sectors per la carretera C-61 que va des d’Arenys fins a Sant Celoni, avui caminarem per la part occidental de la serralada que es coneix com El Corredor i deixarem per un altre dia la part de llevant que com bé sabeu es El Montnegre.

FEM CULTURA:

1) VALLGORGUINA, (Vallés Oriental). 

Llegendes de bruixes i frondosos boscos es donen la mà en aquest bonic poble situat al bell mig del Parc del Montnegre i el Corredor.

Quan arribeu a Vallgorguina trobareu un aparcament públic a la mateixa carretera, a uns 10 metres a la dreta després de passar la plaça de la Vila.

Un cop aparcat us recomano anar a l’oficina de turisme del Parc que està al costat de l’església, hi trobareu mapes, guies i itineraris que us poden ajudar en aquesta o d’altres excursions.

Comença, tot just travessant la carretera i enfilant el carrer Mataró que és la continuació del carrer de l’església i ens portarà fins a la masia fortificada de Can Vilar  i el Sot de Can Montasell, un recorregut d’unes 2 hores per camins de sauló, que s’endinsen pels bonics boscos de suredes i pins que conformen aquest paisatge mediterrani.

A mig camí trobareu una gran alzina surera anomenada “El suro del llamp” que com diu el seu nom té la peculiaritat de tenir una part cremada per aquest fenomen meteorològic i l’altra part ben viva i eixerida. 

Aquest es un bon lloc per fer un descans i si s’escau menjar alguna cosa, ja sabeu que on ha caigut un llamp no hi cau un altre (poder no ho sabieu).

Tot el camí està marcat amb senyals blanques i verdes amb la indicació SL-C 77. 

Ara ja tornem a ser al cotxe i anirem a buscar la pista forestal ampla i ben cuidada que us he comentat abans.

CAP EL  SANTUARI DEL CORREDOR (Maresme). 

Sortiu  de l’aparcament de Vallgorguina en direcció a Sant Celoni, al cap de 1,5 Km. aproximadament, trobaren una pista a l’esquerra que ens indica El Parc i Santuari del Corredor, encara que és de terra, està ben cuidada, en pocs minuts arribarem a l’aparcament del dolmen de Pedra Gentil, lloc on segons la llegenda es trobaven les bruixes d’aquesta Serralada Litoral, tot i que està reconstruït val la pena pujar cinc minuts fins a l’emplaçament del dolmen.

Aquest dolmen estic segur que ha estat MANIPULAT, massa bonic per tenir 4.000 anys.

Torneu al cotxe i continuarem per la pista, passareu per davant de la masia El Trull i aviat arribarem als aparcaments del Santuari del Corredor (Segle XVI) on a part de visitar-lo farem un petit circuit a peu.

PETIT CIRCUIT A PEU: 

Amb més o menys 45 minuts, veureu els boscos dels voltants i el que resta d’una antiga pedrera de granet, la roca que conforma la serralada i que per la seva erosió donarà lloc al sauló que finalment trobem a les boniques platges del  Maresme.

Tot seguit entrareu a les pinedes de  pi pinyer i pi roig que us acompanyaran en el recorregut. La volta finalitza al mateix punt on comença, aixi que tornarem a agafar el cotxe i  seguirem la mateixa pista, amb direcció a Llinars del Vallès.

Des del santuari, en 20 minuts podeu anar al MIRADOR DEL CORREDOR (pregunteu on agafar el camí)

RESUM: Unes 3 hores a peu i des d'Arenys de Munt 40 minuts de cotxe fins el santuari. No cal corre, per la pista hi ha sempre grups de ciclistes de muntanya.

FEM CULTURA DELS POBLES:

Vallgorguina és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. Té 2.800 habitants.

És coneguda l'estructura megalítica de la Pedra Gentil.

Jordi Garcia Miguel

14/3/2018.

Des de Sant Celoni a La Vall d'Olzinelles i Montnegre.

Des de Sant Celoni a La Vall d'Olzinelles i Montnegre.

