COLL DE PAL – PUIG ESTELA ( 2.013 m ) – TAGA ( 2.035 m )

VALL DE CAMPRODON

INTRODUCCIÓ

Per accedir al punt inicial de la ruta cal que, passant per Ogassa, anem més enllà de Sant Martí de Surroca. Per tal d’arribar a Ogassa hem d’anar a Sant Joan de les Abadesses i seguir el rètol indicador que hi ha al pont (passat el pont si venim d’Olot o tot just abans del pont si venim de Ripoll). Seguint la carretera travessem Ogassa i l’antiga colònia minera (actualment és el veïnat de Prat Pinter). Uns centenars de metres més amunt la pista (emporlanada) es bifurca. A l’esquerra anem a l’ermita Sant Martí d’Ogassa original del s.X (vegeu la ruta Taga per Sant Martí d’Ogassa), a la dreta anem a Sant Martí Surroca (ermita documentada del s.XI). Girem a la dreta i passada l’ermita seguim els rètols del refugi de Montserrat avançant per la pista encimentada. Quan finalitza la part cimentada de la pista, aquesta baixa i passa per un petit torrent. Aparquem al costat del torrent (on hi ha la Font de la Roda) ja que hi ha un petit espai per 3 o 4 cotxes. Tot i això, cal indicar que si anem amb 4x4 podem pujar fins el refugi de Montserrat.

Aquesta és una ruta relativament llarga (una mica més de 18 km) i amb una pujada acumulada respectable (més de 1200 metres). Per altra banda té l’avantatge de que podem decidir retallarla “in situ” i arribar només fins al Puig Estela (en aquest cas la pujada acumulada serà lleugerament superior als 650 m i la distància d’anada i tornada d’uns 10 km) .

És un recorregut de gran bellesa (tot i que nosaltres no l’hem fet a la millor època que és la primavera) i sense possibilitat de pèrdua (almenys sense boira). Gran part de l’anada la fem per la carena que unexi el Coll de Pal amb el cim del Taga el que ens dona unes vistes espectaculars cap el Pirineu (Canigó, zona de Vallter…) i cap el sud (Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i com sempre al fons el Montseny, Matagalls… Arribats a la Portella d’Ogassa caminem entre extensos prats i gaire be tot el camí de tornada el farem (a la primavera) entre herba i flors.

La tornada es pot fer pel mateix camí que l’anada, però si ens desviem cap al nord i baixem fins l’estany del Tarter podrèm gaudir caminant entre prats sense “pagar-ho” amb més pujada acumulada. Tot i això, la nostra idea original era a la tornada, mantenir-nos a l’alçada dels 1750-1800 metres des de la Portella d’Ogassa per arribar així al Coll de Pal perdent l’alçada justa, però el terreny a aquesta alçada comença a ser impracticable poc abans d’arribar a l’Estany del Tarter (el nom ja ens havia d’haver fet sospitar) i hem tingut que baixar girant bruscament a l’esquerra (vegeu el track del GPS al mapa). Així doncs el millor és que feu la tornada seguint el camí marcat als mapes i no tant seguint la nostra traça GPS (és recomenable el mapa 1:25000 del Taga de l’Alpina). Així, el track complementari que podeu descarregar és pot ser millor si mes no per la part de la tornada des del Taga.

FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 1213 m

Alçada mínima-màxima: 1408-2039 m

Distància aproximada: 18,30 km

Temps aproximat sense parades : 5h 40m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Comencem la ruta a la Font de Roda ( 1 foto ) tot i que amb 4x4 és molt senzill arribar fins el Refugi Montserrat. En aquest punt el camí és una pista forestal que puja suaument. En un moment arribem a Cal Frare ( 1 foto ) i seguim amunt passant per una zona de boixos. Tot caminant, deixem a la nostra dreta, i poc abans d’un revolt, una creu de ferro que ens crida l’atenció per la seva inscripció “Aqi murió D. José Marse natural de Caballera. Fallesió el día 22 de nobiembre de 1884. Murió atacado del frío”

Afortunamdament, les condicions han canviat i ara és difícil que algú mori de fred en aquest punt ja que a pocs metres pujant arribem al refugi Montserrat ( 2 fotos ). Per veure’l cal sortir de la pista uns metres. És un refugi lliure amb una part dedicada a guadar bestiar. El refugi està en bones condicions exteriors, té llar de foc i lliteres. Al seu davant hi ha un prat.

La pista continua i arribem a un abeurador on podem satisfer la set. Pels voltants hi ha un home recollint alguna cosa… Encuriosits li preguntem que és el que recull i ens diu que està recolectant “xicoines” ja que son molt bones per les amanides i que també es poden consumir com infusió ja que son depuratives. Havia vist moltes vegades aquestes plantes arrapades al terra i mai se m’havia acudit que podien ser comestibles… Està clar que poc a poc anem perdent molta de la riquesa culinaria que ens ofereix el nostre entorn (sembla que alló que no estigui en una safata de plàstic no ha de ser comestible).

