Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

jueves, 21 de agosto de 2014

CADAQUÉS – CAP DE CREUS


















INTRODUCCIÓ

Aquesta és una ruta que ens permet anar de Cadaqués al Cap de Creus passant d’una cala a una altra.
L’anada es fa reseguint la línia de costa durant un bon tram, el que fa que sigui una mica lenta però molt refrescant. Podriem dir que és una ruta de pedra i aigua ja que la primera part de la ruta passa per la mateixa línia de costa mentre que a la part final és la pedra la que pren protagonisme (al Cap de Creus podem seguir la ruta geològica que està indicada amb rètols)

La ruta comença a l’ermita de Sant Baldiri i baixa fins a Portlligat, tot i que pot ser alguns preferireu deixar el cotxe més enllà de la platja de s’Alqueria Petita i evitar caminar per carrers pavimentats. Sigui com sigui la ruta no presenta grans dificultats.

Cal notar que tot que en alguns punts trobem rètols de propietat privada aquests deuen ser anteriors a la Ley de Costas de 1988 ja que actualment no tenen efecte per estar situats en accesos a la costa.

FITXA TÈCNICA
Pujada acumulada: 540 m
Alçada mínima-màxima: 0-80 m
Distància aproximada: 14,00 km
Temps aproximat sense parades : 4h 25m
Ruta circular: Parcialment
Dificultat: 2 sobre 5

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Aquesta ruta la podem començar més amunt de la platja de s’Alqueria Petita ja que podem arribar en cotxe sense problemes (la zona està en procés d’urbanització).
En el nostre cas, hem aparcat al pla que hi ha al davant de l’ermita de Sant Baldiri (construida el 1702). Per arribar-hi només cal que anem en direcció a Portlligat.

Una vegada a l’ermita seguim la carretera en direcció a Portlligat i passem pel davant de la Casa Museu de Salvador Dalí. Ja de bon matí trobem un grup de turistes japonesos així que ja ens podem imaginar el que deu ser Portlligat a l’estiu… Sortosament, encara no estem a la temporada forta el que ens permet fer un cop d’ull a l’entorn sense aglomeracions.

Després de passejar breument per la platja de Portlligat (es prou petita com per vuere-la en pocs minuts), seguim carretera amunt en direcció a la Platja de s’Alquieria Petita desviant-nos de la carretera asfaltada que va cap el Cap de Creus i anant per una carretera pavimentada.

Aquesta carretera passa just al costat de la platja (a la nosra dreta) i d’una incipient urbanització (ja es comencen a construir algunes cases) a la nostra nostra esquerra. Al final d’aquesta carretera, i just abans que es torni a unir a la carretera asfaltada que va en direcció al Cap de Creus, trobem un rètol que ens indica que ens hem de desviar a la dreta per una petita senda

Seguim senda avall i girem a la dreta a la primera oportunitat. Veurem com ens apropem a la cala d’es Jonquet, passant pel costat d’una caana de lloses de roca (en trobarem unes quantes en aquesta ruta).

Aquí el camí ens obliga a pasar entre matolls alts però s’hi pot accedir sense problemes. Una vegada arribats a la cala anem al final de la mateixa i veurem uns senyals blancs que ens indiquen el camí.

Ara comença la part del camí més lenta ja que anirem vorejant la costa per una petita senda. Seguint els senyals blancs arribem a un petit camp d’oliveres que hem de creuar fins arribar a una petita tanca. Deixem la tanca a la nostra esquerra i, amb la costa a la dreta, seguim caminant vorejant la costa tot i que uns metres per damunt del nivell del mar.

Finalment arribem a la Platja d’en Lluís. Del centre de la platja surt un camí que s’enfila uns metres fins arribar al camí principal que ve de la carretera. Ara només cal que girem a la dreta i que seguim el camí fins arribar a la Platja Guillola.

Abans d’arribar trobarem algunes pintades de “camí privat”. No n’heu de fer cas ja que ara no pot ser un camí privat. Aquesta és una cala de postal de la que fins fa pocs anys només en gaudien uns pocs privilegiats.

Abandonem la platja i seguim per una senda amunt fins arribar a una pista i pista amunt fins arribar a un rètol indicatiu del Camí antic del Cap de Creus. A partir d’aquest punt ja no tocarem la costa fins arribar gaire be al Far (tot i que si volem podem pendre dos desviacions que ens portaran a la Cala Seca i a la Racó de Ses Ielles). Ara durant uns dos quilòmetres caminem entre murs de pedra seca, veient alguna cabana d’aquest mateix material.

Poc abans d’arribar al Far passarem per Cala Jogadora i veurem que el camí ens porta cap a la carretera.
Poc abans d’arribar al talús de la carretera girem a l’dreta en direcció sud. 

