Vall del Llobregós: Torre de Vallferosa i cementiri dels Nens Xics.

Vall del Llobregós: Torre de Vallferosa i cementiri dels Nens Xics.

RUTA:

Vall del Llobregós: Cementiri dels Nens Xics - Torre de Vallferosa 14Km (senderisme).

DADES:

-Quilòmetres: 10,12 

-Altitud màxima: 647 metres.

-Altitud mínima: 471 metres,

-Dificultat: Moderada.

-Circular: SI

COMENTARI:

Torre de Vallferosa, qui la vist la recorda i qui ha estat a casa nostra ha vist la Torre de Vallferosa. 

Aquesta ruta és molt completa i es pot fer en mig dia a peu o un dia si agrada la tranquil.litat i gaudir de cada indret. 

Es pot començar a qualsevol lloc, ja que és una ruta tancada. Però en els dos indrets on creua la carretera LV-3005 hi ha espai per deixar-hi el vehicle amb facilitat. 

BREU DESCRIPCIÓ: 

Hem d'anar a trobar  la riera de Comabella. 

Ens dirigirem cap al Cementiri dels nens Xics, descobrirem la curiositat de 16 tombes medievals juntes que estan excavades a la roca, alguna d’elles de petites dimensions que dona lloc al nom. 

Passant per espessos boscos de pinassa hem d’ arribar a Santa Maria de Sasserra antiga ermita i actual seu parroquial de Vallferosa. 

Travessarem la carretera i farem cap sota Clavells, és una gran masia que fou seu del senyor feudal al desaparèixer el castell de Vallferosa. 

Continuarem fins que ens veurem obligats a parar en veure la Torre de Vallferosa, no hi ha paraules per descriure la sensació que sentireu en veure la torre. 

Però a nivell informatiu cal dir que ens trobem al que és (en ruïnes) el nucli del poble de Vallferosa habitat fins a la guerra civil espanyola. 

Acabarem d'arribar al poble; el cup de vi, forns de pa, esglésies, cementiris, tomba medieval a la roca.... 

Si podeu vegeu-ho tot i com que no podreu treure els ulls de la torre heu de saber que us trobareu davant del que esta considerat, l’obra mestra de la arquitectura militar europea del segle X. 

Per darrera de l’església trobareu el carreró que porta als antics horts del poble, travessarem la riera de Vallferosa i si tenim temps anirem a veure el "pantanet" que han fet per retenir una mica d’aigua per als temps de sequera poder veure les vaques i vedells que pasturen per la zona. 

Si teniu set, aprofiteu per beure i reomplir les ampolles de bona aigua medicinal, a la font de l’Auró (dita així per un antic arbre que hi feia ombra). 

Anem a Cal Cristòfol (La Collita-avui dedicada al turisme rural-). 

Abans però caldrà que enfileu al dret una petita costa que us hi portarà. Sota la casa hi ha una bonica bauma (cavitats naturals molt utilitzades al llarg dels temps per a diversos usos). 

Aconsellem anar-hi si no heu vis o trobat la de la font salada. Amb temps ja podeu acabar d’arribar-vos a la Font vaca o de Montraveta, passeig de 5 minuts per veure un més de tants raconets encantadors dels que podeu gaudir. 

Travessant per segona vegada, sense adonar-vos-en, el camí Ral. 

Arribeu a Fustagueres, l'única masia, de la ruta, que encara resta habitada permanentment i on també us trobareu una premsa de vi de pedra, un encuny a la roca per fer oli de ginebre (ungüent medicinal) i resina, al costat hi ha un cup de vi medieval apedaçat i al nord de la casa un forn d’obra (ceràmica) en força bon estat. 

Finalment farem una agraïda baixada que ens portarà al cotxe. 

FEM CULTURA:

1. Torre de Vallferosa

La Torre de Vallferosa és una torre de guaita que es troba al lloc de Vallferosa, pertanyent l'actual municipi de Torà, a la comarca de la Segarra. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.

Fou construïda vers l'any 970 dC seguint l'estratègia militar de bastir torres de vigilància en els punts clau conquerits als sarraïns. L'objectiu era construir una línia de fortificacions connectades entre si visualment. Cap a l'any 1000 dC es construí una altra torre circular envoltant l'antiga a partir de tapieres per reforçar-la. A la part superior encara manté els merlets. És considerada un dels millors exemples de l'arquitectura militar europea del segle X i ha sobreviscut sense haver estat modificada des de la seva construcció. L'antiguitat, les dimensions i les característiques en fan una construcció única.

Ubicació: 

La torre de Vallferosa està situada sota la carretera LV-3005a (de Torà a Solsona), al marge dret i a uns 50 metres per sobre del Barranc dels Quadros, tributari de la riera de Llanera que duu les aigües vers el sud fins al riu Llobregós. Al km. 9 de la dita carretera (41° 51′ 54″ N, 1° 26′ 4″ E) baixa, cap a llevant, la pista que hi mena en 1,3 km. Està barrada al pas de vehicles, pel que cal anar-hi a peu. A la vora de la torre s'aixeca l'església de Sant Pere.

