PER LES AGULLES DE MONTSERRAT. CAN MAÇANA – CAN MAÇANA
Es tracta d'una
excursió que recorre la regió d'Agulles i la dels Frares Encantats per retornar
al punt d'inici vorejant la cara nord del massís.
Iniciem la
caminada a l'aparcament del Coll de Can Maçana.
Una pista ampla, barrada al pas de vehicles, ens porta, en vint minuts, al Coll
de Guirló (indicadors de GR). Cal seguir endavant sense desviar-se fins arribar
al Collet de Guirló, on abandonem el GR i, prenent un sender que d'endinsa al
bosc cap a la dreta, ens dirigim cap el Refugi
Vicenç Barbé.
Un quart d'hora després de sortir del collet arribem a
l'únic pas una mica compromès de l'itinerari, per superar la Portella
d'Agulles. Cal utilitzar mans i peus per a
fer-ho.
Un cop feta la
petita grimpada, ja es veu l'edifici blanc del refugi, penjat sobre els
torrents. El camí, que s'inicia amb una lleugera baixada, va resseguint el
relleu per dins l'alzinar, i està senyalitzat amb marques grogues. Cal tenir
present que hi ha molts petits corriols que duen a la base de les múltiples
vies d'escalada obertes a les agulles, per la qual cosa cal no confondre el
camí principal. Un quart d'hora després de superar la Portella, arribem al
refugi.
Per darrere el
refugi seguim el camí (encara amb senyals grocs) que fa pujades i baixades dins
del bosc per superar els torrents. Després d'un petit collet, ja a la regió
dels Frares Encantats, el camí s'endinsa a l'alzinar del torrent del Lloro fins
que s'enfila definitivament cap el Pas del Príncep que és un pas entre agulles
(45 minuts des del refugi).
A partir d'aquí
el camí pren orientació nord fins arribar, un quart d'hora més tard, al Pas del Port (o del Porc).
Des d'aquí
podríem seguir cap a l'est per fer la travessa integral de Montserrat.
Nosaltres, però, agafem el camí que baixa fent unes quantes ziga-zagues pel
vessant nord per després planejar, ben aeri, cap a l'oest, resseguint la base
del Lloro i del Bisbe.
Una mica més
endavant trobem, de front, el camí que baixa del Coll d'Agulles. En aquest punt
baixem cap a la dreta en un fort pendent fins trobar, uns quants metres més
avall, el GR 172. Cap a la dreta aniríem a Santa Cecília i el Monestir. Hem de seguir-lo cap a l'esquerra, en
direcció de retorn a Can Maçana.
El camí passa per sota la Foradada i la Cadireta.
Les roques de
Montserrat són com els núvols, que permeten que la imaginació hi trobi les
semblances més increïbles amb objectes quotidians. Però la toponímia és filla
del seu temps. Per això, mentre anem seguint el camí, anem trobant grupets d'excursionistes
amb canalla que, lluny d'aferrar-se als noms oficials, bateja les agulles tal i
com les veu una criatura d'avui: "Mira, un camell!" "Ostres,
sembla un dinosaure!", "Mira quin gos!".
Gairebé una
hora i dues relliscades després d'haver sortir del Coll del Port, arribem altre
cop al Coll de Guirló. Deu minuts més -i una nova relliscada- i ja som a Can
Maçana.
Temps total de Caminar: 3 hores
No hay comentarios:
Publicar un comentario