Veurem una gran roca ataronjada al costat de la cala amb forma de cran (la Roca del Cranc.

En aquest punt prenem una petita senda en direcció est que ens porta fins a cala Fredosa i més enllà a la Cova de s’Infern

Ara només ens cal segui l’itinerari 15 (ruta geològica) marcada amb fletxes al terra per tal d’arribar a la punta del Cap de Creus

La Tramuntana és gaire be permanent a la punta del Cap de Creus. Aquest és el punt més oriental de la peninsula ibèrica i també és el començament o finalització del GR-11; el camí de gran recorregut que recorre els Pirineus per la vessant espanyola (el GR-10 ho fa per la vessant francesa) fins a l’Atlàntic (en concret fins al Cap d’Híger al Cantàbric). És un plaer veure com les onades s’estavellen contra les roques i tenir una imatge de les gavines molt diferent a la que acostumem a veure als abocadors…

Seguint la ruta geològica indicada per les fletxes clavades al terra arribem al Far de Cap de Creus que es troba a 500 m de la punta del Cap de Creus. Va entrar en funcionament el 1853. Durant el 1937, en plena Guerra Civil, un atac inutilitza l’òptica del far, que queda a les fosques fins al final de la guerra, fet que posa de relleu el seu paper estratègic.

Al mateix Far hi ha un petit bar on podem rependre les forces. Tot just al darrera hi ha un edifici toturat per la sal i la tramuntana que conté un restaurant…

Reprenem la tornada que serà molt més directa i ràpida que l’anada ja que evitem els trams més lents.

Sortim per un camí que baixa per darrera del restaurant i que arriba fins a la carretera.

Al arribar al talús girem a lesquerra per pendre el camí pel que haviem vingut. Al deixar el camí vell no baixem per la platja Guillola sino que seguim la pista forestal fins trobar un rètol que ens indica que hem de girar a l’esquerra i pendre una senda per anar a Cadaqués.

Poc després de seguir per la senda arribem a la carretera (també podem desviar-nos cap a la Cala d’en Lluís per refrescar-nos).

Per la carretera caminem molt poca estona. En pocs metres trobem un rètol que ens indica que ham de baixar a l’esquerra per anar a Cadaqués i, seguint-lo, tornem al caminet que ens portava a la cala es Jonquet.

Tornem a passar per la platja de s’Alqueria Petita i per la platja de Portlligat. Pocs metres més enllà ens espera el cotxe.

Canvi de botes i una bona passejada per Cadaqués, és imprescindible.

Cadaqués és un municipi de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines. El nucli antic forma un conjunt històric protegit com a bé cultural d'interès nacional. És el poble més oriental de Catalunya i de l'Alt Empordà. El terme municipal ocupa la major part de la costa de llevant de la península del cap de Creus. Aïllat per les muntanyes del Pení de la resta de l'Alt Empordà, Cadaqués va viure de cara al mar i pràcticament separat (per terra) de la resta de la comarca fins a les acaballes del segle XIX.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#
Localització
Temps
Distància
Alçada
0
Ermita de Sant Baldiri
0h 00m
0,00 km
35 m
1
Portlligat
0h 05m
0,50 km
0 m
2
Es Junquet
0h 25m
2,00 km
0 m
3
Platja d’en Lluís
1h 00m
2,80 km
0 m
4
Cruïlla Camí antic de Cap de Creus
1h 10m
3,90 km
65 m
5
Platja Guillola
1h 15m
3,30 km
0 m
6
Cruïlla camí del racó de ses Ielles
2h 05m
5,40 km
32 m
7
Roca del Cranc
2h 15m
6,20 km
17 m
8
Cala Fredosa
2h 20m
6,40 km
0 m
9
Cova de s’Infern
2h 30m
6,80 km
15 m
10
Cap de Creus
2h 35m
7,20 km
10 m
11
Far
2h 45m
7,80 km
80 m
12
Cruïlla Camí antic de Cap de Creus
3h 35m
10,50 km
65 m
13
Carretera
3h 45m
11,70 km
35 m
14
Camí
3h 50m
11,80 km
30 m
15
S’Alquera Petita
4h 10m
13,00 km
5 m
16
Ermita de Sant Baldiri
4h 25m
14,10 km
35 m

OSOR – STA CREU D’HORTA - OSOR
















INTRODUCCIÓ : 
Aquesta ruta visita dos arbres catalogats: El roure de Can Iglesies i el Pi de l’Espinau. Comença a Osor , puja fins a l’iglèsia de Santa Creu d’Horta passant per la font del Verder. Tot seguit baixa per una senda fins el roure de Can Iglèsies (arbre catalogat) i arriba a l’Espinau, passa pel costat del Pi de l’Espinau i baixa al Molí i passa just per sota de l’impressionant Sobirà de Sta Creu i torna cap a Osor
Tot i que la pujada fins el Coll del Cirerer no està senyalitzada, no comporta cap problema ja que només cal que seguim la pista forestal.

