VALL D'HORTMOIER. Ermita de Sant Miquel i roures monumentals. Alta Garrotxa.

Vall d'Hortmoier: ermita de Sant Miquel i roures monumentals. Alta Garrotxa.

Jo hi he anat unes 6 vegades des de la casa que tinc a les rodalies de Camprodon a l’Urbanització Font Rubí. Vaig en jeep o cotxe fins a Beget i segueixo fins a l’entrada d’Oix, sense entrar al poble.  Hi ha a mà esquerra una indicació de: Can Pei ( turismo rural ), Sant Miquel d’Hortmoier. Podriem anar fins a l’ermita amb jeep però la pista és molt estreta i l’excursió no tindria cap mèrit. Jo, hi he anat de les dues maneres. És una excursió suau, anada i tornada unes 3h. Pots desviar-te a la dreta i anar a l’ermita de Santa María d’Escales ( excepcional, foto 2 ) i retornar a la pista principal per anar a Sant Miquel d’Hortmoier , més endavant hi ha un pont i podriem anar a Talaixà. Finalment , arribem a l’esplanada on hi ha dos roures d’uns 500 anys ( ni havia tres ), i a 5’ l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier (de l’ any 977 ) , que fa uns 2 anys  va ser restaurada.

Tornem per l'altra banda del riu, vorejant-lo, fins que trobem la passera del GR 11, on recuperem el camí d'anada per arribar al punt d'inici. "L’Alta Garrotxa és terra aspre i feréstega on nombroses espècies vegetals arrelen amb força als indrets més insospitats i enclotats. Però no tot són cingles paorosos, clots escarpats i congostos en aquesta contrada. Entre les poblacions de Beget i Oix, els cingles donen pas a un bonic pla entre muntanyes i la riera de Beget; és el Pla de Plancesilles. En aquest pla és on hi ha dos dels exemplars de roure pènol (Quercus robur) més importants del país: els roures d’Hortmoier. Hi havia tres imponents roures però malauradament un estava infectat per una plaga de fongs i una forta ventada el va abatre el 1996. Dels altres dos podem dir que les seves colosals mesures són 27 m i 30 m d’alçària respectivament i de capçada mitjana 28,6 m i 31 m. La seva antiguitat es calcula com a mínim en 450 anys. En una època en què la fusta era emprada per tot, els boscos d’aquesta part de la Garrotxa eren ideals per a fer-ne l’explotació i la bona fusta dels roures era molt utilitzada per la marina espanyola al segle XVIII. Segons l’ordre de 31 de gener de 1748 de Ferran VI els propietaris de boscos no podien tallar els arbres que la marina marcava com a idonis per a vaixells. Segurament per aquest motiu els roures d’Hortmoier (per això també es coneixen com a roures del Rei) van salvar la vida per estar marcats per a fusta de vaixells, fet que posteriorment no es va fer, segurament per la seva situació remota i aïllada. L’any 1988 la Generalitat de Catalunya va declarar-los arbres monumentals."

Les fotos són d’una excursió del 9/5/2012.

FRONTERA COLL D’ARES. VALLESPIR (FRANÇA). TOUR DU MIR.

FRONTERA COLL D’ARES. VALLESPIR (FRANÇA). TOUR DU MIR.

Des de la casa de Font Rubí, a la frontera de Coll d’Ares hi ha uns 15 Km. Creuem la frontera i fem uns 3 Km , fins un revolt molt pronunciat , veiem el Canigó i aparquem en una gran explanada.

A mà esquerra surt una pista ( està senyalitzat ) per anar a veure la Tour de Mir , restaurada el 30/7/2009 . Vista la torre continuem de baixada i sortirem a la carretera a 1Km més avall del cotxe. Tota l'exursió 2,5 h. Vistes des de la torre espectaculars. Les fotos són d’una excursió amb la meva filla Sandra d’agost-2010. L’excursió és molt suau amb molts boscos de faig i alguns de pins. Sempre et troves manades de cavalls, tot un espectacle. Hi he anat , unes 8 vegades.

La Torre de  Mir va ser construïda al segle XIII pels reis de Mallorca. El seu objectiu era protegir Prats de Molló i participar en la xarxa de torres de senyal en la zona. Es troba a 1540 m sobre el nivell del mar. Restaurada al segle XIV sota Pere IV seria abandonada després del Tractat dels Pirineus el 1659, quan la frontera es va traslladar més al sud. El 30/7/2009, ha tornat a ser restaurada.

VALL DE CAMPRODON . PUJADA A L’ERMITA DE SANT ANTONI.

VALL DE CAMPRODON . PUJADA A L’ERMITA DE SANT ANTONI.

No poso data , doncs hi he anat unes 8 vegades.

Las fotos que he posat són d’una pujada amb l’amic Franco Cenerelli el 8/5/2012.

La pujada a sant Antoni és una de les sortides clàssiques de Camprodon. S'hi puja per la seva festa el mes de juny, on s'hi fa un aplec. Hi pugen la gent de l'associació d'Amics de Sant Antoni que ha recuperat l'ermita, hi puja gent a fer-hi un dinar o sopar, hi puja gent en bicicleta, hi puja gent corrent...
La seva vista és de les millors de la vall. Potser la millor per tenir una visió d'aquesta.
La pujada pel mig del bosc té racons ombrívols immillorables. La baixada per la carretera és molt suau.

