Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

sábado, 21 de junio de 2014

CASCADA DEL MOLÍ DEL SALT DES DE VILIELLA ( LA CERDANYA )


















CASCADA DEL MOLÍ DEL SALT DES DE VILIELLA ( LA CERDANYA )

Passeig curt fins al salt d'aigua del Molí del Salt, al bell mig de la Vall de la Llosa ( vall espectacular ).
Passeig de 3,6 km de longitud (anada i tornada) fins a la cascada del Molí del Salt.

Primer l'itinerari segueix el GR 11.10 per un tram de pista en bon estat. Després agafem un camí més estret que fa unes quantes ziga-zagues i arriba fins al fons de la vall de la Llosa, als peus del salt d'aigua del Molí del Salt, on podrem relaxar-nos, descansar o jugar en un bonic entorn. A l'anada el camí és tota l'estona en descens, i el terreny és còmode i no presenta cap dificultat. La tornada es realitza pel mateix itinerari, aquest cop en lleugera pujada.

La ruta fins al Molí del Salt ens permet endinsar-nos a la vall de la Llosa. Aquesta llarga vall té la seva capçalera al nord, ja a tocar d'Andorra, i està envoltada de magnífiques muntanyes com la Tossa Plana de Lles o la Carbassa, que podrem admirar al llarg de tot l'itinerari. El principal atractiu de la ruta és el salt d'aigua del Molí del Salt, que veurem des dels seus peus i és força espectacular.
 Durant la ruta també anirem trobant vaques i cavalls que pasturen i d'altres animals i plantes propis de la zona. A la tornada, gaudirem d'unes boniques vistes de les parets del Cadí, al sud.

Durada: Mig dia
Temps total efectiu (sense parades): 1:10h en total. 0:30h des del punt d'inici fins al Molí del Salt i 0:40h de tornada pel mateix itinerari (ara en lleugera pujada).

Època: Tot l'any. L'època en la que el salt és més espectacular és d'abril a juny, que és quan es fon la neu de les muntanyes.

Observacions: L'itinerari és adequat per fer amb nens: el camí és fàcil i presenta atractius diversos (aigua, flora i fauna, bons paisatges i un bon espai per descansar i jugar). Recomanem, però, vigilar i estar atents amb el pont de fusta que hi ha uns metres aigües avall del salt d'aigua: té travesses de fusta soltes i es troba en mal estat. Si no es vol, no és necesari creuar-lo.

Podem veure part de la Vall de la Llosa : Coborriu de la Llosa amb l’ermita de santa Llúcia, Cal Jan , estany de l’Illa i el refugi,…Això seria temps extra , calculo 2h anada i tornada . Faré una excursió exclusiva de la Vall de la Llosa.

Com arribar-hi en cotxe:
Es pot arribar a Viliella des de Lles de Cerdanya o des de Prullans. Des de Lles de Cerdanya (poble al que s'arriba fent 9,9 km per la carretera LV-4036 des de Martinet) seguirem la pista asfaltada que surt del centre de Lles en direcció N-NE i que deixa l'església de Lles a la nostra esquerra. Seguim per aquesta pista asfaltada 5 km i arribem a Viliella. A Viliella hi ha espai per estacionar els vehicles a l'entorn de l'església del poble. Per arribar-hi des de Prullans, a Prullans cal agafar la pista asfaltada que surt en direcció NO cap a Ardòvol (a 3,3 km), Coborriu de la Llosa (a 6,6 km de Prullans) i que finalment arriba a Viliella (a 10,7 km de Prullans).

viernes, 20 de junio de 2014

ESTANYS DE LA PERA ( LA CERDANYA )













ESTANYS DE LA PERA ( LA CERDANYA )

Els estanys de la Pera es troben situats a la part Occidental de la Baixa Cerdanya, a la capçalera del circ que formen la Serra d'Airosa, el Pic de Monturull, Pic de Perafita i la Serra de Sirvent. Aquest circ fà frontera amb el principat d'Andorra. L'estany superior està a 2.360 metres i l'inferior a 2.310 metres.
L'imatge d'aquest circ és tipicament alpina, amb els boscos de pi negre majoritariament i essent el granit la roca predominant. Abundants corriols d'aigua travessen el bosc provinents dels alliberadors naturals dels llacs, alimentant el riu Molí, en la part baixa de la vall. La part superior dels llacs està composada per les praderies característiques dels altiplans alpins.
Els cims però, no tenen les caracteristíques dels pics de la zona axial, ja que son de formes arrodonides i d'una altitud inferior, denotant l'erosió per les geleres quaternaries, ja desaparegudes de la zona.
Els cims son granitics, menys el Pic de Monturull que està format per esquistos vermellossos.
 
