Can Robert - Can Pobla - la Mola - Morral del Drac i Canal de l'Abella - Can Robert.
Ruta circular pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt des de Can
Robert, passant per Can Pobla i ascendint fins a la Mola. Des del cim,
es baixa al Morral del Drac i es retorna a l’aparcament de Can Robert
per la Canal de l’Abella .
Resum:
-Recorregut de 7,28 Km
-Altitud máxima de 1.097 metres
-Altitud mínima de 623 metres
-Desnivell de 474 metres
-Temps aproximat de 3 hores i 30 minuts
Excursionisme
Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.
Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.Una abraçada,
Jordi
jueves, 26 de noviembre de 2015
miércoles, 25 de noviembre de 2015
CAN ROBERT – CANAL DE CAN POBLA – LA MOLA- TORNADA PER LA FONT SOLEIA - CAN POBLA - CAN ROBERT.
CAN ROBERT – CANAL DE CAN POBLA – LA
MOLA- TORNADA PER LA FONT SOLEIA - CAN POBLA - CAN ROBERT.
Deixem el cotxe a Can Robert i pugem per la pista ample fins quasi
a Can Pobla.
Just
abans d’arribar a la primera de les cases de Can Pobla i girant a l’esquerra,
parteix el camí de la Canal de Can Pobla on un indicador de color verd ens
indica el punt concret per on agafar el camí correcte.
Seguim el camí que s’enfila dret, a trams entre
vegetació i a trams per roca fins arribar a un creuament.
Agafem el camí cap a l’esquerra que ara es dirigeix
cap els expectaculars Cingles dels Cavalls; veiem el Bolet sota nostre i tenim
unes bones vistes sobre el Parc.
Seguim el sender, sense pèrdua, per sota bosc
fins arribar a una zona oberta i rocosa on veiem la canal que hem de fer i que
s’endinsa de nou en el bosc.
La canal sembla dreta, la veritat però és que es puja
bé i sense dificultat; la roca fa de graons i els arbres ens ajuden a
grimpar en algun tram.
De sobte arribem de
nou a una zona oberta i ens sorprèn el Monestir de Sant Llorenç pràcticament
davant nostre.
Per anar a trobar el camí de la Font
Soleia, seguim un camí per la banda esquerra del que puja habitual a La Mola i
que s’endinsa en el bosc.
Una vegada en el bosc, baixem per sender
en forta pendent en direcció Nord-Est i que va fins a la Font del Saüc.
Aquest sender és molt bonic i baixa fent
ziga-zagues entre arbres i roca.
Se’ns
obre un replà amb una vista magnífica cap a la Canal Freda i la Roca Foradada.
Seguim
pel sender força evident i resseguint la carena de La Roca Llarga primer i la
Carena de la Cova de les Ànimes després amb una bona sensació aèria però sense
cap perill.
Baixem ara de nou en forta pendent per
una canal estreta que mena a la Cova de
les Ànimes i enganxem sense problemes amb el camí de la Font Soleia en
direcció Sud.
Aquest camí ressegueix la paret oriental
del massís, formada per parets de roca de conglomerat i ventrells rocallosos
que per entre mig de petites masses boscoses i de mates anem seguint, sempre
ran de paret i passant per diferents balmes que formen curiosos entrants en la
roca.
Anem avançant sense problemes i observem
la magnífica Castellassa de Can Torres habitualment
concorreguda d’escaladors, tot i que avui no hi ha ningú intentant arribar al
seu punt més alt.
Entronquem
amb el camí dels Monjos i ens desviem per anar a Can Pobla.
A Can Pobla agafem el sender per on hem fet l’anada i ràpidament arribem a
Can Robert.
Una
excursió molt maca que ens permet anar i tornar de La Mola per camins que no són
els habituals i que ens permeten gaudir de nous paratges.
FEM
CULTURA:
El comte de Sant Llorenç del Munt
Poc conegut és el fet de que al 1917 es va decidir concedir el títol de
comte de Sant Llorenç del Munt, per part del Papa Benet XV,
(consentit el seu ús a Espanya pel real decret del 15 de juliol del 1917), al
Sr. Antoni Quadras i Feliu, germà del primer baró de Quadras i
propietari de Sant Llorenç del Munt (podeu veure la seva esquela del 22 d’abril
de 1925 de Navarcles).
El va succeir el seu fill, el Sr. Josep Mª de Quadras i de Caralt. A
la foto que ilustra aquest record podeu veure al Sr. Antoni Quadras a can
Pobla amb la suposada costella del Drac de Sant Llorenç, l’any 1903 (pel
que sembla es tracta d’una vertebra de cetaci però com que va desapareixer, ara
no ho podem corroborar).
Avui aquest títol segueix en actiu, tot i que no tinc coneixement d’on viu
actualment l’actual comte.
