Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

sábado, 22 de octubre de 2016

Montseny: Cim Matagalls des de Sant Bernat(ermites, fonts, boscos i herba de Sant Segimon).

Montseny: Cim Matagalls des de Sant Bernat(ermites, fonts, boscos i herba de Sant Segimon).

LA RUTA:
-Quilòmetres = 14,19
-Circular: Si
-Altitut maxima = 1.702 m
-Altitut mínima = 704 m
-Desnivell = 1.000 m
-Durada = 4 - 5 hores

ITINERARI:
Aparquem al pàrking sota l'hotel Sant Bernat i agafem el corriol que hi ha prop de l'ermita de Sant Bernat.

S'enfila molt decidit enmig d'abundant vegetació i està marcat amb fites.
Arribem al Cim Matagalls:
El Matagalls és una muntanya de 1.698 metres del Massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau aOsona, i el del Montseny al Vallès Oriental.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 294106001), juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap aquí comença al Coll Formic.
Des del cim del Matagalls podem contemplar des de moltes muntanyes dels Pirineus, d'entre les quals el Cadí, el Puigmal, el Puigllançada o el Canigó. També es pot veure una gran part de les serralada Litoral i la serralada Prelitoral (Collserola,Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt, el Garraf...) Es pot observar la plana de Vic i moltes muntanyes delsprepirineus, com el Montsec, les Guilleries, el Pedraforca i fins i tot en un dia clar i sense núvols es poden albirar les Illes Balears.

Després de fer cim al Matagalls i contemplar les àmplies vistes agafem el GR 5.2 cap a l'ermita de Sant Marçal.

Passem també la Font Bona i baixem per la pista cap a la Font Nàiade.

Allà fem un tros d'asfalt fins al trencant de Can Gorgs, on podem agafar una drecera que ens porta altre cop a Sant Bernat.

El desnivell positiu és d'uns 1000 metres.

"Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. A manera d'estatges, i a la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients subalpins als cims (matollars i prats culminals).

La confluència d'aquests factors en un relleu abrupte, solcat de torrents i cingleres, dóna com a resultat una extraordinària varietat d'hàbitats. 

Nombroses espècies, provinents del Sud o del Nord, s'arreceren als diversos ambients de la muntanya.

Espècies relictuals i exemplars aïllats que troben en el Montseny l'últim racó on establir-se, com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga, entre d'altres, confereixen un alt valor ecològic a aquestes contrades.

Les fagedes són els boscos més humits i ombrívols del massís. Es distribueixen, generalment, entre els 900 i els 1.600 metres d'altitud i ocupen un superfície d'unes 5.500 hectàrees.

Les avetoses formen petites extensions dins les fagedes. Les més importants són les de Passavets i les del Matagalls.

Al Montseny, aquests boscos típicament centreeuropeus representen una illa al mig d'un mar de vegetació mediterrània.

(http://www.diba.cat/parcsn/parcs/plana.asp?parc=3&m=26&s=152)












martes, 18 de octubre de 2016

Montnegre - Puig Montigalar (466 m)-Font Picant de Madremanya.









Montnegre - Puig Montigalar (466 m)-Font Picant de Madremanya.

ITINERARI:

Pugem un trosset de pista amb cotxe fins a mig camí del Puig Montigalar.

Dalt del cim de 466 m,  la vista és espectacular, val la pena pujar-hi!.Baixada fins a peu de pista fins arribar al cotxe.

Si no en tenim prou, baixem fins el fons de la vall, on hem baixat amb cotxe, fins agafar el caminet a peu de riera que ens ha dut fins a la Font Picant de Madremanya. L'indret és feréstec.

La tornada pel mateix caminet fins al cotxe.


Hem fet uns 8 Km i caminat unes 3 hores amb parades.

sábado, 8 de octubre de 2016

Can Cava Roques-Els Metges-Cal Got-Mas Gorg-La Creu d’en Cabruja. Parc del Montnegre.

Can Cava Roques-Els Metges-Cal Got-Mas Gorg-La Creu d’en Cabruja. Parc del Montnegre.

Can Cava Roques-Can Poll-Can Vilademarc-Can Xupi-Can Buscanya Nou-Els Metges-Can Bou-Cal Got-Mas Gorg-La Creu d’en Cabruja.

