L’ALT BERGUEDÀ. Volta per la falda del Pedraforca i la vall de Gresolet

L’ALT BERGUEDÀ. Volta per la falda del Pedraforca i la vall de Gresolet

Saldes té dos atractius de primer ordre: el Pedraforca i Gresolet. Aquesta ruta permet veure diverses perspectives d’ambdós. Tot i que té llargs trams de carretera i pista forestal, queden compensats a bastament per les impressionants vistes. La tornada es fa pel camí de la Costa, l’antic camí que unia Gresolet i Saldes, que és d’una gran bellesa.

Com en totes les rutes de Saldes, recomanem que consulteu el llibre 15 rutes a peu per Saldes mencionat en la bibliografia i que podreu adquirir a les oficines de turisme de la zona.

Després de deixar l’última casa del poble, la ruta s’endinsa al bosc. Les marques verdes i blanques (SL) i les grogues i blanques (PR) coincideixen fins a una divisió de camins: el SL se’n va cap a l’esquerra i el PR segueix recte. Per evitar la brutal pujada per una pista de terra, us suggerim que opteu pel sender local que va cap a l’esquerra. Al cap d’un quart d’hora trobareu les taules i els bancs de l’àrea de pícnic de la Serra al costat de la carretera. Pugeu per la carretera i després de caminar uns 150 metres, just abans d’un revolt, veureu una pista que baixa per la dreta amb les marques grogues i blanques del PR. Baixeu per aquesta pista uns cent metres i trobareu un pal indicador de la ruta 13 que assenyala cap a l’esquerra per un antic camí: torneu a ser al PR que havíeu deixat a la cruïlla i que a partir d’ara haureu de seguir. Pel camí haureu vist uns pilots de pedres i murs de pedra. Són antics camps, testimonis muts de l’esforç i del dur treball per treure rendiment d’aquestes terres.

Finalment, el camí surt a la carretera. Al costat mateix de la carretera veureu la font dels Cabirols. Després de caminar un quart d’hora arribareu al mirador de Gresolet. Les vistes són realment impressionants. Val la pena que hi passeu una estona i que intenteu identificar tots els punts amb l’ajuda d’un mapa. Si voleu, podeu pujar al refugi Lluís Estasen guardat permanentment: trigareu uns 15 minuts. Al costat del refugi també hi ha una font. Per tornar a retrobar la pista, hi ha diversos camins que surten des de darrere del refugi. Us proposem que ho feu seguint un camí marcat amb punts de color taronja (circuit de la ruta Cavalls del Vent) que marxa baixant cap a l’esquerra.

Una vegada a la pista, cal que la seguiu cap a l’esquerra. Aquesta pista us portarà fins al Collell. A mig camí entre el refugi i el Collell veureu una abundant font al costat d’un torrent. Aquesta pista forma part d’un clàssic circuit en 4x4 que sol estar bastant transitat a l’estiu. No obstant això, les vistes compensen les molèsties que us puguin ocasionar els cotxes. De tant en tant, veureu grups d’arbres caducifolis entre els pins i els avets. Esteu a 1.700 metres i no és gaire habitual trobar-los a aquesta alçada. L’explicació cal buscar-la en la insolació i la protecció del vent.

Una vegada arribeu al Collell, cal estar atent ja que s’ha de deixar el PR i seguir les marques verdes i blanques (ruta 13) que us guiaran fins a Gresolet. En el moment d’agafar aquest camí torna la tranquil.litat. El camí baixa pel costat del torrent de les Mulleres. Abans el camí era el doble de llarg que ara però es va perdre quan es va allargar l’antiga pista forestal cap amunt. La destrucció de camins forestals en pro de les pistes de desembosc per a l’explotació forestal és un fet que es repeteix en molts llocs.

Aquest camí us portarà fins al santuari de Gresolet, un dels indrets més emblemàtics de la comarca. Enlairat respecte de la vall, té davant el gran bosc de Gresolet on hi ha l’avetosa més gran del Berguedà. En el seu límit superior, hi ha la corona calcària que forma el vessant nord del Pedraforca. L’indret és documentat des del segle XIII. De l’estructura romànica original de l’església no en queda res fruit de les reformes que cíclicament s’hi han fet en aquest indret.

Cal que torneu enrere per la pista fins enllaçar amb la ruta 3 que us tornarà a Saldes pel camí de la Costa. Des de la pista, es remunten les cingleres calcàries que formen més avall l’engorjat de la Moronta. Guanyada la seva esquena el camí es fa molt més planer i va revoltant les atractives torrenteres de les Arquedes i la Gerdera que solquen el vessant nord del Pedraforca, passa per sota el mirador i es va acostant a la cinglera calcària que tanca la gran vall que heu travessat. Les panoràmiques que ofereixen els petits miradors que es troben al creuar les carenes són impressionants.

El camí passa per sota de la balma del forat del Llop i canvia el vessant de la muntanya: sou a la Feixatella. A partir d’aquí, l’orientació de les valls és cap a llevant. Comencen a aparèixer altes i allargassades parets de pedra seca que adaptaven els grans pendents de la muntanya per fer-los aptes per al conreu.

De baixada, passareu per la casa de la Costa, una típica casa de pagès de muntanya amb els seus annexos al voltant. La casa té tres plantes: les quadres a la planta baixa; la cuina, el forn, la sala i les habitacions al primer pis; i el graner a les golfes. Al costat de la casa hi ha la pallissa amb l’era al seu davant. Al costat d’aquests elements, en una raconada, hi ha una petita font recentment arranjada. Aquesta casa presenta la tipologia bàsica que es popularitzà a partir del segle XVI a la muntanya.

Passareu per un camí que transcorre més enlairat respecte de la pista d’accés a la casa. Creuareu la gran pineda de pi roig de la Grevoleda i arribareu al coll de l’Erola. Abans d’arribar a la collada cal anar en compte de no agafar la pista forestal ja que us desviaria de la ruta.

Un cop a la collada, entrareu en una roureda i creuareu un laberint de feixes de conreu entre parets de pedra seca. Cal remarcar les feixes que limiten els camps: tones de roques que durant generacions es van anar apartant per netejar la terra de conreu. En aquest tram cal que poseu atenció per no perdre les marques.

Finalment arribareu al castell de Saldes, on recentment s’han portat a terme treballs de consolidació i estudi de les parts més ben conservades. L’element més espectacular és la base d’una torre, amb unes grans espitlleres i una sala amb volta de pedra apuntada. Cal situar-la entre els segles XI i XII, amb reformes del XIV o XV. L’església del castell, dedicada a Santa Maria, és un petit edifici d’una sola nau rectangular amb un absis a la part de llevant; no cal observar-la amb gaire atenció per adonar-se que ha patit molt en la seva dilatada història: l’absis deformat i l’espadanya descentrada són testimonis de reformes que tenen el seu origen en els cataclismes de la història.

TOTAL 18 Km i 7h