VALL DE CAMPRODON. LA CASILLA. COLL D’ARES.

VALL DE CAMPRODON.  LA CASILLA.  COLL D’ARES.

Des de casa meva a Font Rubí, prenem direcció Rocabruna, un cop al Coll de la Boixeda (separa el Ripollès de la Garrotxa), comença la baixada i agafem la primera pista a l'esquerra, hi ha unes bústies per al correu, ja que en la pista hi ha alguna masia habitada. Comencem a pujar, fins arribar a una gran plana. Aquí, si anem a la dreta, arribem a la frontera de Coll d'Ares, nosaltres cap a l'esquerra. Arribem a "La Casilla", també coneguda com "Els Carrabiners".

"La Casilla", era l'antic punt fronterer de la Guàrdia Civil quan encara no hi havia la carretera actual feta i on en aquelles èpoques hi han forces històries desagradables, la majoria, de gent que volia fugir d'Espanya cap a França.

Seguim la pista i arribem a una cruïlla: a la dreta aniríem a Molló ia l'esquerra de la gran masia del Carol, tirem cap al Carol i de seguida estem a Font Rubí .

Aquesta excursió es pot fer amb tot terreny o caminant. Jo, l'he fet de les dues formes diverses vegades. Caminant anada i tornada són unes 3h i amb tot terreny 1h,  però sense valor, sense assaborir i olorar la terra, sense córrer darrere de les vaques, ...

 

VALL DE CAMPRODON. LA GARROTXA. BASSA DE MONARS I PUIG DEL COMANEGRA ( 1.557 m )

VALL DE CAMPRODON. LA GARROTXA. BASSA DE MONARS I PUIG DEL COMANEGRA ( 1.557 m )

Des de la casa  de Font Rubí vaig a Rocabruna, uns  5 Km. Per arribar a la Bassa de Monars cal arribar a Rocabruna i anar en direcció a Beget. A uns 2 km de Rocabruna veurem una pista a l'nostra esquerra on hi ha un gran dipòsit d’aigua de ciment. És la que hem d’agafar, si seguim aniriem a Beget.

La Bassa de Monars (1.300 m.) es troba en un lloc molt bonic, on hi ha uns magnífics prats. Hem de seguir aquesta pista de suau ascensió durant uns 7,7 quilometres fins arribar a la Bassa de Monars.  Fins aquí anem amb cotxe o jeep.  Sobra la Bassa de Monars hi tenim el Comanegra.

 Seguim a peu pel dret , tot forta pujada  i en 1h som al Puig de Comanegra (1557 m), de tornada necessitem una altre hora.

Total anada i tornada 2h caminant i entre 1h-1h30’ amb cotxe o jeep.

Nota:  La vessant catalana de la muntanya del Comanegra no té pràcticament cap arbre i el costat francès hi ha un preciós bosc de faig.

VALL DE CAMPRODON. SANTUARI DEL REMEI

VALL DE CAMPRODON. SANTUARI DEL REMEI

Santuari del Remei , 2 Km abans d'arribar a Camprodon, venint de Sant Pau de Segùries.
Aplec del Remei, al segon cap de setmana d’octubre, es fa la celebració popular amb peregrinatge i dinar popular al Santuari del Remei.
Santuari del Remei que va ser construït al s. XIX en el mateix lloc on es trobava l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Creixenturri.

ITINERARIS EN DESCRIC DOS:

Ruta 1

Sortim del Càmping Vall de Camprodon i girem a mà esquerra seguint el PR - C 188 ( marques blanques i grogues ) que transcorre un tros paral · lel al riu Ter . Passem per sota d'un viaducte d'aigua i continuem un tram seguint el canal . Deixem enrere un trencall a l'esquerra i continuem fins arribar als pals indicadors , on girem a la nostra esquerra . Poc després arribem a l'alçada del Santuari del Remei . Anada i tornada , més o menys 1h30’ i terreny pla , és una passejada.

Ruta 2

Des de la casa que tinc a Font Rubí . S’agafa el camí vell de Font Rubí a Camprodon (ara asfaltat ), just abans d’arribar al golf girem a l’esquerra , està indicat , aquest tram són uns 40’ ( tot baixada ) . Ens desviem 5’ a la dreta per anar a veure la Font de Sant Patllari. Retornem al camí ( tot és pujada ) i seguim direcció a Sant Antoni , passem pel costat de la Font del Boix , seguim i a mà esquerra trobem un desviament per anar a Salarça, seguim direcció Sant Antoni i trobem un segon desviament a mà esquerra amb l’indicació : El  Remei , són uns 40’ més . L’agafem  i tot baixada amb bones vistes , no està indicat però és fàcil intuir per on anar si coneixes la zona, en 30’ som al Santuari del Remei . Total anada , 1h50’.