Les alçades dels cims no arriben als 2.900 mts, però no per aixó deixen de ser pics menys importants: El Pic de Monturull ( 2.761 mts.), Pic de Perafita ( 2.752 mts.), Pic de Sirvent ( 2.748 mts.), Pic dels Estanyons ( 2.834 mts.), des de els quals es tenen bones panoràmiques.
Aquesta petita zona lacustre és molt accessible per a tothom, ja que no presenta cap dificultat, llevat de passar els petits corriols d'aigüa que ens troben en el camí de pujada fins els llacs.
 
L'ascensió al cims del Perafita i Monturull tampoc presenten gaires dificultats, sempre en condicions estiuenques, per a persones acostumades a fer activitat de muntanya amb regularitat, llevat del tram de cresta del Perafita al Monturull, passat el coll de Claror en l'ascensió al Monturull, en alguns passos ens haurem d'ajudar amb les mans.

Accés: Des de Martinet es pren la carretera LV-4036 en direcció a Lles, però poc abans d'arribar-hi s'agafa a l'esquerra la que duu a Arànser. Després es continua per una pista asfaltada que puja al Fornell, a la recepció de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa. A partir d'aquí la pista esdevé de terra, però generalment en bon estat fins al Refugi de Prat Miró i les Pollineres, on hi ha un refugi, una font i una àrea recreativa. Aquest punt és també accessible des de Lles per Cap del Rec. La pista que es dirigeix als estanys de la Pera, en canvi, és tancada al trànsit de vehicles motoritzats.

Inici: Les Pollineres.
Durada total: 1h 45’ (1 h anada + 45 min tornada)

Època de l´any: Segona meitat de la primavera, estiu I tardor

Observacions: Si l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa és oberta no es podrà circular per la pista de terra des del Fornell. De tota manera hi ha senyalitzat un camí per a raquetes de neu que en 1 h duu a les Pollineres. No cal dir que aquesta passejada i la posterior fins al refugi d'Estanys de la Pera són altament recomanables.

NOTA :
A la Cerdanya els estanys de la Pera han estat durant molts anys un punt de pas de contrabandistes que anaven i venien d'Andorra. Aquests dos estanys es troben a la conca de recepció del riu del Molí, en un petit circ glacial situat a la capçalera de la vall d'Arànser.

MONTSERRAT: STA. CECÍLIA – MONESTIR PER 6 ERMITES.














MONTSERRAT: STA. CECÍLIA – MONESTIR PER 6 ERMITES.

Magnífica, atractiva, preciosa, espectacular i senzilla travessa per la Muntanya de Montserrat, entre l'ermita de Santa Cecília i el Monestir, passant per les ermites de la Trinitat, St. Benet, Santa Magdalena, Sant Onofre, Sant Joan i Santa Anna, a més de passar pel camí de l'Arrel, El Pla dels Ocells, l'estació superior del cremallera de Sant Joan i el torrent de Santa Maria.

NOTA: Aquesta ruta està feta en format travessa però es pot fer circular si deixem el vehicle a Sant Cecília, ja que del monestir continuem pel camí dels Degotalls i d’allà pel costat de la carretera, seguint el camí de Sant Jaume, arribaríem a Santa Cecília en menys d'una hora.

Sortim de Santa Cecília, i anem a buscar el camí de l'arrel que surt gairebé davant de l'ermita. És un corriol magnífic, estret i molt boscós que va resseguint la muntanya de Montserrat, anant guanyant alçada de manera progressiva amb pujades i baixades sinuoses. És molt agradable.
Creuarem la canal dels Avellaners i veurem el Cavall Bernat ( foto ) que passarem per sota. Desprès creuarem la Canal dels Aritjols i poc desprès creuarem el llom del Serrat de les Barretines. El camí, fantàstic, va revoltant resseguint la morfologia de la serralada.

