Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

domingo, 24 de abril de 2016

Les tines de la Vall del Flequer.(El Pont de Vilomara, El Bages).



Les tines de la Vall del Flequer.(El Pont de Vilomara, El Bages). 

Aquesta excursió potser l’he fet 15 vegades. En el bloc, hi ha més fotos.


Sota la vegetació de la bonica vall del Flequer encara s’endevinen el que antigament havien set feixes recobertes de vinyes.

La mostra més evident són les impressionats tines a peu de vinya que anirem trobant repartides per tota la ruta (amb molt bons cartells explicatius).

Caminada imprescindible pels amants del món de vi.

De Terrassa vaig fins Sant Vicenç de Castellet per l’autopista de Manresa. Travesso tot el poble per la carretera que és el carrer principal en dirección al Pont de Vilomara. Segueixo en direcció a Roquefort (no haig d’arribar-hi), uns 4 Km abans a la dreta un cartell indica: Tines de la Vall del Flequer i Oristell. Passo la riera i hi ha el pàrquing. A partir d’aquí, està molt ben senyalitzat.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 8,8 (es pot allargar fins a Rocafort, llavors són 14 Km, anar i tornar).

-Desnivell: 300 m.

-Durada: Entre 2,5 i 3 hores si vas fins a Cal Flequer en restauració.  Bastant planer.

-Dificultat: baixa.

-Circular: Parcialment.

-Inici al pàrquing d'Oristrell (carretera BV-1124 Km 4,2).


-Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (Sender Local, SL-C 52). Per fer-la circular però, s'han de deixar aquestes marques, és fàcil. Baixant de la casa del Flequer, passat un altre cop la riera només cal prendre la pista forestal a la dreta (i ja no deixar-la fins al cotxe. sempre va en paral·lel al camí per on hem vingut a l'altre banda de la riera, amb el que s'acaba fent una mena de 8).

ITINERARI:

Avui que vaig sol, és fer un parell o tres de rutes curtes relativament a prop, i pel Parc de Sant Llorenç del Munt.

Començo a caminar a les 10h.

La caminada és entre pinedes joves que encara estan esperant la primavera, com jo (cada cop hi ha més senyals, però no acaba d’arribar del tot). Els boscos amaguen les antigues feixes. Costa d’imaginar, però aquest territori (com moltes altres parts del nostre país) havia estat recobert de vinyes. L’interès de la caminada d’avui, doncs i malgrat la bellesa de la vall, és el seu patrimoni cultural. Les impressionats tines a peu de vinya que encara es conserven en un estat excel·lent (les d’en Bleda, d’en Tosques, de l’Escudelleta, d’en Ricardo i del camí del Flequer).

Amb les tines a peu de vinya el pagès no perdia temps amb el transport del raïm, podent-lo dedicar a la verema. Amb això també s’aconseguia omplir la tina més ràpid, amb el que és podia produir un vi més homogeni i de més qualitat.

Cada tina corresponia a un pagès i se solen trobar agrupades per, segurament, facilitar-ne la seva vigilància. La seva capacitat (o volum) era molt variable i va dels 2.000 o 3.000 litres fins als 20.000 o, excepcionalment, 30.000 litres. Hi tenia lloc tot el procés, des del trepitjat fins a la fermentació i posterior buidatge.

Les tines normalment es construïen al costat de la casa. Això fa que les tines a peu de vinya d’aquesta zona siguin un patrimoni excepcional i únic al món.

Durant el recorregut, a més, també es pot veure un dipòsit (per guardar aigua) i algunes barraques de pedra seca.

En total veiem 30 tines, per ordre:

-Tines del Bleda. Conjunt de 2 tines.
-Barraca de vinya.
-Tines del Tosques. Conjunt de 4 tines.
-Dipòsit de vinya.
-Tines de l’Escudelleta. Conjunt d’11 tines.
-Tines d’en Ricardo. Conjunt de 6 tines.
-Tines del Camí de Cal Flequer: Conjunt de 2 tines i 2 tines soles. 
-Cal Flequer. Amb 3 tines al costat del mas
















EXCURSIÓ PRECIOSA I MOLT INTERESSANT

martes, 19 de abril de 2016

Serra del Bolet. (Font-rubí, l'Alt Penedès).



Serra del Bolet. (Font-rubí, l'Alt Penedès).