La ruta:
-Circular:
-Punt més alt: 837 m
-Punt més baix: 110 m
Dificultat técnica:   Moderada
Temps: 6 hores 28 minuts

Avui calia anar a preparar temes logístics pel la ruta del proper dissabte, i he aprofitat per tornar a veure algunes de les masies que hem anat a veure, i algunes més que havien quedat en el tinter. He deixat marcats alguns corriols que no porten enlloc, però en general tots tenien sortida i la jornada ha donat molt de sí.

Quasi totes les masies, malauradament, están en ruïnes. Per això, d’algunes ni poso la foto.

Un que no en té és el que continua després de Can Poll ... hi havia posat moltes esperances i de fet arriba fins el Riu Daró, però no he trobat continuació a l’altre costat de riu, tot i això realment val la pena anar-hi a fer un tomb és un indret amb una verdor sorprenent.

Hi ha un punt amb un creuament de 3 camins (6 opcions diferents!!)

La creu d’en Cabruja. Si voleu repetir aquesta ruta, us aconsellaria que en el punt anomenat “Enllaç amb el camí (1)” travesseu el rierol (que avui anava ple) i feu un petit tram embardissat de pocs metres ... després es pot pujar perfectament fins Cal Got.

Com que d’anada no l’he vist ... he tingut que fer una gran volta per comprovar que realment sí que té continuació. En aquest punt hi he posat una petita fita de tres pedres.

Ha plogut molt aquests dies i les Gavarres riellaven aigua de per tot ... quin espectacle!!

A partir d’avui cal anar amb compte amb l’aigua, doncs el sol i la temperatura “apretaven” de valent.

He pogut veure diverses plantes interessants, algunes llagostes que volaven fent força fressa,... i he sentit molt de silenci.








FEM CULTURA:
Sant Cebrià de Lledó o Els Metges.
Sant Cebrià de Lledó o Els Metges és un antic poble de masies disseminades situat al mig del massís de les Gavarres, a uns 300 msnm. Al seu minúscul nucli urbà hi ha la parròquia i el Mas Aldrich de la plaça, situats a ponent de la plaça pública. A 200 m. a ponent, a la vora de l'antic Camí Reial de Sant Sadurní, es troba el Mas Martí Vell. Al voltant d'aquest nucli hi ha nombrosos prats (anticscamps de conreu) i es gaudeix d'una bona panoràmica sobre la plana del Ter i del Daró, des del cap Norfeu fins a Begur, passant pel golf de Roses, el massís del Montgrí i les Illes Medes.
A l'Església de Sant Cebrià de Lledó es veneraven els sants metges Cosme i Damià, motiu pel qual el lloc és popularment més conegut pel nom de "Els Metges". A més de complir les seves funcions religioses era el lloc on es reunia la universitat del poble, antic consell dels caps de casa, precedent dels actuals ajuntaments. Té la nau romànica, però als segles XVI-XVII es va construir l'actual campanar, l'absis poligonal i les capelles laterals. La porta actual és frontal i porta la data 1588 a la seva llinda. S'hi accedeix des del cementiri.
Baixant per un camí que surt del nucli parroquial en sentit nord hi ha a un prat on es troben les restes de "Can Mont".

Altres masos de famílies originàries del lloc que encara s'hi poden trobar són el Mas Aldrich del Mas (actualment conegut per Can Cassà), el Mas Barceló, el Mas Castelló i el Mas Costa. A prop de les runes del Mas Noguer (que va pertànyer a la casa de Mont, essent la masia encara actualment localitzada de la que es tenen dades més antigues) hi havia un molí de vent. 

martes, 4 de octubre de 2016

Sant Sadurní d'Heura-Balma o Cova del Nyerro-Puig d'Arques-Cista d'en Abel-Menhir de la Pedra Dreta de Sant Sadurni.

Sant Sadurní d'Heura-Balma o Cova del Nyerro-Puig d'Arques-Cista d'en Abel-Menhir de la Pedra Dreta de Sant Sadurni.
-Quilòmetres= 22,17 km
-Dificultat técnica:   Fàcil
-Temps: 17 hores i 30 minuts

ITINERARI:

Hem deixat els cotxes al aparcament del restaurant de Cal Carreter de Sant Sadurní (després de la ruta esmorzarem aquí), travessem el nucli urbà i caminem per la pista que ens portaria al quatre camins i al mas Sagrera fins trobar una cruïlla a l’esquerra i que seguim, es la pista del camí del Suro Robat.

