Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

lunes, 4 de enero de 2016

Puig Cornador i Santa Margarida. (Alpens - El Lluçanès - Osona).



Puig  Cornador i Santa Margarida. (Alpens - El Lluçanès - Osona).

Caminada bonica fins al sostre del Lluçanes. Boscos (amb bolets) i boniques vistes.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA:

-Quilòmetres: 10,0

-Desnivell: ± 450 m.

-Durada: 4h (amb parades).

-Circular: si (gairebé).

-Dificultat: baixa.

-Senyalitzada amb diferents marques, irregulars (a vegades abundants, a vegades poques).

-Inici al Mas Torrats (també es pot començar a Alpens, seguint el GR). Cal seguir el sender amb marques grogues que surt de darrere la casa (sempre pel més ample i fresat, excepte en una bifurcació al costat d'una pista, que cal anar a la dreta).

Al collet de les Bruixes, a la carena, seguint el PR a l'esquerra i marques grogues s'arriba al Puigdon (no val massa la pena, només perquè  és el cim més alt del Lluçanès). Reculant, seguint sempre la carena, i les marques de PR i grogues es passa pel Puig Cornador.

Fet el cim continuem endavant, al següent coll trobarem un pal indicador i el GR, però s'ha de continuar recte, per la carena i seguint el PR, fins a Santa Margarida. Llavors reculem fins al GR (i el seguim a l'esquerra i avall).

ITINERARI:

Començo a pujar a quarts d’onze... i em començo a entretenir. Els primers bolets: fredolics i algun rovelló. Prous per anar mirant, però no suficients perquè deixi estar la caminada i em posi a buscar bolets directament.

Un cop a dalt la carena giro a l’esquerra. Vull arribar al Puigdon, el sostre del Lluçanès.
Cobert d’arbres, les seves vistes no són massa bones (ni millors que les que veure després). Per sort, però, m’entretinc una bona estona collint camagrocs, de fet fins que omplo gairebé una bossa i me’n canso.

Reculo i continuo per la carena. Des d’alguna clarina hi ha bones vistes, i les úniques que és poden veure cap a la banda del Ripollès.

Tot parlant amb un ciclista arribo al Puig Cornador (més alt que l’anterior, però a les Lloses, el Ripollès), amb bones vistes (excepte a la banda del Ripollès, tapades pels arbres).

El Puig Cornador és una muntanya de 1.229 metres que es troba al municipi de Les Llosses, a la comarca del Ripollès.

Cap a l’altra banda, però, estan molt bé: el Lluçanès, Queralt, Montserrat, el Montseny, la Plana de Vic, Bellmunt i la serra de Milany. Ho aprofito per dinar.

Continuo per la carena fins a Santa Margarida de Vinyoles, situat més amunt del castell (on no vaig) de fet era la seva capella.

L'edifici actual és del 1854 (barroc i neoclàssic), construït amb motiu d'un vot popular fet durant una epidèmia de còlera (com es pot llegir en una placa a la porta).
Les vistes són similars a les del Puig Cornador, millors cap a la serra de Milany, però amb el Ripollès tapat pels arbres.

Reculo una mica i començo la baixada, acabant d’omplir la bossa amb alguns fredolics més. Feliç, la caminada és prou bonica i porto una bona menjada de bolets... el que buscava.

FEM CULTURA:

Santa Margarida de Vinyoles.
Santa Margarida de Vinyoles és una església del municipi de les Llosses inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
Es tracta d'un edifici de planta rectangular, molt modificat, d'una nau sobrealçada i coberta amb volta de canó, amb l'interior en disposició abarrocada i amb motllures de guix, i un campanar de torre posterior. 

Té afegit a una banda la sagristia i l'altra l'antiga casa d'ermitans. De l'edificació que el precedí, d'època romànica tardana, en resta el cos que s'allarga per darrera al santuari actual, amb un portal de dovelles mitjanes i una finestreta d'arc de mig punt

A principis del segle XXI la casa d'ermitans resta abandonada i l'església es troba en estat ruïnós.

Història
El santuari de Santa Margarita de Vinyoles, situat més amunt del castell i documentat des del s. XIII, correspon a l'antiga capella del castell. 

L'edifici actual fou bastit el 1854 amb motiu d'un vot popular fet durant una epidèmia de còlera.














viernes, 1 de enero de 2016

Dolmen de Pedra Gentil. (Vallgorguina - El Vallès Oriental).



Dolmen de Pedra Gentil. (Vallgorguina -  El Vallès Oriental).








 

 FITXA TÈCNICA :


-Quilòmetres: 7,0
-Desnivell: 155 m.
-Durada: 2 h 15'.
-Dificultat: baixa
-Circular: Si.

-Ben senyalitzada com a Sender Local (SL-C71), marques verdes i blanques en fites (només cal fer atenció passat can Pradell, a pocs metres cal deixar la pista principal i agafar-ne una a l'esquerra, marcat amb un paper plastificat enganxat en un arbre).

-Inici a Vallgorguina.

ITINERARI:

Caminada agradable pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor (i que tinc pendent de descobrir).

El sender passa sempre per boscos mediterranis més o menys bonics, més o menys alterats, sovint amb boniques vistes al Montseny i al Vallès.

A mig camí, el Dolmen de Pedra Gentil, de fa 4.000 anys i lloc de reunió de les bruixes de la costa.