En aquest punt finalitza la pista i es converteix en un corriol que puja decididament fins el Coll de Pal ( 3 fotos ). Girem a la nostra esquerra (SO) i pujem en direcció al Turó de la Parcel.la tot deixant el filat a la nostra dreta. Fa pocs dies que ha nevat, el terra s’ha glaçat i ara s’ha desfet provocant que el terra estigui fangós, això ens dificulta una mica la marxa però poc a poc anem guanyant alçada.

Durant el camí una petita construcció de pedra situada a la nostra esquerra ens crida l’atenció. Quan ens apropem veiem que es tracta d’una petitísim refugi de pastors on amb prou feines s’hi pot entrar de quatre grapes i on només s’hi poden estar dues persones de forma molt apretada ( 1 foto ). Tot i això es veu en perfectes condicions pel que segurament encara és utilitzat de forma més o menys regular. Uns metres més al SO n’hi ha un altre de similars característiques. El primer te un forat al sostre, probablement per deixar sortir el fum en cas de que es cuini alguna cosa al seu interior (en tot cas hauria de ser amb un fornet ja que no hi ha espai ni tant sols per encendre un petit foc)

Seguim caminant amunt. Veiem Sant Joan de les Abadesses a la nostra esquerra i tot guanyant alçada arribem al cim del Puig Estela de 2.013 metres ( 3 fotos ).  Aquest cim està coronat per una gran fita de pedres molt ben construida (i.e. no ha estat feta per l’acumulació de pedres que han posat els visitants).

Des d’aquí ja tenim una complerta panoràmica del Pirineu (Canigó, zona de Vallter i Núria, Puigmal…) i ja divisem amb claretat el nostre destí: el Taga, amb la serralada del Cadí al seu darrera i si ens hi fixem també podem veure les puntes del Pedraforca sortint per darrera seu. Als nostres peus veiem Pardines al nord i Sant Joan de les Abadesses i Ripoll al sud.

Després d’esmorzar, reprenem la marxa tot seguint la carena. Ara el camí fins a la Portella d’Ogassa és de baixada i l’únic esforç que cal fer es mirar on posem els peus ja que la carena és rocallosa. El següent cim que trobem és el Puig de Coma d’Olla ( 1 foto ) també coronat per una fita de pedres tot i que no tan alta com la de Puig Estela.

Ara el filat queda a la nostra esquerra i podem veure l’esglèsia de Sant Martí d’Ogassa molt avall a l’esquerra. Tot baixant arribem a la Portella d’Ogassa ( 2 fotos ) punt en el que s’acava la baixada i comencem a enfilar cap al cim del Taga. En aquest punt conflueixen uns quants camins (el del Coll de Pal, el de Pardines, el de Sant Martí d’Ogassa…) i ja no pujem sols. Sembla que el cim és a prop però encara està uns 160 metres més amunt i és millor anar hi anant…

El cim del Taga de 2.035 metres, està coronat per una gran creu blanca i la vista que ens ofereix és magnífica…( 3 fotos ) A la vessant nord veiem amb claretat des del Pedraforca fins al Canigó, Pardines als nostres peus, en direcció sud Montserrat, el Matagalls , Montseny … El dia acompanya ja que la visibilitat és molt bona.

Des del cim es veu molt clarament el camí de tornada. Només cal que arribats a la Portella d’Ogassa girem a l’esquerra en direcció a l’Estany del Tarter  per després desviar-nos de nou a la dreta i pujar fins el Coll de Pal. D’aquesta manera evitarem l’ascensió per segona vegada al Puig Estela. Suposem que aquest recorregut de tornada estarà especialment indicat a la primavera ja que transcórre per prats que en aquella época de l’any han d’estar totalment florits (no sembla recomanable a plè estiu ja que el sol hi ha de tocar de valent).

 La nostra recomanació es que arribats a la Portella d’Ogassa seguiu el camí més marcat que us portarà directament a l’Estany del Tarter ja que intentar mantenir l’alçada per assolir el Coll de Pal sense haver de pujar és inútil degut al bosc de Pins i a la tartera que hi ha a l’alçada de l’estany.