Passem davant del mas Ribot i mas Romaguera (barri d’ Estrabau), can Palmada i can Pericos, fins a una placeta amb varis camins, nosaltres agafem el de l’esquerra fins a trobar l’entrada al corriol que baixa a la Balma del Nyerro (dreta del camí).

Vista la Balma i fetes les fotos de rigor, tornem a la pista i just al davant, hem de trobar un corriol no gaire definit però que es net (gracies a la feina feta per el Club alpí de Palamós per netejar i fer més accessible aquest corriols).

Aquet puja de valent fins el cim del Puig d’Arques a on es troba la Cista de l’Abel i el Dolmen de Puig d’Arques. Al costat del dolmen hem trobat una roca amb el gravat d’una cassoleta ritual (Cassoleta de Puig d’Arques).

Baixem per l’altra vessant de la muntanya fins arribar altra vegada a la pista del camí del mas Vidal, passem davant de Ca l’Ermità (per ser, aquí el meu gos Black, el petit del grup, es volia cruspir dos galls que estaven tranquil.lament gratant el terra buscant llavors o alguns insectes davant del mas...que valent i quin far de corre darrera el gos ).

Travessem la carretera de Cassa de la Selva, passem al costat de Can Crespí i arribem al Menhir de la Pedra Dreta.

Ara ens toca tornar a Sant Sadurní, passem per darrera de can Mateu de la Creu, quasi a tocar altra vegada la carretera, caminem a tocar can Puigmiquel i arribem a Sant Sadurní just per el restaurant de cal Carreter a on fem un bon esmorzar i donar així per acabada aquesta interesant sortida.
Tinc que dir que des del cim del Puig d’Arques fins la fi de la ruta, amb va quedar bloquejat el GPS i per penjar la ruta des de aquest punt l’he fet manualment.

El temps empleat per ferla va ser de dos hores i la distancia +/- de 11km.












FEM CULTURA:
1. Sant Sadurní de l'Heura és un poble del Baix Empordà que des del 1973 forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. És el més extens de la comarca amb una superfície de prop de 40 quilòmetres quadrats. El 2009 tenia 209 habitants.

La documentació medieval s'hi refereix amb el nom de Sant Sadurní de Saldet o de Salzet. El nucli històric es troba al peu de les Gavarres, una de les principals fonts de riquesa dels seus habitants al llarg dels segles. De l'antic castell no se n'ha preservat res, tot i que és probable que el campanar vell (una torre romànica quadrada) de l'església formés part de les seves defenses si atenem a les seves característiques de fermesa constructiva que ultrapassa la seva funció de cloquer.

domingo, 2 de octubre de 2016

Santa Fe del Montseny - Pantà de Sta. Fe - Avioneta estavellada - Empedrat, Turó i Esquei de Morou.
Comença la ruta a l'aparcament de Santa Fe del Montseny i segueix pel caminet que baixa a la riera de Santa Fe tot seguint la riera i vorejant el Pantà de Santa Fe.
Passarem sobre la presa i, seguint els senyals de color taronja (també les PR-C 204) caminem en direcció a Riells indicat amb marques blanques i grogues.
Baixem fins la casa de Font de Corts, (poc després de masia, a uns dos-cents metres a la nostra esquerra, hi ha les restes d’una avioneta), des del camí, si es mira cap amunt es pot veure l'avioneta al mig de l’alzinar, es fàcil pujar uns metres fins arribar-hi. Es veu que l’any 2000, l'avioneta es va estavellar i les seves restes les van deixar després de l’accident al mateix lloc.
Es increïble la sensació de trobar-se una avioneta estavellada al mig del bosc.
La informació de l’accident i l’informe tècnic està en Google: A-014/2000, del lo ocurrido el día 27 de marzo de 2000 a la aeronave MOONEY M20K, matrícula G-GTPL.
Desfem part del camí i pugem fins a trobar les marques taronges, si les seguim per mig de fagedes ens porten a l’Empedrat, Turó i l’Esquei de Morou.
Des del cim de l’Esquei es divisen unes fantàstiques vistes panoràmiques de l'entorn. Continuem seguint els senyals taronges pel mig de fagedes i castanyedes fins un punt on deixem el camí i baixem sense camí marcat fins la riera de Santa Fe.
Continuem a mà dreta, seguim la riera i travessem un pont fins arribar a l’ermita de Santa Fe.

