ARC DEL TRIOMF - CONVENT SANT AGUATÍ - MERCAT PRINCESA - EL BORN CENTRE CULTURAL - PARC DE LA CIUTADELLA.
L'arc de triomf és un
monument típic de l'arquitectura
romana en forma
d'arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla, d'aquí el seu
nom; els més antics són del segle I de la nostra era, i es troben a Itàlia.
Normalment constituïen
l'entrada monumental a les ciutats. Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben
als tres. D'aquesta època destaquen els arcs de Titus i Constantí, a Roma, i a casa nostra l'arc de Berà al Tarragonès i l'arc de Cabanes a la Plana Alta.
Més endavant es van tornar a
construir arcs de triomf durant el Renaixement (com l'entrada del Castell Nou
de Nàpols, la porta de Saint-Denis a París, la porta de Brandenburg a Berlín o la porta d'Alcalà a Madrid). Un altre gran constructor
d'arcs d'aquesta mena fou Napoleó, que a París va fer aixecar els
arcs del Carrousel i el de l'Étoile.
A Barcelona, en commemoració de l'Exposició Universal de 1888, se'n va construir un a
l'entrada de l'Exposició, a la confluència dels actuals passeigs de Sant Joan i
Lluís Companys (vegeu Arc de Triomf de Barcelona).
Es troba a la
confluència entre el Passeig de Lluís Companys, el Passeig de Sant Joan i la
Ronda de Sant Pere.
Va ser
inaugurat el 20 maig de 1888
ANTIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ.
Conegut com
Sant Agustí Vell, va ser un dels centres religiosos més importants i destacats
de la Barcelona medieval i moderna. Així ho posaven de manifest les seves
dimensions, les nombroses confraries i els gremis que s’hi van acollir o les
múltiples mostres de devoció dels barcelonins
que ens en van deixar constancia.
Sant Agustí és
un edifici amb una llargue i interessant
trajectòria histórica des de la seva fundació fins a l’actualitat.
El convent fou
fundat al s.XIV a partir de la cessió de cases i terrenys d’un ciutadà
barceloní, situats al carrer d’en Tantarantana . Els frares eremites de Sant
Agustí, un orde religiós mendicant, fundat un segle abans a Itàlia , crearan a Barcelona , entre 1.347
i 1.349, una de les seves comunitats.
Avui i podem
trobar: L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Barcelona Activa ( assessorament a emprenadors ) ,
Centre Cívic Sant Agustí, Centre de Serveis Socials del Casc Antic, Escola de
Pastisseria del Gremi de Barcelona i el Museu de la Xocolata.
Es pot accedir
per tres llocs.
1. Carrer del Comerç, 36.
2. Plaça de Pons i Clerch, 2.
3.
Plaça de l’Acadèmia,1.
MERCAT
PRINCESA.
El barri escollit és El
Born. Està al carrer Flassaders, 21 és
la zona bohèmia de la ciutat en
la que els carrers s'entrecreuen en un laberint urbanístic heretat del passat.
L'edifici, una construcció del segle XIV remodelada
on s'articulen harmoniosament les parets de pedra
i els arcs de mig
punt medievals amb
les tendències arquitectòniques
eco-cibernètiques actuals.
A la perifèria de l'espai, al
voltant d'un pati cobert amb
una cúpula de vidre, es reparteixen 16 llocs
culinaris els plats
es poden degustar còmodament a les taules centrals o a les barres
repartides pel local.
La varietat de receptes converteixen el Mercat Princesa en un
punt de trobada ideal per a
paladars i pressupostos molt
diversos, tots els dies des de les 9 del
matí fins a les 12 de la nit.
Es compaginen receptes mediterrànies i asiàtiques,
ous cuinats de
diferents maneres, embotits ibèrics,
formatges, pastissos, fumats ... I per beure, els millors vins:
vins, caves, cervesa,
refrescos de tota mena, cafè i al vespre,
una àmplia oferta coctelera .
En el projecte global del Mercat
Princesa, l'última novetat, de pròxima inauguració,
serà el "restaurant clandestí",
amb capacitat per
a 40 comensals, servei en taula i una carta que
inclourà una selecció dels plats
oferts en els 16 llocs
de la zona central. Tindrà accés des d'un punt
ocult de l'interior del local.
EL BORN CENTRE
CULTURAL.
De mercat a centre cultural.
Història d'un llarg debat.
