El Puigpedrós (2.913 m) i l'estany de Malniu.

El Puigpedrós (2.913 m) i l'estany de Malniu.

El Puigpedrós o Puig de Campcardós és el cim més alt del Pirineu de Girona, una muntanya de 2.913 metres situada a la comarca de la Baixa Cerdanya, entre els municipis de Ger, Guils de Cerdanya i Meranges.

El Puigpedrós és un quasi-3000, una magnífica talaia natural, línia fronterera amb França i prou accessible per als que s'inicien en Pirineus; compta amb l'atractiu de distingir-se des del cim, en dies clars, la serralada pirenaica des de la Maladeta fins al Canigó i pràcticament tota la serralada prepirenaica, des del Montseny al Montsant.

Als peus del Puigpedrós hi ha menuts circs glacials ocupats per encisadors estanys com els Llarg, Guils o Malniu. 

L'ascensió també pot suposar una magnífica excusa per a visitar el magnífic circ d'Engorgs o la coma de Campcardós i la seua curiosa cresta Roc Colom-Peiraforca.

RUTA:

La ruta,  senzilla i agradable, ens permet contemplar el bonic llac de Malniu, així com ascendir al tercer cim de la Cerdanya, un dels pics culminants del Pirineu oriental.

Com a colofó farem la ruta circular tornant pel circ d'Engorgs i el refugi no guardat de J. Folch i Girona, uns espectaculars 13 quilòmetres d’alta muntanya pirenaica, senzills, sense dificultat tècnica ni cap pas exposat.

No obstant, penseu que cal superar fins a 800 metres de desnivell, i tingueu en compte que la ruta està mal marcada amb fites de pedra, pel que cal que aneu amb els ulls molt ben oberts i compteu amb certa experiència en muntanya.

Aquesta ruta és molt recomanable per iniciar-se a l'alta muntanya hivernal, però com sempre vos recomanem, a l'hivern cal extremar precaucions, de sobte un canvi en l’oratge ens pot deixar davant d’un greu problema.

Us oferim fins a tres opcions per a conèixer la zona: pujar al Puigpedrós per la via directa, pujar per l’estany de Malniu per als més agosarats, o fer només la ruta de l'estany de Malniu i oblidar-nos de fer cim, perfecta per a fer una eixida familiar on els xiquets gaudiran moltíssim.

RECORREGUT:

Partirem de Malniu, un refugi de muntanya propietat de l'ajuntament de Meranges (Baixa Cerdanya), situat al sud-est de l'estany Sec.

L'accés el realitzarem dirigint-nos cap a la Seu d'Urgell/Andorra com més vos agrade, tant per Reus i Montblanc seguint la C-14 com prenent, a prop de Barcelona, la C-16 direcció Manresa i túnel del Cadí.

Trieu la opció que trieu arribareu per la carretera N-260 a la bonica comarca catalana de la Cerdanya.

Entre Bellver de Cerdanya i Puigcerdà ens dirigirem cap al nord per Ger, trencant cap a Meranges per la GIV-4031.

Meranges és una població molt antiga que es troba a 1.550 metres d’ altitud, on destaca la seua bonica església romànica dedicada a Sant Andreu.

Travessarem el poble i a l'altra banda trobarem les indicacions del refugi de Malniu. Seguirem una bonica carretera de muntanya que ràpidament guanya altura i es transforma en una pista forestal que, malgrat la seua qualitat discutible, en uns 10 quilòmetres ens portarà fins el refugi.

Trobarem un pàrquing privat on cobren 3€ que inverteixen en la conservació de l'espai natural; si el trobeu ple, sobre tot a l'estiu, o la pista està tallada per neu (quasi segur a l'hivern) sempre podeu deixar el vehicle al Rec de Foguerades.

Si opteu per aquesta última opció, cal prendre un sender que s'endinsa al nord-est pel bosc i en uns 30' ens deixa al refugi.

Des del mateix Meranges també hi ha un sender, el 117, que ix des de darrere de l'església, i amb un desnivell d'uns 600 metres arriba al refugi en un parell d'hores.

El refugi guardat de Malniu o de Tarterès (2.138 m), és un bonic edifici construït en 1954 amb 34 places, obert a l'estiu i caps de setmana (la resta de l'any compta amb un espai lliure per a quatre places).

L'entorn, la Reserva Nacional Cerdanya-Alt Urgell, és simplement increïble, una extensió de 19.003 ha on destaquen nombrosos llacs d'origen glacial. Des d'aquest punt, a banda del l'ascensió al Puigpedrós i la visita a l'estany de Malniu, també podem ascendir als Pics d’Engorgs, al Puig Farinós o a Peiraforca.

El refugi forma part del GR-11, de la Ruta dels Estanys Amagats i del camí dels Bons Homes.