Arribats a l’alçada del l’estany del Tarter ( 1 foto ) i el Pla del Gorg amb vaques ( 1 foto ) veiem a la nostra esquerra la barraca de l’Orri Vell (  1 foto , una cabana de pedra que pot servir d’aixoplug en cas de necessitat). Ja estem al tram final i enfilem la pujada cap el Coll de Pal, pot ser amb més ímpetu del necessari ja que ens pasem el sender que travessa el Torrent del Coll i anem a sortir a la carena, uns 50 metres pel damunt del coll… Ara el camí ja és mateix que hem fet a l’anada… Baixem pel Coll de Pal, tornem a passar per l’abeurador, el costat del refugi Montserrat, Cal Fare i finalment arribem a la Font de la Roda on haviem deixat el cotxe.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#	Localització	Temps	Distància	Alçada
0	Font de la Roda	0h 00m	0,00 km	1408 m
1	Cal Frare	0h 05m	0,40 km	1452 m
2	Refugi Montserrat	0h 30m	1,50 km	1622 m
3	Abeurador	0h 45m	2,50 km	1719 m
4	Coll de Pal	0h 50m	2,90 km	1771 m
5	Refugi pastors 1	1h 10m	3,80 km	1890 m
6	Refugi pastors 2	1h 15m	4,00 km	1908 m
7	Puig Estela	1h 35m	5,10 km	2017 m
8	Vessant sud del Puig de Coma d’Olla	2h 05m	6,60 km	1924 m
9	Portella d’Ogassa	2h 25m	7,50 km	1800 m
10	Cim del Taga	3h 00m	9,00 km	2039 m
11	Estany del tarter	4h 05m	12,80 km	1604 m
12	Coll de Pal	5h 00m	15,40 km	1771 m
13	Font de la Roda	5h 40m	18,30 km	1408 m

PIC DE LA DONA ( 2.702 m )– BASTIMENTS ( 2.881 m )

PIC DE LA DONA ( 2.702 m ) – BASTIMENTS ( 2.881 m ) 

VALL DE CAMPRODON SOBRE LES PISTES D'ESQUÍ DE VALLTER 2000.

INTRODUCCIÓ

La ruta que fem avui és una de molt coneguda .
La ruta no és d’una gran dificultat i sense neu probablement la puntuaria amb un 2 sobre 5.
La ruta comença a l’aparcament de l’estació d’esquí de Vallter 2000, puja pel torrent de la Portella fins a la Portella de Mentet i gira cap a l’oest per pujar al cim del Pic de la Dona, d’aquí anem a Bastiments i tornem pel Coll de la Marrana i passant pel costat de les restes de l’antic refugi d’Ull de Ter (inaugurat al 1909) tornem a Vallter. El camí és força evident amb bon temps degut a la manca total de vegetació.

FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 860 m
Alçada mínima-màxima: 2150-2870 m
Distància aproximada: 9,70 km
Temps aproximat sense parades : 3h 55m

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Aparquem a l’estació d’esquí de Vallter 2000 ( 1 foto ), aprofitant que aquest any la temporada d’esquí s’està endarrerint molt i que per tant l’estació està practicament deserta. Darrera del restaurant surt un sender que ressegueix el Torrent de la Portella. El camí, sense neu, és força evident i està marcat per algun senyal groc i algunes fites. De tota manera, només cal seguir pel torrent amunt i no ens perdrem. Als pocs minuts el camí travessa el torrent i un rètol ens indica que a la nostra dreta el camí segueix cap el Roc Colom, el Costabona i el Canigó.

Nosaltres seguim pujant tot seguint el torrent i les fites i en una mitja hora i sense dificultat arribem a la Portella de Mentet ( un coll amb la fita fronterera 511 on tenim una bona vista del Canigó ( 1 foto ), del Gra de Fajol Petit, el Gra de Fajol, el Coll de la Marrana i Bastiments ( 1 foto general dels pics que es veuen ).

Girem cap a l’oest (cap a la nostra dreta) i comencem a ascendir fent llargues ziga-zagues seguint les fites i els rastres d’alguns senyals vermells. Poc a poc anem guanyant alçada i la vista sobre la vall d’Ull de Ter es va eixamplant al sud mentre que cap al NE l’imponent massís del Canigó va guanyant protagonisme.

La pujada no té cap dificultat i arribem al Pic de la Dona de 2.702 metres ( 2 fotos ). A prop del cim hi ha una gran fita, però el cim està indicat molt a prop per un “paravents” de pedres i el que segurament devia ser una creu o alguna cosa similar (ara ja només queda el pal). La vista és molt maca: veiem al nord la serra de Bacivers i al sud la vall d’Ull de Ter.

Després del Pic de la Dona veiem , els LLacs de Camporrells estan coronats per el Puig Peric i el Petit Puig Peric de 2.690 metres. ( 2 fotos ).
El Paissatge i llacs son realment explèndits, amb un refugi molt ben cuidat i acollidor.
Passat el Petit Puig podem girar a la dreta (direcció nord) per anar per la Serra Gallinera i per la Serra de Bacivers i tenir una panoràmica diferent del Pic de la Dona (el circ de la Coma de la Dona té unes parets molt verticals a sota del Pic de la Dona).