La tornada la fem anant fins a Camprodon uns 30’ i a Camprodon agafem el camí vell a Font Rubí , passa pel costat del golf ( 9 forats )  fa pujada  i en 1h15’ , som a la casa de Font Rubí. Total tornada 1h45’. TOTAL unes 3h.

Història de l’església de la Mare de Déu del Remei

Abans d’arribar a Camprodon, a la dreta de la carretera i travessant el Ter, es veu un edifici una mica estrany. És l’església del Remei. La construcció és eclèctica i té cert estil francès del segle XIX. La veritat és que l’edifici imposa i és molt gran per estar allà aïllat. Està en un lloc anomenat Creixenturri, on abans hi havia diverses cases i on ara en queden unes quantes de nova construcció bastant disperses. A darrera, s’hi conserva un petit cementiri on es donava sepultura als habitants d’aquest veïnat.

Però la història és molt més llarga. En aquesta zona, prop del Remei, hi havia el castell de Creixenturri. En aquesta zona, el pas del riu Ter es fa més estret a les Rocasses, on ara hi ha un pont. Aquest castell, juntament amb una torre de guaita a Cavallera, servia de defensa contra els invasors que volien penetrar a la Vall de Camprodon.

El castell tenia adossada una església, de Sant Cristòfor.  En una reforma de la fortalesa, al segle XIV, es va trobar una imatge de la Verge. Se li va construir un oratori i, més tard, una capella a la vora del castell. Però tot plegat es va abandonar i la imatge es va traslladar a l’església de Sant Cristòfor on va ser coneguda com la Verge del Forat. Durant el segle XVIII se li van atribuir, a la Verge, diversos favors a gent que estava malalta. Ràpidament es va estendre una gran veneració per la imatge i se li va donar l’advocació del Remei. Tenia tanta fama, que el temple es va fer petit i es va haver d’engrandir enderrocant-ne una part i anys després reformant-lo per complert i perdent l’original arquitec tura romànica.

La imatge va ser destruïda l’any 1936 però es va poder fer una reproducció a partir d’una fotografia. Aquesta és la que actualment és al santuari. La seva festa es celebra el segon diumenge d’octubre.

Al cambril de la Verge, la gent que ha sigut sanada de diverses malalties, hi deixa exvots en forma de la part del cos: cames, braços, intestins, cor… També hi ha penjades crosses, diverses peces d’ortopèdia, fotos de gent, radiografies… Realment fa una mica de por i més si hi entres sol. Una vegada em vaig endur un espant molt gran amb una figura d’escolanet amb una caixa per recollir donacions. El lloc és una mica tètric.

TRIA DE MULATS D’ESPINAVELL. PUJADA AL PIC DEL COSTABONA ( 2.465 m )

TRIA DE MULATS D’ESPINAVELL .TOTS ELS 13 D’OCTUBRE. UN ESPECTACLE ÚNIC . PUJADA AL PIC DEL COSTABONA ( 2.465 m )

Des de la meva casa a Font Rubí a Espinavell , hi ha uns 10 o 12 Km .

PUJADA AL PIC DEL COSTANBONA ( hi he pujat 4 o 5 vegades )

Espinavell és un poble que recomano visitar ( abans de pujar al poble que queda enlairat, surt una pista forestal d’uns 22 Km , primer tot pujada i  dalt del port, aparquem.

 Agafem el sender ben senyalitzat que segueix una tanca per impedir el pas del  bestiar i ens porta en 1h30’  al Pic del Costabona ,  puja bastant. La bajada es pot fer en 1h.  Total unes 2h30’. La foto del cim del Costabona en què surto amb bigoti és d’agost de1991, rere meu l'Hortet (pare ) amb barret de palla. En una altra surt la meva filla Mònica (que no sol caminar).

El pic de Costabona és un massís de 2.465 m de la zona axial pirinenca. Es troba situat a la línia de crestes que ve del pic de Roca Colom a través del coll de Pal (2.374 m) i separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès). El cim de tipus granític és el darrer dels grans cims d'aquesta carena i envers llevant ja no hi ha alçades que sobrepassin mai els 1.700 m. Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre (a la font de Fra Joan) i el Ritort (a les deus d'en Sitjar), afluents del Ter per l'esquerra; el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l'est, domina l'Alt Vallespir (els banys de la Presta i la vila de Prats de Molló). A uns 2.300 m d'altitud, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló (Vallespir), hi ha les mines de Costabona, de scheelita (tungstat de calci), per a l'explotació de les quals ha estat construïda una pista forestal en força mal estat. A la capçalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases (Ripollès), hi ha el refugi Costabona.
Al cim del Costabona hi ha una fita geodèsica i diverses creus, així com una caixa metàl·lica. La vista circular és amplíssima; hi destaca a l'est el golf de Roses i la Plana del Rosselló, separades per la serra de l'Albera. Cap al nord l'imponent massís del Canigó, les Esquerdes de Rojà i la coma del Tec, amb el Roca Colom i el Roc de la Mort de l'Escolà. A l'oest hi ha els pics del circ d'Ulldeter, destacant el Gra de Fajol i el Bastiments al seu costat.

