Congost de Mont-rebei ( 4 rutes ).

Congost de Mont-rebei.

L'espai natural del congost de Mont-rebei (El Pallars Jussà - La Noguera) té una extensió d'unes 600 hectàrees. 

Fou adquirit per la Fundació Catalunya-La Pedrera (que gestiona l’àrea de Territori i Medi Ambient de la Fundació) el 1999 amb l'objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge.

En la seva major part és inclòs dins l'espai d'interès natural (PEIN) del Montsec i també limita amb la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei.

El 14 d'abril del 2005, el congost de Mont-rebei ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge.

El congost de Mont-Rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar  la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica.

Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret.

Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres.

Flora i vegetació

El recobriment vegetal del congost és marcat per la zonificació altitudinal i per l'orientació. Hi coincideixen dues zonacions: el vessant sud, dominat per la vegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs, i el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc.

Destaquen diverses endèmiques com la raríssima Petrocoptis monsticciana , així com d'altres: la corona de rei (Saxifraga longifolia), l'orella d'ós (Ramonda myconi) , l'eriçó (Erinacea anthyllis), el faig (Fagus sylvatica), l'alzina litoral (Q. ilex ssp. ilex), l'alzina carrasca (Q. ilex ssp. rotundifolia), la boixerola (Arctostaphlos uva-ursi), l'auró negre (Acer monspesulanum), l'auró blanc (Acer campestris), el corner (Amelanychis ovalis), l'arç blanc (Crataegus monogyna), la jonça (Aphyllantes monspeliensis), els til·lers (Tilia cordata), etc.

Fauna

Pel que fa als amfibis i als rèptils, les espècies més interessants serien: el tritó pirinenc (Euproctus asper), l'escurçó ibèric (Vipera latasti) i l'escurçó pirinenc (Vipera aspis).

Dins el grup dels ocells abunden el grans ocells rapinyaires propis dels cingles: el trencalòs(Gypaetus barbatus), l'aufrany (Neophron pernopterus), el voltor (Gyps fulvus), l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), així com la gralla de bec groc i bec vermell (Pyrrhocorax graculus i P. pyrrhocorax)< i el pela-roques (Trichodroma muraria). Dels mamífers podem destacar: la llúdriga (Lutra lutra), el gat salvatge (Felis silvestris), la marta (Martes martes), el cabirol (Capreolus capreolus), el talp (Talpa europaea) i nombroses espècies de ratpenats.

Itineraris

Ruta 1 - Congost de Mont-rebei:

 És el camí clàssic del congost de Mont-rebei (GR-1).

Té un recorregut d'uns 4 km, amb una durada de quatre hores (dues d'anada i dues de tornada).

 Ideal per fer-lo al llarg de tot un dia. El camí discorre per un pendent molt suau, i s'endinsa en el congost; un cop travessat, es pot allargar per ascensió continuada de pendent mitjà fins a Mas Carlets.

Atenció al sector del congost: no és recomanable si es té vertigen o per a persones no habituades a l'altura.

L'accés amb cotxe es pot fer, com a molt, fins a la zona de la Masieta (àrea d'aparcament).

Es pot optar o bé per desfer el mateix camí (dues hores) o bé per seguir en travessa fins a la zona de la Mare de Déu de la Pertusa i Corçà (unes dues hores i mitja addicionals).

Ruta 2 - Itinerari de lo Queixigar i mirador d'Altamiris:

La ruta té 2 km, amb una durada de tres hores entre l'anada i la tornada.

Es pot fer bé en mig dia. El camí és un sender ascendent que va des de la cota 500 m fins a uns 900 m d'altitud.

Agafarem el camí que surt de l'àrea d'aparcament en direcció sud, cap al congost de Mont-rebei, i després de travessar el barranc de la Maçana, on es troba el pont metàl·lic penjat, continuarem el camí uns 50 m i pujarem fort pel bosc fins a un replà (Altamiris) des d'on s'albira una bona vista de l'entrada del congost.

Passat aquest punt, s'inicia el camí en direcció cap a l'est, per on baixa travessant l'Obaga Gran fins a enllaçar amb l'itinerari següent.

Ruta 3 - Itinerari de l'Obaga Gran i dels carboners: 

El recorregut té uns 2,5 km i una durada de tres hores.

Sortint de l'aparcament seguirem la pista que va en direcció al congost pel camí de les Tarteres.

Després de passar el primer barranc, el de les Jullanes, poc solcat, agafarem una pista ascendent que ens portarà fins a un collet on hi ha unes runes.

Des d'aquest punt, surt, cap a l'est, el camí dels Carboners, que s'endinsa per la solana del barranc de la Maçana.

A partir d'una prominència rocosa des d'on es contempla tota l'obaga, el camí baixa i travessa, primer, el barranc de la Maçana i, després, un segon barranc, on enllaça amb l'itinerari 2.

Ruta 4 - Itinerari d'Alsamora a Altimiris per l'Obaga Gran: 

Unes sis hores.

Ideal per fer-lo al llarg de tot un dia. El camí presenta un pendent variable, amb trams d'ascensions i descensos de desnivells mitjans i forts.

L'itinerari surt del poble d'Alsamora en direcció al congost i va travessant diversos barrancs per l'obaga fins a enllaçar al final de l'itinerari 2, a l'altura dels antics conreus de lo Queixigar i Altimiris. Es recomana el descens pel camí d'Altimiris (ruta 2).

Recomanacions per a la visita

L'accés més fàcil per als vehicles és des del Pont de Montanyana. El camí que travessa el congost és de visita obligada per la seva espectacularitat i bellesa.

Es recomana accedir a la zona interior dels barrancs a través dels itineraris proposats.

Per accedir a la part culminant de la reserva i del Montsec, des d'on es té una vista panoràmica excepcional del Pirineu, part de la Ribagorça i de la Depressió de Lleida, si no es vol fer caminant, hi ha la possibilitat d'arribar-hi a través de la pista del coll d'Ares (entre Àger i Sant Esteve de la Sarga).

Podem gaudir d'una vista panoràmica del conjunt de la reserva des del mirador natural que representa el revolt de la pista per sobre la Noguera Ribagorçana, i que porta a Alsamora just abans d'arribar a la Masieta, on s'observen els ràpids del riu abans d'entrar al congost, l'ermita de la Mare de Déu del Congost i el castell de Xiriveta.

Escalada

Cal recordar als escaladors que les parets de Mont-rebei les comparteixen amb els voltors i altres ocells de roca i que aquests, de desembre a juny, es troben en període de posta, per la qual cosa cal evitar escalar en aquestes dates.

Per a l'obertura de noves vies i més informació, cal posar-se en contacte amb la Fundació (93 214 25 63) o el Servei de Protecció de la Fauna del Departament de Medi Ambient (93 567 42 00).


Consulta els itineraris i punts d’interès de l’espai:

http://www.mygooltracking.com/public/CCrebei/