Parc del Montnegre i el Corredor: El fondo. La via més curta que comunica Arenys de Munt amb Collsacreu.

Parc del Montnegre i el Corredor: El fondo. La via més curta que comunica Arenys de Munt amb Collsacreu.

Aquest camí és la via més curta que comunica Arenys de Munt amb Collsacreu i, per tant, va ser pas obligat per anar cap al Vallès per Vallgorguina i Sant Celoni.

El mateix ús del camí ha anat configurant la seva forma: el que veiem avui és l'empremta del tragí de molta gent al llarg de molts anys.

L'agafaven els pagesos per anar al mercat dels dimecres a Sant Celoni; a l'època de la verema era un no parar de carros plens de raïms que baixaven de les vinyes de Collsacreu; per als carboners, llenyataires i tothom que treballava als boscos del Montnegre i Olzinelles era el camí habitual.

Durant tot el segle XVII i bona part del XVIII, el fondo fou utilitzat com a via d'accés directa per transportar els troncs que fornien de fusta les drassanes d'Arenys de Mar. Aquests troncs eren arrossegats fondo avall i el seu constant arrossegament contribuí a la forta erosió del sòl del camí i, en conseqüència,

al seu enfonsament progressiu.

El fondo de Can Rossell va gaudir de la categoria de Camí Ral fins a la construcció de la carretera de Sant Celoni, a final del segle XIX.

L'any 1692, el marquès d'Aitona, senyor feudal d'aquestes contrades, després d'una breu estada a Arenys de Munt, enfilà fondo amunt per anar a Sant Celoni.

També fou utilitzat l'any 1848 pel bisbe de la diòcesi Florencio Llorente en una visita pastoral a Arenys de Munt venint de Sant Celoni.

JALPIAVENTURA, A ARENYS DE MUNT, AL MARESME

JALPIAVENTURA, A ARENYS DE MUNT, AL MARESME

Aventura al bosc.

Gaudeix amb tota seguretat fent el mico!

En un marc incomparable, al Parc castell Jalpí d’Arenys Munt, es troba JALPIAVENTURA: un espai de lleure, equipat de forma permanent, on es poden realitzar una sèrie de recorreguts pels arbres de forma emocionant i molt divertida.

Elements com del Pont de Mico, la xarxa, la tirolina, el salt de Tarzan ... composen el camí suspès dins el bosc. A més, aquest parc incorpora un seguit d'activitats totalment noves com ara un desplaçament sobre una taula de snowboard, escalada a l'arbre i tirolina amb palonier.

És una activitat per a tothom, a partir dels 4 anys.

És una manera de passar-ho bé i divertir-se en família.

Jalpiaventura ja té en funcionament prop de 70 activitats dividides en 5 recorreguts més la zona de briefing on s'ensenya als usuaris el funcionament de l'equip i la forma de desplaçar-se entre els arbres de forma segura.

Els 5 recorreguts estan adaptats per a tot tipus de persones i edats, i amb totes les mesures de seguretat oportunes.

Els circuits depenen de l'alçada i habilitat de cada participant:

Circuit Infantil: 14 jocs variats per aventurers intrèpids. Per a nens i nenes de 4 a 8 anys, sota la vigilància dels pares o tutors o qui estigui al seu càrrec.

Circuit Blau/1: 13 jocs variats per a tots els aventurers. Alçada mínima 1,30m (*)   

Circuit Blau/2: 11 jocs divertits i emocionants. Alçada mínima 1,30m (*)   

Circuit Vermell: 12 jocs per els vulguin emocions fortes. Alçada mínima 1,45m (*)       

Circuit Negre: 12 jocs de dificultat per als més atrevits. Alçada mínima 1,45m (*)  

(*) els menors han d’estar sota la vigilància dels pares o tutors o qui estigui al seu càrrec.

L'activitat s'integra de manera molt respectuosa amb l'entorn del bosc.

Enginyers forestals i biòlegs realitzen un estudi forestal que garanteix la seguretat i la conservació dels arbres que s'utilitzen com a suport a fi de no malmetre la salut del bosc.

Com a detall interessant, cal saber que no s'ha clavat ni un sol clau als arbres.

