Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

jueves, 11 de mayo de 2017

PANTÀ DE SAU-SOT DE BALÀ-MORRO DE L'ABELLA-CAMÍ DELS CINGLES-TAVERTET-PUIG DE LA FORÇA-PANTÀ DE SAU.

PANTÀ DE SAU-SOT DE BALÀ-MORRO DE L'ABELLA-CAMÍ DELS CINGLES-TAVERTET-PUIG DE LA FORÇA-PANTÀ DE SAU.

Espectacular i divertida ruta pels cingles del Pantà de Sau i Tavertet.

El paisatge inconfunsible de la Vall de Sau Collsacabra es caracteritza pel relleu dels altiplans, valls verdes, i precipicis que descendeixen bruscament. L'erosió ha creat un escenari feréstec on s'alcen les cingleres de Tavertet amb el Puig de la Força i el turó del Castell. Al cor d'aquestes formacions rocoses s'amaguen balmes i coves profundes. El conjunt de corrents fluvials que desemboquen als pantans de Sau i de Susqueda convergeixen amb grans desnivells formant salts d'aigua i gorgs espectaculars

Les dades tècniques de la sortida són les següents:

Ruta:

Pantà de Sau (Club nàutic)-Sot de Balà-Baixant de l'Abella-Morro de l'Abella-Baixant de l'Abella-Camí dels Cingles-Cingle de la Perereda-Cingles de les Balmes-Morral Gros-Salt del Molí Bernat-Balma de les Corts-Baixant de les Tunes-Tavertet-Coll de Malla-Pla del Castell-Collet del Puig de la Força-Volta al Puig de la Força-Puig de la Força-Collet del Puig de la Força-Pantà de Sau.


Sortida-Arribada: Aparcament Club Nàutic del pantà de Sau.
Altitud punt de sortida: 429 mts. Altitud màxima: 901mts.
Ascens: 850 mts. Descens: 850 mts.
Distància recorreguda: 13,5 kms.
Temps efectiu: 4h46'
Temps total: 7h19'


ITINERARI:

Comencem la ruta a l'aparcament que hi ha al costat del Club Nàutic del Pantà de Sau.

Creuem la riera de Balà i ens enfilem cap al Morro de l'Abella.
A mitja pujada, ja veiem el Morro de l'Abella.

Des del cim, podem veure el Pla del Castell i el Puig de la Força.

Ja som al Morro de l'Abella (670 mts.)


Les vistes són impressionants.

Després de l'ascens al Morro, agafem el camí dels cingles el qual no deixarem fins que arribem a Tavertet.

El camí està senyalitzat amb pintura groga i passa per la lleixa que hi ha entre dues formacions de roques ben diferenciades.

És un camí espectacular. Amb moltes vistes. I amb algun pas una mica exposat

Balma del Salt del Molí Bernat.

Vall de Balà. Hem passat pel cingle de la dreta.

Al final arribem a Tavertet, però no tenim temps de visitar-lo.

Passem pel Coll de Malla i resseguim tota la cinglera passant pel Pla del Castell.


Al mig del Pla del Castell, hi ha el turó del Castell. Estava previst pujar-hi, però avui el rellotge va més depresa que nosaltres.


Deixem el turó del Castell enrere i agafem un camí de baixada, que passa per la Balma del Castell i d'aquí al Collet del Puig de la Força.

Balma del Castell i al fons el Puig de la Força.

Un cop arribem al collet del Puig de la Força, pujem una mica i un caminet ens dóna l'opció de rodejar tot el puig per una lleixa espectacular que és troba a mitja alçada de la cinglera.

Aquest és el tram més exposat de tota la ruta i també el que de ben segur més recordarem.

Els llocs més complicats, hi ha cadenes per facilitar el pas.
Aquí, una relliscada tindria un desenllaç fatal.

Acabem de donar la volta al puig, ens retrobem amb el camí de pujada, i pujem ara sí al Puig de la Força.

Puig de la Força (740 mts.)










I ara, baixada directa i molt ràpida fins al pantà.

És una ruta espectacular, però si teniu vertigen o por a les alçades, millor que no la feu.

miércoles, 26 de abril de 2017

RUTES DES DEL MUNICIPI DE LA TORRE DE CAPDELLA I LA VIA VERDA DE LA VALL FOSCA.