El que si que sabem és que es va casar amb Maria
Victoria Sans Acevedo i que va tenir 5 fills i, també, que és membre de
l’antiga ordre de caballeria del sant Sepulcre de Jerusalem.
lunes, 23 de noviembre de 2015
LA SERRA DELS TOSSALS (Berguerdà).
22/11/2015. EXCURSIÓ A LA SERRA DELS
TOSSALS.
ORGANITZA LA SORTIDA EL CENTRE
EXCURSIONISTA DE TERRASSA. GRUP: PETITES
TRAVESSADES FAMILIARS. Actualment, ja no són tan familiars ni tan petites.
Grup de 70
persones, de les que 46 varen fer l’excursió a peu a la Serra dels Tossals. La
resta va visitar Berga.
Calculo que l’edat mitjana del grup està entre els 70 i 80 anys. És d’admirar
que aquesta gent, segueixi activa i fent
salut.
Sobre les
14h, ens varem trobar tots 70 a Berga, per anar a dinar a la Colònia Rosal molt a prop de Berga, al restaurant: Sol i
Cel.
INTRODUCCIÓ:
Ens trobem a
l’Estació d’Autobusos de Terrassa (Rambla/Carretera de
Montcada), a les 7h. Sortim a les 7h10’.
Arribem a
Berga a les 8h10’. Els que no fan l’excursió a peu (24 persones), es queden a
Berga per esmorzar en una cafetería i la
resta 46, continuem amb l’autobus
seguint la carretera de molts revolts, en direcció a Sant Llorenç de Morunys i just abans dèntrar al Túnel de la Mina,
girem a l’esquerra fins el petit poble
de Capolat (masies disperses i l’església de Sant Martí de Capolat).
Són 35
minuts més d’autobus. Parem, concretament, a les Masies Santmarcó (Cal Llengot).
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:
Veiem per
fora i des d’uns 100 metres, l’Església
de Sant Martí de Capolat però no hi anem perquè
està tancada.
Comencem a
caminar a les 9h10’.
Ho fem molt lentament, ja que som 46 persones i anirem
per senders, per tant un darrere l’altre.
En 50
minuts, arribem al Santuari del Tossal, són les 10h. En una plana que hi ha a
50 metres del santuari en runes, parem per esmorzar (el santuari el visitarem més
tard, de tornada per un altre sender).
A les
10h35’, agafem un sender que en 10 minuts ens porta a la Font del Tossal.
Seguim un
sender per el que travessarem una espectacular fageda (com
va fer vent, totes les fulles són a
terra i hem d’anar en compte al caminar). A continuació, travessem una gran
pineda i arribem a un fantàstic Mirador
a les 11h15’.
Hem caminat 30 minuts.
Vistes a Montserrat, La Mola, Berga, Capolat,...Fem varies fotos del grup
sencer.
Passats uns 15 minuts, agafem un nou sender que en 20 minuts ens porta al Santuari del Tossal ( on havíem
esmorzat). Són les 11h50’.
Visitem les runes del santuari. Fem fotos del grup sencer.
Hi ha bones vistes. Cap al sud
podem veure el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat, als nostres peus
els altiplans de Capolat i, si mirem a nord, tenim el rasos de Peguera, la
serra d’Ensija, el Pedraforca, la serra del Verd, el Cadí i el Port del Comte.
Hi estem uns 30 minuts.
A les 12h20’, seguim un no
sender tot baixada , travessem un bosc de faigs i pins, hi ha molts
boixos en el sender i moltes fulles. Enllacem amb la pista que es va cimentar
per restaurar el santuari.
De moment, per temes de diners no s’ha fet cap
restauració. Anem agafant i deixant aquesta pista cimentada (no queda bé veure
excursionistes per ciment o asfalt). Vistes de la Serra del Cadí enfarinada de
la nevadeta de la nit, el Port de Comte,...
Finalment, arribem després de 55 minuts, al Túnel de la
Mina, on hi ha l’autobus esperant.
RESUM DE L’EXCURSIÓ A
PEU:
-Total caminant sense
parades, unes 2 hores i 45 minuts (es pot fer en 1h15’)
-Total parades: esmorzar,
mirador, santuari,... 1 hora i 20 minuts.
-Hem fet 5,3 Km
EXCURSIÓ MOLT BONICA. PER
SORT SENSE GENS DE VENT. UNA MICA DE FRED LA PRIMERA HORA.
Anem amb l’autobus a recollir la resta del grup a Berga.
Arribem a la Colònia Rosal a les 14h15’. Dinem al
restaurant: Sol i Cel.
A les 17h, acabem de dinar i a les 17h30’ tornem a
Terrassa.
Arribem a Terrassa a les 18h30’.
GENT MOLT MACA. FINS LA PROPERA.
