Tines de la Vall del Flequer.
Jo puc fer
de guia: he fet la ruta unes 15 vegades i he col.laborat en restaurar el
camí.
Itineraris per conèixer el patrimoni vinculat a
l’antic conreu de la vinya a la comarca del Bages.
FEM CULTURA DEL NOSTRE
PATRIMONI ÚNIC AL MÓN I POC CONEGUT.
INTRODUCCIÓ:
Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de
Catalunya amb més hectàrees de vinya i producció d’hectolitres de vi. El 1860
el 64% de les terres conreades eren dedicades a la vinya.
El bon preu de vins i aiguardents va fer que els pagesos plantessin vinyes
en els vessants més costeruts de les muntanyes i solucionessin el problema del
transport de la verema i la necessitat d’una fermentació homogènia amb la
construcció de tines i fabricació del vi al peu mateix de les vinyes.
La irrupció de la
fil·loxera a la dècada de 1890, va matar els ceps i va fer abandonar les
vinyes. Els bancals que ocupaven resten avui engolits per la pineda.
Hi ha
escampades tines arreu de la meitat sud de la comarca, en diferent estat de
conservació. Bona colla als termes de Talamanca, Mura i Rocafort.
Les de la Vall del
Flequer, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, destaquen pel bon
estat de conservació.
El sender SL-C 52 les recorre. Hi localitzarem penells
informatius que expliquen detallada i gràficament el procés constructiu,
funcions de les tines i edificacions annexes i l’elaboració del vi.
Podem escurçar o
allargar l’itinerari al nostre gust, dues opcions:
-(a) Curta que
retorna un cop visitades les Tines del Ricardo.
-(b) Llarga
que inclou la visita a les tines de la Bauma Roja, a la vall de Santa Creu, la
casa del Flequer i Sant Pere d’Oristrell.
Accés
Del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort per la BV-1224, poc abans del punt
quilomètric 4, prenem a mà dreta un pista (indicador Tines del Flequer), creuem
la riera i poc més enllà trobem un espai destinat a aparcament.
Aparcament (256
m)
Pugem pel camí del Flequer , deixant a
mà esquerra el d’Oristrell (retorn) i poc més enllà el de la pedrera. Està molt ben senyalitzat.
Enclotat a mà dreta queda el Torrent del Flequer. A
l’altre costat, envaïts per la pineda, albirem marges de pedra seca que
suportaven els antics bancals de vinya i barraques.
Deixem el camí del
Flequer per un de carreter a mà dreta, en baixada.
1.Tines del Bleda. Conjunt de 2 tines.
Continuem pel camí carreter, trobem una barraca de
vinya i creuem el torrent.
A la bifurcació anem 100 metres a l’esquerra fins les Tines del Tosques.
2.Tines del Tosques . Conjunt de 4 tines.
Tornem enrere i a la bifurcació prenem un corriol que
gira a l’E per l’obaga de la Serra de Puig Gili.
Passem pel costat de
marges de pedra i d’un dipòsit de vinya. També sobre diverses lloses de pedra per salvar rases.
Aquestes rases als pendissos evitaven l’erosió hídrica del terreny.
Baixem un tram esglaonat i, poc més enllà, ja albirem les Tines de
l’Escudelleta, prop del torrent.
3.Tines de l’Escudelleta. Conjunt de 11 tines.
Continuem per un camí carreter, creuem de nou el
torrent fins a la cruïlla.
Bifurcació (332
m)
Indicada. Per l’esquerra retrobem el camí del Flequer per on podríem retornar a
l’aparcament. Continuem vers l’E, ara pel marge dret hidrogràfic, fins al
proper grup de tines.
4.Tines del Ricardo. Conjunt de 6 tines.
-(a) Un cop visitades retornem a la
bifurcació anterior i prenem una pista a mà dreta que va guanyant alçària sobre
la vall, pel marge dret del torrent. Hi localitzarem diversos penells
explicatius sobre l’activitat vitivinícola i com va influir en el canvi de la
fisonomia del paisatge. També ens permetrà albirar a vista de pardal els
conjunts de tines de l’Escudelleta i del Tosques.
-(b) Seguim en
pujada 150 metres pel camí del Flequer.
5.Tines del Camí del Flequer . 4 tines al
llarg del camí.
6. Mas El Flequer . 3 tines.
Mas compost de dues edificacions. Una d’elles en ruïnes. La principal, en millor estat, conserva la coberta, tines i algunes dependències annexes en estat semi ruïnós.
EL MAS EL FLEQUER ACTUALMENT ESTÀ EN RESTAURACIÓ TOTAL.
FINS AQUÍ HEM VIST 30 TINES.
A la propera bifurcació anem a l’esquerra fins a la reixa d’accés a un mas, on continuem cap a l’esquerra (W).
Anem carenejant (NW).
Passem pel costat d’una barraca amb estable i menjadora i continuem per una pista que més aviat sembla un tallafocs a la carena.
En aquesta direcció aviat albirem el campanar de l’ermita.
A la bifurcació, seguim per l’obaga fins a l’ermita.
Sant Pere d’Oristrell (410 m)
Petita església d’una sola nau i planta rectangular, encimbellada sobre un turonet. A la façana de ponent hi ha la porta, de mig punt, amb la data de 1858. Culmina la façana principal un esvelt campanar quadrat.
Documentada d’ençà el segle XIII, ha sofert diverses modificacions que no permeten identificar els elements constructius de la primitiva església.
Continuem camí passant pel costat d’un dipòsit per a incendis i baixem, a mà esquerra, al nucli d’Oristrell.
El petit nucli d’Oristrell, antigament Ullastrell, apareix citat al segle X. Hi podrem observar també un grup de tines en bon estat de conservació.
Baixem pel camí pavimentat fins a retrobar el camí d’anada.
TEMPS AMB PARADES 5 HORES (ANADA I TORNADA, QUASI UNA CIRCULAR).