RUTES DES DEL MUNICIPI DE LA TORRE DE CAPDELLA I LA VIA VERDA DE LA VALL FOSCA (EXCEPCIONAL).

A). Tres rutes:

1. Carrilet de l'Estany Gento a la Vall Fosca
2. Estany Gento pel camí de la canal de Pigolo
3. Vall de Riqüerna i camí de Rus des de Capdella

TORRE DE CAPDELLA:
El municipi de la Torre de Capdella agrupa dinou petits nuclis rurals que s'estenen per la Vall Fosca.

Alguns estan situats a la mateixa riba del riu Flamisell, que articula tota la vall, i altres se situen en zones més elevades.

El nucli de la Torre de Capdella dóna nom a tot el municipi i és el centre administratiu de la vall. La resta de nuclis són: la Pobleta de Bellveí, Estavill, Envall, Antist, Castell-estaó, Beranui, la Plana de Mont-rós, Astell, Oveix, Aguiró, Paüls, Pobellà, Mont-rós, Molinos, Aiguabella, Espui, la Central de Capdella i Capdella.

Els amants del senderisme i de l'alta muntanya podran gaudir de rutes de molts tipus: passejar pels antics camins de la vall, descobrir la via verda del Carrilet de l'Estany Gento, endinsar-se al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, abordar ascensions a muntanyes com el Montsent de Pallars (2.883m), etc.

B). La Via Verda de la Vall Fosca.

La Via Verda de la Vall Fosca o el Carrilet de l'Estany Gento és una via verda no condicionada que es va utilitzar per a la construcció de diverses infraestructures hidroelèctriques en aquest punt del Pirineu lleidatà.

Les vies del trens encara hi són i això dificulta una mica la seva realització en bici, però les vistes són impressionants i crec que compensen, tot i així també us haig de dir que jo l'he feta a peu i no en bici. En total són 4'8 km i 6 túnels que haurem de fer tant d'anada com de tornada per un costat i l'altre de la via o per dins mateix per uns camins molt estrets que segur que ens faran parar diverses vegades.

La ruta que us proposo té 2 trams que es poden de forma indepenent: un d'aproximació d'Espui fins a l'inici de la via i un segon tram que és la via pròpiament dita.

Tram 1: Espui - Cambra d'aigües (12 km, +900m, unes 2h)

Aquest tram transcorre per una pista forestal de terra que des del poble d'Espui ens puja fins a la collada de Triador i fins a l'inici de la via verda a l'anomenada Cambra d'Aigües. Aquest tram fins al coll de Triador és compartit amb dues travesses molt conegudes: la Pedals de Foc i la Transpirinaica.


A l'entrada d'Espui trobarem un cartell indicador de la ruta i agafarem una pista asfaltada que creua el riu. Poc després trobarem una bifurcació i agafarem la pista de terra de l'esquerra que remunta el curs del riu. A partir d'aquí la pista s'allunya del fons de la vall i puja sense descans durant 12 km i realitzant un desnivell de 12 km. L'únic punt on podem tenir confusió és un trencall a l'esquerra que no hem d'agafar, nosaltres hem de seguir recte en direcció al Coll de Triador. En arribar a dalt de la Carena trobarem un pal indicador (vegeu foto) i continuarem (1 km) fins a una cabana de pastors on continuarem en baixada fins a l'inici de la via prop de la Cambra d'Aigües.


Tram 2: Cambra d'aigües - Estany Gento (5 km sense desnivell)


Des de la Cambra d'Aigües anirem en direcció nord uns 50-100 metres fins a trobar les primeres restes de rails. A partir d'aquí es tracta de seguir aquest camí completament pla fins a l'Estany Gento (2125 m sobre el nivell del mar). La dificultat, tal i com us comentava, és anar canviant d'un cantó a l'altre de la via sense haver de parar cercant el millor camí. Al principi del camí diria que el camí és més dolent i més endavant hi ha alguns punts que haurem de vigilar perquè hi han precipicis.