Jordi Garcia Miguel
22/11/2015
FEM
CULTURA:
1.Sant
Martí de Capolat.
Sant Martí de Capolat , és una església del municipi de Capolat (Berguedà) que
forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
A la porta
hi figura la data de 1718 i a la finestra del campanar i al cementiri, 1850.
Descripció:
És un petit
temple amb una casa annexa que forma un conjunt aïllat situat al cim d'un turó,
voltat d'antics camps de conreu.
Actualment està
molt transformat i refet, malgrat es troba molt malmès i mig envaït per la
vegetació.
El parament és
de grans carreus de pedra sense desbastar, disposats en filades i units amb
morter.
L'església està
coberta a dues aigües i a sobre del presbiteri hi ha un campanar de secció
quadrangular.
Talla
protogòtica de fusta de la Mare de Déu dels Tossals fou realitzada a
finals de segle XIII o principis del XIV. Procedeix del Santuari dels Tossals
però actualment és guardada aquí.
A l'altar major
es conserva el Retaules de Sant Martí de Capolat, del segle XVIII,
realitzat en fusta daurada i policromada.
2. La Serra dels Tossals.
La Serra dels Tossals és a
l’extrem occidental del Berguedà. Correspon al municipi de Capolat i el Tossal
de Vilella termeneja amb Navès (Solsonès). Forma part del cordal que delimita
l’Alt Berguedà (o sobirà) del Baix (jussà).
De modesta elevació (1527 m
al Tossal de Vilella) és encinglerada per totes bandes amb una carena
allargassada i planera, com correspon al seu nom. El rocam és conglomerat.
Aquest és un itinerari de
contrastos que la recorre de cap a cap, pel solell i per l’obaga. S’hi pot anar
tot l’any, però és recomanable fer-ho a la primavera o a la tardor, quan les
fagedes de l’obaga mostren els seus encants.
3. Santuari dels Tossals.
Santuari dels Tossals (1445 m). Aquest santuari, d’advocació mariana, és
una construcció del segle XVIII, però només en queden quatre parets de
l’església i l’hostatgeria.
Hi ha, però, una estructura
de ferro a manera de torre amb una campana, que simbolitza el campanar que en
altre temps tenia la seva rellevància.
Encimbellat sobre Capolat,
és un magnífic mirador amb vistes panoràmiques gairebé de 360º.
Cap al sud podem veure el
Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat, als nostres peus els altiplans de
Capolat i, si mirem a nord, tenim el rasos de Peguera, la serra d’Ensija, el
Pedraforca, la serra del Verd, el Cadí i el Port del Comte.
S’hi ha fet excavacions per
tal de localitzar el castell. Hi ha un projecte per restaurar-lo, encabir-hi un
refugi i una escola de la natura.
sábado, 21 de noviembre de 2015
Els Tres Jutges - Turó del Castellar - Alzina Bonica - Font dels Traginers.
Els Tres Jutges - Turó del Castellar - Alzina Bonica - Font dels Traginers.
20/11/2015. CLUB
DE LA MANDARINA.
EXCURSIÓ: Alzina del Sal.lari - Els Tres Jutges
(conjunt del Morral del Llop) – Turó del Castellar (933 m) – enllaç amb pista
Coll d’Estenalles al Coll de Boix – Coma d’en Vila – Alzina Bonica o al Vent –
Coll de Boix – Font dels Traginers – Alzina del Sal.lari.
Grup: 7 persones (1 senyora
i 6 senyors).
Al final del relat de l’excursió, hi ha una descripció
de:
- Els Tres Jutges
- La Coma d’en Vila
-Alzina Bonica o del Vent
Deixem els cotxes al
pàrquing de l’Alzina del Sal.lari a les 8h25’.
Dia assolellat amb pocs
núvols i temperatura agradable.
Comencem a caminar a les 8h30’.
En 25 minuts, ja som als Tres Jutges (els Tres Jutges son tres roques que
l'erosió ha separat del conjunt del Morral del Llop). Alguns pugem dalt del Jutge Petit (hi ha el gran i
el mitjà). Vistes excepcionals a
Castellsapera, Turó de la Pola,…
Sortim dels Tres Jutges i agafem un sender que puja
una mica fort i en 25 minuts, som al cim
d’un turó a 890 metres (no sé el nom).
Seguim el sender que, inicialment,
planeja una mica i després puja fins el
Turó del Castellar a 933 metres i hem fet, uns 15 minuts més.
Vistes
espectaculars amb la boira flotant entremig de les roques. Veiem : el Turó
del Pujol de la Mata, el Montcau, el Mas
de La Mata i l’ermita de Sant Jaume de la Mata, la Mola, Montserrat, els Pirineus, La Falconera,…
Continuem pel
mateix sender, ara planer i en 10 minuts enllacem amb la pista ample
que del Coll d’Estenalles va al Coll de Boix.