Junt al refugi es troba l'estany Sec, un llac artificial que no hi ha que confondre amb l'estany de Malniu, i que malgrat el seu nom sempre té aigua.

Només començar ja destaquen amples vistes de la Tossa d'Alp (2.536 m), les serres del Cadí o del Moixeró i el Puigmal (2.909 m), als peus del qual hi ha la Vall de Núria.

Des del mateix refugi hi ha senyals tant cap al Puigpedrós com al llac Malniu, per tant en aquest punt ja ens tocarà fer una primera tria; camí del cim, el nostre objectiu parcial és el pic de les Molleres del Puigpedrós (2.752 m), punt on s'uneixen tres senders:

El del GR-11, el del Roc de la Llosa i el de l'Estany de Malniu.

La primera opció és la més recomanable si no teniu experiència en muntanya.

La tercera és la més autèntica, ja que a més passarem junt al preciós estany de Malniu, però per contra requerirà més esforç i hores.

De totes formes, si opteu per la ruta clàssica, us recomanem que us acosteu igualment a l'estany de Malniu, no són més de 3 quilòmetres entre l'anada i la tornada i realment paga la pena.

Variant A. Puigpedrós clàssica.

Ens dirigirem a l’esquerra del refugi, eixint pel final de l’aparcament i seguint el rètol del camí del refugi d’Engorgs i el camí del Puigpedrós; prendrem el marcat i senyalitzat camí del GR-11, roig i blanc, que travessa un pontet de fusta per damunt d'un rierol que prové de l'estany Sec; ens dirigirem cap a l'oest, al refugi de J. Folch i Girona, travessant per uns tous, bonics i verdíssims prats, un d'ells dedicat a l'acampada, plens de vaques pasturant i amb una costera, de moment, suau. 

A uns 20 minuts, amb el Pedradreta (2.496 m) davant nostre, trencarem per la dreta per la drecera del Puigpedrós, ben senyalitzada (recte es dirigeix a Engorgs, per on tornarem); amb forta costera i en ziga-zaga, pujarem entre la Pedradreta i el Roc de la Llosa (visitable per la variant B) i passarem per la dreta del coll de les Molleres (2.482 m).

Grans prats són pasturats per cavalls i vaques, on si tenim paciència no és complicat veure marmotes i isards, quasi extingits al segle XIX i que poc a poc reviscolen.

El camí es dirigeix al nord pel Serrat de les Perdius Blanques, directament cap al cim, i malgrat trobar-se poc definit, compta amb les suficients fites per a que no ens puguem perdre.

Davant nostre veurem dos pics, un poc apreciable, el de les Molleres del Puigpedrós a la dreta, i un altre més definit al fons, el Puigpedrós.

El sender és prou costerut i no dona un segon de treva, però compta amb un nivell de dificultat mínim, sempre i quan no aneu a l'hivern, quan es formen nombroses capes de gel.

Travessareu menuts rierols que baixen del prats o “molleres” que trobarem més amunt. En aproximadament una hora arribarem al pic de les Molleres del Puigpedrós (2.752 m), punt d'unió amb la següent variant i evitable per l'esquerra.

En aquest punt ens detindrem per a esperar als muntanyers que pugen per la següent variant, des de l'estany de Malniu.

Variant B. Puigpedrós per l'estany de Malniu.

L'altra opció, si aneu amb temps, és desviar-vos de la ruta habitual per a visitar el preciós estany de Malniu.

Així, seguirem uns metres la pista d'accés al refugi de Malniu fins travessar el torrent que baixa de l'estany; ens dirigirem cap al nord-est pel GR-11, endinsant-nos per un bonic bosc de pi negre.

Als pocs minuts seguirem un sender per l'esquerra i deixarem el GR-11, que es dirigeix per l'est en direcció al refugi de la Feixa, Fontanera, Guils i Puigcerdà.

Per un còmode sender, difuminat en ocasions però sense cap pèrdua, arribarem en uns 35' amb certa costera a l'estany de Malniu (2.250 m).

Conten les llegendes que entre els segles XVI i XVII les bruixes de la Cerdanya, anomenades allà goges, acudien volant amb les graneres fins a l'estany per a invocar al diable; un lloc que segons la tradició està maleit, i que a les nits de divendres sant apareix al fons de les seues aigües representada la crucifixió.

Des d'aquest punt, si seguírem per la dreta un sender no senyalitzat arribaríem al prat Fondal i a l'estany de Guils, però ho deixarem per a una altra ocasió. L'estany de Malniu es troba a un paratge idíl·lic, envoltat al nord pel Puigpedrós i pel Castell dels Lladres i al sud pel Puig Farinós (2.610 m) i per un preciós bosc de pins negres; un lloc que ens convida a fer una aturada, i si aneu a l'estiu, un bon bany, donat que es pot accedir fàcilment a les vores. 