Ens algunes ressenyes parla de 4 túnels tot i que alguns són dobles (tenen dos seccions) i per tant realment en passarem 6. No és imprescindible portar llanterna, però pot ser pràctic en almenys un parell de túnels, especialment per evitar trepitjar fang o altres possibles residus. Per l'altura que tenen és millor fer-los baixant de la bici.

martes, 25 de abril de 2017

Castell de Ratera – Els Plans de Sió – Segarra.







Castell de Ratera – Els Plans de Sió – Segarra.

ITINERARI:

Situació: Al llogaret de Ratera, nucli de població del municipi dels Plans de Sió ( La Segarra) – Lleida.

Època: Segle XIV.

Estat: Perfecte estat. Creiem que és de propietat privada.

Altres noms: Castell-molí de Ratera.

Accés - Visitat el 16/10/2005 – 10/09/2006 i 22/04/2009:

Un dels varis itineraris possibles, podria ser el següent:
Procedents de Barcelona i circulant per l’autovia A-2 en sentit Lleida, prendrem la sortida del PK 517, i continuarem circulant per la carretera L-303 en sentit Agramunt.

Molt poc abans d’arribar al PK 9, prendrem un trencall a mà dreta, degudament senyalitzat, i per la carretera L-310 continuarem en sentit Concabella  (Castell de Concabella).

Poc abans d’arribar a aquesta població,  girarem en una rotonda, a mà esquerra i continuarem  per la carretera L-304, fins que ben aviat (Després del PK 5), a mà esquerra,  ja veurem un petit cartell informatiu (41 45 6 01 13 34) i una mica endins, la bonica edificació que busquem.
Podrem aparcar aquí mateix.
FEM CULTURA:

Castell de Ratera
El Castell de Ratera, també conegut com a Castell Molí de Ratera, és un molí fariner, antic castell, del municipi dels Plans de Sió, a la Segarra. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional
Descripció:
El castell-molí de Ratera està situat en un descampat a la dreta del riu Sió per poder aprofitar l'aigua i utilitzar-la per al funcionament del molí de farina, actualment en desús. La construcció original està formada per dos volums rectangulars, visibles a la façana principal i enllaçats per un cilindre, que és una escala circular, que arrenca de la planta noble i que, en façana, comença sobre una trompa i acaba en forma plana. Està realitzat amb carreus regulars de mitjanes dimensions i pel que fa a la seva coberta, varia segons el cos de l'edifici on està situada, amb planta baixa i tres plantes superiors, al cos central del castell. Cal destacar que l'anàlisi de les façanes mostra la varietat d'intervencions que hi ha hagut al llarg del temps.
Al cos utilitzat originàriament com a habitatge, s'hi accedeix a nivell per la part més baixa de l'atalussament, on es troba el molí i on apareix la porta principal amb arc de mig punt adovellat i escut nobiliari a la dovella central. Per damunt d'aquesta trobem dues finestres amb reixes de ferro forjat exteriors, acompanyades per una altra porta de menors dimensions a la que s'hi accedeix mitjançant una sèrie d'escales, realitzada també amb arc de mig punt adovellat i amb la prsesència de l'escut nobiliari. A la segona planta trobem dues finestres de mitjanes dimensions, mentres que a la tercera i última apareix una sèrie de petites finestres d'arc de mig punt, acompanyades per dos matacans amb espitlleres, centrals en els dos punts d'entrada.
Al cos situat més a la dreta, el qual queda unit a l'anterior pel cilindre central o escala circular, trobem dues obertures, una d'inferior de petites dimensions i una de superior de majors dimensions amb llinda superior treballada. A la façana lateral d'aquest cos de l'edifici, és on trobem tots els elements conservats del molí fariner; presenta tres obertures distribuïdes verticalment per sota de les quals es conserva l'antic cacau del molí, que queda situat just al davant de la bassa de forma trapezoïdal i aixecada del nivell del terreny que s'estreny cap a la sortida.
Finalment destacar que el tercer cos de l'edifici, situat a la seva esquerra, juntament amb un segon cilindre situat a la part posterior, correspon a les reformes que s'hi van realitzar durant el segle XX.]
Història:
El castell de Ratera estigué inclòs dins del terme del castell de Concabella, del qual fou probablement una fortificació secundària. De Ratera va sorgir un petit llinatge nobiliari: Pere de Ratera és documentat el 1164 i Berenguer de Ratera, canonge de Solsona, el 1222. Enacara que Ratera estigué potser lligat als senyors de Concabella, segons documentació tardana, pertanyia a la canònica de Santa Maria de Guissona fins a la desamortització del segle XIX.