El sender puja suament sempre per boscos mediterranis, boscos mixtos amb una barreja d'arbres que a vegades és prou curiosa (al camí s'hi pot veure pi pinyer, pi pinastre, pi blanc, roure martinenc, alzina surera, alzina, castanyer...).

Sovint, també, amb boniques vistes al Montseny i al Vallès.

Gairebé just a mig camí hi ha el bonic dolmen de Pedra Gentil.
és un dolmen de cambra simple de fa uns 4.000 anys.

Els pescadors del Maresme deien, però, que era el lloc de trobada de les bruixes de la costa, on s'explicaven les seves malifetes... i si alguna no n'havia fet prous, la penjaven a la pedra superior del dolmen.

I sobre això i la seva vigència actual m'abstindré de fer cap comentari... de tots els que m'han passat pel cap.

Refaig forces i continuo caminant, desviant-me del camí per anar a veure l'església de Santa Eulàlia de Tapioles (a 5 minuts i sense pèrdua possible).

Sempre entre boscos i amb vistes als voltants.

FEM CULTURA:

     1. Dolmen Pedra Gentil

La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, al Vallès Oriental. El dolmen d'uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.

Tradicionalment sempre s'havia dit que era un lloc de reunió de les bruixes i actualment, a la nit de Sant Joan s'hi celebren sàbats populars.

La pedra superior està trencada i algunes de les 7 que fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir l'alçada original. Es desconeix l'aspecte original, si bé està documentat que va ser restaurada en 1885 pel propietari de la finca on es troba, en Josep Pradell.

Ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop de les runes de l'església de Santa Eulàlia de Tapioles, per arribar-hi, cal accedir per l'entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 Km. d'aquesta vila. Els pescadors del Maresme antigament deien que quant sobre les muntanyes on es troba el dolmen s'hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar. Per això hi havia vegades que no sortien.

 2. Santa Eulàlia de Tapioles

El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa. L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII.

La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo. Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat; el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta.

El campanar, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de l'església. Segurament juntament amb el cementiri va ser bastit en la darrera reforma de l'edifici, a mitjans del segle XIX.

Actualment la casa que estava adossada al mur de migdia de l'església està en runes.
Ubicació

Ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop del dolmen de Pedra Gentil, per arribar-hi, cal accedir per l'entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 Km. d'aquesta vila
.

martes, 29 de diciembre de 2015

Congost de Mu (Alòs de Balaguer - la Noguera).
















Congost de Mu.

(Alòs de Balaguer - la Noguera).



LA RUTA - FITXA TÈCNICA :


-Quilòmetres: 13,8 (anar i tornar)


-Desnivell ± 300 m.


-Durada: 4 h 30' (amb parades).


-Circular: no.



-Inici a Alòs de Balaguer (a la Font del Pont. També es pot començar al poble o a l'altra banda del congost, a la presa de la hidroelèctrica d'Alòs).


-Dificultat: baixa.


Senyalitzada amb pals. No té cap mena de dificultat, només cal seguir la pista que surt del costat de la Font del Pont, i un cop s'acaba, el camí que continua (al costat o en paral·lel al riu. A la part del mig s'enfila i passa una mica allunyat).



ITINERARI:

Entre bonics alzinars i boniques rouredes i boixedes (inusualment verdes) fem una doble excursió. Primer anem a l'espectacular Cova de Gel, mig amagada a la muntanya. Tot seguit, pugem al Tossal de Mirapallars, on gaudint del silenci, contemplem vistes magnifiques (en un dia clar han de ser realment impressionants).


FONT DEL PONT I FONT DE L'ESPADELLA


Començo a caminar a la Font del Pont, ja d’entrada més o menys al costat del Segre, que baixa ple d’aigua. Al cap de ben poc passo, també, per la Font de l’Espadella, convertida en àrea de pícnic.


Segueixo per la pista, planera, fins a l’entrada del congost de Mu.



Aquí el riu es comença a encaixar cada vegada més, entre la serra de Sant Mamet i el Montsec. De fet, s’hi entra per unes passarel·les i al cap de ben poc s'encaixa tan que el camí s’enfila i llavors planeja per poder passar-lo per dalt.


Cap al final el camí baixa de cop per una canal tot fent marrades, fins a tocar un altre cop el riu. De seguida el torno a travessar per un bonic pont penjant.

Al cap de poc passo per unes passarel·les penjants al costat de la petita presa d'Alòs, i tot seguit arribo a l’Aiguabarreig del Segre i la Noguera (amb la presa de Camarasa al meu davant).


Llàstima que no hi hagi un pont i es pugui enllaçar amb la caminada del matí, si les dues ja són impressionants, justes seria sensacional (de fet, el pas ja hi és, però és privat, pertanyent a la presa de Camarasa).


Reculo per on he vingut, desviant-me uns metres pel camí que puja a un mirador. Només fent això les vistes al congost ja valen la pena, encara que em quedo una mica amb les ganes d’acabar arribar-hi. No és molt lluny, però hi ha una mica de desnivell, noto el cansament i s’hi ho faig se’m farà molt tard per arribar a casa.


Curiosament, un cop a casa i un parell de dies després m'assabento, a traves de les noticies que, en aquesta zona, s'hi ha establert una petita població d'isards, única a Catalunya fora de l'alta muntanya (si ho sé, estic més aal cas, tot i que segurament tampoc l'hagués vist).