 Si no volem anar al Costabona , seguim la pista,  ara de baixada , al arribar a la carretera asfaltada a mà esquerra tenim a uns 2 Km Setcases i a mà dreta a uns 5 Km les pistes d’esqui de Vallter 2000.  El paisatge des 22 Km de pista és excepcional.

TRIA DE MULATS D’ESPINAVELL.

Espinavell està a uns 3 Km de Molló i pertany a l'ajuntament de Molló.

"La Tria de Mulats d’Espinavell és una fira ramadera d’arrel tradicional que se celebra a Espinavell cada any, el dia 13 d’octubre. Aquest nucli, del municipi de Molló, acull en aquesta data, diada de Sant Eduard, una fira de bestiar equí, d’enorme importància per tota la Vall de Camprodon i la comarca del Ripollès. Els orígens de la fira són incerts, ja que en un principi era només una trobada entre els ramaders de Molló i els compradors, que negociaven amb els anteriors a fi de comprar-los el bestiar. De mica en mica, la fira va anar guanyant adeptes i admiradors, i actualment suposa ésser una activitat turística de primer ordre en el nostre municipi i comarca, a causa del volum de visitants que la concorren. El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (1997) va reconèixer la importància d’aquesta fira, atorgant a l’Ajuntament de Molló el Diploma Turístic de Catalunya.
La festa comença amb la baixada de forma natural i directa, dels caps de bestiar fins a Les Planes d’Espinavell, on té lloc la fira. Aquest bestiar però, ha passat tot l’estiu a la muntanya, i la Tria suposa el final de la temporada que aquests passen fora del municipi de Molló. A finals de juny, per Sant Joan, els ramaders de Molló fan la transhumància del bestiar equí i boví, des del nucli de Molló i fins a la muntanya de Rojà (pròxim al massís del Canigó, a la comarca del Conflent), on aquests conserven els drets de pastura, reconeguts per les Actes del Tractat dels Pirineus (1659).
El bestiar passa els mesos de juliol, agost i setembre en aquesta muntanya nord-catalana, vigilats pel Cisco del Carol, un veí de Molló de més de vuitanta anys, que segueix la tradició de custodiar el bestiar durant els mesos d’estiu. Aquest passa els tres mesos en un refugi situat a la mateixa muntanya de Rojà, completament sol, i vigila i es preocupa del bestiar que els ramaders de Molló hi han deixat. A finals de setembre, per Sant Miquel, els propietaris del bestiar retornen a Rojà, per recollir les eugues i cavalls que hi han passat l’estiu. La transhumància des de Rojà acaba altra vegada fins a Molló. És en aquest moment, quan els ramaders porten el bestiar a les proximitats del Costabona, molt a prop d’Espinavell, on esperaran fins el dia 13 d’octubre per portar-los a la fira.
El dia 13 d’octubre, els ramaders acompanyen el bestiar equí fins a Les Planes d’Espinavell, on passaran la resta del dia. Aproximadament, a les 11 hores del matí, les eugues, cavalls i mulats (la cria de l’euga) arriben a la Fira. Un cop allà, s’iniciaran els tractes de compravenda de mulats o pollins entre compradors i ramaders. Al matí també, es realitza l’entrega de premis als millors exemplars, escollits per un comitè veterinari. A la tarda, una vegada s’hagin tancat tots els tractes, es procedeix amb la separació o tria de les eugues i dels mulats. D’aquí el nom de Tria de Mulats, que al.ludeix a la separació de les cries de les seves mares. Finalment, les eugues i els cavalls, separats ja de les seves cries, retornen a l’entorn de la muntanya del Costabona, on esperaran les primeres neus perquè els propietaris els traslladin als respectius masos.", així es descriu aquesta fira al web de l’ajuntament www.mollo.cat .

ÉS UN ESPECTACLE ÚNIC, EL PROBLEMA ÉS QUE HI VA MASSA GENT , TOT I QUE ES FA EL 13 D'OCTUBRE CAIGUI COM CAIGUI. Es tracte de deixar el cotxe a Molló i anar a peu fins Espinavell , uns 3 Km , més aviat planers.