El castell va ser reconstruït als segles XIV i XV per convertir-lo en un gran casal gòtic als afores del poble. Cap el 1530 es transformà en un molí fariner per aprofitar les aigües del Sió. A mitjans del segle XX, el seu propietari, l'arquitecte Joaquim Vilaseca, el restaurà.

viernes, 21 de abril de 2017

IBONET DE BATISIELLES.













IBONET DE BATISIELLES.

He estado una vez en agosto, y hasta el Ibon Grande de Batisielles que son en total unas 4 horas.

Fui con un compañero de la Escuela de Ingenieros de Terrassa, que me encontré en el mismo hotel de Benasque: Hotel Aneto.

Mis hijas tendrían unos 5 años y yo, unos 33 años.

Entre las 10 cosas más bonitas que he visto.

FICHA DE LA ACTIVIDAD

-Origen: Parking del Valle de Estos
-Zona geográfica: Pirineos - Valle de Benasque
-Municipio: Benasque
-Población más cercana: Benasque
-De tipo:
Ida y vuelta
-Tiempos: Ida: 1 h 50 min.
          Regreso: 1 h 10 min.
                Total: 3 hras
-Longitud recorrida: 10 km (ida y vuelta)
-Desnivel: 550 m
-Cota máxima: 1.870 m
-Cota mínima: 1.320 m
-Comarca: Ribagorza
-Parque: Parque Natural Posets Maladeta

DESCRIPCIÓN:

La excursión a Batisielles es una de las más conocidas y visitadas del Valle de Benasque.

No en vano, el Ibonet de Batisielles, ubicado en una verde pradera por la cual discurre de forma apacible el río Batisielles formando pequeños meandros y rodeado de altas y escarpadas cumbres como las Agullas de Perramo, es considerado por muchos uno de los parajes más bonitos del valle de Benasque.

¿Cómo llegar?

Desde Benasque continuamos por la carretera A-139 en dirección a los Llanos del Hospital y a unos 3,5 kilometros de Benasque llegaremos a un desvio a la izquierda hacia el Valle de Estos.

Tomamos la pista que nos conducirá en menos de 1 kilómetro hasta el parking del Valle de Estos donde dejaremos el vehículo.

Descripción de la ruta:

Inicio – Parking del valle Estos

La excursión se inicia en los barracones situados a la entrada del Valle de Estos. Detrás de los mismos parte una pequeña senda que se adentra en el bosque y que enlaza en pocos metros con la pista que conduce hasta el refugio de Estos.

Continuando por la pista, que sigue el recorrido de la GR-11 en paralelo al curso del río Estos, pasaremos junto al pequeño embalse de Estos.

Tras media hora de recorrido por la margen izquierda del río Estos llegamos a la Palanca de Aiguacari, que cruza al otro lado del río.

Continuando por la pista en suave ascensión llegamos a la Cabaña de Santa Ana (45′) ubicada en un pequeño prado.

Seguimos la ascensión y pronto llegaremos a la fuente de Coronas y finalmente tras 1 hora aproximada de recorrido llegamos al desvio señalizado hacia el valle de Batisielles.

Tras pasar la Palanca de Carboneros, la senda vuelve a ascender en zig-zag por fuerte pendiente hasta alcanzar los llanos y pradera de Batisielles. (1h 50′).

Nuestro esfuerzo se ve sobradamente compensado por la gran belleza de este paraje.


Alternativas propuestas para completar la excursión:

Desde este punto, si disponemos de tiempo y fuerzas suficientes se nos ofrecen varias alternativas para completar la excursión.

La opción más facil y elegida por los visitantes es visitar el ibon de Escarpinosa, en unos 40 minutos.

Otra opción algo más exigente es ascender hasta el ibon grande de Batisielles en 1 hora (la que hice yo).


La tercera opción es realizar el regreso por el refugio de Estos, convirtiendo la excursión en un itinerario circular. No es dura en cuanto a desnivel ya que es prácticamente toda descendente pero si requiere de más tiempo.