L'impuls veïnal
va evitar la demolició del mercat del Born.
El creixement
continuat de Barcelona i la seva població, del transport comercial i del negoci
va aconsellar la construcció d’un nou mercat central a la Zona Franca. La
inauguració de Mercabarna el 1971 va comportar el trasllat de tots els serveis
dels mercats majoristes de la ciutat. Aquell mateix any, el Born va tancar les
portes i va deixar de complir la funció per a la qual l’edifici havia estat
construït.
Un cop tancat,
el Pla d’Ordenació del Casc Antic en preveia la desaparició, seguint el model
del que aquell mateix any havia començat a passar a París, amb l’enderrocament
dels sis primers pavellons del mercat majorista de Les Halles, al bell mig de
la capital francesa.
El moviment veïnal va salvar el mercat.
A Barcelona,
ben aviat es van alçar veus a favor de conservar un edifici que era patrimoni
cultural de la ciutat i que formava part de la memòria col•lectiva del barri de
la Ribera. La controvèrsia entre entitats i institucions es va estendre fins al
punt que, el 1975, es va convocar un concurs d’idees.
Els veïns i les
veïnes, preocupats pel deteriorament del mercat i del seu entorn, el reclamaven
com a equipament per al barri i van impulsar nombroses i continuades
manifestacions reivindicatives. Per posar fre a la seva degradació, el 1979 el
mercat va ser restaurat. La intervenció no va resoldre l’ús definitiu de
l’edifici, però va permetre que comencés a acollir de manera no regular actes,
exposicions i activitats de naturalesa molt diversa.
Després de no
prosperar un acord entre l’Ajuntament i la Universitat Pompeu Fabra per
convertir-lo, el 1993, en la seu de la facultat d’Audiovisuals, el 1996 el
consistori i el Ministeri d’Educació i Cultura van iniciar converses perquè
acollís la Biblioteca Provincial, projecte que es va aprovar l’any següent.
La localització del jaciment.
L’inici de les
obres va comportar les excavacions arqueològiques en què es va localitzar el
jaciment, fet que va paralitzar el projecte i va reobrir, encara amb més
intensitat, el debat ciutadà, tècnic i institucional.
El 2002 la
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona anuncien que els vestigis
de la Barcelona del 1714 exhumada es conservaran i s’acorda la cohabitació de
les restes i la biblioteca. La decisió obre un debat encès entre la defensa del
simbolisme de les pedres i la necessitat contemporània de la biblioteca.
A finals
d’aquell mateix any el govern municipal anuncia que el projecte és incompatible
i que cal separar definitivament les dues línies. D’una banda, es proposa
trobar un nou emplaçament per a la biblioteca al mateix barri de la Ribera, i
d’altra banda, es constitueix una comissió de treball integrada per
representants de l’Ajuntament, de la Generalitat i dels veïns i veïnes de la
Ribera.
D’aquesta comissió sorgeix, el 2003, la determinació que el Born havia
de tenir un nou destí que aglutinés les virtuts d’un centre viu, museístic,
comercial i cultural.
Deu anys
després, el projecte pren forma en el Born Centre Cultural, amb el jaciment com
a eix vertebrador i l’edifici de l’antic mercat com a contenidor de luxe d’un
món de creació cultural, de ciutadania en tant que carrer obert a tothom,
d’història pel que té de testimoni de la Barcelona del 1700, i d’èpica i de
resistència del poble català, que 300 anys després pot rememorar els fets del
1714 en un dels escenaris on van tenir lloc i sobre les pedres de la ciutat que
va ser assetjada i en bona part devastada.
La rehabilitació com a centre cultural.
L’adequació de
l’antic mercat del Born per al seu nou ús com a centre cultural l’han dut a
terme els arquitectes Enric Sòria i Rafael Cáceres, que van ser els guanyadors
del concurs públic que l’Ajuntament de Barcelona va convocar el 1998 per tal de
restaurar i dissenyar el projecte de transformació de l’antic mercat en
Biblioteca Provincial de Barcelona.
La localització
del jaciment i les posteriors decisions de conservar-lo i fer-lo visible de
manera permanent per a la ciutadania van canviar el destí del Born. Modificant
el projecte inicial, els mateixos arquitectes han dissenyat i dirigit –en el
cas d’Enric Sòria fins a l’acabament del procés–, la restauració total i la
reconversió de l’antic mercat com a centre cultural.