DADES BÀSIQUES:

- 29,38 km

-Circular: Sí

-Altitud màxima = 791 m

-Dificultat tècnica : Moderada

-Temps = 8 hores 22 minuts

DESCRIPCIÓ:

Ruta fàcil, ben senyalitzada en la seva major part.
L'he qualificat de moderada per la seva longitud però no presenta cap dificultat tècnica ja que discorre per pistes forestals i sendes amples.

ITINERARI:

Comença a l'estació de RENFE de Sant Celoni. 

Sortim al carrer i girem cap a l'esquerra pel carrer Mossèn Cinto Verdaguer.

A la primera bifurcació que trobem, girem a l'esquerra per poder passar per sota de les vies del tren i la carretera C-35 pel pas adequat fins arribar al centre comercial Atrium.

Si anem amb cotxe opcionalment podem aparcar al pàrquing del centre i començar la ruta des d'aquí.

Arribem a Can Draper. 

Des d'aquí també es pot començar la ruta ja que disposa de pàrquing ampli.

També comença la senda local SL-C-79.

La seguim fins a l'Església de Sant Esteve d'Olzinelles. 

Passarem en primer lloc per un Pou de Glaç. 

Seguirem per la zona dels Pollancres, la Font del Rector al costat de Sant Esteve.

Aquí deixem el SL i a partir d'aquí cal seguir el track ja que seguirem la ruta per pistes forestals sense senyalitzar amb molts camins que es creuen.

Ens desviarem una mica del camí per veure el Roure del Quintà. 

Seguirem en contínua i empinada pujada fins a trobar el GR-92 que seguirem cap a l'esquerra.

A prop apareix la GR-83 que la seguirem juntament amb la 92.

Uns kms més endavant ens creuarem amb el GR-5.

Seguirem el GR-92 fins arribar a Sant Martí de Montnegre. 

Després de visitar l'ermita tornarem per agafar el GR-5 de tornada.

En algun punt la deixarem per tornar a agafar-la més endavant passant per Can Bosses, Can Rusques.

La tornarem a deixar més endavant i anirem per corriols fins a tornar a agafar el SL-C-79 de tornada a Can Draper i des d'allí a l'estació de RENFE de Sant Celoni.

FEM CULTURA:

1. - Sant Esteve d'Olzinelles

Sant Esteve d'Olzinelles és una església de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

És un edifici religiós amb una façana de l'any 1786. És de paredat, arrebossada i emblanquinada. A la portada hi ha una porta rectangular, amb motllura de petites dimensions. Al damunt hi ha una cornisa i un arc ressaltat, formant un frontó, decorat amb una creu senzilla en el centre. Hi ha un ull de bou amb la data de 1786 a sota. El campanar presenta espadanya, amb dos arcs de mig punt. L'interior té una sola nau, amb volta de mig punt i tres trams. Sembla que el segle XVII es va reformar. Té un absis circular.

Història

Documentada des del 1083. es desconeix la data de construcció però guarda encara alguns dels elements romànics de l'època, l'actual és quasi tota de la reconstrucció de 1786. Al costat hi ha la rectoria de Sant Esteve d'Olzinelles.

2. - Sant Martí de Montnegre

Sant Martí de Montnegre és una obra de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Edifici religiós de paredat, arrebossat i emblanquinat. Té un campanar rectangular, amb quatre buits per a les campanes, de mig punt, sobre cornisa senzillesa, que divideix els dos cossos.

Hi ha una altra cornisa sobre els buits i, encara al damunt, uns merlets (estil català). Corona la torre un cos piramidal. La portada és d'arc rebaixat i amb motllura seguida entre els muntants i de l'arc.

Hi ha un ull de bou construït l'any 1610. És d'una sola nau i amb quatre trams de volta de mig canó. Absis, volta de mitja taronja. Parets de paredat i voltes de ciment.

Montnegre és esmentat el 1022 i l'església fou inicialment la del Castell de Montnegre, centre d'una extensa jurisdicció que comprenia a més Fuirosos, la Batllòria i Gualba.[

Fins al 1867 va dependre d'ella la Batllòria, i tenia com a sufragània a la parròquia de Sant Cebrià de Fuirosos.

Se sap que l'any 1379 fou reparada. Igualment els anys 1737, 1739 el visitador constata que cal fer reparacions importants.

L'any 1776 el bisbe Gabino de Valladares va visitar l'església parroquial que es construí.