Serra de Curull: Puig de les Àligues i Puig de Curull.
Recorregut:
Pista Sant Bartomeu – Riera de Sant Bartomeu – Can Puig (indicador) – Baga de Curull – Coll de la Coma del Coll – Puig de Les Àligues – Puig de Curull – La Salgueda – Salt del Molí – Pont de Salgueda – Pista Sant Bartomeu
Aproximació:
Sortida a les 7 de Vic en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí ens desviem per la BV-5227 fins a Vidrà. Continuem en direcció a Siuret per la GIP-5227 i en poc més d’1 km després de Vidrà, de la nostre dreta, surt una pista forestal (hi ha un indicador de La Barraca, la Vila Vella, Sant Bartomeu de Covildases).
Seguim per aquesta pista que en baixada i direcció sud ens apropa a la riera. Deixem un primer trencant a l'esquerra i un segon a la mateixa banda, just quant arribem a un pas canadenc.
Anem seguint la pista ara revestida de ciment. Creuem la riera i continuem fins arribar en un pal indicador (S. Bartomeu, Vila Vella). Punt d’enllaç del PR C-47 que prové de Vidrà i lloc per on arribarem. (Hi ha una cadena a la dreta). Total 40 km.
Introducció:
Aquest itinerari circular d’avui ens portarà a dos dels cims més destacats de la Serra de Curull. El Puig de les Àligues o també dit Pic de l’Àliga i el Puig de Curull.
Ens permetrà gaudir dels frondosos boscos de faigs d'aquesta zona, sobretot pel vessant nord.
La serra de Curull és una curta serralada que va de la Collada de Sant Bartomeu fins al congost de Forat Micó, en una extensió d’uns 8 km.
Aquesta ruta es pot fer tot l’any, però és, ara, quan la tardor li dóna un especial encant els faigs que ens acompanyaran bona part del trajecte, encara que les seves fulles acabades de caure puguin esborrar la visió clara del camí.
Itinerari:
Són les 8h i amb 4 ºC de temperatura. El dia es presenta totalment assolellat.
Iniciem la ruta per la pista que va seguint el curs de la riera de Sant Bartomeu.
Poc desprès de posar-nos a caminar sentim un fort soroll de fons; cal apartar-nos ràpidament i contemplar com passa davant nostre un immens ramat de vaques que fan la transhumància de tota aquesta zona. Hi estem durant una bona estona.
En Lluís ens diu que ha comptabilitzat el pas d’unes 423 vaques. Tot un espectacle.
Continuem remuntant la pista i anem observant com el bosc cobreix totalment els vessants de la serra de Curull. El faig és l’arbre preponderant de tota aquesta zona.
Desprès de caminar uns 30 minuts per aquesta pista i d’haver travessant la riera, arribem a Can Puig.
Aquí trobem un cartell que ens indica la direcció a seguir per arribar al Puig de les Àligues. Deixem la pista i seguim cap a la dreta.
Comença el camí en una bonica pujada a través d'una de les obagues de faigs més boniques i frondoses de la zona.
Aquest camí, està molt poc senyalitzat. De fet, no comporta cap problema ja que es tracta d’anar seguint el rierol. Primer el tenim a la dreta i sovint ens caldrà creuar-lo i també durant un bon tros el seguim per el seu curs.
Poc abans d’arribar al coll i a la dreta hi ha la font de la Canal. El lloc, en aquesta època, resta molt tapat per les fulles.
Desprès de 1 h. de pujada, el camí desemboca en un gran espai obert entre grans faigs i arribem al Coll de la Coma del Coll a 1.257 m. Aquest coll és una important cruïlla de camins.
Hi ha antics rètols de fusta que indican les direccions dels llocs. Curiosament en noms diferents. Recentment hi ha una nova retolació amb el nom “oficial” de Pic de L’Àliga.
Girem cap a l’esquerra (hi un rètol indicant el lloc) i seguint un sender que va per la carena comencem a ascendir suaument. Els senyals blaus ens acompanyen fins al cim.
Durant l’ascens podem anar gaudint de grans vistes.
No ens hem d’espantar pel seu aspecte desafiant que en forma de pica, sembla inaccessible.
El camí que hi puja és certament vertiginós.
Els últims metres són força costeruts i algun pas ens demanarà una certa agilitat, cal superar-los fent una petita grimpadeta però sempre fàcil.
El Puig de les Àligues és un cim dret d’atrevida estructura i el millor mirador de la serra de Curull situat a 1.342 m.
El poc espai de que disposa el cim, juntament amb el seu accés, ens fa semblar que estiguem en un cim del Pirineu.
Temps total sortida: 1h 30’.
El cim té forma de “pica” amb una roca que el corona i amb vistes aèries. Un rètol anunciador del cim i la seva alçada, una senyera amb un llibre de registre i uns pessebres complementen la decoració del cim.
Presenta unes grans vistes panoràmiques. Cap el nord veiem, des de el Port de Compte fins el Canigó, passant per serralades com les del Cadí, muntanyes de La Molina, Núria i Vallter. També podem veure serralades prepirinenques com les de Montgrony, Taga, Cavallera o Milany.
Cap a llevant la vista queda força restringida per la mateixa serra de Curull, encara que podem veure les rodalies del Puigsacalm.