Nosaltres, però girem en direcció sudoest cap el Puig d’Ombriaga de 2.693 metres ( 1 foto )

Passem el Puig d’Ombriaga i arribem al Coll de la Geganta ( 2 fotos ). Aquí arriba (per la nostra dreta) el camí que ve de l’Estany de Bacivers però nosaltres seguim sense desviar-nos del camí. En el punt en que el camí tomba lleuerament a l’oest és posible descendir (amb molt de compte) cap a la Feixa (la part més alta dels telecadires) però en el nostre cas tornarem passant abans per Bastiments i el Coll de la Marrana.

La pujada presenta un fort pendent i trobem alguna placa de gel, res que no es pugui passar si anem amb compte.
La pujada es deixa fer i arribem finalment al cim de Bastiments de 2.881 metres ( 5 fotos ). Hi ha força gent (unes 10/15 persones) encara que pel que veiem tots han pujat des del Coll de la Marrana. El primer que veiem quan arribem a Bastiments (ja sigui per aquesta ruta o venint del Coll de la Marrana) és una creu que no és el cim real (el pilar que assenyala el punt geodèsic és un metres més enllà i la creu del cim encara és una mica més lluny). La veritat es que hem ensopegat un bon dia ja que la visibilitat és magnífica.

Al sud veiem Montserrat amb claredat, el Montseny, i, més enllà el mar. Cap el nord-est veiem el massís del Canigó, la plana rossellonesa i la costa francesa. També veiem molt més a prop la Portella de Mentet, el Pic de la Dona i tot el camí que hem recorregut per la carena fins arribar al cim.

Després d’admirar el paisatge decidim prendre el camí de tornada, així que enfilem cap el sud-est en direcció al Coll de la Marrana.

Una vegada arribats al Coll de la Marrana ( 2 fotos ) cal que girem a la nostra esquerra (cap a l’est) deixant el Gra de Fajol a la nostra dreta. Només cal que seguim el camí del refugi d’Ull de Ter, però així que hàgim descendit del coll hem de sortir del camí desviant-nos a l’esquerra. Tot i no ser un camí gaire marcat només hem d’aplicar el sentit comú per tal de no fer pujades innecessàries i en pocs minuts travessarem el Ter a l’alçada de l’antic refugi d’Ull de Ter ( 3 fotos ). Veurem unes ruïnes molt evidents a la nostra esquerra tot just travessar el Ter, les de l’antic refugi estan a la nostra dreta i es distingeixen fàcilment de l’entorn. A més una placa commemorativa que hi ha a la paret ens diu que el refugi va ser obra de Jeroni Martorell i va ser inaugurat el 1909.

Ara el camí cap a l’estació d’esquí és un “campi qui pugui” ja que degut a les pistes d’esquí i els remuntadors sembla que tothom agafa un camí diferent i no es pot distingir (al menys nosaltres no l’hem pogut veure) un camí predominant… No cal amoinar-se però, ja que la baixada no presenta complicació i només cal aprofitar les pistes, els camins i els passos dels telecadires per baixar fins a Vallter 2000 que és perfectament visible.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
 

# Localització Temps Distància Alçada
0 Aparcament estació d’esquí Vallter 2000 0h 00m 0,00 km 2150 m
1 Cruïlla camí de Canigó 0h 15m 0,60 km 2280 m
2 Portella de Mentet 0h 30m 1,10 km 2411 m
3 Pic de la Dona 1h 10m 2,50 km 2702 m
4 Petit puig 1h 15m 2,90 km 2690 m
5 Puig d’Ombriaga 1h 35m 3,80 km 2639 m
6 Coll de la Geganta 1h 45m 4,20 km 2604 m
7 Primera creu de Bastiments 2h 25m 5,60 km 2870 m
8 Coll de la Marrana 3h 00m 6,90 km 2530 m
9 Deixem el camí al refugi d’Ull de Ter 3h 15m 7,60 km 2400 m
10 Refugi Vell d’Ull de Ter 3h 25m 8,10 km 2390 m
11 Aparcament estació d’esquí Vallter 2000 3h 55m 9,70 km 2150 m

LES FOTOS PER ORDRE DE L'EXURSIÓ.