Caminada bonica i força complerta.
Pel camí gairebé sempre ens acompanyaran bones vistes (pricipalment al Penedès, però també a Montserrat i als Pirineus).

Es visiten, també, un parell de boniques coves (especialment la del Bolet) i una curiosa esquerda (el Pas dels Lladres), amb vistes a una agulla singular (la de Valldellós).



LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 15,5 (Aprox.).

-Desnivell: ±450.

-Durada: 4 h 30' (amb parades)

-Circular: si.

-Inici a Font-rubí (Sant Feliu).


-Dificultat: baixa.


No senyalitzada. Cal TRACK Wikiloc o una bona ressenya. Les cruïlles més importants estan senyalitzades amb pals, sovint es passa per PRs (però als que els hi correspondria una repintada), però en alguns llocs hi podem haver dubtes. Els trencalls a les coves i al Pas dels Lladres no estan indicats (tot i que parts del camí hi ha fites i marques verdes, a vegades, també, mig esborrades). Amb una bona ressenya, en principi no hauria de ser difícil.

ITINERARI:

Comencem a caminar a quarts d’onze. De seguida ho fem per pinedes de pi blanc, i alguna màquia, una vegetació que ens acompanyarà tot el camí (amb algun roure als racons més ombrívols). Dalt de la carena constantment hi ha bones vistes, però moltes vegades entre arbres.

En alguns punts, de tant en tant, però, les vistes són magnífiques, especialment al Penedès i les muntanyes que l’envolten, com la serra de l’Ordal o el Garraf, però també a Montserrat, Sant Llorenç dels Munts i, una mica més enllà, els Pirineus (distingeixo el Puigmal, les altres dedueixo que són els cims de la Cerdanya i Andorra, i algunes altres, encara més a l’oest).

Deixem la carena enrere i baixem fins a la bonica font de les Conilles, on aprofito per beure una mica, l’aigua és fresca i bona.

A partir d’aquí improvisem una mica, volem anar a la cova del Bolet i només portem un mapa senzill. Sabem que és relativament fàcil i està prop del camí. El problema és que l’últim trencall no està indicat i al mapa està mal localitzada. Això farà que ens la saltem i haguem de recular un tros. Per sort, però, la trobem al primer camí en què provem sort.

La cova de Bolet fa uns deu metres d’ample per uns vint de llargada (almenys el vestíbul) i s’hi poden veure diferents boniques concrecions càrstiques (estalagmites, estalactites, columnes i altres).
És, també, una de les més populars de la comarca i va ser usada pels nostres avantpassats en temps antics (s’hi ha trobat eines i restes que van des de vuit mil anys enrere fins a l’Edat Mitjana.

S’ha de portar lot, per veure la cova.

És, també, una cova amb moltes llegendes. Poso la que m’agrada més. Diuen que el qui sigui prou valent per passar el riu cabalós que llisca pel fons de la cova arribarà al començament d'un món nou amb ciutats, muntanyes, boscos, prades, rius i fins i tot un mar amb una gran munió de vaixells, tot menut, menut i com de joguina. Aquest món en miniatura s'estén per sota de tota la nostra mar i arriba fins a les costes de Mallorca, per on la cova té una altra sortida (qui en vulgui més informació i llegir-ne d’altres pot mirar aquí.

Un altre cop al camí, continuem la nostra ruta per els masos del Bolet i la Casa Nova del Bolet.

Portem ressenya... però és al reves de la direcció que anem nosaltres. Això fa que, primer, ens equivoquem de camí (uns pocs metres), i després ens costi trobar el correcte tot i buscar-lo i sense veure clar per on hem de passar.

Al final decidim tirar endavant i seguir la ressenya que portem, encara que això signifiqui recular un tros (que al final serà ben poc, no deurà arribar als dos-cents o tres-cents metres).
Un cop al camí correcte, i un cop hi hem ben entrat trobem les marques verdes (a vegades mig esborrades) que ens serviran de guia i faran que ja no ens perdem més.

Entre màquies senders estrets ens porten fins a la cova d’Omella (o de l’Ametlla). No és tant espectacular ni tant bonica com la del Bolet, però també val molt la pena.

Dic les dimensions a ull i de memòria (espero no fallar gaire), ja que no les trobo enlloc. Per una entrada que deu fer tres per tres metres, més o menys, s’entra a una gran sala de forma més o menys circular, que deu fer entre quinze i vint metres de llarg i d’ample, amb una alçada al voltant. Al llarg del temps també ha tingut diferents usos.