Al sud tenim serralades com Cabrera, les Guilleries, Collsacabra, Montseny, Sant Llorenç i fins els cingles de Bertí.
A ponent veiem Montserrat, la plana de Vic, l’altiplà del Moianès, Bellmunt i fins els Rasos de Peguera. Molt llunyanes resten les muntanyes de Prades.
Els boscos propers ens recorden que estem a la part més ufanosa d’Osona. Som als peus de la Baga de Curull amb una de les fagedes més grans del país.
Avui podem gaudir d’unes vistes espectaculars i que demana passar-hi una bona estona.
Esmorzem a dalt al cim. Durant l’esmorzar ens apareix al nostre entorn un pit-roig saltironant i esperant les engrunes de pa que cauen al terra. Ens acompanya durant tot l’esmorzar. Tenim una alegre companyia.
Desprès de gaudir d’aquest meravellós paisatge, iniciem el camíde tornada pel mateix camí que hem fet, tot carenejant fins a trobar l’indicador del Coll de la Coma.
Ara seguim cap a l’esquerra per un corriol planer enmig de la fageda.
En poca estona arribem al coll del Puig de Curull i deixant el camí pugem al Puig de Curull. També cal una petita grimpadeta per arribar al cim.
Pic de característiques semblants al Puig de les Àligues, amb grans vistes panoràmiques. Presidit per una senyera i una placa amb el nom i l’alçada (superior a la reconeguda oficialment amb 1.314 m).
Veiem al fons la masia de la Salgueda. El nostre proper objectiu.
Al costat d’aquest cim podem contemplar el cim del Castell de Curull de 1.303 m. Resten algunes ruïnes del castell, ara pràcticament cobertes de terra i vegetació.
Hi ha referències documentals d’aquesta castell des de l’any 1020. Formava part del comtat de Besalú i era propietat de Bernat I de Tallaferro, comte de Besalú.
En arribar al segle XV sembla va ser abandonat i amb això va donar principi a la seva deterioració.
Retornem al coll de Curull i seguim el traçat d’un corriol molt fresat en fort descens.
El camí ressegueix el vessant de la muntanya entre boixos i una fantàstica fageda.
Cal estar atents a les fites que es van trobant al llarg de la baixada; en força llocs és un xic perdedor. L’indret és molt emboscat i exuberant.
Passem pel costat de la font de l’Abeurador a 1.120 m. Situada a la dreta del camí. Hi ha una pica que recull l’aigua que hi surt.
El camí va seguint en fort descens fent llaçades. En alguna clariana enmig de la roureda podem veure la masia de la Salgueda.
Arribem a Can Salgueda a 990 m. Important masia deshabitada i formada per tres edificacions. Dues en estat força precari i una tercera ben conservada. La casa llueix un escut i amb finestres ben treballades. Una mostra clara de la importància d’aquesta masia.
A partir d’aquí tenim dues opcions per continuar cap a Vidrà. La més habitual es continuar per la pista que transcorre al costat del torrent de la Salgueda.
Nosaltres deixem la casa a la dreta i seguim per l’antic camí de carro que accedia a la casa. Un camí poc transitat i que transcorre pel pla.
Ben aviat aquest camí passa a ser un corriol, força fressat i evident. De tant en tant trobem alguna fita que ens confirma que anem bé.
Desprès de seguir aquest camí durant uns 40’ arribem al Clot del Pollastre. Aquí s’uneix amb la pista procedent de la Salgueda.
Ara el camí puja lleugerament i algun tram està empedrat. Ens trobem a la vall de la Toriscada.
Entrem dins un fondal ombrívol, amb grans pedres, i el camí segueix enmig d’una gran fageda. L’indret molt bonic.
Arribem al Salt del Molí. Per l’esquerra s’ajunta un camí am els senyals del PR C-47. Hi ha un rètol.
Fem una curta i forta baixada per arribar-nos fins al Salt del Molí. Un espectacle que no podem perdre’ns. El molí aprofitava dues vegades l’alçada del salt.
Aquest salt està situat en un lloc espectacular. L’aigua es despenja des d’una alçada de 30 m. i rebot en una profunda gorja.
Recuperem el camí principal i poc desprès travessem el riu Ges per el pont romànic de la Salgueda. Format per una sola i àmplia arcada. Va ser reconstruït el 1843 i més properament s’han refet els costats.
Passem el pont i seguim les marques del PR C-47 cap a la dreta.
El camí continua en paral•lel al riu. Si ens girem podrem tenir una bona visió completa d’aquest bonic pont.
Més endavant el sender travessa el riu. Cal escollir el lloc més accessible.
Ara el camí segueix en lleuger ascens i seguint les marques grogues i blanques arribem a la pista de Sant Bartomeu. Punt final de l'excursió d'avui.
RESUM:
-Recorregut : 10’14 km.
-Alçada mínima: 824 m
-Alçada màxima: 1359 m
-Ascensió acumulada: 624 m.
Visitar aquesta contrada en aquestes dates és un plaer pels sentits. La tardor en aquest lloc, és una extraordinària simfonia de colors.
Els arbres es vesteixen amb fulles de totes les tonalitats. Trepitjar els munts de fullaraca al caminar, produeix unes relaxants sensacions...