URÚS – PENYES ALTES DEL MOIXERÓ

URÚS – PENYES ALTES DEL MOIXERÓ

Aquesta ruta permet puja al Penyes Altes del Moixeró pel seu vessant nord fent una ruta circular. El punt d’inici és Urús, un poble de la Cerdanya d’uns 200 habitants situat molt a prop de la boca nord del túnel del Cadí. Si accedim a la Cerdanya per aquest túnel només cal que, des de les instal·lacions de sortida seguim les indicacions a Alp fins trobar a uns 4 km el desviament a Urús. Si accedim per la collada de Toses caldrà que passen per Alp i deixem enrere Das fins trobar Urús. En ambdós casos entrem a la població pel carrer Pendís, el cotxe el podem deixar estacionat a l’alçada de les primeres cases (punt d’enllaç del PR C-126) o bé girant a la nostra esquerra al carrer de la Font Freda ja que serà el camí pel que tornarem.

Cal advertir que el tram final (aproximadament 1.5 km) es fa per carretera asfaltada ja que el GR-150 aquí passa per una petita carretera local. També just abans d’enllaçar amb el CR-150 haurem caminat per pista una mica més de dos quilòmetres. La resta del camí però, es fa per corriols i camins de muntanya i gaire be sempre per boscos de pi negre. Tot i això si volem estalviar-nos aquesta part del camí podem arribar amb el cotxe fins el refugi lliure de la Pleta dels Ordiassos des d’on podem enllaçar amb el camí aquí proposat a l’alçada de la Font Llebrera

Si ho fem així, en tornar només cal que girem a la dreta al punt assenyalat al nostre mapa com Pista ja que el refugi es troba a pocs metres d’aquest punt. Amb això ens estalviem uns 200 metres de pujada acumulada i una mica mes d’una hora i quart de camí però també ens perdem la primera part del PR C-126 amb el pas per la Roca d’Urús que constitueix una magnífica forma d’iniciar aquesta sortida.

FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 1350 m

Alçada mínima-màxima: 1262-2268 m

Distància aproximada: 17,90 km

Temps aproximat sense parades : 6h 00m

Ruta circular: Si

Dificultat: 4 sobre 5

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

En arribar a Urús deixem el cotxe al carrer Pendís a prop del carrer de la Deu. Suposant que hem arribat a Urús entrant per la GIV-4036/1 (venint de Das) trobarem, a la nostra esquerra, el carrer Font Freda que és per on tornarem. El nostre punt de sortida està una mica abans d’aquest carrer, és el PR C-126 indicat amb els seus senyals blancs i grocs i també amb marques romboïdals de color groc. Per trobar-lo només cal caminar cap a la sortida del poble pel carrer Pendís des del carrer Font Freda i el veurem a la nostra dreta. Així doncs sortim del poble per la seva part sud i enfilem camí amunt guiant-nos pels senyals de pintura.

A uns 300 metres de l’inici veiem un camí que surt a la nostra dreta. No és aquest el que cal seguir i cal continuar per la pista tot i que es desdibuixa en un petit prat. Passat el prat hem de prendre un corriol fresat a la dreta. El corriol guanya alçada i poc després deixa a la nostra esquerra un bosc de pins. El sender entra a una pista just al punt on aquesta fa un pronunciat revolt per deixar-la immediatament sortint per la dreta. Els senyals de PR i algun senyal romboïdal porten el camí a creuar la pista en pocs metres. En creuar-la veiem que aquesta està barrada per una barrera a la nostra dreta. El camí ara és còmode i ample, però sense arribar a l’amplada d’una pista, i s’endinsa per un bosc de pins que ja només deixarem esporàdicament fins gaire be el final de la ruta.

Continuem guanyant alçada per dins del bosc fins trobar un tancat electrificat amb un pas per creuar-lo. Aquí sortim a un petit prat i travessem una nova pista a l’anomenat Coll de Jovell. Aquesta pista ve, per la nostra dreta, del punt on intersecarem, ja a la tornada, amb el tram asfaltat del GR-150.

En creuar la pista i abans de tornar a entrar al bosc, veurem tres tapes de claveguera (sembla ser que aquí es canalitza aigua provenint d’un torrent). Deixem aquestes aquestes a la nostra esquerra i un raig d’aigua (probablement l’excedent de la canalització) a la nostra dreta. Aquí el camí es divideix en tres. Cal que prenem un petit corriol que surt a la nostra dreta i que baixa lleugerament per una zona herbosa per endinsar-se tot seguit al bosc.

En poca estona passem per la base d’una petita tartera que deixem a la nostra esquerra i sortim del bosc per un promontori rocallós des d’on divisem la boca nord del túnel del Cadí. Estem passant per la Roca d’Urús i el camí pren direcció nord. Des d’aquí veiem al fons el Coll de Jou i com tot el camí fins arribar-hi es troba cobert per un immens bosc de pins. Uns metres més enllà ens tornem a endinsar al bosc i comencem a baixar decididament. Una porta de ferro ens sobta al mig del camí, la creuem sense problemes i seguim endavant.

