CAN BROSSA – CASTELL DE PERA – CAN BROSSA

CAN BROSSA – CASTELL DE PERA – CAN BROSSA

DE CAN BROSSA A CASTELL DE PERA. ANADA.

Excursió, a Castell de Pera, que he fet sol (havia estat una vegada), i el 15/10/2015, he repetit però l'anada l'he fet per un sender en lloc de per la pista principal molt ampla.

COM ARRIBAR-HI:
Al Km 17 de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall trobem una pista senyalitzada que ens porta a la Vall d'Horta i al Marquet de la Roca.

Deixem el cotxe al parking que hi ha quan la pista es bifurca, esquerra Marquet i dreta La Muntada/Castell de Pera.

Ara només hem de seguir les indicacions. Hi ha dos camins senyalitzats cap al castell. S'ha de tenir en compte que esta a les roques que queden a la capçalera de la vall.

DESCRIPCIÓ DE L’EXCURSIÓ:

Deixo el cotxe a Can Brossa, únic i excel.lent restaurant, de la Vall d'Horta, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Són molt amics.

Començo a caminar a les 10h30 '.

Just sortint de Can Brossa, en direcció a la Masia El Romeu i Agramunt, pista apta per a cotxes, està senyalitzat, hi ha a la dreta un indicador que porta a Castell de Pera i la Muntada, passem de llarg i ve un altre indicador indicant el mateix , és el que he pres però no ho recomano.

El sender puja però no molt bruscament. Quan porto caminant uns 20 minuts, el sender desapareix (no he vist cap desviament).

Tinc dues opcions:

1. Retrocedir fins al camí principal i en 10 minuts estic a la pista ampla que va al castell.

2. Seguir endavant sense sender doncs veig com una petita canal que em portaria al castell, ja que des que he començat el sender, veig el castell (gran roca i un mur). La canal i el seu entorn, evidentment, plena d'arbustos que m'arriben a la cintura i alguns una miqueta més.

He optat per la OPCIÓ Nº 2. La vida m'ha ensenyat que mai has d'anar cap enrere, sempre cap endavant.

Anava amb pantalons curts, intuïa que les meves cames anaven a quedar "boniques". Efectivament, per allà només passen senglars i avui, jo.

Segueixo com puc, cada vegada més esgarrapades a les cames (ja veureu a les fotos, com m'han quedat). Fins connectar amb la pista principal, he fet uns 25 minuts de senglar.

Avui puc dir que he sentit la natura al màxim.

M'explico, no només he olorat els romanís i farigoles, els arbustos de moltes classes, etc. HE SENTIT LA NATURA DINS MEU. Això sí que és sentir el bosc, la resta és sentir a mitges.

Després d'aquest episodi, arribo a la pista ampla. Em sento, trec de la motxilla, aigua i una pastilla petita de sabó (si de sabó, la porto fixa en la motxilla a part d'una mini farmaciola, AIXÒ ÉS L'EXPERIÈNCIA, d'haver fet el senglar més vegades).

Segueixo amb l'alleujament que no em toca ni una herba. En 25 minuts, arribo al castell a més en ruïnes.

Els últims 300 metres, deixar la pista i pujar al castell són durs però curts, uns 15 minuts. De Can Brossa fins al castell, 1 hora i 15 minuts.

Estic uns 15 minuts fent fotos de les parets que encara no han caigut. Traductor Vistes espectaculars de mig Vall d'Horta, la Masia Agramunt (mig en ruïnes per l'incendi del 2.003, per això hi ha tant arbust i pocs arbres), el Romeu, masia espectacular molt ben conservada, etc.

DE CASTELL DE PERA A CAN BROSSA.TORNADA.

A les 12h, faig la tornada per la pista ampla que passa molt a prop de la Masia Agramunt.

Sé a on aniré a parar. 

En 30 minuts de baixada i pista ampla, arribo a la cruïlla que cap a la dreta et porta a dues masies del Romeu (una joia) i Pregona. Cap a l 'esquerra a Can Brossa, molt ben senyalitzat.

En 20 minuts de camí ample i pla, arribo a Can Brossa, on dinaré.

Són les 13 hores. Des de fa més o menys 1 any, vaig un dia a la setmana (divendres o dissabte), per això hem fet una molt bona amistat.

Descans i bec mig litre d'aigua.

Em rento una altra vegada les cames amb aigua i sabó.

TOTAL SON 2 HORES I 30 MINUTS.

A les 14 h, començo a menjar i a les 15h surto cap a Terrassa.

Arribo a casa a les 15h 40 minuts.

GRAN EXCURSIÓ PEL QUE FA A PAISATGES I MOLT INTERESSANT EL CASTELL SI COM JO, ABANS T'HAS PREOCUPAT DE CONÈIXER LA SEVA INTERESSANT HISTÒRIA.

Jordi

12-10-2015

CASTELL DE PERA.

FEM CULTURA:

 
Castell de Pera a la Vall d’Horta (P.N. de Sant Llorenç del Munt i l’Obac). Amb dinar a Can Brossa.

El Castell de Pera es troba a la capçalera de la Vall d'Horta. Bastit a mitjans del segle X a les roques més altes de la vall i amb una visió panoràmica de la regió.

Amb una muralla de planta més o menys rectangular d'uns 38m de llarg per 16 d'ample al lloc més ample. Es conserva un pany d'aquesta a la banda de ponent i encara es poden veure les espilleres.

La construcció primitiva no tenia cap torre, no li calia, la gran roca que dona a la vall ja feia aquesta funció tot i que segurament una construcció de fusta a dalt de l'agulla del cim milloraria la visió del territori i la defensa del castell.
Tenia dues portes una donava al nord de cara a la carena i l'altre a l'est on s'arribava per uns graons tallats a la roca. Les restes de les dues portes i dels graons encara son visibles.

De les dependències interiors no es conserva gran cosa. Segurament els senyors del castell vivien al pis de dalt que avui en dia no queda res i a la planta era a on hi vivien els soldats, els servents i estarien magatzems i cuines. Si ens fixem veurem la planta circular del forn.
Aquest castell va patir diverses ampliacions. Al segle XI es va construir la capella de Santa Maria de Pera amb el seu absis incorporat a la muralla a la banda de llevant i visible avui en dia..
A mitjans del segle XIII sent propietat de la família Vernet es va construir la torre de planta quadrada que trobem a la zona nord i que es coneix amb el nom de Torre de Vernet.

A partir del segle XIV passa a ser propietat del senyors de Marquès.Van ser uns temps molt dolents, les epidèmies de pesta i les guerres van fer que la població pagesa mimbés i amb ella la riquesa dels senyors feudals.
L'any 1376 el castell passa a mans dels senyors de Sentmenat que el tenen com una possessió de segon nivell i col•loquen un administrador. Entre els segles XV i XVI el castell deixa de ser habitat i ja al segle XVIII es parla que estava en runes.