Descripció de l'itinerari
Sortiu del desviament de la carretera de Coll d'Ares a Camprodon, on hi ha l'indicador que diu "sender a Sant Antoni". El camí puja per sobre els camps per entrar definitivament dins el bosc. En ser un sender local, les marques són vermelles. La pujada és força constant i no té cap dificultat, tot i que puja. Dins el bosc hi han racons on la vegetació arriba a construir túnels de fulles. Al final del bosc, la pujada és una mica més forta.

ITINERARI I TEMPS:

ANADA: 1h.

-Pla de Bonaire 1245 m. 1,55 km 35'
 El camí s'agafa una mica a la dreta.
-Sant Antoni 1345 m. 2,01 km 48'-60’
MOLT PERÒ MOLT DURA LA PUJADA

Doneu la volta al recinte per veure tota la vista. Si esteu al cas, veureu el massís del Canigó, així con Sant. Pau de Segúries, La Ral, Cavallera, Camprodon, Llanars, La Roca, Abella, Vilallonga, Tregurà i Molló. Per tornar, refeu el camí fins el Pla de Bonaire o bé baixeu fins el coll que hi ha entre St. Antoni i les antenes i d'aquí al pla.

TORNADA: 1h45’ per un altre cantó per on es pot pujar amb cotxe i ara toca tot baixada.

-Pla de Bonaire 1260 m. 2,40 km 56'
Seguiu la carretera que baixa a Camprodon
-Coll 1155 m. 3,56 km 1h 10'
-Els Oms 1095 m. 4,21 km 1h 18'
 

Quan trobeu un encreuament que va a la Creueta, deixeu la carretera per entrar al recinte del monument a Cèsar A.Torras. C.A.Torras fóu un pioner en la divulgació de rutes per caminar a Catalunya. Hi ha una guia sobre la Vall de Camprodon feta per ell (1902). De les escales del monument surt un petit camí que va directe a la font.

-Font del Boix. 1015 m. 5,11 km 1h 27'
 Seguiu la carretera fins el trencant de la Font de Sant Patllari i que entra al camp de golf.
-Font del Botàs 960 m. 6,0 km 1h 33'
-Rotonda de Can Pascal 955 m. 6,6 km 1h 42'

Ja som a Camprodon. TOTAL= 2h45’

EXCURSIÓ PRECIOSA QUE HE FET UNES 8 VEGADES.

VALL DE CAMPRODON. PUJADA AL PIC DE BASTIMENTS DE 2.881 m.

VALL DE CAMPRODON. PUJADA AL PIC DE BASTIMENTS DE 2.881 m.

Jo he anat una vegada, amb uns veïns de la casa de Font Rubí, a 6 km de Camprodon. Va ser a l’any 1.991, tenia 36 anys, els veins eren: el Mingo, l’Emili i l’Hortet.  Les fotos són d’aquella pujada . He fet foto de foto, crec que en quedat més o menys bé.

Des de Camprodon, prenem direcció a Setcases (uns 7 km), passem el poble per anar cap a les pistes d'esquí de Vallter 2000 (des de Setcases hi ha uns 6 km), però no hem d'arribar fins a l'estació d'esquí. Aparcarem el cotxe a l'última corba de dreta que hi ha abans d'arribar a l'estació d'esquí de Vallter 2000.

Pugem al refugi d'Ulldeter ( hi he anat 6 o 7 vegades ), seguin el senyal indicatiu que trobem a peu de carretera. Des d'aquí seguim en direcció al coll de la Marrana per un sender molt marcat i ple de gent en la majoria de dies.
Un cop al coll, el camí fins al cim de Bastiments, és evident i no té pèrdua. Al capdamunt, trobem primer una creu, desprès un punt geodèsic i finalment un pal d'acer amb forma de piolet.
Un cop aquí i per no baixar pel mateix lloc anirem fins al coll que hi ha entre el pic de Freser i Bastiments. Des d'aquest punt podríem seguir pujant i fer el pic de Freser i el de l'Infern. En aquest cas, però baixarem entremig de la tartera i anirem a recuperar el coll de la Marrana i d'aquí un altre cop fins al refugi.

El Pic de Bastiments (2.881,25 m.) és una muntanya situada a l'eix entre el Ripollès i el Conflent, que separa el Circ d'Ulldeter amb el Circ de Bassibers, del costat nord-català és conegut com a Pic del Gegant. És el pic més oriental dels Pirineus que assoleix els 2800 metres; més enllà ja no hi ha cap cim que superi aquesta cota. Està situat a la confluència dels termes de Setcases, Queralbs i Fontpedrosa. És un pic d'ascensió relativament fàcil tant a l'estiu com a l'hivern, si es fa en les condicions normals d'aquesta estació. Per aquesta raó s'hi va construir el Refugi d'Ulldeter, que actualment està una mica més al sud que no l'original, que va ser aterrat per la neu.

Agost 1.991