Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

martes, 15 de abril de 2014

PER LES AGULLES DE MONTSERRAT. CAN MAÇANA – CAN MAÇANA








PER LES AGULLES DE MONTSERRAT. CAN MAÇANA – CAN MAÇANA

Es tracta d'una excursió que recorre la regió d'Agulles i la dels Frares Encantats per retornar al punt d'inici vorejant la cara nord del massís.

Iniciem la caminada a l'aparcament del Coll de Can Maçana. Una pista ampla, barrada al pas de vehicles, ens porta, en vint minuts, al Coll de Guirló (indicadors de GR). Cal seguir endavant sense desviar-se fins arribar al Collet de Guirló, on abandonem el GR i, prenent un sender que d'endinsa al bosc cap a la dreta, ens dirigim cap el Refugi Vicenç Barbé.

Un quart d'hora després de sortir del collet arribem a l'únic pas una mica compromès de l'itinerari, per superar la Portella d'Agulles. Cal utilitzar mans i peus per a fer-ho.

Un cop feta la petita grimpada, ja es veu l'edifici blanc del refugi, penjat sobre els torrents. El camí, que s'inicia amb una lleugera baixada, va resseguint el relleu per dins l'alzinar, i està senyalitzat amb marques grogues. Cal tenir present que hi ha molts petits corriols que duen a la base de les múltiples vies d'escalada obertes a les agulles, per la qual cosa cal no confondre el camí principal. Un quart d'hora després de superar la Portella, arribem al refugi.

Per darrere el refugi seguim el camí (encara amb senyals grocs) que fa pujades i baixades dins del bosc per superar els torrents. Després d'un petit collet, ja a la regió dels Frares Encantats, el camí s'endinsa a l'alzinar del torrent del Lloro fins que s'enfila definitivament cap el Pas del Príncep que és un pas entre agulles (45 minuts des del refugi).

A partir d'aquí el camí pren orientació nord fins arribar, un quart d'hora més tard, al Pas del Port (o del Porc).
Des d'aquí podríem seguir cap a l'est per fer la travessa integral de Montserrat. Nosaltres, però, agafem el camí que baixa fent unes quantes ziga-zagues pel vessant nord per després planejar, ben aeri, cap a l'oest, resseguint la base del Lloro i del Bisbe.

Una mica més endavant trobem, de front, el camí que baixa del Coll d'Agulles. En aquest punt baixem cap a la dreta en un fort pendent fins trobar, uns quants metres més avall, el GR 172. Cap a la dreta aniríem a Santa Cecília i el Monestir. Hem de seguir-lo cap a l'esquerra, en direcció de retorn a Can Maçana.

El camí passa per sota la Foradada i la Cadireta.

Les roques de Montserrat són com els núvols, que permeten que la imaginació hi trobi les semblances més increïbles amb objectes quotidians. Però la toponímia és filla del seu temps. Per això, mentre anem seguint el camí, anem trobant grupets d'excursionistes amb canalla que, lluny d'aferrar-se als noms oficials, bateja les agulles tal i com les veu una criatura d'avui: "Mira, un camell!" "Ostres, sembla un dinosaure!", "Mira quin gos!".

Gairebé una hora i dues relliscades després d'haver sortir del Coll del Port, arribem altre cop al Coll de Guirló. Deu minuts més -i una nova relliscada- i ja som a Can Maçana.

Temps total de Caminar: 3 hores

No hay comentarios:

Publicar un comentario