A més de les activitats als arbres, Jalpiaventura ofereix als visitants una zona d'agradable passeig pel bosc, una àrea de jocs infantils, servei de bar i WC

Dades de contacte

Carretera d'Arenys de Munt
B-511, direcció muntanya, a uns dos Km. d'Arenys de Mar.
Arenys de Munt

Latitud i Longitud: 41.598776,2.5366393

637 854 404

www.jalpiaventura.com

Més informació

Horaris

Obert caps de setmana, festius i festes escolars a partir de les 10 del matí.
Obert entre setmana per grups amb reserva.

S’aconsella fer reserva prèvia!

Montseny: Cim Matagalls des de Sant Bernat(ermites, fonts, boscos i herba de Sant Segimon).

Montseny: Cim Matagalls des de Sant Bernat(ermites, fonts, boscos i herba de Sant Segimon).

LA RUTA:

-Quilòmetres = 14,19

-Circular: Si

-Altitut maxima = 1.702 m

-Altitut mínima = 704 m

-Desnivell = 1.000 m

-Durada = 4 - 5 hores

ITINERARI:

Aparquem al pàrking sota l'hotel Sant Bernat i agafem el corriol que hi ha prop de l'ermita de Sant Bernat.

S'enfila molt decidit enmig d'abundant vegetació i està marcat amb fites.

Arribem al Cim Matagalls:

El Matagalls és una muntanya de 1.698 metres del Massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau aOsona, i el del Montseny al Vallès Oriental.

Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 294106001), juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap aquí comença al Coll Formic.

Des del cim del Matagalls podem contemplar des de moltes muntanyes dels Pirineus, d'entre les quals el Cadí, el Puigmal, el Puigllançada o el Canigó. També es pot veure una gran part de les serralada Litoral i la serralada Prelitoral (Collserola,Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt, el Garraf...) Es pot observar la plana de Vic i moltes muntanyes delsprepirineus, com el Montsec, les Guilleries, el Pedraforca i fins i tot en un dia clar i sense núvols es poden albirar les Illes Balears.

Després de fer cim al Matagalls i contemplar les àmplies vistes agafem el GR 5.2 cap a l'ermita de Sant Marçal.

Passem també la Font Bona i baixem per la pista cap a la Font Nàiade.

Allà fem un tros d'asfalt fins al trencant de Can Gorgs, on podem agafar una drecera que ens porta altre cop a Sant Bernat.

El desnivell positiu és d'uns 1000 metres.

"Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. A manera d'estatges, i a la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients subalpins als cims (matollars i prats culminals).

La confluència d'aquests factors en un relleu abrupte, solcat de torrents i cingleres, dóna com a resultat una extraordinària varietat d'hàbitats. 

Nombroses espècies, provinents del Sud o del Nord, s'arreceren als diversos ambients de la muntanya.

Espècies relictuals i exemplars aïllats que troben en el Montseny l'últim racó on establir-se, com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga, entre d'altres, confereixen un alt valor ecològic a aquestes contrades.

Les fagedes són els boscos més humits i ombrívols del massís. Es distribueixen, generalment, entre els 900 i els 1.600 metres d'altitud i ocupen un superfície d'unes 5.500 hectàrees.

Les avetoses formen petites extensions dins les fagedes. Les més importants són les de Passavets i les del Matagalls.

Al Montseny, aquests boscos típicament centreeuropeus representen una illa al mig d'un mar de vegetació mediterrània.

(http://www.diba.cat/parcsn/parcs/plana.asp?parc=3&m=26&s=152)

Montnegre - Puig Montigalar (466 m)-Font Picant de Madremanya.

Montnegre - Puig Montigalar (466 m)-Font Picant de Madremanya.

ITINERARI:

Pugem un trosset de pista amb cotxe fins a mig camí del Puig Montigalar.

Dalt del cim de 466 m,  la vista és espectacular, val la pena pujar-hi!.Baixada fins a peu de pista fins arribar al cotxe.

Si no en tenim prou, baixem fins el fons de la vall, on hem baixat amb cotxe, fins agafar el caminet a peu de riera que ens ha dut fins a la Font Picant de Madremanya. L'indret és feréstec.

La tornada pel mateix caminet fins al cotxe.

Hem fet uns 8 Km i caminat unes 3 hores amb parades.

Can Cava Roques-Els Metges-Cal Got-Mas Gorg-La Creu d’en Cabruja. Parc del Montnegre.

Can Cava Roques-Els Metges-Cal Got-Mas Gorg-La Creu d’en Cabruja. Parc del Montnegre.

Can Cava Roques-Can Poll-Can Vilademarc-Can Xupi-Can Buscanya Nou-Els Metges-Can Bou-Cal Got-Mas Gorg-La Creu d’en Cabruja.