A més la part superior del recorregut, pertany a les rutes conegudes com de les 10 ermites i trobarem senyals del GR 178 i de les rutes de les 10 ermites al tram de Santa Creu d’Horta.

FITXA TÈCNICA
Pujada acumulada: 600 m
Alçada mínima-màxima: 330-755 m
Distància aproximada: 19,60 km
Temps aproximat sense parades : 4h 40m
Ruta circular: Parcialment
Dificultat: 2 sobre 5




DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Comencem la ruta davant de l’Ajuntament d’Osor i caminem per la carretera en direcció a Anglés.
Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva. El nom Osor és d'origen incert, però sembla que és preromà i es refereix a "Ausorum", és a dir, de la terra dels ausetans primer i del comtat i bisbat d'Ausona més endavant. La primera datació és del 860 amb la forma Auzor, referida a un lloc de la Vall d'on es donà un alou al monestir d'Amer.
En aquest tram el camí fa una mica de baixada, aprofitem-ho per que tardarem una bona estona en tornar a baixar…

Aproximadament un quilòmetre després, tot just abans d’arribar a l’empresa de tractament de terres per a jardineria, agafem el trencant que trobem a la nostra dreta (indicat al mapa com cruïlla 1).
 És el segon trencant que trobem a la dreta després de sortir del poble. En aquest trencant podem veure un rètol que ens indica el pou de glaç i la taberna del Sobirà.

Comencem a caminar per una pista forestal al costat d’una petita riera i practicament ho farem fins arribar gaire be a dalt de tot. Només cal que seguim aquesta pista sense desviar-nos fins arribar al Coll del Cirerer
Quan portem poc més de mitja hora de camí arribem al trencant de Cal Cisteller. No fem cas del trencant i uns metres més amunt trobem una desviació cap a l’esquerra.

No ens deixem confondre per les fites i les marques que trobarem en aquesta cruïlla (cruïlla 2). No hem de pendre aquesta desviació, sino que hem de seguir per la pista pricipal cap amunt.

Afortunadament l’aigua no ens falta durant aquest trajecte ja que podem refrescar-nos a la riera que segueix al costat del camí. Tot i això s’agraeix arribar a la font del Verder. Aquesta font sol estar guarnida amb flors i és un lloc agradable i molt ben cuidat, però el camí l’hem fet a plena tardor i no hi ha flors que resisteixin aquestes plujes i aquesta zona tan ombrívola durant aquesta època de l’any.

Seguim camí amunt i després de poc menys d’una hora i mitja després de sortir d’Osor arribem al Coll del Cirerer.

Aquí enllacem amb el GR178 que passa per Santa Creu d’Horta (a la nostra esquerra) i pel Sobirà de Santa Creu (a la nostra dreta). Optem, doncs, per anar cap a l’esquerra i fent uns 600 metres arribem a l’església de Santa Creu d’Horta. Des d’aquest punt també tenim altres rutes molt interessants, com algunes de les anomenades “de les 10 ermites”, a Sant Miquel de les Formigues (o de Solterra, el cim més alt de les Guilleries), a Villavechia…
La de Santa Creu d’Horta és una església documentada des del 902, de les més antigues de les Guilleries. Fins al s.XIV era dedicada a la Santa Creu, però a partir de llavors s’hi va venerar sant Jaume. L’edifici actual és fruit de restauracions posteriors al XVIII. És d’estil neoclàssic, porta d’arc rebaixat, fornícula, ull de bou i campanar de torre quadrada i teulada piramidal.

Just al costat de l’església trobem un petit cementiri i un rètol que ens indica el camí a seguir per arribar al roure de Can Iglésies.

 L’estampa convida a relaxar-se i seiem al banc de pedra que hi ha a la façana de l’església. Al fons i davant nostre veiem l’impresionant mas del Sobirà de Santa Creu, fàcilment reconeixible per la seva façana blanca. La nostra ruta passa molt a prop d’aquest mas que és, a la vegada, restaurant.
Baixem pel prat seguint les indicacions del rètol i veiem un filat que es posa per evitar que la gent s’acosti als participants del tir al plat (es celebren campionats de tant en tant en aquest prat). Travessem el filat tot seguint cap avall.

A la nostra dreta trobarem un arbre amb marques blanques (o blanques i vermelles) que ens indica que ens endinsem al bosc.

Aquí comença el tram més bonic de la ruta.

Ens endinsem per una petita senda que baixa fent ziga-zagues fins a un rierol tot passant entre alcines, roures i algun castanyer. Sens dubte la tardor és la millor època de l’any per fer aquesta senda, tot i que les fulles que entapissen el terra fan que tinguem que anar amb compte per no rellistcar durant la baixada.