Banyar-se a l’estany no comporta cap risc; les aigües d’una qualitat excel·lent, res tenen que envejar al millors dels balnearis.

L’únic inconvenient és la temperatura de l’aigua, molt gelada inclòs a l’estiu, pel que només els més agosarats faran la capbussada.

Vorejarem l'estany per l'esquerra i seguirem en direcció oest, entre el Castell dels Lladres i el Roc de la Llosa.

No hi ha senda, pel que caldrà que caminem cap una gran paret de roca davant nostre, buscant el camí que puja al Roc de la Llosa i obrint be els ulls a la busca de les fites al camí.

De totes formes, arribats a un clar al bosc una fita ens situarà en el bon camí.

Anirem per una vall tancada, molt costeruda i dura, encara que les vistes compensen clarament l'esforç.

De camí les vaques, tan abundants a prop del refugi, són substituïdes per ramats de cavalls pasturant, especialment quan finalitza el bosc i caminem pels còmodes prats d'alta muntanya, molt habituals a tot el Pirineu per damunt del límit arbori i abans de les neus perpètues.

Uns 25 minuts desprès, la forta costera finalitza de sobte, s'obrirà el bosc i arribarem dalt d'un tossal; estem per fi dalt del Roc de la Llosa (2.300 m), muntanya característica on és habitual trobar una bandera catalana ondejant.

Al Roc haurem retrobat un dels altres senders que pugen des del refugi de Malniu.

A continuació ascendirem lleugerament cap a l'oest per la cresta, on gaudirem gratament de les increïbles vistes dels llacs de Malniu, Mal i Guils, i del circ que forma el Castell dels Lladres.

Dos senders pugen al Pic de les Molleres, una la que eix des del Roc, i una altra un poc més l'oest, que prové també del refugi i que s'acaben unint poc abans d'arribar.

Si seguim caminant cap a l'oest, connectaríem amb el sender clássic del Puigpedrós, el que prové del GR-11 i que passa a prop del coll de Molleres, que resseguírem a la variant A.

Unió de variants: el Puigpedrós a la vista.

Triem la opció que triem, ascendirem per la cresta en direcció al pic de les Molleres de Puigpedrós (2.752 m), antesala del Puigpedrós i al qual arribarem en menys d'una hora des del Roc.

El pic de les Molleres no és més que una menuda prominència a un immens prat des d'on divisarem l'estany de Malniu i el Cadí mentre agafem forces per al tram final.

Ens dirigirem en direcció nord i començarem a travessar el planell de Campcardós, un enorme prat penjat a 2.700 m d'alçada, al fons de la qual, interminable, se’ns mostra un agut cim format per uns blocs caòtics de roques; digueu-me malpensat, però aquesta particularitat em va recordar a un mugró, donada la característica forma de pit de la muntanya.

El Puigpedrós,  és un típic cim que per la perspectiva sembla estar davant nostre, a un tir de pedra, però conforme vas caminant sempre sembla estar a la mateixa distància; com observarem, Puigpedrós  és una muntanya molt particular i amb un relleu molt curiós a partir d'aquesta quota, aparentment plana com a conseqüència de l'acció de les geleres quaternàries; som a les Molleres de Puigpedrós, una zona humida plena de surgències d'aigua, aprofitades pels cavalls i vaques per a pasturar.

La total absència d’arbres (la línia sol estar als 2.000-2.500 m), augmenta la sensació d’amplitud de l’indret.

Uns 200 metres de desnivell més, molt còmodes a l'anar per aparent plana, ens duran fins una zona molt escarpada formada per blocs de granit, que lògicament donen nom a la muntanya, "puig-pedrós". 

Una menuda escalada sense dificultat i arribarem per fi al cim, entre 2.913 i 2.915  metres d’alçada segons les fonts; dalt ens trobarem, com és habitual, moltíssima ferralla, en aquest cas inclòs massa: un vèrtex geodèsic, una creu de ferro, el llibre de registres i sorprenentment un pessebre, pujat tots els anys per la Unió Excursionista Catalunya de Sants.

Des del cim tenim una magnífica panoràmica: el massís del Carlit (2.921 m), el Puigmal (2.910 m), la Tossa d'Alp (2.536 m), la serra de Moixerò o el circ d'Engorgs; al sud la serra del Cadí plena l'horitzó, i si ens fixem en l'oest, podem distingir el Pessons (2.782 m), la Pica d'Estats (3.143 m), i l'Aneto (3.404 m).

Paga la pena acostar-se cap al nord on hi ha, com ocorre a molts cims plans d'aquest tipus, l'altre cim del Puigpedrós (2.888 m), una nova acumulació de blocs granítics amb una fita de pedres, des del qual tenim una bona vista dels cims andorrans, on destaca Comapedrosa (2.946 m).