Cal apuntar que el camí fins arribar a Coll de Jou transcorre entre dues serres (el Serrat de les Pedrusques a la nostra esquerra i la Serra de Puig Sequer a la dreta) i te orientació nord-sud. Això fa que de bon matí els raigs del Sol no incideixin directament i puguem gaudir de la frescor de l’entorn, probablement si fem el camí a l’estiu i al migdia la xafogor serà un factor a tenir en compte.

Arribem finalment a la Font Llebrera. Aquí s’ens uneix per la nostra dreta i travessant un prat que hi ha a l’altre costat del torrent, el camí provinent del Refugi de la Pleta dels Ordiassos. La font és en realitat una deu que, en el moment de fer la ruta, rajava de valent sota un roc a la nostra dreta. Un rètol ens indica la composició de l’aigua i adverteix que es tracta d’aigua no clorada (és fa estrany l’advertència de la no cloració d’una deu). El torrent però no neix a la font i pocs metres més amunt trobem una segona deu just on neix una petita pista que segueix paral·lela al llit del torrent (aquí si que és sec).

Passada la Font Llebrera el camí comença a pujar de nou. Caminem amb el llit del torrent (ara anomenat del Coll de Jou) a la nostra dreta fins trobar una gran roca amb els senyals del PR i el rombe groc. En aquest punt el camí ens obliga a travessar-lo (segurament només porta aigua en les èpoques primerenques del desglaç in en cas de pluja) per tornar a travessar-lo pocs metres més endavant. Quan assolim l’alçada aproximada de 1700 metres el camí passa a ser un corriol per eixamplar-se una mica més en travessar de nou el torrent.

Trobem una fita en forma de fletxa, el camí s’estreta i la pujada s’accentua. Des de la Font Llebrera la pujada ha estat constant però força suau, ara pugem molt decididament. Estem arribant al final de les dues serres que flanquegen el nostre camí i al davant tenim el Coll de Jou. Una tartera ens bloqueja l’ascens directe però el camí ens permet travessar-la sense cap problema i pujar deixant-la a la nostra esquerra. Aquí ja veiem cap a l’est la Tosa (es pot reconèixer per l’antena que està a prop del cim) i els penya-segats de la seva veïna, la Tossa de Das, encara amb congestes de neu.

Seguim pujant pel corriol fins sortir a una zona amb menys arbres, ja estem a tocar del Coll de Jou. Aquí podem girar la vista enrere i contemplar gran part del recorregut que hem fet de de la Roca d’Urús. En arribar al Coll de Jou trobem els senyals blancs i vermells del GR (GR-150.1) i els taronges de la popular travessa “Cavalls del vent”. A la nostra esquerra tenim el camí provinent de la Tosa i Coll de Pal, a la nostra dreta segueix el camí que va en direcció a les Penyes Altes, el Moixeró, al refugi de Sant Jordi (a prop del Coll de Pendís) o a Gréixer (baixant pel Canal de la Serp). El PR C-126 travessa el Coll de Jou sense desviar-se i baixa en direcció sud fins el refugi de Rebost. Un rètol ens indica que aquesta és també la direcció per arribar a Grèixer per l’Hospitalet de Roca-sança.

Prenem doncs el GR-150.1 cap a l’oest (girem a la nostra dreta) i seguim el camí, molt evident, per la carena. Uns metres més enllà podem mirar enrere per albirar el sostre del refugi del Niu de l’Àliga situat al costat del cim de la Tosa. Seguim endavant fins que el camí s’atansa a un penya segat que constitueix un excel·lent mirador del Cap del Pont del conjunt Pedraforca, Penyes Altes i vessant nord-est de la Roca Tallada. Després de contemplar el paisatge seguim caminant entre pins fins sortir a un coll exposat: el Coll de la Miquela des d’on tenim bones vistes al nord de la par occidental de la Cerdanya o, en direcció est, de la Tosa i el refugi del Niu de l’Àliga, també veiem la Colladeta de Comabella que tanca la vall de la part alta del riu de Gréixer i que podem considerar “la fi” oriental del massís del Moixeró-Penyes Altes-Tosa.

Continuant pels senyals taronges (o els blancs i vermells del GR) passem per una zona rocallosa on ens cal ajudar-nos una mica amb les mans (res que pagui la pena esmentar però on cal anar amb compte si ha glaçat). Arribem així al Collet de Molins (o Pas de la Guilla) on un rètol ens indica les posibles vies (itineraris 3 i 3A). Segons el rètol un camí en direcció est (it. 3) ens porta al Refugi de Sant Jordi sense pujar al cim del Penyes Altes i passant pel Collet Marginós (segons alguns mapes de l’Alpina es tracta del Collet Verginós mentre que segons els de l’ICC és el Collet Barginós). L’altre camí (it. 3A), el que seguirem, pren direcció nord-est i puja al cim del Penyes Altes.