D’aquí, seguint les marques verdes i tornant a passar per davant la Casa Nova del Bolet, arribem a la següent visita.

El Pas dels Lladres (o de la Guineu), una esquerda a la roca d’un cingle que fa la funció de grau. Hi baixem per contemplar l’última curiositat geològica del dia, la singular i bonica agulla de Valldellós (o de Font-rubí).

Reculem per on hem vingut... per tornar a passar per davant de la Casa Nova del Bolet. Ara, ja, camí cap el cotxe. Força més tard del que comptàvem (tot i que la culpa és només nostra). Ara baixem gaudint de les bones vistes al Penedès que hi ha pel camí, a més d’alguna cabana de pedra seca.








 
Pugem fins al castell de Font-rubí.

sábado, 16 de abril de 2016

Vila Romana de Sant Amanç i Castell i Església de Rajadell. (Rajadell, el Bages).



Vila Romana de Sant Amanç i Castell i Església de Rajadell. (Rajadell, el Bages).

Per un dels PRs més mal marcats que he vist mai, caminada bonica per Rajadell, tot recorrent part del seu patrimoni cultural, que va des de barraques de pedra seca fins a una vila romana, passant per diferents ermites.


LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 14,2

-Desnivell: 450 m.

-Durada: 3 h 30'.

-Dificultat: baixa (però difícil orientació).
Circular: Si.

-Inici a l'estació de tren de Rajadell.

-Pèssimament senyalitzada com a PR-C 75, almenys en alguns trams, però amb cruïlles en que hi podem haver dubtes i alguna en què pot ser fàcil equivocar-se. Millor una molt bona ressenya i/o un bon mapa i/o TRACK Wikiloc.

ITINERARI:

Deixo  el cotxe a l'estació de Rajadell i començo a caminar. El primer tram és planer, però més aviat lleig.

Tot i això, porta a una de les parades més interessants de l'excursió d'avui: la vila romana de Sant Amanç, un dels millor jaciments romans de la Catalunya Central (malgrat està partida per l'Eix). Era una vila senyorial datada entre els segles I i VI aC.
Tot marxant m’arribo  al nucli de Viladés (ben a prop de la vila).

Al voltant de l'ermita de Sant Amanç, d'origen romànic, es va formar una sagrera, integrada per set o vuit masos, disposició que encara es pot veure actualment.

A partir d'aquí el camí s'enfila per una pineda de pi blanc. De seguida, però, el camí es torna més planer i alternem més pinedes de pi blanc i camps de cereal... sempre a ple sol. I avui fa calor.

En aquest tram passo pel ca n'Oliver, una masia fortificada, amb una capella en una banda (de Santa Magdalena), i un forn de maons, ben conservat, en l'altre.

Poc després comença la baixada, pel tram més mal indicat del camí.

Ja al final de la baixada només em queda la visita al petit i bonic poble de Rajadell. En destaca l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, d'origen romànic (a la façana en queda un timpà reaprofitat per emmarcar una finestra) i reconstruïda a cavall entre l'estil gòtic i barroc. També el castell, ben visible però amb l'aparença d'un gran casal senyorial (fruit de les modificacions que ha anat patint amb el temps).

Arribo al cotxe a les 14 h, una miqueta més tard del que tenia pensat, però a temps per ser a dinar a casa, no massa tard.












 FEM CULTURA:


1.Vila Romana de Sant Amanç.

Fem cultura:


 El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés és integrat per una vil·la d'època romana, un assentament altmedieval i unes restes d'època ibèrica. Tot el jaciment és situat al vessant sud d'un serrat, travessat per la carretera C-25 en el tram que va de Rajadell a Calaf i que divideix el conjunt en dues parts: nord i sud.
Era una vila senyorial datada entre els segles I i VI aC.
La importància de la vil·la romana de Rajadell s’entén per la presència d'una via romana que unia les terres del sector de Manresa amb les de Calaf i Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra). L'itinerari d’aquesta via devia seguir forçosament molt de prop la riera de Rajadell al seu pas per la vil·la romana. El pas per aquest indret és el més adequat per desplaçar-se entre la comarca del Bages i la de l'Anoia, tal com indica l'oratori del Peric, situat al peu de la N-141g i paral·lel a l’Eix Transversal C-25. L'aspecte que ara té el jaciment es correspon amb la planta del baix imperi.
Actualment la carretera travessa el jaciment romà i divideix en dos sectors les restes de la vil·la romana. El sector nord es correspon amb la zona residencial o pars urbana, d'estructura allargada, on es localitzen les habitacions nobles i el conjunt de termes. El sector sud es troba en un terreny més planer i era destinat a la zona industrial i de treball (pars rústica).
A l'extrem occidental de la vil·la hi havia uns banys, caracteritzats per diferents espais climatitzats, amb àrees d’aigua calenta, tèbia i freda i amb el forn per escalfar el conjunt.
El cos principal de la zona residencial el formen tres estances, una de les quals conservava un mosaic policrom. L'original es troba al Museu Comarcal de Manresa, i a l'Ajuntament de Rajadell se'n pot veure la reproducció d'una part.