Els treballs
que ho han fet possible han tingut dos grans eixos d’actuació. D’una banda, la
rehabilitació de l’estructura de ferro, cobertes i façanes del mercat que
Fontserè va projectar el segle XIX, i d’altra banda, l’adequació interior com a
centre cultural.
L’estructura del mercat de Fontserè
Tot i que des
del seu tancament, el 1971, el mercat havia estat objecte d’alguns treballs de
millora per fer viable la utilització del recinte per a diversos usos
esporàdics, com ara fires, concerts o mítings polítics, els elements originals
del mercat han requerit una intervenció exhaustiva de cara a la reobertura de
l’edifici per al seu nou ús.
Així, a les
quatre façanes s’han renovat tots els vidres exteriors, ara d’un doble laminat
que se subjecta als forjats originals de l’estructura; s’han canviat totes les
teules de les cobertes perquè estaven malmeses; s’ha recobert amb fusta la
superfície de la coberta del Born i s’hi ha afegit una millora en l’aïllament
tèrmic i acústic, i s’han fet treballs de conservació i de neteja de tots els
elements de ferro, de pedra i de ceràmica.
El fet que el
destí final de l’edifici hagi estat el de centre cultural obert, ha permès
respectar l’essència original de l’antic mercat amb més senzillesa que no pas
si s’hagués hagut d’adequar com a biblioteca. Una de les diferències principals
és el dels tancaments de la coberta, que manté les obertures originals que
permetien la renovació d’aire dins del mercat.
En cas que el
recinte hagués acollit una biblioteca, aquestes obertures s’haurien hagut de
tancar del tot, intervenció que hauria afectat un element original d’un edifici
que és Bé Cultural d’Interès Local.
El manteniment
de la coberta original, ara més protegida, a tot el recinte comporta una
singularitat, ja que les obertures originals possibiliten una lleugera entrada
d’aigua a l’interior del mercat en cas de temporal de pluja. Aquesta
particularitat, acompanyada del fet que, per la mateixa raó, el gran espai
central de l’antic mercat no queda aïllat de la temperatura exterior, però sí
del vent o de l’aire, són dues de les principals característiques que fan del
Born CC un carrer obert i només “relativament cobert”, tal com el defineix
Enric Sòria.
La plataforma i les quatre sales.
Pel que fa a
l’adequació de l’interior de l’antic mercat del Born per al seu nou ús com a
centre cultural, l’actuació ha tingut dos grans objectius: la construcció i
subjecció de la plataforma que estableix el nivell de planta de l’equipament, i
la creació de les quatre sales laterals destinades a exposicions i activitats.
La plataforma és
el gran element que possibilitarà la circulació diària de persones per
l’interior del centre cultural i que, a la vegada, farà molt visible el
jaciment.
S’estén per
tota la superfície interior de l’edifici, al mateix nivell que el carrer, i
deixa tres grans obertures que, envoltades perimetralment d’una barana de vidre
amb passamà de fusta, generen la balconada des d’on tothom qui vulgui es pot
aturar a contemplar el jaciment des d’una diversitat de punts de vista i a
llegir els plafons expositius que expliquen detalls tant de l’àrea arqueològica
com de la història i l’estructura del mercat, així com dels fets històrics del
1714.
El recolzament
de la plataforma s’ha resolt amb unes grans pilones de formigó que, alhora que
la sustenten, reforcen els fonaments de les columnes de ferro originals de
l’estructura del mercat. Als quatre cantons de la creu que forma el gran espai
interior de l’antic mercat s’han alçat les quatre sales que acolliran les
exposicions i les activitats que organitzarà el centre cultural. Si bé tenen
petites variacions de superfície, les quatre sales es distribueixen de manera
simètrica i es caracteritzen per la gran façana de vidre que les relaciona
visualment amb l’espai públic o carrer i amb el jaciment, el gran element
patrimonial al voltant del qual s’estructura tot el centre.
A diferència de
l’espai central, les sales són recintes convenientment impermeabilitzats i
climatitzats per tal d’aïllar els materials que s’hi exposen, l’activitat que
s’hi du a terme o el confort dels visitants, aïllats de la temperatura i de les
condicions meteorològiques exteriors.
Entre les
quatre sales i la gran plataforma de la planta del Born CC, la rehabilitació i
l’adequació de l’antic mercat com a nou equipament cultural ha permès generar
uns 6.700 metres quadrats d’espais expositius.