Passem ara a una zona plenament encarada cap el nord el que fa que trobem encara clapes gruixudes de neu que en algun moment dificulten l’avanç. Tot seguint el camí ens trobem amb dos caminants que baixen del cim, ens diuen que ho han fet pel seu vessant sud per evitar la neu però cal advertir que no hi ha cap mena de sender ni senyal indicatiu… Seguim intentant evitar tan com podem les clapes de neu fins que el camí guanya alçada per arribar a un mirador on fa un gir de 90 graus en direcció sud. Des d’aquesta talaia podem admirar la Cerdanya (Urús inclós). A la nostra dreta veiem el Serrat de Comesjuntes distingible pel prat que presenta a la part central de la seva carena. La tornada la farem seguint aquesta carena i si ens hi fixem veurem al seu extrem nord un prat on hi destaca el refugi lliure del Cortal d’en Vidal (també inclòs al nostre itinerari de tornada). Després de recuperar forces per uns instants admirant el paisatge, reprenem la marxa i arribem al cim del Penyes Altes de Moixeró.
Malgrat els núvols que han crescut al vessant sud podem intuir que la visibilitat d’aquest cim és pràcticament de 360 graus, només entorpida per la Tosa a l’est (que supera en alçada al Penyes Altes en uns 250 metres). Tot i la mala visibilitat podem entreveure l’embassament de la Baells, el Pedraforca i, naturalment, el veí Moixeró a l’oest (no confondre amb el més proper Puig Cubell de la mateixa alçada però no tant famós). La presència de núvols no ha permès que el cim ens donés bones vistes però com a compensació ens permet gaudir del cim en total solitud, i mengem una mica. Un corredor solitari arriba en aquest moment al cim i ens fem les mútues fotografies de rigor al cim abans de deixar-lo gaudir de la seva parcel·la de silenci…

Tot i que podem tornar al Collet de Molins seguint a l’oest per girar més endavant al nord i enllaçar amb l’itinerari 3 tot passant pel Collet Merginós, decidim tornar al coll per on hem vingut ja que en ser aquell un camí que passa a una cota una mica més baixa (uns 100 m mes avall) i estar una mica més enclotat creiem que podem trobar més neu que per on hem vingut. Així només ens cal desfer les nostres passes fins el Collet de Molins. Aquí cal que estem molt atents per trobar el punt on hem de deixar el GR. El que hem de seguir es un petit corriol (pràcticament indistingible en el terreny) que surt a la nostra esquerra. Per trobar-lo podem situar-nos al Coll de Molins i seguir desfent el camí que hem fet en pujar anant en direcció al Collet de la Miquela. Així que el camí comenci a guanyar alçada hem d’intentar caçar algun dels senyals vermells (molt desdibuixats en algunes zones) i endinsar-nos al bosc situat a la nostra esquerra.

Hem de dir que nosaltres hem perdut aquests senyals vermells i que no els hem tornar a recuperar fins sortir al prat que hi ha davant del Turó del Montsec a la zona dels Collets… A l’inici del camí l’únic que hem fet ha estat dirigir-nos en direcció nord-est per anar a cercar la carena del Serrat de Comesjuntes. Aquí tenir la ruta marcada prèviament al GPS (tot i que no era molt acurada) ens ha evitat perdre més alçada de la necessària (el que ens hauria obligat a recular). Caminant sempre per dins del bosc arribem a la carena que va en direcció NNO i la seguim baixant decididament fins arribar a un prat (una mica abans del prat retrobem els senyals vermells). Just a l’entrada del prat trobem al terra pals i pedres disposats de forma que es pot llegir tira avall i això fem. Seguint prat avall en direcció a una penya propera (el Turó de Montsec) arribem als Collets just davant del turó. Durant la baixada pel prat hem vist senyals vermells i en aquest punt ens indiquem que hem de deixar el turó a la nostra dreta i seguir un corriol molt evident entre el bosc. Caminant per aquest corriol podem tenir en algun moment (mirant enrere) una bona vista del vessant nord del Penyes Altes.