2.Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell.

Fem cultura:

Tot i conservar vestigis d'una època anterior, l'actual església de Rajadell data dels segles XIV i XVII (moment en què la reconstruïren, ja que el 1471 les tropes de Joan II la van derruir juntament amb el castell).
L'exterior de l'església presenta una barreja d'estils: elements gòtics (parets frontals de la façana, nau central i parets laterals), un portal modern i, sobretot, un timpà amb un relleu de la crucifixió.
L'interior és d'una nau amb volta apuntada i quatre capelles laterals (del Roser, del Sant Crist, de Sant Isidre i del Santíssim). L'altar major tenia un retaule que constava de cinc cossos de fusta tallada i policromada de l'època barroca, obra del tallista Joan Grau. Durant la guerra civil fou cremat i actualment només se'n conserven algunes parts, que pertanyen a col·leccions privades.
A l'interior de l'església, a la capella del Santíssim, trobem quatre diorames permanents amb escenes de la Passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms; i també hi trobem, des de començament del segle XXI, dos vitralls laterals obra de Carme Manubens.
Del conjunt, en destaca el campanar, fet per Joan Traginer, mestre de cases francès, del 1678 al 1682.
A la plaça de l'Església trobem la figura de “La noia de la plaça”, obra de l'escultor manresà Ramon Oms, al qual es va encomanar una escultura que reflectís el caràcter hospitalari del poble, tal com és la noia, que ofereix una cadira a tothom que visita la plaça.
A la plaça també trobem la font dels Bastoners de Rajadell, entitat amb molts anys de tradició. Actualment la plaça acull concerts musicals de gran qualitat al llarg de l'estiu i com a actes de la festa major.

3.Castell de Rajadell.

Fem cultura:

El Castell de Rajadell és un castell termenat del municipi de Rajadell (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional. Es troba sobre un turó i fou, juntament amb l'església, l'origen del poble al qual pertany. Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, que podrien ser dels segles XIII o XIV) i al segle XVII, és difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades.
Descripció
És un gran casal gòtic al centre de la població, en un puig molt degradat i en perill de ruïna. És un antic castell, una fortificació militar de base romànica, modificada al gòtic i ampliada als segles següents fins a adquirir la fesomia d'una masia fortificada gairebé de planta quadrada amb obertures a totes les cares que no li resten el seu aspecte fortificat. És format per tres cossos i s'hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d'armes, les alcoves, l'estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, la casa del masover, etc.
Història
Documentat des de 1063, amb el nom de Castri Ridagel o Castro Agello, segons la font. Aquesta obra gòtica orgull de la família Rajadell és un dels més grans i ben conservats de la comarca. Els Rajadell, senyors del terme, participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Els senyors són documentats a partir de l025 i especialment al 1113 vinculats a la família dels Cardona.
El castell i l'església van ser damnificats per les forces joanistes en el transcurs de la guerra de la generalitat contra el rei Joan II (1462-1472), després de la qual Joan berenguer de Rajadell reparà els desperfectes esmentats.
Durant el segle XIV i XV, el petit monestir de canongesses de Santa Llúcia de Rajadell estava sota el protectorat del senyor del castell. Els Rajadell el van vendre en pública subhasta durant la primera meitat del segle XVI a Francesc de Cruïlles. Posteriorment seria propietat de Bernat Aimeric que posseïa la parròquia de Monistrolet; al segle XVIII el castell va passar als Pignatelli que fa pocs anys el van vendre a particulars, també es van vendre els seus dominis al Bages i al peu del castell fragmentant-los en parcel·les les quals van donar lloc al naixement del poble de Rajadell.
Durant la guerra civil, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.