Si fem la ruta a l’estiu aquest tram ens dona una penombra i frescor que s’agraeix. Seguim baixant i arribem a un petit rierol. En aquest punt (i sempre seguint els senyals pintats als arbres) girem a l’esquerra (si no ho fem una pintada a un tronc ens indica que enfilem cap unes gorgues) seguint el corrent del rierol.

La senda arriba a un petit pont de pedra, el creuem i girem a l’esquerra. Uns metres més endavant ens trobem amb l’impressionant roure de Can Iglésies.

Hem de baixar fins els peus del roure i descendir fins el rierol. El descens des del peu del roure fins el rierol no és complicat pero s’ha de fer agafant-nos a les arrels que sobresurten del terra. No representa més complicació que la de baixar per una petita escala desplegable. Als nostres peus podem veure un petit rierol amb un bucólic pont de fusta (inservible ja que rellisca i és més segur passar per les pedres).

Travessem el rierol i tot seguint les marques blanques arribem a la pista forestal.
Ara ja deixem de seguir les marques i a la pista forestal girem cap a la dreta. A la primera corva (una corva molt tancada cap a l’esquerra) hi ha una drecera per qui vulgui seguir-la.

Nosaltres seguim per la pista forestal i en uns 20 minuts arribem a la cruïlla 3. El trencant de l’esquerra ens portaria cap a l’ermita de Santa Bàrbara (recentment restaurada per voluntaris). Nosaltres, però, ja tenim gana i l’Espinau està a un parell de minuts. Malgrat que el nombre de cotxes a l’aparcament és més gran de l’habitual, afortunadament encara tenen taula (l’Espinau és un restaurant de cuina cassolana on podreu tastar entre d’altres plats un excel.lent arrós) i creiem que ens hem guanyat una cervessa ben fresca després de caminar durant gaire be 2 hores i mitja.

Després de dinar reprenem el camí no sense abans donar un cop d’ull a Santa Coloma de Farners, que tenim als nostres peus en direcció sud.
Sortim de l’Espinau i seguim el camí amunt fins arribar en 5 minuts al Pí de l’Espinau (un arbre catalogat). És un pí de grans proporcions… I ara, comença gaire be un quilòmetre de baixada fins arribar al Molí i tot seguit una mitja hora de pujada força suau.

Arribem així a la cruïlla 4. Si seguissim el camí a l’esquerra arribariem al Sobirà de Santa Creu que ja podem veure en tot detall. És un mas del s.XIII on hi trobem una capella de 1609 de planta rectangular coberta amb volta de creueria, sota l’advocació de sant Bernat de Claravall, hi destaca la ceràmica dels murs, de Miquel Lapuja que consisteix en tres plafons, un del Naixement, un altre de l’adoració dels Reis i un darrer del Via Crucis, i un retaule barroc. No massa lluny, s’hi localitza un pou del glaç del segle XVIII, de deu metres d’alçada i sis d’amplada de forma rodona a la base, i uns castanyers centenaris.

El casal és molt gran i d’estructura complexa: un cos principal de quatre plantes coronat per una torre de defensa, uns cossos laterals amb balconades i galeries. Ja fa temps que podem accedir-hi sense problemes ja que hi ha un restaurant.

No arribem fins el Sobirà i girem cap a la dreta i en 10 minuts arribem de nou al Coll del Cirerer.
Reprenent el camí que hem fet al matí (però ara ja de baixada permanent) tornem a Osor (tot xino-xano per pair el dinar) en poc més d’una hora i mitja.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#
Localització
Temps
Distància
Alçada
0
Ajuntament d’Osor
0h 00m
0,00 km
330 m
1
Cruïlla 1
0h 10m
1,00 km
303 m
2
Cruïlla 2
0h 35m
2,70 km
410 m
3
Font del Verder
0h 50m
3,80 km
610 m
4
Coll del Cirerer
1h 25m
6,20 km
705 m
5
Santa Creu d’Horta
1h 30m
6,80 km
705 m
6
Roure de Can Iglesies
1h 50m
7,60 km
610 m
7
Cruïlla 3
2h 15m
9,40 km
700 m
8
L’Espinau
2h 20m
9,60 km
700 m
9
Pi de l’Espinau
2h 25m
9,80 km
720 m
10
El Molí
2h 35m
10,60 km
670 m
11
Cruïlla 4
3h 05m
12,70 km
755 m
12
Coll del Cirerer
3h 15m
13,40 km
705 m
13
Font del Verder
3h 45m
15,80 km
610 m
14
Cruïlla 2
4h 00m
16,90 km
410 m
15
Cruïlla 1
4h 25m
18,60 km
303 m
16
Ajuntament d’Osor
4h 40m
19,60 km
330 m