Si teniu sort i aneu quan nosaltres, a la tardor quan hi ha poca gent, gaudireu més encara, ja que a l'estiu sol massificar-se prou.

Si decidiu tornar, ho fareu per les Molleres del Puigpedrós, l'opció explicada en la variant A, però seguint sempre cap al sud-oest en direcció al refugi. Per als demés el retorn el farem per la cresta que divideix l'alpina Coma de Campcardós i el circ d'Engorgs.

Travessarem el cim del Puigpedrós i ens dirigirem cap al seu vessant nord-oest, buscant la cresta divisòria entre França i Catalunya.

A l'oest podem gaudir d'una excepcional vista dels Engorgs, un increïble circ glaciar que inunda els sentits, tancat per una serra amb quatre pics que superen els 2.800 metres.

Si les vistes vos resulten embriagadores, conforme anem baixant per la carena prepareu-vos per a l'espectacle que va apareixent davant nostre: les fabuloses vistes de l'espectacular Roc Colom (2.686 m), un pic granític de parets molt verticals, abrupte i molt apreciat per les seus vies d'escalada.

Obriu be els ulls i gaudiu de debò de la vall de Campcardós.

Farem un descens molt ràpid cap al coll de la Portella de Meranges per una pedrera, arribant en uns 20 minuts a un piló, fita fronterera de granit que ens verificarà el bon camí.

El coll (2.633 m) és un d'eixos magnífics punts estratègics on paga la pena aturar-se i meravellar-se de Pirineus: Engorgs per una banda, Roc Colom i la carena que va al Pedraforca per l'altra.

Els excursionistes més experimentats baixen seguint la cresta dels Pics d’Engorgs (2.818 i 2.827 m), la Tosseta de l'Esquella (2.863 m) i el Bony del Manyer (2.809 m); però hui anirem per la vessant més senzilla: des de la Portella caminarem en direcció sud-oest per a descendir ràpidament al circ d'Engorgs.

Amb el refugi de J. Folch i Girona ja a la vista, podreu visitar algun dels quinze estanys o gorgs que donen nom al paratge, "en-gorgs", formats gràcies a l’erosió dels glacials al circ i a la retirada d'aquests a la darrera glaciació.

Cap a l’oest tenim l’estany Llarg i al sud-est els estanys dels Aparellats i dels Minyons.

Per cert, el topònim Mollera que tant sona a la zona ens parla de zones humides, molt apropiat donat que el circ es troba ple de menuts rierols que formen el naixement del riu Duran.

Al voltant dels estanys sentirem com ens xiulen; si ens fixem, veurem córrer i amagar-se de nosaltres a les gracioses marmotes, que viuen a les galeries i roques del paratge. Pels llacs i al riu és fàcil trobar-nos exemplars de sargantana cuallarga (Psamodromus algirus) i de l’endèmic tritó pirinenc (Euproctus asper).

Si no us torbeu massa, en una hora aproximadament i creuant el riu arribarem al refugi no guardat de J. Folch i Girona o dels Engorgs (2.380 m), a prop del qual solen haver cavalls al seu aire. Construït en 1953 i gestionat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) , té capacitat per a unes 18 persones.

Deixarem el refugi a la nostra dreta, ubicat al bell mig del circ d'Engorgs, i estarem molt atents ja que ens trobarem a una divisòria de camins on caldrà buscar pel sud la difuminada drecera del GR-11.

Creuarem un torrent i desprès d'arribar a una esplanada seguirem un camí cap a l'est, paral·lel al riu Durán, que poc a poc va convertint-se en un sender molt aeri, en ocasions fins a 200 metres per sota del riu.

Desprès d'un dur trencacames pujant i baixant, envoltats d’esvelts avets (Abies alba) vorejarem el Pedradreta (2.496 m) i descendirem vertiginosament, pel bosc de Corniols, a l'estany Sec i al refugi de Malniu. 

Cal advertir que el tram entre refugis arriba a fer-se pesat, sent l'orientació en ocasions prou dificultosa; malgrat tractar-se d’un GR, el pas del bestiar i les nevades l'han difuminat molt.

Esquema de temps :

-Ref. Malniu (2.138 m) - Estany Malniu (2.250 m): 35'
-Estany Malniu (2.250 m) - Roc de la Llosa (2.389 m): 45'
-Roc de la Llosa (2.389 m) - Pic de les Molleres (2.752 m): 50'
-Pic de les Molleres (2.752 m) - Puigpedrós (2.913 m): 25'
-Puigpedrós (2.913 m) - Portella de Meranges (2.633 m): 25'
-Portella de Meranges (2.633 m) - Refugi J. Folch i Girona (2.380 m): 30'
-Refugi J. Folch i Girona (2.380 m) - Refugi de Malniu (2.138 m): 1h 30'

Total: 5 hores, 13 km