Seguim la pista en direcció al Coll de Boix i en 20 minuts arribem a la Coma d’en
Vila. Són les 10h 15’.
Fem una parada de 25 minuts per
esmorzar.
De la Coma d’en Vila, en 5 minuts
som a l’Alzina Bonica o del Vent (espectacular).
Seguim fins al Coll de Boix, són 5
minuts més.
Del Coll de Boix, agafem el sender que passa pels
Graons de Mura , ens desviem a l’esquerra baixant fins el torren ton hi ha la Font dels Traginers que rajava, són 15 minuts més
A la font hi ha una
placa que a part de posar el nom de la font, en números romans diu que va ser
restaurada el 19/10/1958.
De la font al cotxe, camí planer , passem per la
cruïlla qua a l’inici de l’excursió varem agafar per anar als Tres Jutges i en
15 minuts arribem a l’Alzina del Sal.lari, on tenim els dos cotxes.
HEM FET UNA CIRCULAR ESPECTACULAR.
RESUM:
-
Temps Total = 3 hores i 4 minuts.
-
Temps en moviment = 1 hora i 44 minuts
-
Recorregut de 5,72 Km
-
Altitut maxima = 933 metres
-
Altitut minima = 725 metres
FEM CULTURA DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT
I LA SERRA DE L’OBAC.
1.ELS TRES JUTGES.
Els Tres Jutges
son tres roques que l'erosió ha separat del conjunt del Morral del Llop. Tenen
formes i grandaries diferents: el jutge gran, el mitjà i el petit.
Els Tres jutges
culminen pel sud la carena que neix al coll de la Garganta. Queden destacades
sobre un gran roquissar per damunt del sot de la Teula, al sector de l'Alzina
del Sal.lari.
En aquest
indret, les roques fan realment la impressió d'estar dalt d'un tribunal, des
d'on es veu un territori molt extens: des de la vall formada per la riera de
les Arenes, Matadepera, Terrassa i la plana del Vallès fins a Barcelona, Sant
Adrià del Besos i el mar.
Als amants de
les llegendes els hi pot agradar el llibre "La mitología celta", que
vol veure en Sant Llorenç del Munt una muntanya sagrada, una mena d'antena que
connecta amb l'univers, i afirma que el nom dels Tres Jutges té el seu origen
en els Tres Druides.
Sigui com
sigui, cal recordar també que al massis hi ha poquíssimes toponimies amb més
mil anys (previa als àrabs) i que, a més, no hi ha constancia de la presencia
dels celtes a l'actual parc.
El seu poblat
més proper va ser el de Can Missert, a la carretera de Terrassa a
Viladecavalls.
Des de l'Alzina
del Sal.lari hi han dos camins per pujar als Tres Jutges: un s'enfila
directament fent dreçera i l'altre hi va per la vessant oest.
2. LA COMA D’EN VILA
Masia mig abandonada (853 m), en el camí que va de la
Mata a l'Alzina Bonica. Les primeres dades que és tenen d'aquest mas, són de
l'any 1341.
Al voltant de la casa, és poden observar petits claps
d'antics conreus.
Al mig del camí , a uns 25 metres de la casa, hi ha
una bassa natural, normalment bastant plena d’aigua.
3. ALZINA DEL VENT O BONICA.
L'Alzina del
Vent, també coneguda com l'Alzina Bonica o l'Alzina de la Coma d'en Vila, té
una alçada de prop de 12 metres i un tronc amb un gran perimetre de 2,8 metres.
El principal
atractiu d'aquesta alzina són les seves nombroses branques, totes gruixudes,
fermes i llargues, que li donem un aspecte monumental.
Un dels grans
coneixedors de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Antoni Ferrando i Roig, assegura
que "aquesta és l'alzina més ben formada de tot el massis".
Potser aquest
és el motiu que l'ha permès arribar a ser centenaria, lliurant-se de la tala a
la que fins ben entrat el segle XX eren sotmesos els extensos alzinars que hi
ha per tot arreu del massis per tal de fer carbó vegetal i llenya.
Antoni Ferrando
també explica que l'ampla ombra generada per la grandària del seu bracam era molt
buscada pels pastors als migdies per protegir-se ells i els seus ramats de la
força del sol.
L'alzina del
Vent es troba al camí que enllaça el Coll de Boix amb la Coma d'en Vila, molt
aprop del trencall del camí ral de Mura.
El desembre del
2010 la Diputació de Barcelona, com a gestora del Parc Natural, va acordar
podar les branques mortes de l'alzina i, a més, fer-li un tractament contra
diverses plagues.
L'Alzina Bonica
és un dels molts llocs del massis on cada any per Nadal els grups excursionistes
col.loquen pessebres.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)






