Donem per acabada la ruta. 




martes, 27 de septiembre de 2016

De Sant Andreu del Far al Corredor per Can Ferrerons i Can Miloca.











De Sant Andreu del Far al Corredor per Can Ferrerons i Can Miloca.


Fitxa tècnica de la ruta a peu:

-Dificultat tècnica: Baixa
-Distància: 6.7 km
-Temps efectiu: 2 hores 15 minuts
-Desnivell pujada / baixada: +120 m. / -120 m.
-Circular: Sí
-Inici / final ruta: Església de Sant Andreu del Far
-Interès: Natura / Cultura


DESCRIPCIÓ:

Tranquil·la i plàcida excursió per un dels indrets més assequibles i, alhora, més harmoniosament conservats delParc Natural del Montnegre i el Corredor, on l'exuberància de la vegetació mediterrània troba l'ocasió de manifestar-se sense impediments.

S'hi arriba en direcció contrària, des de Llinars. Allà neix una carretera amb un marge per a caminants que mena a l'església de Sant Andreu del Far, a 3,2 km, que és el lloc on es pot deixar el vehicle.

Al seu costat, hi ha un mas que ha estat reconvertit en restaurant.

ITINERARI A PEU:

L'itinerari a peu s'inicia prenent la mateixa pista d'arribada en direcció al santuari del Corredor.
Una altra possibilitat, més completa, és deixar el cotxe a can Bordoi, iniciant la ruta des d'allí.

Els punts d'interès de la ruta proposada es troben al terme municipal de Dosrius: el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, l'església de Sant Andreu del Far, Can Ferrerons, Can Miloca, i l'alzinar de Can Ferrerons.

FEM CULTURA:

1.Sant Andreu del Far
L'església de Sant Andreu del Far és una església parroquial del municipi de Dosrius (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Descripció:
L'edifici actual data del segle XVI i és d'estil gòtic tardà. La façana principal, amb un cos sobresortit, és coronada per un massís campanar de torre quadrada amb dues obertures d'arc rodó. A sota hi ha la porta d'entrada, de llinda recta. La coberta és a dues aigües. La capçalera, exteriorment, és reforçada per diversos contraforts.
Aquesta església forma un petit conjunt rural juntament amb la gran masia de Can Guinard.
L'Església és de nau única orientada de llevant a ponent. Presenta un absis de planta poligonal, amb contraforts laterals i a les arestes. Té dues capelles laterals adossades, a manera de creuer.
La nau és coberta amb tres voltes per aresta gòtica, amb nervis de pedra granítica, i totes les claus de volta estan esculpides, igual que les mènsules d’arrencada dels nervis, les quals representen caps humans.
La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, acabades amb una senzilla imbricació de teula i maó. Les façanes són de paredat comú i arrebossades, i les zones angulars de grossos carreus ben tallats.
És coronada per un campanar de planta quadrada, desplaçat cap a l’angle sud-oest, amb dues obertures en arc rebaixat a llevant i a ponent, on hi ha les campanes. El campanar té coberta plana, limitada per una barana amb merlets escalonats de pedra.
A la façana principal hi ha una portada de brancals i llinda plana de pedra, protegida per guardapols, amb un rosetó a sobre.
Al costat sud, tancat per una reixa de ferro forjat, hi ha un reduït cementiri amb nínxols recolzats en el mur de l’església, organitzats en dues fileres de tres pisos.
Al costat dels nínxols i perpendicular a la façana sud de l’església, hi ha un altar de pedra, orientat a ponent, protegit per una barbacana a dues aigües, feta amb bigues de fusta i teula àrab i amb una senzilla imbricació de teula.
Sobre l’altar de pedra hi ha una creu de ferro forjat amb un roser que s’hi enfila fins a dalt; al centre de la creu, una corona d’espines, també de ferro forjat.
La paret de darrere de la creu està emmarcada per un esgrafiat a base d’un dibuix geomètric de fons blanc i incisions en color ocre terrós; al fons també hi ha estels. S’hi representa Déu en sa Majestat amb un colom volant al seu costat i, més avall, dos àngels porten una rosa i una llàntia respectivament.
El frontal de l’altar té alguns relleus i inscripcions: a l’esquerra, la inscripció OBIT DEL SEMIER EN PERE BOSCH; al centre, emmarcada en un escut, la inscripció JHS; a la creta, la inscripció WY A 8 : DE DESEMBRE 1578. A la part dreta del peu de l’altar hi ha, en relleu, una creu de braços patents i iguals, com la de la clau de volta de l’interior de l’església. Al costat esquerre, la inscripció XPS (Crist en grec).
Història:
L'església de Sant Andreu del Far consta, entre la documentació més antiga (1164), com Sant Andreu de "Bona conjuncta". Avançat el segle XVI ja consta com Sant Andreu "del Far" i al segle XVI com "d'Alfar".
Per la seva proximitat a Llinars i pel seu escàs poblament consta com a sufragània de la parròquia de Llinars entre el 1304 i el 1597. Després fou parròquia independent, però del 1919 ençà torna a estar confiada al sector de Llinars del Vallès.
L’any 1164, Bernat de Faro lliurà a l’església de Sant Andreu de Bona Conjuncta part de l’alou que Sanxa de Roca i Guillem de Bell-lloch donaren a dita església.
L’any 1178, Bernat de Faro i Beatriu sa esposa, oferiren a Santa Maria de Llinars la quarta part dels delmes de carn i formatges de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta.
L’any 1186, en una escriptura de concòrdia l’església és anomenada com a Sant Andreu de Mala Conjuncta.[
El 1306, mossèn Berenguer Guinart va prendre possessió d’aquesta església i el bisbe la va fer independent de la de Santa Maria de Llinars, però li va assignar algunes obligacions respecte a ella. Després, però, tornaria a ésser sufragània de Llinars.
L’any 1449, consta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta.
Dels anys 1535 i 1542 hi ha dos documents on són citats els dos noms “Bona Conjuncta” i “Far”.
L’any 1597, el bisbe Joan Dimes Loris, a instàncies dels parroquians del Far, donà l’autonomia com a parròquia.
L’any 1630 ja se cita únicament la parròquia del Far.
Del 1631 data l’hipogeu de pedra situat a la part central del paviment de la nau, amb la inscripció MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS. Aquesta inscripció podria indicar que, igual que el Santuari del Corredor fou promogut per Salvi Arenas el 1530, la família Arenas, que tenia capella pròpia en la seva casa pairal, fos en part promotora de la construcció del nou edifici de Sant Andreu del Far.
La parròquia del Far no arribava a tenir vint “focs” (o cases), però tenia les masies senyorials de can Bosc, ca l’Arenes i can Guinart, que està situada davant de l’església.
El cementiri proporciona dades de les famílies que s’han anat enterrant a la parròquia del Far, les restes de les quals romanen en nínxols. S’hi troben sis sepultures amb làpides de marbre, d’algunes de les famílies més antigues del lloc: Sebastian Massuet i Família 1876, Pedro Massuet i Família 1883, Tomàs Farrerons y Prat y Família 1885, José Arenas y Família, Andrés Guinart y Família.

2. Alzina de Can Ferrerons.
L'alzina de Can Farrerons (Quercus ilex ilex) és un arbre que es troba al Parc del Montnegre i el Corredor (Dosrius, elMaresme) i, segurament, l'alzina més gruixuda i de més envergadura de capçada de tota la Serra del Corredor.
Dades descriptives:
-Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,24 m.
-Perímetre de la base del tronc: 8,45 m.
-Alçada: 18,94 m.
-Amplada de la capçada: 27,51 m.
-Altitud sobre el nivell del mar: 456 m.

3. Santuari del Corredor
El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 msnm, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle xvi.
És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès com del Maresme.
Té uns goigs dedicats per a cantar-li a Mare de Déu: "Cantarem Verge lloada, vostres goigs amb gran amor. Siau la nostra advocada, patrona del Corredor...". El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.
Descripció:
El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix.
La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.
El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat, de l'estil del temple; a l'interior hi ha un retaule d'estil plateresc, del segle xviii, el qual fou salvat de les destrosses l'any 1936.
Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal·lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades. El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada.
A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que el comunica amb el temple.
Història:
L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far.

Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.