Història:

Per aquesta rodalia és on es trobava, a l'Alta Edat Mitjana, la concentració més gran de fortaleses de la regió. Això indicaria que devia ser el centre de la major part de l’activitat a l’època i, també, el punt central de la frontera entre la Catalunya vella i la nova.

El castell de Vallferosa (kastrum de Valle Frausa) apareix documentat des de l'any 1052, moment en el qual pertanyia al comtat d'Urgell. El seu nom donà origen, en el s. XII, a l’aparició d’un llinatge homònim, d'alguns membres del qual es coneixen unes poques dades. Un d’ells fou Berenguer de Vallferosa, que el 1195 donà a Santa Maria de Solsona tots els béns i drets que posseïa al mas Soler, situat dins el terme d’aquest castell.

El 1196 n’era senyor directe, com a feudatari dels comtes, Ramon de Ribelles, el qual, aquest any, va vendre a Bernat i a la seva esposa la fortalesa de Vallferosa amb tot el seu terme. Com totes les fortaleses de l’època, va anar canviant de senyors i quan, a finals del segle XIV, es creà el comtat de Cardona, va passar a formar-ne part. Posteriorment, s'integrà a la batllia de Torà d'aquest comtat (després ducat) i el senyor traslladà la residència a la masia de Clavells.

Arquitectura:

La torre té 33 m d'alçada. Les espitlleres (l’aparell defensiu estava al quart pis) tenien un sistema inèdit, ja que eren molt grans i estaven protegides per unes fustes que s’unien al front en diagonal i que permetien disparar per damunt i defensar l’edificació pel forat que deixaven a la base, el qual a la vegada es podia tapar amb una altra fusta per tal que el defensor s’hi situés i tingués més possibilitat de tir i de visió. (No tenim constància que aquest sistema d’espitlleres fos en cap altra fortificació).

La porta d'accés està ubicada a 10 m del terra. Aquestes fortaleses, pràcticament inexpugnables i indestructibles, només s’habitaven en temps de perill o assetjament per això la seva entrada a certa alçada i normalment a través d’una escala de corda que es retirava una vegada a dins.

El cup de la primera planta, ple de runa, continua sent una incògnita. Se li atribueixen diferents funcions: magatzem, presó, cisterna i lloc on hauria d’haver-hi el començament del passadís secret per abastar el castell durant els llargs assetjaments. A la quarta planta queda encara, mig derruït, part del que és l’únic sostre romànic en tota Europa que no ha estat modificat. També en la quarta planta, on hi ha tot el sistema defensiu, s’hi conserva un tram original de l’escala interior que es recolza al sostre i a l’arc que el suporta. També des d’aquí es pot observar amb gran detall la perfecta cúpula amb pedra ben escairada.

No es pot assegurar en quin any se'n va iniciar la construcció, ja que inicialment aquestes fortaleses es construïen amb materials senzills, com ara la fusta o la tàpia, i no era fins que el lloc es considerava estratègicament important i definitiu que se substituïen per pedra o argamassa (en el cas de Vallferosa, encofrats plens de pedra i calç). Basant-nos en l’estudi de l’historiador Bernabé Cabañero i de l’arquitecte José Javier Aguirre, la torre de Vallferosa que avui encara podem veure és el fruit de tres fases constructives:

1. Al voltant de l’any 970 es construí una primera torre d’uns 23 m d’alçada.

2. Al final del segle X, cap a l’any 990, es féu el recobriment de la primera torre amb una segona torre per a augmentar les possibilitats de fortalesa, visió, defensa, etc. També es va construir un accés directe i independent a la terrassa.

3. Ja al segle XI, se'n reformà l’interior i es construïren els merlets.

2. Santa Maria de Vilalba Sasserra

Santa Maria de Vilalba Sasserra és una obra del municipi de Vilalba Sasserra (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció:

És un edifici religiós d'una sola nau. L'absis romànic fou destruït en allargar el presbiteri. El presbiteri actual és quadrat i de carreus. El campanar és de secció quadrada i d'un sol cos coronat amb quatre buits per contenir les campanes. Aquests buits tenen obertures de mig punt i dues gàrgoles damunt. Al cim hi ha merlets i un cos piramidal. Hi ha una portalada, a l'oest, que és quadrada i una altra cap al sud que és de mig punt, senzilla, que està tapiada, probablement era la porta de l'església romànica. A l'interior hi ha un arc triomfal de mig punt. Té dues capelles. La de la dreta és del segle XVIII i té volta rebaixada.

Història:

Aquesta parròquia va rebre, abans del segle XIV, diverses denominacions. Així, en els documents anteriors al segle XI li donen el nom de Santa Maria de Vulpiliariis o Vullpayeriis i també el de Santa Maria de Serta. El 1130, en l'acta de consagració de l'església de Collsabadell, hi consta com a dependent d'aquesta, a la qual estigué unida fins a mitjan segle XV. Se sap que l'any 1609 es donà permís per ampliar l'església. El 1446 era unida a la de Sant Andreu de Vallgorguina.