Cal que ara estem atents a les fites i els senyals vermells que trobem i que ens porten fins un altre prat tot carenant per seguir baixant per dins del bosc poc després. Algunes de les fites son en realitat pals posats al camí que indiquen la direcció a seguir. Ignorem si es mantindran molt de temps…

Poc abans d’arribar al prat on es troba el Refugi del Cortal d’en Vidal el camí gira a l’oest i trobem antics senyals d’un GR avui inexistent. El corriol que hem estat seguint finalitza a una pista que travessem per arribar al gran prat on veiem un abeurador a la dreta i el refugi a l’esquerra. Al refugi, lliure, hi ha signes evidents de la celebració d’alguna festa (ampolles de licor, restes de menjar…). Es tracta d’un refugi de fàcil accés (una pista forestal arriba fins al prat) i sembla que es utilitzat per altres usos que no son el d’aixoplugar-se o el de dormir per reprendre la marxa al dia següent. És una llàstima que no sapiguem cuidar allò que no és nostre per que es tracta d’un refugi situat a una zona amb boniques vistes, modern amb un únic espai de dos nivells (l’inferior com a menjador i sala d’estar i el superior per dormir), ampli i amb una llar de foc al centre de l’estança.

Sortim del refugi i ens dirigim a la pista que acabem de travessar girant a l’est (a la nostra esquerra si venim del refugi) passant davant de l’abeurador. Uns metres més endavant trobem una tanca que barra el pas de vehicles al prat on està el refugi i seguim pista avall.

A l’esquerra veiem de nou (és una constant que apareix i desapareix al llarg d’aquesta ruta) les instil·lacions de la boca nord del túnel del Cadí. Podriem seguir pista avall, passar pel Refugi de la Pleta dels Ordiassos i ja no deixar la pista fins arribar a Urús però preferim seguir avançant per corriols tant com sigui possible i per tant sortim de la pista per un corriol a l’esquerra. Aquest corriol és evident i només cal estar una mica atent per localitzar-lo. El sender baixa, passant per davant d’una deu fins el Torrent de les Canaletes on podem remullar els peus. En aquest punt el camí fa un gir de més de 270 graus per girar al nord. El camí ara és força planer i deixa tres petites tarteres a la nostra dreta.

Finalment sortim a una nova pista on girem a la dreta per deixar-la gaire be immediatament sortint per un altre corriol a l’esquerra. Aquest corriol és molt evident però si ens el passem no cal que patim ja que no és més que una drecera que va sortir de nou a la mateixa pista.

El corriol surt a un prat i del prat baixem a de nou a la pista. Podem seguir la pista a la dreta per anar a visitar al Refugi de la Pleta dels Ordiassos (molt proper) o per anar a cercar un altre corriol que permet seguir fent drecera. Nosaltres decidim finalitzar aquí la recerca de corriols i seguir la pista a l’esquerra. El camí continua baixant fins arribar al Torrent de la Fou on la pista és totalment exposada al Sol i puja sense pressa però sense pausa…

La pista enllaça amb el GR-150 (ara una petita carretera asfaltada) just en el punt on està el cementiri municipal (en obres en el moment de fer aquest recorregut). Hem de prendre la carretera girant a la dreta (també surt una pista però no hem de seguir per ella). Ara ja tenim Urús a tocar, així que seguim els senyals del GR i entrem al poble passant per la Font Freda on hi ha també un safareig. Ja només uns metres ens separen del final de la ruta, passem per davant de l’església i tornem al cotxe on donem per finalitzada la ruta.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#	Localització	Temps	Distància	Alçada
0	Urús	0h 00m	0,00 km	1262 m
1	Revolt pista	0h 10m	0,60 km	1342 m
2	Creuar pista	0h 12m	0,70 km	1366 m
3	Corriol dreta	0h 35m	1,60 km	1521 m
4	Roca d’Urús	0h 45m	2,20 km	1541 m
5	Porta de ferro	0h 55m	2,80 km	1517 m
6	Font Llebrera	1h 00m	3,20 km	1539 m
7	Tartera	1h 40m	4,80 km	1831 m
8	Coll de Jou	2h 05m	5,70 km	2021 m
9	Mirador del Cap del Pont	2h 15m	6,20 km	2096 m
10	Coll de la Miquela	2h 25m	6,60 km	2146 m
11	Coll de Molins (Pas de la Guilla)	2h 50m	7,80 km	2113 m
12	Mirador	3h 15m	8,40 km	2230 m
13	Penyes Altes	3h 20m	8,60 km	2266 m
14	Coll de Molins (Pas de la Guilla)	3h 35m	9,30 km	2113 m
15	els Collets (Turó del Montsec)	4h 10m	10,60 km	1875 m
16	Refugi del Cortal d’en Vidal	4h 40m	11,80 km	1656 m
17	Corriol esquerra	4h 45m	12,50 km	1661 m
18	Deu	4h 50m	12,90 km	1560 m
19	Pista i Corriol esquerra	5h 05m	13,70 km	1490 m
20	Pista	5h 10m	14,10 km	1438 m
21	GR-150	5h 40m	16,40 km	1338 m
22	Font Freda	5h 50m	17,50 km	1267 m
23	Urús	6h 00m	17,90 km	1262 m