SANT BENET D’ESPIELLS. LA ROMÀNICA OFEGADA DEL PENEDÈS.

SANT BENET D’ESPIELLS. LA ROMÀNICA OFEGADA DEL PENEDÈS.

Anava al cor del Penedès Ubèrrim, al veïnat d’Espiells, actualment dins del terme de Sant Sadurní d’Anoia. El topònim deriva de ‘mirall o espill ‘ en el sentit de ‘mirador, o lloc de guaita ‘ del llatí specore ,adspicere , que designa paratges de vast domini visual.

No és el cas dissortadament de l’església romànica d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i amb l’absis escapçat o alterat dedicada a Sant Benet.

La trobem esmentada des del 986, en un document en que el rei Lotari confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès; al l.063 es documenta que s’ha bastit una torre al costat de la capella; no hi ha dubte que la capella – aleshores església parroquial - degué patir les conseqüències de la ràtzia almoràvit de l’any 1.108.

D’aleshores ençà totes les reformes han anat en el sentit de menystenir l’estructura original del temple; ens expliquen – no podem accedir a l’interior del recinte on està l’esglesiola - que al sostre encara es conserven les empremtes de l’encanyissat utilitzat per sostenir el formigó de calç que forma la volta, i cap a llevant, dos arcs de mig punt sostenen la unió de la volta amb l’arc triomfal. 

Aquests últims probablement foren realitzats en una reforma del segle XVI i XVII.

Al segle XIX en un indret on hi ha molt terreny disponible per edificar, es va permetre que s’escapcés l’absis per facilitat la construcció d’un edifici adossat a l’ermita. Sens dubte també es modificaria l’entrada, habitualment orientada a migdia i ara situada a ponent.

La porta, que no està al centre simètric de la façana , està sostinguda per un arc de mig punt adovellat suspès sobre les impostes, són singulars el guardapols que envolta les dovelles de la portalada.

El campanar , - possiblement l’element menys alterat – és de planta quadrada, amb una finestra geminada a cada cara, està situat sobre al bell mig de la nau.

La tradició explica que Sant Benet, com el perfecte Abat – com el Crist – estimava a totes les criatures, i en la seva condició de fundador d’un orde, a tots i cadascun dels seus monjos i monges, i en arribar al cel desprès de la seva mort, va obtenir de Déu, al qui plaïa i plaeix molt la tasca silenciosa, però tenaç i valerosa dels contemplatius, la gràcia de poder-los avisar amb anticipació de l’arribada de la mort, i evitar així que es perdessin per cel, per una relaxació en la disciplina i observança de les normes i costum monacals. 

Contrasta aquesta gràcia atorgada al titular d’Espiells , avui per voluntat dels diferents estats, Patró d’Europa, amb la situació d’asfíxia en que s’ha deixat aquesta ermita. I més encara quan marques de prestigi en el món de vi, n’han fet un producte de qualitat.