Gorgs de la Riera de Riells: el Gorg Negre de Riells, el Clot de l'Infern, Castanyer centenari, balma - (Riells del Montseny).

Gorgs de la Riera de Riells: el Gorg Negre de Riells, el Clot de l'Infern, Castanyer centenari, balma - (Riells del Montseny).

DADES:

- Quilòmetres = 8,8 km

- Circular : Sí

- Altitud máxima = 733 m

- Altitud mínima = 290 m

QUÈ VEURE:

Gorgs de la Riera de Riells o Camí de les Cascades: Gorg Negre de Riells, Balma del Sot del Güers, Clot de l'Infern, Castanyer centenari, i altres gorgs i indrets màgics més de la Riera de Riells, fent una ruta circular. (Riells del Montseny, La Selva).

Nota: Segons resa un rètol, de maig a setembre està PROHIBIT EL BANY per la recuperació d'espècies (nútries); posen multes.

ACCÉS:

Riells del Montseny, aproximadament a uns 6 Km de Breda. Aparquem a prop de l'Abadia de Sant Martí de Riells, a l'entrada del poble. L'espai és molt petit.

RECORREGUT:

A prop de la caseta de fusta i el punt d'informació (obert els diumenges de 10 a 14h.) veurem que surt el "Camí de Riells a Santa Fe" (rètols de prohibit l'accés als vehicles); hi ha marques GR 83 El Canigó.

Seguim per la pista forestal, deixant el GR que en breu gira a la dreta. Nosaltres continuem pel Camí de Riells a Santa Fe, que després de creuar la riera, va pujant, fent diverses marrades. Passarem al costat de la Masia en ruïnes PERARNAU.

La pista de sorra segueix en constant pujada. Als marges, molta alzina surera, pi, avet... Les bifurcacions de la pista ampla, les prenem a l'esquerra, fins el "Revolt d'en Formiga": aquí veurem un corriol a l'esquerra i deixarem la pista principal que hem seguit fins ara per desviar-nos pel corriol.

El corriol ens reconforta amb ombra i baixada (ull, han desbrossat), i en quant es bifurca, girem a la dreta, seguint davallant fins topar amb la RIERA DE RIELLS.

Arribats a la Riera de Riells, la remuntarem per un petit corriol imperceptible, al costat de la llera, que ens duu per una zona de grans pedres, que seguim remuntant fins a trobar el GORG NEGRE de Riells (620m.a.): preciós gorg amb cascada. 

Des de sempre, el paisatge feréstec i ombrívol del gorg ha portat associat moltes llegendes de bruixes i bruixots, dones d'aigua, encanteris i maleficis que la tradició popular s'ha encarregat de fer-les arribar fins als nostres dies. Ens crida molt l'atenció el color rogenc que tenen algunes roques, sembla coure!

Aquí creuem la riera i la remuntem per l'esquerra, passant per un gran gorg molt net.

Dues rieres conflueixen: la Riera de Can Bernat (N) i la Riera de Vimeners (SW). Ens desviarem una mica de la Riera de Riells a l'esquerra, guanyant alçada, per visitar la clariana del SOT DE GÜERS, on hi ha un enorme faig solitari i una balma, malauradament pintada amb algun grafiti.

Vist aquest indret, tornem a buscar la Riera de Riells, però ara davallant pel seu costat, per un imperceptible corriol entre plantes, molsa, i algun que altre arbre caigut tapant el sender (que en molts trams es perd!).

Anirem trobant-nos amb un bonic saltant amb toll, una doble cascada, vegetació ufanosa.... i racons de postal que ens ofereix la Riera. Alguns trams estan enclotats i hi ha dificultat per travessar la riera, cal anar amb compte perquè rellisca. Davallem fins el CLOT DE L'INFERN. Preciós gorg amb saltant d'aigua.

En el Clot de l'infern, en comptes de creuar a l'altra banda de la Riera (després ja hi tornarem per l'altra banda), el què fem és remuntar el marge del riu, des d'on veníem, fins assolir el corriol que transcorre més amunt, i que va baixant paral•lel a la riera fins, de nou, topar amb ella.

En aquesta intersecció, anem a costat de l'aigua per remuntar el seu curs, doncs des del corriol superior s'escolten cascades que no hem pogut veure. Buscant com remuntar la riera (travessant-la diverses vegades i caminant arran de llera), passarem per un ombrívol racó meravellós, on la riera s'encaixona i l'aigua té un vermell intens, amb pedres cobertes de molsa i falgueres. Seguim remuntant la Riera fins el Clot de l'Infern, on hem estat fa una estona, però a l'altra banda (creuar aquí la riera, malgrat hi ha moltes pedres, ens mullarem els peus segur).

Retornem al punt d'intersecció i continuem davallant al costat de la riera de Riells, que ens durà a la meravellós indret del Castanyer centenari gegant, on hi ha un saltant i toll, i racons amb 'platgeta' de sorra. A dins el castanyer hi ha un amagatall on durant molts anys els nens hi han ficat el nas.. i el cos!

Passada la Font de les Fogueres hi ha un altre Castanyer monumental, malgrat aquest està esberlat.

Aviat trobarem un pont de troncs, sense barana, i el creuem a l'altra banda, enllaçant amb la pista forestal del Camí de Riells a Santa Fe i, en breu, retornant al punt d'inici: l'Abadia de Sant Martí de Riells.

CURIOSITATS:

* El Camí de les Cascades és el nom que l'hi va donar Mossèn Pere Ribot, rector de Riells, al pintoresc corriol que remunta, entre gorgs i cascades, l'encaixonada riera de Riells. https://fundesplai.org/arxius/equipaments/cases-de-colonies/can-massaguer/itineraris-de-natura/11-el-cami-de-les-cascades.pdf

* La Riera de Riells s'origina a l'est del Turó de Morou i recull part important de les aigües de la serra del Montseny, per acabar al riu Tordera. Les aigües de la riera de Riells vénen carregades de sals ferroses en dissolució de les roques del subsòl. Un cop a la superfície aquestes aigües s’oxigenen i el ferro s’oxida, es torna insoluble, i tenyeix les roques del fons.

* Interessant el llibre de "Curiositats naturals prop de Barcelona", de Josep Mauri Portolès - Itinerari 45: "La riera de Riells".

* Riells i Viabrea és un municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

Anomenat antigament com Sant Martí de Riells i Riells del Montseny durant la 2a República espanyola; va passar a anomenar-se simplement com Riells fins al 1983 en què adoptà l'actual denominació oficial.

Part del seu municipi està dins el Parc Natural del Montseny. El travessa la riera de Riells, que després passa a anomenar-se riera de Breda, i que és afluent de la Tordera.

FEM CULTURA:

Sant Martí de Riells (Riells i Viabrea - La Selva)

Tipus Edifici religiós

Situació Plaça de l'Església

Església parroquial d'origen preromànic, documentada des de l'any 878. Constituïa el límit entre el bisbat de Barcelona i el de Girona. Quan es va fundar el monestir de Breda va passar a dependre'n. Va ser reformada al segle XV i refeta i ampliada al XVII, i reformada de nou a mitjan segle XX. De l'edifici romànic en va ser reaprofitada la portalada.