La ruta:

-Quilòmetres = 25,94 km

-Circular: Sí

-Punt més alt: 837 m

-Punt més baix: 110 m

Dificultat técnica:   Moderada

Temps: 6 hores 28 minuts

Avui calia anar a preparar temes logístics pel la ruta del proper dissabte, i he aprofitat per tornar a veure algunes de les masies que hem anat a veure, i algunes més que havien quedat en el tinter. He deixat marcats alguns corriols que no porten enlloc, però en general tots tenien sortida i la jornada ha donat molt de sí.

Quasi totes les masies, malauradament, están en ruïnes. Per això, d’algunes ni poso la foto.

Un que no en té és el que continua després de Can Poll ... hi havia posat moltes esperances i de fet arriba fins el Riu Daró, però no he trobat continuació a l’altre costat de riu, tot i això realment val la pena anar-hi a fer un tomb és un indret amb una verdor sorprenent.

Hi ha un punt amb un creuament de 3 camins (6 opcions diferents!!)

La creu d’en Cabruja. Si voleu repetir aquesta ruta, us aconsellaria que en el punt anomenat “Enllaç amb el camí (1)” travesseu el rierol (que avui anava ple) i feu un petit tram embardissat de pocs metres ... després es pot pujar perfectament fins Cal Got.

Com que d’anada no l’he vist ... he tingut que fer una gran volta per comprovar que realment sí que té continuació. En aquest punt hi he posat una petita fita de tres pedres.

Ha plogut molt aquests dies i les Gavarres riellaven aigua de per tot ... quin espectacle!!

A partir d’avui cal anar amb compte amb l’aigua, doncs el sol i la temperatura “apretaven” de valent.

He pogut veure diverses plantes interessants, algunes llagostes que volaven fent força fressa,... i he sentit molt de silenci.

FEM CULTURA:

Sant Cebrià de Lledó o Els Metges.

Sant Cebrià de Lledó o Els Metges és un antic poble de masies disseminades situat al mig del massís de les Gavarres, a uns 300 msnm. Al seu minúscul nucli urbà hi ha la parròquia i el Mas Aldrich de la plaça, situats a ponent de la plaça pública. A 200 m. a ponent, a la vora de l'antic Camí Reial de Sant Sadurní, es troba el Mas Martí Vell. Al voltant d'aquest nucli hi ha nombrosos prats (anticscamps de conreu) i es gaudeix d'una bona panoràmica sobre la plana del Ter i del Daró, des del cap Norfeu fins a Begur, passant pel golf de Roses, el massís del Montgrí i les Illes Medes.

A l'Església de Sant Cebrià de Lledó es veneraven els sants metges Cosme i Damià, motiu pel qual el lloc és popularment més conegut pel nom de "Els Metges". A més de complir les seves funcions religioses era el lloc on es reunia la universitat del poble, antic consell dels caps de casa, precedent dels actuals ajuntaments. Té la nau romànica, però als segles XVI-XVII es va construir l'actual campanar, l'absis poligonal i les capelles laterals. La porta actual és frontal i porta la data 1588 a la seva llinda. S'hi accedeix des del cementiri.

Baixant per un camí que surt del nucli parroquial en sentit nord hi ha a un prat on es troben les restes de "Can Mont".

Altres masos de famílies originàries del lloc que encara s'hi poden trobar són el Mas Aldrich del Mas (actualment conegut per Can Cassà), el Mas Barceló, el Mas Castelló i el Mas Costa. A prop de les runes del Mas Noguer (que va pertànyer a la casa de Mont, essent la masia encara actualment localitzada de la que es tenen dades més antigues) hi havia un molí de vent. 

Sant Sadurní d'Heura-Balma o Cova del Nyerro-Puig d'Arques-Cista d'en Abel-Menhir de la Pedra Dreta de Sant Sadurni.

Sant Sadurní d'Heura-Balma o Cova del Nyerro-Puig d'Arques-Cista d'en Abel-Menhir de la Pedra Dreta de Sant Sadurni.

-Quilòmetres= 22,17 km

-Dificultat técnica:   Fàcil

-Temps: 17 hores i 30 minuts

ITINERARI:

Hem deixat els cotxes al aparcament del restaurant de Cal Carreter de Sant Sadurní (després de la ruta esmorzarem aquí), travessem el nucli urbà i caminem per la pista que ens portaria al quatre camins i al mas Sagrera fins trobar una cruïlla a l’esquerra i que seguim, es la pista del camí del Suro Robat.