PARC DE LA
CIUTADELLA.
L'11 de setembre de 1714, després d'un setge de més de 13 mesos, Barcelona capitulà davant
l'exèrcit francoespanyol del rei Felip V el qual, per mantenir la ciutat i Principat de Catalunya sota ferm control, va manar
construir sota la direcció de Joris Prosper Van Verboom entre 1715 i 1718, aquesta ciutadella o fortalesa, la més gran d'Europa, amb forma d'estrella, de la
qual pren el seu nom actual el parc i el barri circumdant de la Ciutadella.
Per a la seva construcció i per a l'alliberament de
terrenys militars al seu voltant, cara a la ciutat, es decidí enderrocar part
del barri de la Ribera, comesa a la qual es forçà els mateixos veïns, que,
juntament amb els operaris contractats, foren traslladats al nou barri de la Barceloneta tres dècades més tard. La gent que
habitava la zona hagué de portar pedra per pedra d'allà fins a la Barceloneta.
Enderroc de la ciutadella.
El seu caràcter
de representant de l'opressió (la de l'ocupació militar a la qual fou sotmesa
Catalunya i la seva capital, la de la supressió de la seva antiga llibertat, i la
de l'absolutisme de l'Antic Règim sobre els sectors liberals) la convertí en
símbol odiat. Per això, la Junta de Vigilància
de Barcelona n'inicià l'enderrocament l'any 1841, tot i que, quan va ser suprimida
el mateix any, Espartero la féu restaurar. La primera petició per a l'enderroc de la Ciutadella fou
presentada al rei pels regidors de l'ajuntament de Barcelona, el 29 de desembre de 1794, i fou desatesa igual que les
peticions de 1840, 1845 i 1862.
Les Corts sortides de la revolució del 1868 van aprovar en 10 de desembre de 1869 la llei per la propietat dels
terrenys de la fortalesa passava a l'ajuntament
a condició de construir jardins, pagar l'enderroc i la construcció de
casernes en substitució, i aquesta n'ordenà immediatament l'enderroc, que es va
allargar fins a 1878 De la fortalesa restaren només els
principals edificis interns (a excepció de la torre de la presó): la capella,
el Palau del Governador (actualment, un institut d'ensenyament secundari) i l'Arsenal, que el 1888
fou convertit en Palau Reial i el 1931 i, novament, el 1979 (de forma doblement
simbòlica), en seu del Parlament de Catalunya.
Prop de l'entrada de l'actual parc
que dóna a l'Estació de França es col·locà un monument al general Prim.
Concurs d'urbanització.
Fontserè va
projectar uns amplis jardins per a esplai dels ciutadans, sota el lema «els
jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà». Es va inspirar en
jardins europeus com els de William Rent a Anglaterra, André Le Nôtre a França, o les viles d'esbarjo de Roma i Florència, i juntament amb la zona verda
projectar una plaça central i un passeig de circumval·lació, així com una font
monumental i diversos elements ornamentals, dos llacs i una zona de bosc, a més
de diversos edificis auxiliars i infraestructures, com el Mercat del Born, un escorxador, un pont de ferro
sobre les línies de ferrocarril i diverses casetes de serveis.
L'Exposició Universal de 1888.
Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888, l'alcalde Francesc Rius i Taulet, va encarregar l'octubre de 1887 la
direcció general de les obres segons el projecte de Josep Fontserè i Mestre a Elies Rogent i Amat, i aquest va presentar un pla general nou, va tornar
a impulsar les obres, va intervenir en els projectes que hi havia començats i
inclogué al pla els edificis de la Plaça d'Armes de la Ciutadella, que no foren
lliurats a la ciutat fins dies abans de l'inici de l'esdeveniment.
Lluís Domènech i Montaner va ser l'arquitecte del Castell dels Tres Dragons inaugurat per aquesta exposició on
va servir com a restaurant. Posteriorment va combinar diversos usos,
incloent-hi les ciències naturals, però des d'aleshores s'ha dedicat
exclusivament a la zoologia(antic Museu de Zoologia fins a l'any 2000, després
va passar a ser la seu principal del Museu de Ciències Naturals de Barcelona).
L'edifici del Castell dels Tres Dragons, on es troba ubicat el Laboratori de
Natura, ofereix el servei habitual de consulta de les col·leccions, sigui per
part de científics professionals, tècnics en gestió ambiental o naturalistes.
Després de l'exposició.