Més endavant creuem la Canal del Pou del Gat on s’ajunta el corriol que puja per la canal, més complicada, i que teniu descrita en un altre recorregut de Tot Natura de les ermites passant per la canal del Pou del Gat.
 Continuem pel camí de l'arrel, ara planejant, flanquejant la Plana Vella fins arribar al Pla de la Trinitat, on trobem un pal indicador. Aquí deixem el camí de l'arrel i seguim a l'esquerra pujant per arribar a l'ermita de la Trinitat. Trobem unes ruÏnes d'una antiga edificació i més endavant la petita ermita encastada a la roca. La deixem a la dreta i seguim pel corriol.
Trobarem un trencall a la dreta que ens portaria a Sant Salvador, però en aquesta ocasió seguim recte, per arribar a l'ermita de Sant Benet, que avui fa les funcions de refugi. Passarem entre l'ermita i la roca per un bonic pas estret i seguirem el corriol que passa per sota la Panxa del Bisbe. Desprès d’una baixada una mica més pronunciada arribarem al Pla dels Ocells. Aquí hi ha un encreuament de camins, cal anar en compte. A l'esquerra aniríem a Sant Joan, a la dreta a Sant Jeroni.

Hem d'agafar el camí del mig, que surt gairebé frontal a com arribem al Pla dels Ocells. Es molt estret i trobarem algunes fites, puja de valent per sortir a la carena de la Serra de les Alzines de les Paparres, on passa el camí ample que va de Sant Joan a Sant Jeroni. El seguim a l'esquerra i aviat trobem el trencall d'un bonic mirador (tot i que poques vistes varem veure per la presència de boira). Passem per sota de la Cara de Mico ( foto ). A la dreta i a sota ens queda el pas dels Trencabarrals. El camí te trams pavimentats i amb una barana de protecció.
Passem per sota la Gorra Frígia ( foto ), on sovint hi trobarem escaladors. Just quan estem sota la Magdalena inferior deixem el camí i agafem un corriol que surt a la dreta i que comença a pujar. Anem cap el punt més alt de la ruta, pugem per unes pronunciades escales. Son les Escales de Jacob. El camí és preciós, si tenim visibilitat.

Més endavant trobem un trencall, el seguim a la dreta pujant fins a arribar a l'ermita de Santa Magdalena, o millor dit del poc que en queda. Hi ha un rètol explicatiu. si volem (nosaltres no ho varem fer per la boira) podem pujar a la Miranda de Santa Magdalena. Un cop dalt desfarem el camí fins a trobar el trencall on l’havíem deixat i seguim. El camí es una passada, te unes proteccions i hem de passar per sota d'una roca.  

Arribem a l'ermita segons alguns de Sant Onofre segons altres l'ermita vella de Sant Joan. que es una vauma, però amb paret s'ha aixecat l'ermita. Continuem, ara baixem una mica fins a arribar l'ermita de Sant Joan. Seguirem per la pista fins a arribar a l'estació superior del funicular de Sant Joan. Seguim entre l'edificació i la paret com si volguéssim anar a Sant Jeroni, però aviat trobem un trencall, just en un revolt, molt ben indicat. Deixem el camí ample i agafem el corriol que baixa a la dreta i que ens portarà a l'ermita de Santa Anna. El corriol primer planeja fins a creuar la part superior del Torrent de Santa maria, que acostuma a estar sec , encara que fàcilment hi trobarem un toll d'aigua corrompuda. El creuem i ara si que començarem a baixar força per tornar a planeja més endavant, passarem per una bauma bonica, és la Cova de Santa Anna Vella.  

Continuem, creuarem el torrent de la vall que ve del Pla dels Ocell i aviat arribem a l'ermita de Santa Anna. La deixem a l'esquerra i seguim. Aviat arribarem al Pas dels Francesos, una escletxa encaixonada entre les roques, on hi ha escales força pendents i de graons curts. Es magnífic. D’aquí fins el Monestir trobarem moltes escales i trams protegits per baranes, ja que baixarem pel Torrent de Santa Maria. Més avall creuarem un parell de ponts. El camí es espectacular, magnífic i amb aquest fantàstic sabor de boca amb bones vistes sobre el Santuari arribarem al Monestir de Montserrat, arribant al costat de l’escultura de l’abat Marcet i arribem a l'esplanada del Cremallera. Seguirem vorejant l'abadia fins l'aparcament de busos on finalitzem aquesta preciosa travessa.
La qualifiquem de fàcil perquè no te passos complicats, però heu de tenir en compte que el desnivell es considerable, de l'ordre dels 750 m. Poques rutes son tan fantàstiques amb tan poca dificultat per Montserrat. Val molt la pena. Absolutament recomanable. Us encantarà, sobretot si agafeu un bon dia i podeu gaudir de les impressionants panoràmiques que us oferirà aquest recorregut a la part alta. Gaudiu de la ruta, es espatarrant, fantàstica, preciosa,… 

Les fotos per ordre de l’excursió de Santa Cecília la primera a Santa Anna l’última.