Passem davant del mas Ribot i mas Romaguera (barri d’ Estrabau), can Palmada i can Pericos, fins a una placeta amb varis camins, nosaltres agafem el de l’esquerra fins a trobar l’entrada al corriol que baixa a la Balma del Nyerro (dreta del camí).

Vista la Balma i fetes les fotos de rigor, tornem a la pista i just al davant, hem de trobar un corriol no gaire definit però que es net (gracies a la feina feta per el Club alpí de Palamós per netejar i fer més accessible aquest corriols).

Aquet puja de valent fins el cim del Puig d’Arques a on es troba la Cista de l’Abel i el Dolmen de Puig d’Arques. Al costat del dolmen hem trobat una roca amb el gravat d’una cassoleta ritual (Cassoleta de Puig d’Arques).

Baixem per l’altra vessant de la muntanya fins arribar altra vegada a la pista del camí del mas Vidal, passem davant de Ca l’Ermità (per ser, aquí el meu gos Black, el petit del grup, es volia cruspir dos galls que estaven tranquil.lament gratant el terra buscant llavors o alguns insectes davant del mas...que valent i quin far de corre darrera el gos ).

Travessem la carretera de Cassa de la Selva, passem al costat de Can Crespí i arribem al Menhir de la Pedra Dreta.

Ara ens toca tornar a Sant Sadurní, passem per darrera de can Mateu de la Creu, quasi a tocar altra vegada la carretera, caminem a tocar can Puigmiquel i arribem a Sant Sadurní just per el restaurant de cal Carreter a on fem un bon esmorzar i donar així per acabada aquesta interesant sortida.

Tinc que dir que des del cim del Puig d’Arques fins la fi de la ruta, amb va quedar bloquejat el GPS i per penjar la ruta des de aquest punt l’he fet manualment.

El temps empleat per ferla va ser de dos hores i la distancia +/- de 11km.

FEM CULTURA:

1. Sant Sadurní de l'Heura és un poble del Baix Empordà que des del 1973 forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. És el més extens de la comarca amb una superfície de prop de 40 quilòmetres quadrats. El 2009 tenia 209 habitants.

La documentació medieval s'hi refereix amb el nom de Sant Sadurní de Saldet o de Salzet. El nucli històric es troba al peu de les Gavarres, una de les principals fonts de riquesa dels seus habitants al llarg dels segles. De l'antic castell no se n'ha preservat res, tot i que és probable que el campanar vell (una torre romànica quadrada) de l'església formés part de les seves defenses si atenem a les seves característiques de fermesa constructiva que ultrapassa la seva funció de cloquer.

Santa Fe del Montseny - Pantà de Sta. Fe - Avioneta estavellada - Empedrat, Turó i Esquei de Morou.

Comença la ruta a l'aparcament de Santa Fe del Montseny i segueix pel caminet que baixa a la riera de Santa Fe tot seguint la riera i vorejant el Pantà de Santa Fe.

Passarem sobre la presa i, seguint els senyals de color taronja (també les PR-C 204) caminem en direcció a Riells indicat amb marques blanques i grogues.

Baixem fins la casa de Font de Corts, (poc després de masia, a uns dos-cents metres a la nostra esquerra, hi ha les restes d’una avioneta), des del camí, si es mira cap amunt es pot veure l'avioneta al mig de l’alzinar, es fàcil pujar uns metres fins arribar-hi. Es veu que l’any 2000, l'avioneta es va estavellar i les seves restes les van deixar després de l’accident al mateix lloc.

Es increïble la sensació de trobar-se una avioneta estavellada al mig del bosc.

La informació de l’accident i l’informe tècnic està en Google: A-014/2000, del lo ocurrido el día 27 de marzo de 2000 a la aeronave MOONEY M20K, matrícula G-GTPL.

Desfem part del camí i pugem fins a trobar les marques taronges, si les seguim per mig de fagedes ens porten a l’Empedrat, Turó i l’Esquei de Morou.

Des del cim de l’Esquei es divisen unes fantàstiques vistes panoràmiques de l'entorn. Continuem seguint els senyals taronges pel mig de fagedes i castanyedes fins un punt on deixem el camí i baixem sense camí marcat fins la riera de Santa Fe.

Continuem a mà dreta, seguim la riera i travessem un pont fins arribar a l’ermita de Santa Fe.

Donem per acabada la ruta.